La lletra de "A la deriva", el primer single "De Vent i Ales" de Txarango

Ens ha costat passar aquest any i mig sense concerts de Txarango i ho confessem, quan ens van dir que després de la nova gira i el nou disc s'acomiadaven per sempre ens va agafar una mica un patatús!!!
Per sort, els Reis Mags ens van dur les entrades per Clownia i esperàvem amb ganes el nou disc a la primavera però llavors va arribar el coronavirus i el confinament i el món, les escoles, la música,... tot va quedar en "standby".

Quan fa uns dies Txarango anunciava que tindríem nou disc el 19 de juny vam apuntar-nos el dia al calendari amb moltíssima il·lusió, després va arribar el documental de "De vent i ales" i ahir finalment, la primera cançó i el primer videoclip!!! :-)

M'he esperat fins aquest matí per veure'l per primera vegada amb els meus tres. Vaig fer el mateix amb el documental, perquè val la pena l'espera si és per compartir aquestes estrenes amb ells. Compartir l'emoció, els somriures, l'alegria i alguna llàgrima!

I avui han estat ells que han volgut escriure la lletra de "A la deriva". 

"Per si encara no està penjada i la gent la vol tenir mama...

la pots penjar al teu bloc si l'escrivim?"

I així, a dues mans i anar escoltant la cançó en bucle aquí la teniu:

A la deriva (De vent i ales,  Txarango 2020)

Tenim el cor a prova de bales 

un horitzó, també unes ales.
Hem vist caure la frontera
i en el teu cos de pols d’estrelles 

hem desfet tots els camins. 

Hem après de l'infinit
mica en mica
com balla la vida.

Ballarem aquesta nit 

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra, 

buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,

començar de nou... 

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

De Luther King, de Victor Jara
portem els somnis del Che Guevara,
jem vingut a trencar els marcs,
tenim les ales de la Rosa Parks.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou...

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

Que quan tu balles
es desfan les hores
el temps millora
sento com les animes s’animen
puc veure com volen
i troben, una nova veu de llibertat que sona,
bones vibracions per totes les persones.

Caminem sempre junts amb la mà al cor.
Som el poble viu, la flama, la foscor
som un paisatge de vida, que crida i no oblida,
som la sortida agraïda desfent mentides,
una lluita compartida.

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

 

Infinites gràcies Txarango....
Bernat, Aran, Laia i Carla

Com fer bombes de bany casolanes

Fa molts dies us vaig ensenyar que havia estat fent bombes de bany casolanes, d'aquestes que són efervescents quan les posem a la banyera i fan les delícies de petits i grans, sabeu?
Com que moltes em vau demanar com ho havíem fet m'he animat a escriure-us un post amb les instruccions per si, en el que ens queda de confinament, us voleu animar a fer-les.
Tot plegat és ideal per passar una bona estona entretinguts i després les podeu fer servir a casa o per regalar. Queden molt maques!
Això si, no espereu grans efectes espectaculars com les que podeu trobar en botigues especialitzades tipus Lush, són bombes casolanes :-)

Què necessitem? Ingredients i material:

-        Bicarbonat Sòdic

-        Àcid Cítric

-        Farina de blat de moro

-        Sal Epsom (O sal de cuina si no en tenim)

-        Olis essencials

-        Oli vegetal

-        Colorants alimentaris

-        Motlles

-        Recipient gran per fer la barreja

-        Balança o vasos medidors

-        Culleres

-        Pulveritzador amb aigua

Pas a pas per fer bombes efervescents pel bany:

1. Barrejar 250g de bicarbonat sòdic amb 125g d’àcid cítric i 125g de farina de blat de moro. Si no teniu balança de cuina podem fer servir vasos graduats o simplement tenir en compte que per cada mida que posem de bicarbonat posarem la meitat d'àcid cítric i la meitat de farina de blat de moro.
2. Dividirem 125g de sal (o una mida de sal) en diferents recipients per tenyir-la. La repartim en tants recipients com colors vulguem fer les nostres bombes i tenyim cada porció amb una o dues gotes del color desitjat.
3. Barregem una part proporcional de la primera barreja d’elements secs amb la sal del color escollit. Veureu que tota la mescla va agafant color i que els “granets” de sal sempre queden del color més intens.
4. A aquesta mescla acolorida hi afegim una cullerada d’oli vegetal i algunes gotes de l’oli essencial escollit. Barregem bé. Tindrem una textura com de sorra de platja solta.

5. Ara ens cal afegir-hi aigua molt a poc a poc per aconseguir una textura més semblant a la sorra humida. Volem aconseguir la consistència ideal per poder treballar-hi, que la massa es compacti quan la comprimim i aguanti la forma però....

ATENCIÓ!!! Si hi posem massa aigua la barreja entrarà en efervescència i es desfarà tot.

En aquest punt va molt bé el pulveritzador en spray i anar afegint aigua a “pulsacions” per no passar-nos.
6. Quan tinguem la textura ideal, omplim els motlles comprimint molt bé per tal d’evitar que es formin esquerdes en la nostra bomba.
7. Si és possible la deixem 24h dins del motlle sinó la desemmotllem amb cura i la deixem sobre una superfície plana i allunyada de la humitat per tal que s’assequi..
8. Omplim la banyera i gaudim de la nostra bomba!

Aclariments: 

Nosaltres hem fet servir uns motlles metàl·lics específics per bombes de bany però també uns de plàstic del Tiger que eren cors i estrelles per penjar a l’arbre de Nadal i uns de silicona.

Si ho feu amb motlles de silicona que no siguin molt petits ni de formes complicades perquè les bombes es trenquen molt sovint, val?

Si no teniu banyera o no voleu "malgastar" tanta aigua també es poden fer banys de peus o de mans!

Escolliu l'oli essencial que més us agradi o aquell que tingui les propietats que més cregueu que us poden ajudar en aquests moments i regaleu-vos una estona!

Si teniu dubtes els podeu deixar a comentaris i si us voleu endinsar en el món dels olis essencials em podeu enviar un mail a hola@planetababetes.com o escriure'm directament al Planeta d'Essències.

Abraçada molt gran i molts ànims a totes i tots!
Carla

Infància confinada i "todo bien oiga..."

Fa dies que dono voltes al tema i em costa trobar-hi les paraules. Durant el dia no tinc massa temps per pensar amb claredat i ordenar les idees i és quan poso el cap al coixí que em ve tot. Llavors trigo la vida a adormir-me.... en fi..., a veure si me'n surto.

Portem ja quinze dies tancats a casa i va per molt llarg, cosa que ja podíem intuir i potser ens resistíem a creure però que a hores d'ara crec que ja tots tenim assumit.

No sé a vosaltres però quan va començar el confinament a mi em van arribar dos missatges per totes bandes. Els dos suposadament destinats a fer-nos la vida més fàcil als que tenim criatures: sobretot calen rutines i que tinguin clar que això no són vacances.

Súper important! Que no es pensin que són vacances perquè clar... els pares han de teletreballar! S'ha de seguir portant el ritme!!! (Això si no has de seguir anant a treballar fora de casa o si no t'has quedat sense feina, que tela amb el panorama...)
I clar, si els pares han de treballar com si fossin a la feina, els nens fan nosa perquè, poc o molt, si tenen els pares a prop, els reclamen. Noooormal! I com ho solucionem això? Classes per internet (mails, hangouts, zooms,...), deures i que segueixin amb el curs no sigui que el perdin.

Vaaaaa, en serio? Davant d'aquesta situació d'absoluta excepcionalitat, mai viscuda per cap de nosaltres, el que ens amoïna com a societat és que no perdin el curs? Què pretenem, que sembli que tot és normal quan precisament tota normalitat se n'ha anat a regar? O el que amoïna és que hàgim pagat la quota de l'extraescolar d'anglès o de l'escola (pública, concertada o privada) i ara els mestres no estiguin treballant? O són les escoles que pateixen, sobretot les concertades i privades, que si no envien continguts els pares deixin de pagar? Per qui o per què ens estem preocupant? Pels nens? Per les famílies que no estiguin acostumades a passar tantes hores amb els fills, i menys a casa, i necessitin tenir-los ocupats amb obligacions escolars? On posem la mirada?

Això sense mencionar que, igual que tota l'oferta d'entreteniment sorgida arrel del confinament, seguir portant el ritme del curs "on-line" implica passar hores i hores asseguts davant d'una pantalla. I no ens oblidem que si en un dia normal dels de sempre, ja hi ha molts nens i nenes que no es mouen gaire, ara no poden ni sortir al carrer!

I després, van circulant vídeos preciosos amb un poema de fa no sé quants anys que diu que la gent va trobar el moment de parar i de llegir i de no sé quantes coses més; que és el moment de mirar cap endins, etc.

Doncs mira, ja us ho dic, jo no trobo temps per massa més que per la casa, pels meus tres i per no ofuscar-me quan em llevo en un dia gris. I les rutines... a qui li funcionin que les faci servir i a qui, com jo, li causin més estrès que una altra cosa, us diré un secret, no passa res!!!
La vida, encara que sigui confinada, ja en té de rutines. El dia a dia ja té un mínim d'horaris, marcats pels àpats principalment i sempre els podem puntualitzar! Però dic jo que potser en un moment com el que estem vivint no cal fer un horari com el de l'escola, amb hora del pati i tot! Que els he vist, eh!!

Personalment, si a sobre d'estar tots a casa intentant compaginar-ho tot, he de dur un horari pels nens i fer que el compleixin em moro. Jo i ells. I sento que vendre la moto que això és el que els hi convé als nens és posar pressió extra als pares, que prou en tenen aquests dies.

Per si us ajuda us explico com funcionem a casa, si a la vostra us van súper bé els horaris i les rutines i sou tots feliços, llavors no cal que seguiu llegint :-)

Es pot mandrejar fins a les 9:30, normalment llegeixen al llit, i les 10:30 és l'hora límit per haver esmorzat i haver-se vestit. Hi ha qui a quarts de 9 està dempeus i qui aprofita al màxim.
Cada dia s'ha de passar l'aspiradora i tothom col·labora amb la gestió de la roba i neteja.
Després normalment s'ocupen amb algun projecte que tinguin entre mans, recomanació de l'escola o no. I això si, sempre flueix tot millor quan un dels dos està a prop i disponible per donar un cop de mà amb el que sigui.
A l'hora de dinar i sopar estem aprofitant per involucrar-los molt més en la cuina en si. Ells en tenen ganes i també és un espai d'aprenentatge genial. Llegir i escriure receptes, fer llistes de la compra, mesurar ingredients, fer anar ganivets i fogons... aprendre a cuinar!
En algun moment del dia ens movem TOTS: dansa, ioga, exercicis de tonificació... La qüestió és moure el cos i en aquest moment sí que molts dies tirem d'alguna classe de youtube o d'algun instagram live. Dutxes, sopar i tothom al llit a les 21 h pam amunt, pam avall.
Cada dia cau alguna videotrucada a la família i de tant en tant, es truquen amb els amics i amigues però, més enllà d'això, no ha pas augmentat l'ús de les pantalles i sobrevivim :-)

Jo treballo a la nit quan dormen o els demano estones curtes si tinc alguna reunió o videotrucada concertada i la resta del dia estic més o menys disponible. El pare de les criatures segueix fent les seves guàrdies i quan està a casa fem torns per repartir-nos entre estar ocupats en coses nostres i estar disponibles pels nens.

Tot aquest rotllo per dir que no em sembla just que els demanem que visquin aquests dies com si fossin normals o com si no fossin vacances. Són dies extraordinaris en tots els sentits, dies que recordarem i recordaran tota la vida que ens quedi per viure. Són dies de crisi, de personal sanitari lluitant incansables, de molta altra gent treballant perquè els que ens quedem a casa, perquè és tot el que podem fer, no ens falti res. Són dies de dols en solitari i d'aplaudiments a les 8 del vespre.
Són dies que són de tot menys normals i són dies estranys de c*llons.
Donem-los espai, temps i paraula. Són dies per aprendre moltes altres coses més enllà del currículum del curs on estiguin. Per valorar tot el que teníem i el que TENIM, per parlar d'empatia, de solidaritat, de voluntariat, de comunitat, del bé comú per sobre de l'individual. Permetem-los i permetem-nos un mal dia, unes ganes de no fer res o de plorar per tot.
Engresquem-nos amb ells a fer aquella manualitat que sempre està pendent, aprenem junts a pintar aquarel·la, llegim-los contes, mirem plegats un documental o una pel·lícula, reflexionem junts sobre el que està passant o com se senten amb tot l'enrenou, animem-los a escriure un diari d'aquest confinament...

I no ens oblidem que el dia confinats segueix tenint 24 h, que passen de pressa i que hem de mantenir les expectatives baixes. Que no sé vosaltres, però ja fa 15 dies que dura el #joemquedoacasa i jo encara no he endreçat l'habitació dels trastos, ni fet cap curs en línia, ni canviat tots els llençols ni parlat amb totes les meves amigues ni passejat per cap museu virtual... amb prou feina em poso al dia dels whats i he trigat dues setmanes a escriure-us això. :-).

No si, al final serà una sort que ens allarguin el confinament.

Una abraçada molt i molt gran,
Carla

#joactuo i no em poso més pressió de la necessària a sobre, ni a mi ni als meus fills :-)