Ahir diumenge ho escrivia així al post d'instagram:
Han passat 15 mesos i 8 concerts des d’aquell primer Txarango en directe.
Cada concert l'he compartit amb gent que estimo
i ha estat un regal enorme gaudir junts d’aquesta música que ens fa vibrar.
Gràcies infinites Txarango per fer-nos cantar, ballar, riure, plorar.... viure!
Gràcies per escriure lletres que emocionen i fer cançons que posen la pell de gallina.
Gràcies per aquests concerts plens de bon rotllo on gent de totes les edats es mira còmplice somrient i s’hi deixa la veu.
Gràcies perquè en sortim suats, afònics i amb un gran somriure.
Sou una injecció d’energia brutal i sens dubte “junts podem arribar més lluny”.
Us trobarem a faltar i esperem trobar-nos de nou ben aviat. 
I, amb l'emoció al cor, avui us porto la lletra de la seva nova cançó.
Perquè ens la van regalar a l'acabar al concert i no podíem esperar un final millor.
Un final que, de fet, és un nou principi que tots esperem amb ganes.
Tanca els ulls (Txarango, octubre 2018)
Plou, entre tu i els altresSé bé que sents...
Duus a dins la mateixa guerra,
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps
Sé bé que sents...
Ehhhhhh... si la nit t'espanta,
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins,
vine a casa,
tanca els ulls si no veus el camí.
Les estrelles són fars a l'horitzó,
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Duus a dins, inquieta i viva, la crida dels esculls,
d'una terra llunyana, somnis enllà.
Quan de nit,
nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te,
des del mar,
les sirenes del viatge,
no ho dubtis i emprèn el vol.
Aquí tens el meu desig...
Camina, camina lluny,
camina com qui vol saber-ho tot,
camina fins a trencar-te, camina...
Ehhhhhh... si la nit t'espanta,
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins,
vine a casa,
tanca els ulls si no veus el camí.
Que quan siguis lluny,
una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu
no pretenguin tenir-te,
només acompanyar-te.
Que la vida...
no sigui només un llit amable,
un passeig dolç...
Que les coses que esperes,
no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.
Que els matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú,
sense que el necessitis.
I no deixis que les ferides s'endureixin al cor,
que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides.
Que viure, viure no és estar vius,
viure és l'actitud d'omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius.
Ehhhhhh... si la nit t'espanta, vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, vine a casa,
tanca els ulls si no veus el camí.
Una fortíssima abraçada,
Carla
