Baobab, llibres per aturar el temps

Ja sabeu que la literatura m'apassiona i que, des de que sóc mare, m'encanta estar al cas i descobrir petites joies per els meus tres. Així que em va fer molta il·lusió estar present el passat divendres 13 de setembre a la presentació de "Baobab", el nou segell editorial dins del grup @kidsplanetlibros i @estrellapolareditorial (en castellà i català respectivament).
L'Esther  i l'Alba  ho havien preparat tot amb molt d'amor! Les noies de HipHipHurray i Casa de Pastel van omplir les taules de delícies vàries i el pati del nou espai de #thesuperpowersofart ens va acollir amb els braços oberts.

Moltes cares conegudes (des d'aquí una abraçada noies!), la genial Olga de Dios preparada per fer-nos un taller molt xulo i la Victòria de fotògrafa. What else?

Doncs contes, contes molt xulos i diversos, d'estils diferents però pensats pel mateix. Per ser llegits gaudint de la lectura sense importar l'edat ni el moment. #librosparadetenereltiempo diuen!
Els dos primers títols de la col·lecció m'han agradat molt!
Un, original, ple de color, brillant! I l'altre, delicat i poètic!

"Que bigotis em passa?" és un conte sobre les emocions, amb personatges que neixen del potent imaginari de la seva il·lustradora i on petits poemes rimats acompanyen aquestes il·lustracions pleníssimes de color. L'Olga, que és una canya de dona, ens va parlar del seu procés creatiu d'una manera propera i divertida per després convidar-nos a jugar amb els sprays tot intentant crear els nostres propis personatges.



Va ser un autèntic plaer compartir el matí amb totes vosaltres entre llibres, esprais i ceres, Dels personatges que en van sortir ja no diem res, val? :-)
Estigueu atentes a instagram que arribaran sorpreses de la mà d'aquest nou segell editorial!
Una abraçada,
Carla

Woman'sBack: la motxilla especialment pensada per dones que han patit càncer de mama.

Si alguna cosa m'han aportat les xarxes socials, és la possibilitat de conèixer gent maca amb projectes engrescadors. A vegades, com aquesta, són projectes que sorgeixen d'altres col·laboracions, gent amb qui vas agafant confiança, vas trobant punts en comú i tens ganes de seguir-hi caminant a prop.

La Lali és una d'aquestes persones i, juntament amb la Maria, una de les ànimes que hi ha darrera de Woman'sBack. 

WOMAN'S BACK: la motxilla per a dones que han patit un càncer de mama. 

Pensada especialment perquè aquestes valentes que han superat amb èxit un càncer de mama puguin seguir endavant amb la pràctica d'esport de manera regular i autònoma. La motxilla WomansBack ajuda a evitar el desenvolupament del linfedema en aquells casos en que ha estat necessària una intervenció en els ganglis del braç. 

Això és possible eliminant una de les corretges que passa per sobre les espatlles i substituint-la per un sistema de subjecció que passa per sota del pit afectat. D'aquesta manera aquest braç queda lliure de pes i sense pressió.

Les motxilles WomansBack s'ajusten perfectament a cada dona, estan disponibles en diferents talles i evidentment en versió esquerra o dreta. A la seva web trobareu tots els models disponibles i us l'envien a casa uns cinc dies després de la vostra comanda.

Penseu que a WomansBack modifiquen i adapten manualment una a una cada motxilla als seus tallers de Barcelona!

Actualment les motxilles Woman´s Back treballen amb les marques Alpina i Montane amb capacitats que van dels 24 als 30 litres. 

Practicar esport i dur un estil de vida saludable és una de les principals recomanacions després d'haver superat un càncer de pit i a mi em fa molta il·lusió poder donar veu i posar el meu petit gra de sorra en un projecte com aquest.

Des d'aquí vull agrair a la Lali i a tot el seu equip la seva confiança en mi. Provar les WomansBack ha estat un plaer! 

Durant un intens dia d'esquí amb una gran amiga vam provar els models Eve i Martha i després jo he seguit provant la Eve en algunes excursions. Us asseguro que és còmoda, que t'acostumes ràpidament al sistema de subjecció i que el pes queda ben repartit, sense carregar l'espatlla "bona" en excés.

Admiro profundament la valentia i les ganes de tirar endavant de totes les dones que conec que han passat per aquesta p*ada. No les he vist mai perdre el somriure i és un honor comptar-les entre les meves amigues. 

Espero sincerament que la WomansBack sigui una eina més que els permeti tornar a fer tot el que feien abans amb la mateixa alegria i llibertat! 

Per qualsevol cosa ja ho sabeu, sóc a l'altra banda de les xarxes o al mail.

Una forta abraçada!

Carla

Dinar a l'escola o a casa?

Acabada la darrera setmana de curs he tret un moment de sota les pedres per escriure un post que fa molt temps que volia escriure sobre un tema que m'heu preguntat alguna vegada.
Com portem el tema dels migdies anant a una escola que ens queda lluny de casa?
Doncs bé, quan vam decidir l'escola dels nens quedava bastant descartat que poguessin venir a dinar a casa. Amb aquella fe ho vam provar algun dia però anava súper just i resultava més estressant que una altra cosa així que, mentre fèiem l'adaptació a l'escola, també la vam fer al menjador.
Tenim la gran sort que a l'escola sempre hem tingut uns cuiners espectaculars i que els monitors de menjador són sempre un amor de persones així que els primers anys es quedaven cada dia a menjador i els recollíem a les 4.
Va arribar un punt però, en què es van cansar de la rutina i vam posar-nos a buscar una solució que fos sostenible per a tots. Així, vam decidir que es quedarien 3 dies a la setmana a menjador i dos dies sortirien a fer pícnic al parc. El curs passat sortien amb nosaltres i aquest any ja ens hem organitzat amb un grup de famílies i els pares i mares fem torns per treure tota la colla de canalla a dinar al parc.
La veritat és que a vegades se'ns fa costa amunt quan hem de preparar les carmanyoles i pensar els menús però també us he de dir que aquests migdies són un regal per ells i per l'adult que els acompanya. Jo no hi he pogut anar gaire per horaris de feina però els dies que m'ho he pogut muntar els he gaudit molt!
Una vegada decidida l'opció pícnic, ens vam posar a buscar un sistema per dur el menjar a l'escola i va ser llavors quan vam descobrir les motxilletes isotèrmiques de LittleLife. Els seus dissenys van encantar als nens i la seva mida és ideal per la carmanyola així que cada u es podia dur el seu menjar, coberts i tovalló. Com que són isotèrmiques el menjar es manté fred o calent unes hores i això facilita bastant les coses!

A part dels migdies de pícnic, també les hem fet servir pels dies que voltem, ja sigui a la neu, a la muntanya o a la platja. Hi ha dies que ho agafem tot, inclòs el nostre pack de LightmyFire que està moooolt ben pensat, especialment les forquilles-cullera, els gots col·lapsables i el tupper llarg compartimentat en tres!!!  A l'hivern ens va anar de conya per dur a la motxilla mentre esquiem i anar avituallant al personal :-)

I per acabar, com que fa temps que volia parlar d'aquest tema vaig pensar que estaria bé aprofitar i fer un sorteig. D'aquesta manera, si voleu organitzar picnic pels petits, us serà més fàcil i divertit.

Així que, per gentilesa de Esportiva Aksa, podeu guanyar un lot que inclou: una bossa isotèrmica de LittleLife (model a escollir), uns coberts i un got de LightMyFire.

Podeu participar-hi via Facebook i/o via Instagram. Com?
1. Deixeu un comentari al post de la xarxa social que escolliu on hi aviseu a tres amics que els pugui interessar el sorteig.
2. Seguiu els comptes d'Esportiva Aksa i Litlle Life España a les xarxes.
Aquí us deixo els enllaços directes de Facebook: EsportivaAksa i Littlelife
I aquí els perfils d'Instagram: @esportivaaksa i @littlelifeesp
Teniu temps fins dimarts 26 de juny a mitjanit.

Molta sort i a gaudir molt de l'estiu!!!!
Una abraçada,
Carla

Una sessió de fotos familiars diferent!

Fa uns dies la Caro Cañellas Fotografia  em va contactar amb una proposta que em va semblar ben original. Volia fer sessions de fotos "de família" a l'aire lliure i amb el joc com a eix conductor. 

La seva idea era plantejar un escenari, un espai de joc i deixar que els nens hi entrin, cada u al seu ritme i a la seva manera, mentre ella es dedica a captar el moment. 

¿Què hi ha més autèntic que un nen jugant? 

Quan juguen són ells! Espontanis, vius, implicats, frescos...

Amb aquesta idea ens vam trobar en un indret rebonic de Pallejà i els nens es van dedicar a això, a jugar, descobrir, investigar... mentre ella feia fotografies.

Aquell dissabte va girar al voltant de la temàtica de Sant Jordi i la Caro encara em va sorprendre més quan, després de la sessió, em va dir que s'havia inventat un petit conte amb les fotos resultants de la sessió. 

Si us pica la curiositat, ho podeu veure tot aquí i teniu tota la informació aquí. 

Aquest dissabte que ve encara té alguns forats per sessions familiars, no us ho perdeu! 

Hi trobareu tots els materials de Jugaia i les cues genials de CuCua.

I si no és per Sant Jordi... penseu-hi... una sessió de fotos de família jugant a l'aire lliure, en un entorn com aquest... a mi em sembla una gran idea! Això si, llavors la feina serà vostra per escriure la vostra petita història. Estic segura que en sortiran coses precioses i ben divertides!

Una abraçada,

Carla

PD: Jo no surto a les fotos i és una llàstima! Penseu a posar-vos-hi! Penseu a jugar, a descobrir i a gaudir amb els vostres petits i petites!!! 

Com protegir els ulls dels nens a la neu?

Tots ho sabem i no es pot pas negar, anar a la neu amb criatures, és un xou!
Tot i així, quan ets molt molt amant de la neu i les muntanyes, passa que t'hi aventures cada dos per tres per allò de compartir allò que t'apassiona. Vaja, això és el que ens passa a casa! :-)
Dels preparatius i coses imprescindibles per anar a la neu us en podria escriure un post sencer.
I vès que un dia no ho faci; avui però, aprofitant que aquesta temporada els meus tres han estrenat ulleres Julbo, us vull fer cinc cèntims de com i perquè cal protegir els ulls dels infants quan anem a la neu.

La neu reflecteix entre el 80 i el 90% de la radiació ultraviolada per tant, si tan sols pel fet d'anar a alta muntanya ja cal protegir-nos els ulls, quan el paisatge està nevat encara és més important.
Quan anem a esquiar, o encara que només sigui a tirar-se amb el trineu o fer ninots de neu, nosaltres ens decantem per ulleres de máscara perquè els ulls queden més protegits. Ja no només de la radiació sinó també del vent i del fred. Evidentment si neva, ja no hi ha cap mena de dubte!
Pot semblar òbvi però les ulleres han d'estar homologades per la CE i estar fabricades amb materials resistents a cops i ratllades. Cal escollir bons materials i dissenys pensats específicament per fer-les servir amb casc, que és un altre imprescindible!

Fins ara havíem anat tirant amb material de segona mà d'amics i, tot i anar ben protegits, teníem la sensació que no acabaven d'anar còmodes. Així que, quan ens va sorgir l'oportunitat de col.laborar amb Esportiva Aksa, no vam dubtar-ho ni un moment.
Després de mirar i remirar les diferents opcions ens vam decantar per unes Julbo Proton per als grans i unes Julbo Atmo per la petita de la casa. Com que als enllaços podeu veure les especificacions tècniques d'ambdós models no m'extendré gaire però si que us diré que les Proton ens les vam quedar amb pantalla ChromaKids. La pantalla fotocromàtica s'adapta als canvis de llum i resulta comodíssima. Penseu que en un mateix dia d'esquí, depenent de l'alçada, la zona o, simplement degut als canvis de temps, et pots trobar amb estones de sol, moments ben emborirats o, fins i tot, que caiguin quatre flocs. Aquí teniu més informació sobre aquest tipus de pantalla.

El que si que us vull explicar és el que van comentar els nens de les ulleres després d'haver-les fet servir perquè, per a mi, això és el millor indicador!
Només posar-se-les l'hereu va comentar que eren comodíssimes, que l'espuma era molt suau i gruixuda i "Mama, ara hi veig pels costats!".
La pubilla, que amb els ulls blaus sempre ens fa patir més i tot sovint es treia les ulleres aprofitant les estones als remuntadors, no se les va treure en tot el dia i em va dir: "És que aquestes no se m'entelen gens!".
I la petita, ella estava feliç amb les ulleres noves tan xules que semblen com un mirall :-). La veritat és que hi deu anar ben bé perquè en cap moment se'n va queixar i no se les va treure ni mentre anava amunt i avall amb el trineu.

Resumint... estan encantats amb les ulleres i jo molt contenta de poder-vos-ho explicar!
Si teniu qualsevol dubte, ja ho sabeu, sóc a l'altra banda dels comentaris, del mail o de les xarxes socials.
Una abraçada,
Carla

PD: Totes les fotos del post són del mateix dia, veieu allò que us deia dels canvis de llum?

El HiperRegalo de la Fundació Vicente Ferrer

Fa unes setmanes la gent de la Fundació Vicente Ferrer es va posar en contacte amb mi proposant-me de donar difusió a la seva campanya per tal de promoure l'apadrinament d'infants de l'Índia. Participar de projectes solidaris sempre em sembla una bona opció així que els vaig prometre que ho faria i aquí estic, a quatre dies de l'arribada de Ses Majestats, passo un moment a parlar-vos de "El HiperRegalo".
La idea és aprofitar aquestes festes en què els infants solen rebre bastants regals per fer-los-en un ben diferent, un regal carregat de valors, regalar-los l'apadrinament d'un nen o nena a l'Índia.
Quan a casa vam rebre la caixa de l'HiperRegal i els vaig demanar si em volien ajudar a fer les fotos per aquest post de seguida van voler saber de que anava tot plegat així que en vam parlar.

I vam parlar d'on és l'Índia, de què vol dir apadrinar, de què hi ha altres realitats molt diferents de la nostra, etc...
Com que la caixa de l'HiperRegal "només"conté un paper i un llapis, el material necessari per poder escriure una carta a l'infant que apadrinem i poder posar-nos-hi en contacte, es van generar altres tipus de dubtes: Com sabrem com es diu? I en quin idioma li escriuríem? I com ens entendria? I com ens escriuria ell? I que ens costa apadrinar? I a què es destinen els diners que donem?...
Si a vosaltres us interessa col·laborar amb la campanya, rebre l'HiperRegal o tan sols voleu més informació, la podeu trobar tota aquí.
Una abraçada molt gran per felicitar-vos aquest 2018 acabat d'estrenar i ens anem llegint!
Carla

Els nostres dies al Cerdanya EcoResort

A finals de gener ens vam agafar uns dies de vacances. Després de la febre nadalenca, us asseguro que treballar a Jugaia per aquestes dates és com córrer una marató dia si dia també, ens convenia a tots passar uns dies en familia.
Ja sabeu que a casa les muntanyes ens criden i si són nevades encara més, així que vam tirar amunt. Feia temps que el paisatge nevat no ens acompanyava durant tanta estona, quina passada! Va ser arribar al Berguedà i veure-ho tot blanc! No vam poder evitar parar a fer quatre fotos abans de continuar cap a Prullans on ens esparava un bungalow de fusta al Camping La Cerdanya.

El Cerdanya EcoResort
Dins el Cerdanya EcoResort hi trobareu diferents opcions d'allotjament: l'Hotel Muntanya&SPA , l'Aparthotel Ca L'Aurèn i el Càmping-Bungalowpark La Cerdanya. Els orígens de l'actual resort es remunten 50 anys enrere i és que tot plegat va començar i segueix sent una empresa familiar que té molt clars els seus valors, absolutament en línea amb el seu entorn i amb el servei que volen oferir als seus clients. Si teniu curiositat per conèixe´ls més a fons i descobirir cada un dels seus compromisos mediambientals ho podeu fer aquí i aquí, veureu que s'ho prenen molt seriosament!
D'entre totes les possibles opcions nosaltres vam escollir un bungalow perquè anant amb els nens ens agrada tenir certa autonomia; poder fer i desfer al nostre gust, tenir un espai nostre i poder cuinar. No cal dir que no ens va costar gens entusiasmar-nos amb la idea de passar uns dies en una caseta de fusta amb llar de foc!

El bungalow està equipat amb tot allò necessari per estar còmodes i el fet que sigui tot de fusta el fa especialment acollidor. Al final allotjar-se en un bungalow és com viure en una casa de nines, oi? I la veritat és que fer-ho al Cerdanya EcoResort, que disposa d'un munt d'instal.lacions pensades per a les famílies, fa que quan el dia es lleva plujós i emboirat tinguis unes quantes opcions per poder passar el dia ben entretinguts!

Spa i miniclub el Follet Cerdà
Anar a la piscina a l'hivern sempre té èxit i tenir-ne una per a nosaltres sols ja és la bomba! A l'Hotel hi ha una gran piscina climatitzada amb unes vistes espectaculars i una altra de més interior que forma part del circuit de spa. No us puc garantir que us passi el mateix si mai hi aneu però vam tenir la sort de tenir aquesta segona piscina tota per a nosaltres sols, tot iun luxe!
Els diumenges al matí es fa una sessió de spa familiar on grans i petits poden gaudir junts de totes les piscines i circuits termals, aquesta vegada no ho hem provat però ha de ser ben divertit!

Sortint de la piscina, ja nets i polits vam anar a treure el cap als espais de joc. Hi ha dues sales, una petit espai pels nadons (BabyClub) i un altre espai més gran, el Miniclub El Follet Cerdà. Al llarg del cap de setmana hi ha diferents horaris on els monitors s'encarreguen de l'espai i els infants s'hi queden a jugar mentre els grans poden gaudir d'una estona sense responsabilitats. S'hi organitzen tallers i fins i tot s'hi poden organitzar festes d'aniversari. Les estones que no hi ha monitors s'hi pot accedir lliurement i gaudir dels diferents espais i propostes de jocs tots junts. Això és justament el que vam fer nosaltres!

Com que el temps no ens va acompanyar gaire ens ha quedat pendent descobrir el Parc d'Activitats i la Granja,  que estan situats just a sota del càmping. Segur que als nens els hagués encantat perquè hi ha un munt de propostes divertides: karts a pedals, inflables, llits elàstics, jocs tradicionals en format gegant, visita a la granja... A la propera!

Sopar càtar al restaurant L' Arç
El que si que vam poder gaudir va ser el sopar càtar del divendres al vespre. El restaurant "L'Arç" es decora i el personal es disfressa per poder sopar en un ambient medieval. Hi a disfresses disponibles per a petits i grans i al buffet s'hi troben plats típics d'aquella època mentre que a la saleta s'hi passa un vídeo explicatiu de qui eren els càtars, què feien i com vivien. Aquí hi trobareu una presentació i un vídeo que us ajudaran a fer-vos-en una idea.
Un dels altres punts forts de l'EcoResort La Cerdanya és el seu compromís amb una gastronomia saludable i de proximitat. Tot i que actualment ja treballen en aquesta línia s'han proposat anar més enllà i tenen tot un pla d'acció de cara als propers anys per tal d'arribar a oferir, entre d'altres coses, el 60% dels productes d'origen ecològic i/o de proximitat.

Ja veieu que, seguint la dita de "Dónde fueres, haz lo que vieres", vam sopar la mar de bé i ben disfressats. De fet, jo crec que pel meu aniversari em demanaré un vestit d'aquests medievals perquè m'encanta això de poder-me disfressar amb els petits de casa :-)

Esquiar amb nens a la Masella i a la Molina
Finalment el cap de setmana el temps va millorar i vam poder ben aprofitar els dies per esquiar a la Masella i a la Molina, les dues estacions catalanes que queden a uns 25 minuts de Prullans. 
Preneu nota: comprar els forfaits al mateix resort té descompte i t'evita cues a taquilla!
Evidentment, aquí no vam tenir les pistes per a nosaltres sols però, malgrat això les vam gaudir d'allò més!

Fins aquí la nostra crònica d'aquestes mini vacances!
I vosaltres teniu plans d'escapar-vos a la neu en familia? Coneixíeu el Cerdanya EcoResort?
Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!
Una abraçada,
Carla

Descobrint l'Espluga de Francolí en família: 3 plans que no us podeu perdre i un allotjament diferent

A casa no tenim gaire tradició d'anar a fer turisme d'interior ni de baixar cap avall, sempre tenim tirada a anar "cap amunt" així que, quan des de la Xanascat (Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya) ens van proposar d'anar a gaudir d'un cap de setmana a l'alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí, no ens ho vam pensar dues vegades. Anar d'alberg sempre és una aventura, teníem ganes de descobrir indrets nous i les trobades amb altres blocaires sempre són divertides! La zona ens va sorprendre gratament així que avui us porto tres propostes per fer amb els nens si baixeu cap allà.

Visitar el Monestir de Poblet
Nosaltres vam arribar fins al Monestir de Poblet seguint un joc d'orientació que ens va preparar la gent de Drac Actiu. Petits i grans ens ho vam passar pipa caminant entre vinyes, camps d'olivera i d'ametllers tot resolent enigmes i trobant fites. La caminada des de l'Alberg Jaume I fins al Monestir de Poblet són uns 15 minuts a pas de nen, anant vam trigar una mica més tot jugant però a la tornada, que anàvem per feina i la gana ja apretava, va ser un pim pam.

El conjunt monumental de Poblet va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1991 i la veritat és que és impressionant. Quan entres allà no pots deixar de meravellar-te per cada edifici i preguntar-te tot el que deuen haver vist aquelles pedres. Aquell dia no vam arribar a temps per la visita guiada però aquí us deixo l'enllaç a la seva web on teniu tota la informació.

Museu de la Vida Rural
Visitar museus és una activitat que no fem gairebé mai, deu ser que l'aire lliure ens crida massa... Amb tot el Museu de la Vida Rural va superar amb nota les nostres reticències i fins i tot els nens van gaudir passejant pels seus 4.000 metres quadrats tot descobrint d'on surt la farina, l'oli o el vi entre d'altres coses. A la zona d'oficis antics hi vam poder veure com es feien els cistells, les botes, com treballaven els ferrers, els fusters,,... La posada en escena de cada exposició està molt ben cuidada i els audiovisuals fan la visita encara més entretinguda.

Sens dubte el que més va triomfar va ser la visita a l'hort ecològic on els petits van poder collir tot allò que van voler ( i que estava a punt per ser collit) i van plantar una escarola cada un per endur-se-la a casa.

El Museu de la Vida Rural té una pàgina web  molt complerta on hi trobareu tota la informació pràctica que us calgui.

El paratge natural de Poblet i els bolets pintats del bosc de Castellfollit
De totes, aquesta va ser l'activitat que més vam gaudir, no cal que us digui perquè oi?.
El diumenge es va llevar una mica gris i un plugim finet ens va acompanyar per tot l'itinerari però el bosc estava tan bonic i anàvem tan decidits a descobrir tots els bolets pintats que ni l'amenaça de pluja va poder nosaltres. La tardor al bosc té quelcom de màgic, no creieu?

El paratge natural de Poblet és un paratge protegit i es troba inclòs dins la xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, aquí us deixo l'enllaç directe a l'itinerari micològic pel bosc de Castellfollit on us podreu descarregar el PDF de l'itinerari per si us animeu a anar a trobar bolets pintats als arbres. Nosaltres en vam trobar tres i llavors vam fer una drecera per uns corriols plens de rastres de porc senglar fins arribar al punt on haviem deixat el cotxe.

Allotjar-se en un alberg
No puc acabar el post d'avui sense fer-vos cinc cèntims sobre l'Alberg Jaume I. Per mi, l'edifici té un encant indiscutible, sostres alts, un menjador amb grans finestrals, un pati amb arbres i taules ideal per prendre la fresca o llegir a l'ombra els dies de calor, una altra zona exterior asfaltada que recordava molt a un claustre, fins i tot una petita sala de jocs pels més menuts! La piscina ja estava tancada però a l'estiu s'hi ha d'estar d'allò més bé.
Les habitacions on ens vam allotjar eren les típiques amb lliteres i el mobiliari just. Aquesta vegada el bany era compartit, i un pèl antic; s'ha de reconèixer que això pot ser una mica incòmode si vas amb nens molt petits. Personalment però, estem acostumats a anar amb la caravana, que no té lavabo, i per dues nits no ens va suposar cap problema, ens adaptem a gairebé tot! De totes maneres, si aneu d'alberg amb la familia, ja sigui per lliure o dins del programa Vacances en Familia, es solen asignar les habitacions amb bany interior i així si que ja és un plan absolutament recomanable i més econòmic que anar d'hotel!
Les hores dels àpats tenen el seu rotllo. Recorda una mica com quan anàvem de colònies, vas passant amb la teva safata per agafar cada plat i després toca escollir taula dins un menjador enorme!
La veritat és que va ser un cap de setmana d'allò més divertit, petits i grans ens ho vam passar molt bé i per nosaltres no haver de cuinar durant dos dies sencers és un regalàs!!! Sabeu el que és poder apurar i tornar d'una excursió a les 13:45 sabent que a les 14:10 estarem tots asseguts a taula amb el dinar calent? Això és vida, si senyor!!!
Des d'aquí el nostre agraïment a tot el personal de l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí i a Xanascat per haver-nos permès compartir aquest cap de setmana tan xulo! I als nostres companys d'aventures, ens veiem a la propera!

I vosaltres, digueu-me, us agrada la idea d'anar d'alberg? I fer turisme d'interior?
Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Si sou seguidors de Xanascat al facebook o al twitter estigueu al cas dels albergs que entren dins la promoció Face-Free, t'allotges la nit del dissabte i et regalen la del divendres! Teniu tota la informació aquí. 

Models per un dia amb C*joli!

Aquest hivern passat ha estat ple de petites alegries i una d'elles va ser tenir la sort de guanyar dues peces de roba a escollir de la genial col·lecció d'hivern de C*Joli!. Amb una col·lecció tan bonica, era difícil escollir però la camisa Chrysanthéme es va imposar i quan les vam rebre a casa va ser amor a primera vista.

Quan la Joana va començar a deixar entreveure la seva col·lecció d'estiu, em va agradar tant tot el que veia i havíem tingut tan bon feeling, que em va sortir proposar-li que si li faltaven models per fer les fotos les nenes i jo ens oferíem per donar un cop de mà. Ho havia parlat abans elles i els va semblar bona idea així que quan la Joana ens va convocar un matí de març a la platja de Gavà no vam dubtar ni un moment!

La sessió va ser molt divertida i, malgrat el vent fred del dia, els nens s'ho van passar pipa corrent amunt i avall per la platja, fent volar estels, jugant amb les pilotes i fent servir la caravana de C*joli de caseta. Per mi també va ser un matí diferent i va ser un plaer desvirtualitzar persones a qui sols coneixia a través de les xarxes. La Txell de Txelllagresa, que segur que coneixeu per les seves sabatones i altres creacions precioses (aquí teniu l'article que li van dedicar a la revista Kireei) , la Ruth de UpJoies i la Marta de Iammartaguillen, que va ser l'encarregada d'immortalitzar la sessió.

S'ha de dir que la Marta té moltíssima traça amb els nens i això es nota! Que també en sap molt de fer fotos, salta a la vista, i que la col·lecció d'estiu que ha creat la Joana és precioooooosa també, oi??!!! 

Em creieu si us dic que no sabria pas que quedar-me? Per mi, qualsevol model de C*Joli és ideal per aquells dies d'estiu que ve més de gust posar-nos bonics. Aquell dinar familiar, aquell diumenge de festa major,... fins i tot seria la meva marca de capçalera si tingués un casament o qualsevol esdeveniment més formal. Són peces de roba boniques, funcionals, una moda pràctica, de bona qualitat, artesana i amb un preu raonable! L'any passat es va casar el meu germà i vaig anar de bòlit per trobar quelcom així per les nenes! Ai Joana, "si te hubiera conocido antes"! :-))

No acostumo a escriure sobre roba però hi ha projectes que em ve de gust compartir amb vosaltres perquè tenen quelcom especial. Ho vaig fer aquí amb Garabatisse i ho he fet avui amb C*joli perquè les dues marques, malgrat tenir estils molt diferents, tenen molt en comú. Tenen al darrere mares i pares emprenedors, que cuiden el producte al llarg de tot el procés, des del disseny de cada peça fins al packaging, que lluiten per fer realitat els seus somnis mentre troben la manera de fer compatible la vida professional i la familiar. Marques petites amb grans històries al darrere que mereixen triomfar!

Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,

Carla

PD: Les primeres fotos són meves i del meu pare. Les del shooting a la platja són de la Marta Iammartaguillen. Gràcies Marta per unes fotos precioses, són un gran record!

De colònies amb la Fundació Pere Tarrés

El passat dissabte 21 de maig vam tenir la gran sort de poder passar un dia en família a la casa de colònies Artur Martorell que la Fundació Pere Tarrés té al poble de Calafell.

Va ser un dia ple d'emocions i bon rotllo compartit amb un bon grapat de famílies, algunes de les quals només ens coneixíem virtualment, i molt ben acompanyats pels monitors i el personal de la Fundació.
Pels qui no la coneixeu, la Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre que funciona des de l'any 1957 amb la intenció de promoure l'educació en el lleure dels infants i joves. Amb el temps les seves activitats s'han anat ampliant cap a altres àmbits com la formació, la recerca i el suporta la gestió. A més, vetllen per tal que infants amb risc d'exclusió social puguin gaudir també d'una experiència com són les colònies d'estiu mitjançant les seves beques.
En clau personal, jo us puc dir que l'any passat una quinzena de famílies de la classe de l'Aran vam anar a passar un cap de setmana a una casa de colònies i ens ho vam passar tots d'allò més bé. Només el fet de no haver de pensar una seqüència de berenar, sopar, esmorzar i dinar ja paga l'experiència, us ho dic de tot cor, que és un descans enoooorme! Així que, sabent això, quan ens va arribar la invitació per anar a la jornada no ho vam dubtar ni un moment, pintava un molt bon pla i no ens vam equivocar gens!

Un bon esmorzar ens va servir per agafar forces de cara a un matí ple d'activitats; provar la nostra punteria amb el tir amb arc i "assaltar" vaixells pirates només va ser el començament! Després vam anar a visitar els aquaris i, els monitors ens van estar explicant un munt de curiositats sobre els animals que viuen a les aigües del nostre mediterrani; a la zona del "toca toca", petits i grans vam poder descobrir, entre altres coses, el tacte dels eriçons, les estrelles i els carabassons de mar! He de destacar el bon fer dels monitors, a qui se'ls veia gaudir amb el que estaven fent i que van atendre amb molta paciència totes les preguntes dels nens.

La cosa no va quedar aquí i abans d'un fantàstic dinar de germanor, encara vam poder rodar una estona amb els patinets de roda grossa per la pista de bàsquet. El circuit d'obstacles suposava un repte molt divertit i els nens (i no tan nens) ho van gaudir de valent!

Pintar medalles i fer-nos collarets va ser una bona manera de fer baixar el dinar i, evidentment, no podíem acabar la jornada sense una gran foto de família, ja veieu que va ser un gran dia!

Si voleu donar un cop d'ull a totes les opcions que la Fundació us pot oferir, aquí hi trobareu el detall de cada programa de vacances en família segons la casa/zona on vulgueu anar i aquí tota la informació sobre les colònies d'estiu per a infants de 5 a 16 anys. Hi ha opcions per a tots els gustos i edats: multi esportiva, hípica, esports aquàtics, teatre, cuina, ...

No em puc acomiadar sense agrair els detalls que Jugaia, Bira Biro Editorial i Claudia Bruna de "Coaching para padres" van tenir amb cada una de les famílies participants en la jornada, amb les seves col·laboracions el dia ja va ser rodó del tot!

I vosaltres heu anat alguna vegada de colònies en família? Els vostres nens marxen de colònies a l'estiu?

Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir a la casa i hi vam estar genial! Vam poder aprofitar la tarda a la platja i l'endemà descobrir la rodalia de Calafell abans de trobar-nos amb un grup d'amics per passar un dia fantàstic pels volts del Castell de Sant Miquel d'Olèrdola. Si de cas això us ho explico un altre dia!

PD2: Algunes fotos del post són meves i d'altres van ser fetes pel fotògraf oficial de l'esdeveniment. Em sap greu que no us el puc mencionar perquè no en sé el nom .-( però des d'aquí moltes gràcies per unes fotos genials!

Què llegim al planeta i BiraBiro Editorial

Ja us he comentat alguna vegada que llegir era una de les meves passions quan era petita, oi? Tant el pare de les criatures com jo sempre hem procurat que els petits de casa tinguin una bona selecció de contes i els llibres són un regal habitual pels aniversaris, festes de Nadal, Sant Jordi, evidentment, i fins i tot, per alguna caiguda de dents. La nostra col·lecció és extensa i a més, la completem amb visites gairebé setmanals a la biblioteca. Allà triem, llegim, remenem i ens emportem un bon grapat de llibres que ens acompanyen durant unes setmanes a casa. Així podem descobrir nous contes cada mes, decidir quins ens agraden, quins no, descobrir nous autors o il·lustradors, etc. sense malmetre la butxaca que, al final, el pressupost no dóna per tant!!  Els que ens seguiu a instagram sabeu que tenim el nostre propi hastag  #quellegimalplaneta on trobareu un bon grapat de recomanacions de coses que triomfen a casa.
I parlant de coses que agraden a casa, avui us vull parlar de BiraBiro Editorial. Ja sabeu que tinc debilitat per projectes petits, novells i que arriben amb empenta així que amb això ja us podeu fer una idea del que podeu esperar d'aquesta nova editorial independent de literatura infantil i juvenil. 
Just van inaugurar el seu catàleg aquest passat mes de juny i de moment, tot el que han publicat ens ha agradat molt! Parteixen de la idea que la literatura infantil ha de proporcionar entreteniment de qualitat als infants i si s'aconsegueix això, és molt més probable que s'assoleixin amb èxit totes les altres funcions atribuïdes tradicionalment a la literatura com són la d'educar, emocionar i ensenyar. Aposten per la diversitat respecte a tipologies de llibres i així a casa ja hem pogut gaudir del llibre-joc dels dolços "Qui Què Qui" d'Oliver Tallec, de les aventures d'en Billy de Catharina Valckx amb el "Potes enlaire"  i el "Billy i el bisó", de la genial Lola d'Anne Villeneuve a "La Lola se'n va a l'Àfrica"  i dels embolics d'en Jake de Ken Spillman i Chris Nixon a "El caos monstruós d'en Jake".

Si visiteu l'enllaç que hi ha a cada títol trobareu més informació de cada un d'ells i a instagram també hi he fet una petita ressenya a cada foto. Que us han semblat? M'encantarà conèixer la vostra opinió! 
Ara només em queda dir-vos que si us agraden, ja els podeu comprar tranquil·lament des del sofà de casa i us els porten a casa sense despeses d'enviament! Qualsevol d'ells és una bona opció pel Tió! 
Per cert, com porteu la planificació de compres nadalenques? Jo no la porto!!!! 
Una abraçada,
Carla
PD: Si us ve de gust, trobareu altres posts sobre la nostra afició a la lectura aquí i aquí.

*Post en col·laboració amb BiraBiro Editorial

Primera trobada #avuillegim a Món LLibre 2015

Astorada m'he quedat quan he vist que no escrivia des de l'aniversari de la Laia però de fet, tampoc és estrany. El trasllat ens ha mantingut ocupats gran part del mes de març, a més ens vam escapar a la neu i després van arribar les vacances de primavera - setmana santa així que, moltes idees i poc temps per escriure-les!
Avui però no podia deixar de fer-ho perquè em fa molta il·lusió dir-vos que aquest proper cap de setmana amb les noies de Mammaproof Bcn i amb la Vinyet de "Small and nice" serem al Món Llibre 2015 celebrant la primera trobada #avuillegim!!
Just cap al final del darrer post us vaig parlar del moviment #hoyleemos a instagram. La Carmen de La Gallina Pintadita va proposar fa ja un parell d'anys aquest "hastag" per etiquetar les nostres lectures infantils i en el dia d'avui ja compta amb gairebé 6000 fotos! Quan jo el vaig descobrir l'estiu passat, em vaig afegir al repte amb moltes ganes i de seguida va sorgir l' #avuillegim, recordo que quan vaig fer-lo servir i vaig entrar-hi per si algú altre se li havia ocorregut, només hi havia una foto al "hastag" i era de l'Aina de Galiana Street. Si teniu instagram us animo a fer-lo sevir des d'avui mateix, sí?
Quan al novembre la Beatriz Millán va organitzar el primer encuentro #hoyleemos a Madrid vaig trobar-ho una idea genial i després d'uns quants mails amunt i avall entre totes serà finalment aquest cap de setmana quan la trobada serà possible gràcies a la feina de Mammaproof, a l'organització de Món Llibre i de les editorials que hi col.laboren. Jo estic molt contenta de poder-hi participar!!
L'any passat ens vam perdre aquest gran festival de la literatura infantil (aquí podeu llegir-ne la raó) però vam poder gaudir de les anteriors edicions i us puc assegurar que val molt la pena! Jo sempre en surto amb un munt de bons títols per comprar o buscar a la biblioteca.
Ara que ja us he posat en situació no m'enrotllo més i us deixo la informació pràctica:

Amb moltes ganes i papallones a la panxa us hi esperarem. Espero que tots us animeu a venir i així ens desvirtualitzem!

Una abraçada,

Carla

PD: Tota la informació sobre el Món Llibre 2015 trobareu aquí.

La samarreta solidària de Garabatisse

Com molta gent, cada any participem d'una manera o una altra en la Marató de TV3. Moltes vegades simplement amb una trucada i fent una aportació econòmica, d'altres participant en iniciatives lligades a La Marató.

Aquest any, tot i que encara falta una setmana, la nostra participació ens va arribar per correu el divendres i n'he fet un post perquè crec que val la pena ensenyar-vos-ho.

Us poso una mica en situació; vaig conèixer la Victòria Peñafiel perquè era una de les fotògrafes del calendari solidari d'Otta Kids en el que vam participar l'any passat amb la Laia; i gràcies a Instagram he estat testimoni del naixement de la marca de roba per a nens que ella i el seu company han decidit tirar endavant. Garabatisse és una marca de roba amb identitat pròpia. Els dissenys són fets a partir dels dibuixos dels seus fills (ull, que en tenen quatre!!) i dels gargots del pare de les criatures. La roba està confeccionada a Portugal i tenen detalls tan cuidats com les etiquetes estampades en lloc de cosides. Yuhuuuu!!!

I ara deveu pensar, que té a veure tot això amb La Marató de TV3? Aquí hi trobareu informació de primera mà però breument us explico: el seu fill gran va haver de ser intervingut del cor quan era un nadó, com que la Marató d'aquest any va dedicada a les malalties del cor se'ls va ocórrer que en Teo dibuixés un cor ben fort i convertir-lo en una samarreta solidària. 

No sé a vosaltres però a mi aquestes històries em toquen així que ràpidament vaig saber com participaríem amb la Marató d'aquest any i fa un parell de setmanes vam comprar en pre-venda tres samarretes d'El Cor Fort. Ahir ja les vam estrenar!

Explicar als nens perquè els havíem comprat aquestes samarretes va donar per molt; per parlar de com funciona el cor, de perquè a vegades no funciona, de què són els projectes solidaris, de què és la recerca o la investigació mèdica,.... A vegades costa explicar segons quines coses en termes que ells puguin entendre  però espero estar-nos-en sortint, voluntat no ens en falta!

Si us animeu a comprar-la, us deixo l'enllaç aquí. Pels que tingueu dubtes amb les talles, jo vaig agafar 12-24 mesos, 5-6 i 7-8 anys. Tinc comprovat que pel Bernat i l'Aran una talla menys també els quedaria bé però així ens duraran més ;-). 

Que me'n dieu, us han agradat? Soleu participar a La Marató?

Una abraçada i gaudiu del pont!

Carla
PD: Edito per explicar-vos que en la seva cerca de representants de marca, hem tingut la sort que Garabatisse ens escollís així que segur que a partir d'ara ens veieu de tant en tant a facebook o a instagram amb cosetes seves. Estem impacients i molt contents! Com ens agrada col.laborar com projectes com aquests!

Delícies que no es mengen però que també alimenten!

Aquest estiu vaig descobrir una botigueta molt especial, amb un logo suau i una filosofia que va molt amb la nostra, Petit tresor organics em va cridar l'atenció de seguida. M'encanten aquests projectes petits, recent nascuts, que transmeten "carinyo" pel que fan, sabeu que vull dir?
Quan em vaig posar en contacte amb ells encara no tenien ni la botiga en funcionament! Per sort vostra, la botiga ja fa un mes que funciona i hi podeu trobar productes cosmètics per tota la família! Cosmètica orgànica i deliciosa perquè, com ja us vam compartir aquí és important saber que posem a la pell dels nostres petits i petites, tant com a la nostra de fet!
De tot el que vaig veure a la web el primer que volia provar era la pasta de dents. El packaging de Jack and Jill  el trobo xulíssim; si a més afegim que la pasta és a base de calèndula, amb xilitol i que no passa res si se l'empassen, ja no tenia excusa!

Us he de dir que la Laia està encantada amb la pasta. De fet, és una gran fan de rentar-se les dents. Fins al punt que no pots dir res al respecte fins que no acaba de menjar perquè si ho anomenes abans, baixa de la cadira i se'n va al lavabo volant!

A l'Aran i al Bernat, tot i que els va semblar divertit que l'avi els fes fotos rentant-se les dents, van trobar que a la pasta li falta gust de plàtan així que la propera que provarem serà de maduixa o de nabius que ja ens han dit que són boníssimes! 

El gel de bany de Lulu&Boo amb aloe vera orgànic, espígol i camamilla no ens ha decebut gens ni mica. El fem servir tant pel cos com pel cabell i és súper suau. Fa una oloreta deliciosa, als tres els encanta i a mi també! Aquí teniu la web per si voleu conèixer una mica més la marca.

Per últim vaig triar un oli de massatge a base d'oli de gira-sol, albercoc i camamilla de Little Green Radicals, una casa que van començar fent roba de cotó orgànic i que d'un temps cap aquí es va llançar amb la cosmètica orgànica i tenen productes molt temptadors!

La primera vegada que el vaig fer servir vaig pensar que sentia massa l'olor de la camamilla però la veritat és que el tacte és genial i passada aquesta primera impressió, s'ha convertit en un imprescindible després del bany. Quan la Laia em deixa li faig jo un massatge però, en realitat, a ella li agrada molt deixar-se sentir l'oli a les mans i escampar-se'l per tot el cos, així que la deixo fer.

I ara que ja us he explicat la nostra experiència amb els productes de Petit tresor organics, arriba la sorpresa.... 
Voleu un xec-regal de 20€ perquè pugueu provar els productes que més us agradin? Jo estic segura que si ho proveu, repetireu!!

Com participar:
OPCIÓ 1 via FACEBOOK:
Ser seguidor de Planeta Babetes i de Petit Tresor-Organics.
Compartir públicament en el vostre perfil el post que anuncia aquesta entrada.

OPCIÓ 2 via INSTAGRAM:
Ser seguidor de @planetababetes i @petittresororganics. 
Compartir una foto del producte que us agradaria provar amb el hastag #planetaipetittresor. 
Recordeu mencionar-nos quan publiqueu la foto per tal que ens assabentem que participeu! (El perfil d'IG ha de ser públic per tal que ho puguem veure, d'acord?)

Si participeu mitjançant les dues opcions teniu doble papereta, sí?
Quan hàgiu participat ens encantaria que ens deixéssiu un comentari en aquesta entrada dient-nos quin producte us agradaria provar i per a qui seria.

El sorteig estarà obert fins al 31 d'octubre i anunciarem el guanyador el dilluns dia 3 de novembre a través de les nostres xarxes socials. (Ens agafem el cap de setmana de la castanyada-halloween per fer recompte de vots i que una mà innocent esculli el guanyador).

Espero que us agradi aquesta manera de celebrar que ja som 800 a facebook i que us animeu a participar. Molta sort!
Una abraçada,
Carla
PD: Ja ho he dit abans però ho repeteixo, les fotos del post són obra de l'avi Miquel que, ja ho veieu, en sap mooooolt! Gràcies pare!