La lletra de "A la deriva", el primer single "De Vent i Ales" de Txarango

Ens ha costat passar aquest any i mig sense concerts de Txarango i ho confessem, quan ens van dir que després de la nova gira i el nou disc s'acomiadaven per sempre ens va agafar una mica un patatús!!!
Per sort, els Reis Mags ens van dur les entrades per Clownia i esperàvem amb ganes el nou disc a la primavera però llavors va arribar el coronavirus i el confinament i el món, les escoles, la música,... tot va quedar en "standby".

Quan fa uns dies Txarango anunciava que tindríem nou disc el 19 de juny vam apuntar-nos el dia al calendari amb moltíssima il·lusió, després va arribar el documental de "De vent i ales" i ahir finalment, la primera cançó i el primer videoclip!!! :-)

M'he esperat fins aquest matí per veure'l per primera vegada amb els meus tres. Vaig fer el mateix amb el documental, perquè val la pena l'espera si és per compartir aquestes estrenes amb ells. Compartir l'emoció, els somriures, l'alegria i alguna llàgrima!

I avui han estat ells que han volgut escriure la lletra de "A la deriva". 

"Per si encara no està penjada i la gent la vol tenir mama...

la pots penjar al teu bloc si l'escrivim?"

I així, a dues mans i anar escoltant la cançó en bucle aquí la teniu:

A la deriva (De vent i ales,  Txarango 2020)

Tenim el cor a prova de bales 

un horitzó, també unes ales.
Hem vist caure la frontera
i en el teu cos de pols d’estrelles 

hem desfet tots els camins. 

Hem après de l'infinit
mica en mica
com balla la vida.

Ballarem aquesta nit 

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra, 

buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,

començar de nou... 

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

De Luther King, de Victor Jara
portem els somnis del Che Guevara,
jem vingut a trencar els marcs,
tenim les ales de la Rosa Parks.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou...

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

Que quan tu balles
es desfan les hores
el temps millora
sento com les animes s’animen
puc veure com volen
i troben, una nova veu de llibertat que sona,
bones vibracions per totes les persones.

Caminem sempre junts amb la mà al cor.
Som el poble viu, la flama, la foscor
som un paisatge de vida, que crida i no oblida,
som la sortida agraïda desfent mentides,
una lluita compartida.

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

 

Infinites gràcies Txarango....
Bernat, Aran, Laia i Carla

La lletra de "Tanca els ulls", la nova cançó de Txarango 💛💛💛

El dissabte vam viure el darrer concert de la gira "El cor de la terra" de Txarango al Festival Esperanzah, i com tots, va ser brutal, de pell de gallina, de cridar fort i omplir-se d'energia.

Ahir diumenge ho escrivia així al post d'instagram:

Han passat 15 mesos i 8 concerts des d’aquell primer Txarango en directe. 

Cada concert l'he compartit amb gent que estimo 

i ha estat un regal enorme gaudir junts d’aquesta música que ens fa vibrar.

Gràcies infinites Txarango per fer-nos cantar, ballar, riure, plorar.... viure! 

Gràcies per escriure lletres que emocionen i fer cançons que posen la pell de gallina.

Gràcies per aquests concerts plens de bon rotllo on gent de totes les edats es mira còmplice somrient i s’hi deixa la veu. 

Gràcies perquè en sortim suats, afònics i amb un gran somriure. 

Sou una injecció d’energia brutal i sens dubte “junts podem arribar més lluny”.

Us trobarem a faltar i esperem trobar-nos de nou ben aviat. 

I, amb l'emoció al cor, avui us porto la lletra de la seva nova cançó.
Perquè ens la van regalar a l'acabar al concert i no podíem esperar un final millor. 
Un final que, de fet, és un nou principi que tots esperem amb ganes.

Tanca els ulls (Txarango, octubre 2018)

Plou, entre tu i els altres
Sé bé que sents...

Duus a dins la mateixa guerra,
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps

Sé bé que sents...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Les estrelles són fars a l'horitzó,
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Duus a dins, inquieta i viva, la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

Quan de nit, 
nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te,
des del mar,
les sirenes del viatge, 
no ho dubtis i emprèn el vol. 
Aquí tens el meu desig...
Camina, camina lluny, 
camina com qui vol saber-ho tot,
camina fins a trencar-te, camina...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Que quan siguis lluny, 
una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu 
no pretenguin tenir-te, 
només acompanyar-te.
Que la vida... 
no sigui només un llit amable,
un passeig dolç...

Que les coses que esperes, 
no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.
Que els matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú,
sense que el necessitis.

I no deixis que les ferides s'endureixin al cor,
que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides.
Que viure, viure no és estar vius, 
viure és l'actitud d'omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius.

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Una fortíssima abraçada,
Carla

Cursa de la Dona 2017 a Barcelona

No sempre m’he sentit còmode amb la meva condició de dona. 
De petita tenia molts més amics que amigues, m’agradava fer tot allò que es considerava “de nen”, em deien que vestia com un xicotot i quan em va venir la regla vaig tenir un disgust de mort. Us juro que no li trobava la gràcia per enlloc. 
A poc a poc vaig anar fent les paus amb el meu gènere i la maternitat em va reconciliar del tot. La màgia absoluta de gestar, parir i alletar una criatura. I va ser aquest alletar i el fet que el meu pit fes a la perfecció la seva funció, que em va reconciliar també amb una part del meu cos de la que no em sentia gens orgullosa. Avui a Barcelona 30.000 dones hem “corregut” la Cursa de la Dona per lluitar contra el càncer de pit. Totes de rosa, rialleres, fortes, juntes, úniques... mares, filles, germanes, amigues... 
Ara ja fa anys que l’energia femenina em sembla increïble, capaç de moure muntanyes, que ser dona m’omple d’orgull i m’encanta acompanyar-les i sentir-me acompanyada. 
De fet, estic bastant segura que un món en femení funcionaria bastant millor però.... mentre això no arriba que visquin els dies com el d’avui 💕💕💕💕

Festival MiniPoP a Tarragona

Aquest cap de setmana arriba a Tarragona el VI Festival Minipop. 

Els dies 3, 4 i 5 de juny el Passeig de les Palmeres s'omple de música i activitats pels més menuts. Nosaltres vam anar-hi l'any gràcies al concurs que van organitzar al seu instagram i vam passar un dia genial. La veritat és que tenim poca tirada a baixar cap a les terres tarragonines i anar al Minipop va ser l'excusa perfecta per tirar avall!

Es defineixen com un festival de música i cultura contemporània apte per a tota la família, reivindicant l'us de l'espai públic com a lloc de trobada entre generacions. 

Dins el programa del festival hi trobareu propostes de música, dansa, cinema, literatura infantil, un munt de tallers creatius i, fins i tot un espai nadó pensat especialment pels més menuts.

Aquest any hi ha una proposta que a mi m'agrada especialment i és que busquen petits reporters que vulguin immortalitzar el festival des del seu punt de vista. Si teniu infants entre 8 i 12 anys que s'hi vulguin animar, teniu més informació aquí. 

I aquí us deixo el link directe des d'on us podreu descarregar el programa. Val la pena estudiar-lo amb calma i planificar aquests dies per no perdre's res! 

Per avui ho deixo aquí i ja em direu, coneixíeu el festival? Hi heu anat o hi anireu? Si és així, expliqueu-nos-ho que nosaltres aquest any ens ho perdrem! Per sort, seguirem gaudint del CD de la passada edició del Festival durant els nostres viatges en cotxe, qui no es consola és perquè no vol! :-)

Una abraçada,

Carla

El Club de les Mares Dignes

Avui, a les 13.30 farà tres anys que va néixer la petita de la casa i també en farà dos que vaig obrir aquest bloc. No he tingut mai un objectiu massa clar i m'he anat deixant portar pel que tenia ganes de compartir, no he estat constant publicant ni tinc una temàtica molt definida però m'ho passo bé i vull pensar que els que em llegiu també. Per mi això ja és un regal! 
Així sentint, sentint he trobat que avui és un bon moment per compartir una idea que fa temps que em rondava pel cap. Sé que el post m'ha quedat llarguet però necessitava explicar-vos-ho bé, ja em direu si ho he aconseguit, sí? 
Quan estava embarassada de l'Aran vaig assistir a unes quantes formacions dins un programa de formació de doules, entre elles hi havia una jornada on vaig poder conèixer i escoltar a Naomi Stadlen, autora del llibre Lo que hacen las madres (Sobre todo cuando parece que no hacen nada). El títol del llibre em va semblar genial i me'l vaig llegir d'una tirada la setmana següent a la formació.
Des de llavors ha plogut una mica i la meva experiència en aquest sentit s'ha anat ampliant, no només pel fet d'haver parit i estar criant tres criatures, sinó també pel fet de fer més de 7 anys que acompanyo mares als grups de lactància i criança.
Les frases "No tinc temps de fer res" i "No faig res en tot el dia" estan dins el TOP 10 (un dia us faré un post amb la resta dels tops 10 que donen per molt!). Al que anava... Quan essent dones acostumades a gestionar més o menys eficaçment mil fronts oberts, entre ells: treballar moltes hores fora de casa lluitant pel nostre futur professional, anar al gimnàs, fer manualitats, sortir amb les amigues, escapar-se amb la parella..., quan ets totes aquestes dones en una i l'arribada d'un fill et fa frenar de cop i et relega al sofà amb la teta enlaire 20 hores de cada 24, la sensació de no fer res i no tenir ni un segon lliure, pot ser tant contradictòria com aclaparadora. I estic segura que, en certa mesura, això aplica també a qui opta per la lactància artificial, m'hi jugo el coll a què no és només qüestió de la lactància materna. Corregiu-me si m'equivoco, eh!
Un nadó ho ocupa tot, tot el nostre espai mental i tot el nostre temps, qualsevol cosa que vulguis fer t'implica el triple de temps, comptant que aconsegueixis sortir de casa a una hora decent! Acomiada't de les llistes eternes de coses a solucionar en un dia i considera't afortunada si aconsegueixes fer aquella trucada pendent al mecànic o per demanar hora al dentista. Malgrat això, tot aquest temps que sembla que no estem fent res, estem fent un munt de coses, moltes les fem sense ni adonar-nos-en i, encara més important, són feines d'un alt valor afegit. Per dir-ho resumit, estem criant els adults del demà i això, senyors i senyores, es mereix un reconeixement. Jo he trigat molt temps a reconèixer-li aquest valor a aquests temps, a fer-ho plenament, i encara algun dia se m'escapa la temuda: "Avui no he fet res de bo". 
El Club de les Mares Dignes neix amb la intenció de reconèixe'ns totes aquestes petites coses que fem cada dia, tot aquest temps que sembla que no fem res, tots aquests moments de bressolar, cantar, somriure, cuinar amb una mà, deixar una conversa telefònica a mitges, consolar després d'una caiguda o d'un mal despertar, estar a punt de perdre els nervis, respirar i tornar a començar. 
I de moments d'aquests en vivim totes, estiguem les 24 hores del dia dedicades als nostres fills o treballem 10 hores fora de casa; molts els salvem amb molta dignitat i la majoria, per no dir tots, no ens els reconeix ningú, ni nosaltres mateixes!! Jo aposto per començar per aquí, per nosaltres, per remirar els nostres dies i trobar tots aquests petits moments en què ho hem fet molt bé, tan bé com sabem i podem fer-ho en cada moment.

Així que, dit això, us convido a unir-vos al Club de les Mares Dignes, un espai on compartir les vostres anècdotes, siguin actuals o antigues! Un espai virtual on compartir aquells moments en què, ben mirat, ens n'hem sortit molt i molt bé; aquell moment en què la tranquil·litat de casa ha penjat d'un fil i li hem sabut donar la volta; aquella escena que, preveient-la dramàtica, ha resultat ser una bassa d'oli; un espai on compartir els nostres trucs, on fer-nos costat i acompanyar-nos en aquest camí de la maternitat que ja em perdonareu, però té poc de flors i violes. I és preciós si, però també és esgotador i les penes, compartides, són menys penes!

Si us animeu, que espero que si, podeu participar a través d'instagram o facebook, no oblideu mencionar-me (@planetababetes) i utilitzar l'etiqueta #elclubdelesmaresdignes perquè us pugui trobar i perquè totes puguem ser testimonis de les nostres petites proeses! Si no teniu xarxes socials o sou tímides també me'ls podeu enviar per mail, el que importa és que entre totes fem tribu! I ja us avanço que això és només el principi!

Per acabar, després d'explicar-vos l'esperit del club us faig cinc cèntims dels seus orígens. Jo porto molt i molt temps donant-li voltes; des que un dia a instagram comentàvem amb la Judith de Club Peques Lectores que les dues feia uns dies que estàvem soles amb els nostres nens i ens n'estàvem sortint molt dignament. 
El tema va quedar a l'aire fins que un dia, un disseny de la Cèlia de Brush Project, em va enamorar i em vaig decidir a escriure-li. Explicar la meva idea a algú que no coneixia i demanar-li que m'ajudés la va fer més real i sé que, en part és gràcies a ella que avui el club veu la llum. Merci per no dubtar ni un segon a donar-me un cop de mà i crear aquest logo tan xulo que té "El Club de les Mares Dignes". 
I gràcies també a la Victòria Peñafiel que m'ha animat des del primer dia a tirar el club endavant, ja veureu que a #elclubdelesmaresdignes només hi ha fotos meves i fotasses, seves! Han sigut aquella empenta final que em calia per acabar-me de llançar a la piscina. 

Dit això, crec que per avui això és tot. Ben aviat us duré més notícies del club que ja us vaig dir que aquest any 2016 estaria carregat de sorpreses!
Una forta abraçada a tots, mil gràcies per ser aquí sempre!
Carla

PD: De cap manera vull deixar de banda els pares que sé que són molts que també fan tot el que saben i poden, i se'n surten molt dignament. Si us ve de gust, sereu molt benvinguts a la tribu. Senzillament posar "El club de les mares i els pares dignes" era massa llarg! Oi, que m'enteneu?

Primera trobada #avuillegim a Món LLibre 2015

Astorada m'he quedat quan he vist que no escrivia des de l'aniversari de la Laia però de fet, tampoc és estrany. El trasllat ens ha mantingut ocupats gran part del mes de març, a més ens vam escapar a la neu i després van arribar les vacances de primavera - setmana santa així que, moltes idees i poc temps per escriure-les!
Avui però no podia deixar de fer-ho perquè em fa molta il·lusió dir-vos que aquest proper cap de setmana amb les noies de Mammaproof Bcn i amb la Vinyet de "Small and nice" serem al Món Llibre 2015 celebrant la primera trobada #avuillegim!!
Just cap al final del darrer post us vaig parlar del moviment #hoyleemos a instagram. La Carmen de La Gallina Pintadita va proposar fa ja un parell d'anys aquest "hastag" per etiquetar les nostres lectures infantils i en el dia d'avui ja compta amb gairebé 6000 fotos! Quan jo el vaig descobrir l'estiu passat, em vaig afegir al repte amb moltes ganes i de seguida va sorgir l' #avuillegim, recordo que quan vaig fer-lo servir i vaig entrar-hi per si algú altre se li havia ocorregut, només hi havia una foto al "hastag" i era de l'Aina de Galiana Street. Si teniu instagram us animo a fer-lo sevir des d'avui mateix, sí?
Quan al novembre la Beatriz Millán va organitzar el primer encuentro #hoyleemos a Madrid vaig trobar-ho una idea genial i després d'uns quants mails amunt i avall entre totes serà finalment aquest cap de setmana quan la trobada serà possible gràcies a la feina de Mammaproof, a l'organització de Món Llibre i de les editorials que hi col.laboren. Jo estic molt contenta de poder-hi participar!!
L'any passat ens vam perdre aquest gran festival de la literatura infantil (aquí podeu llegir-ne la raó) però vam poder gaudir de les anteriors edicions i us puc assegurar que val molt la pena! Jo sempre en surto amb un munt de bons títols per comprar o buscar a la biblioteca.
Ara que ja us he posat en situació no m'enrotllo més i us deixo la informació pràctica:

Amb moltes ganes i papallones a la panxa us hi esperarem. Espero que tots us animeu a venir i així ens desvirtualitzem!

Una abraçada,

Carla

PD: Tota la informació sobre el Món Llibre 2015 trobareu aquí.

La samarreta solidària de Garabatisse

Com molta gent, cada any participem d'una manera o una altra en la Marató de TV3. Moltes vegades simplement amb una trucada i fent una aportació econòmica, d'altres participant en iniciatives lligades a La Marató.

Aquest any, tot i que encara falta una setmana, la nostra participació ens va arribar per correu el divendres i n'he fet un post perquè crec que val la pena ensenyar-vos-ho.

Us poso una mica en situació; vaig conèixer la Victòria Peñafiel perquè era una de les fotògrafes del calendari solidari d'Otta Kids en el que vam participar l'any passat amb la Laia; i gràcies a Instagram he estat testimoni del naixement de la marca de roba per a nens que ella i el seu company han decidit tirar endavant. Garabatisse és una marca de roba amb identitat pròpia. Els dissenys són fets a partir dels dibuixos dels seus fills (ull, que en tenen quatre!!) i dels gargots del pare de les criatures. La roba està confeccionada a Portugal i tenen detalls tan cuidats com les etiquetes estampades en lloc de cosides. Yuhuuuu!!!

I ara deveu pensar, que té a veure tot això amb La Marató de TV3? Aquí hi trobareu informació de primera mà però breument us explico: el seu fill gran va haver de ser intervingut del cor quan era un nadó, com que la Marató d'aquest any va dedicada a les malalties del cor se'ls va ocórrer que en Teo dibuixés un cor ben fort i convertir-lo en una samarreta solidària. 

No sé a vosaltres però a mi aquestes històries em toquen així que ràpidament vaig saber com participaríem amb la Marató d'aquest any i fa un parell de setmanes vam comprar en pre-venda tres samarretes d'El Cor Fort. Ahir ja les vam estrenar!

Explicar als nens perquè els havíem comprat aquestes samarretes va donar per molt; per parlar de com funciona el cor, de perquè a vegades no funciona, de què són els projectes solidaris, de què és la recerca o la investigació mèdica,.... A vegades costa explicar segons quines coses en termes que ells puguin entendre  però espero estar-nos-en sortint, voluntat no ens en falta!

Si us animeu a comprar-la, us deixo l'enllaç aquí. Pels que tingueu dubtes amb les talles, jo vaig agafar 12-24 mesos, 5-6 i 7-8 anys. Tinc comprovat que pel Bernat i l'Aran una talla menys també els quedaria bé però així ens duraran més ;-). 

Que me'n dieu, us han agradat? Soleu participar a La Marató?

Una abraçada i gaudiu del pont!

Carla
PD: Edito per explicar-vos que en la seva cerca de representants de marca, hem tingut la sort que Garabatisse ens escollís així que segur que a partir d'ara ens veieu de tant en tant a facebook o a instagram amb cosetes seves. Estem impacients i molt contents! Com ens agrada col.laborar com projectes com aquests!

Superjornadas para mini emprendedores #sjme

Són les 10 del vespre passades, estic rebentada però no me'n vull anar a domir sense escriure sobre el que, per a mi, ha estat un dia senzillament immillorable!
La setmana ha estat esgotadora però esperava el dia d'avui amb moltes ganes i no m'ha decepcionat gens gens gens, més aviat us puc dir que ha superat les meves expectatives de llaaaaaaarg....
He passat el dia a Barcelona assitint a les Superjornadas para mini emprendedores organitzades per l`Èlia de Superyuppies i la Gemma de My event concept.
S'han celebrat al Valkiria Hub Space que és un espai xulíssim al barri del Poblenou ( Crec que un altre dia us en parlaré millor perquè he descobert que tenen una proposta de Co-working // Co-baby que l'he trobat molt interessant!)
Al que anàvem, he arribat un pèl justa perquè he hagut d'esperar que el Joan arribés de guàrdia i féssim traspàs de criatures; abans de seguir amb la crònica de la jornada, li he de dir una cosa "- Carinyo, mil gràcies per fer possible dies com el d'avui, per ser un súper pare i un súper marit, i ajudar-me a perseguir somnis! (I a fer-los realitat que per això tenim tres fills!). Sé que ho saps però t'ho dic: t'estimo, moooolt!"
Dit això..... segueixo; l'espai estava decorat pensant cada detall, floretes, caixes, garlandes de boles de colors,... preciós vaja! Us poso algunes fotos perquè us en feu una idea, segur que quan la Laia Ylla (súper fotògrafa oficial de les jornades) publiqui les seves faran més justícia a tot plegat.

Totes, absolutament totes, les xerrades m'han agradat molt. Al matí han aconseguit que temes tan feixucs com són la fiscalitat es féssin amens de la mà d' Anna Costa i Eva Pereira; a més ho han compaginat amb un workshop que m'ha permès conèixer un munt de gent maca i amb la que estic segura que seguirem en contacte! 
Hem fet un petit descans per esmorzar i us puc certificar que tot el que ha preparat Florentine Bake Shop era deliciós!! (Per anar bé demà hauria de sortir a córrer i compensar la ingesta de dolços d'avui :-) )
Amb el cafè amb llet i el regust dolç hem gaudit de la presentació de Binocular studio sobre com crear una marca que enamori. Genial l'estructura de la xerrada, els exemples, el resum.... Jo ja tinc nom i logo tant pel Planeta Babetes com per Sweetopia Bcn (els dos per gentilesa de Malala Boo) però estic segura que podré aplicar coses de les que han parlat aquesta parella fantàstica. Des d'aquí els meus millors desitjos per ells!
El dinar ens l'ha preparat Somewherecafe i estava tot boníssim, de fet hi havia tant menjar en cada menú que la meitat me l'acabo de menjar per sopar! Nois, en sabeu molt! 
La tarda ha començat amb la Is, tota una experta en blogging que la podeu trobar darrera de Mama quiero ser blogger, La 5th con Bleecker st i Travels and Co. La Is és autèntica, tal com la llegiu és ella. En sap un munt i està disposada a compartir-ho la qual cosa és d'agraïr i molt! M'ha agradat conèixer-la en persona i xerrar-hi una estona. El mateix puc dir de l'Anna de Facil y sencillo, un encant de persona que sap transmetre com fer millors fotos sense ser una súper experta ni tenir un súper equip, uns quants "corchopans", bona llum i una mica de gràcia poden fer-te millorar molt! Jo ho intento, com ho veieu?



La Marina Sala, autora del llibre Detras del mostrador ens ha explicat de manera molt gràfica les diferents opcions que tenim si volem muntar una botiga on-line. Ha anat per feina i ens ha donat una grapat d'informació en tan sols una hora! El tancament de la jornada ha vingut de la mà de la coach Montse Pujada que ens ha portat una maleta plena de súperpoders i ens ha proposat un exercici vivencial que ha estat brutal!  No us l'explico aquí que segur que hi haurà imatges al vídeo que es farà de les #sjme i una imatge val més que mil paraules (i amb la música de fons ja ni us explico). Només us avanço que ha estat el punt més emotiu de la jornada i que a més d'una li ha caigut la llàgrima (servidora s'inclou en el grup de les que s'emocionen i ploren amb relativa facilitat, els qui em coneixeu ja ho sabeu,oi?).

Només hem queda felicitar l'Èlia i la Gemma per l'organització exquisita, per l'espai, la decoració, la puntualitat, tot! Són dues persones encantadores, amb l'Èlia ens havíem intercanviat molts mails i ja em queia bé, avui només em podia caure millor! 
A totes les ponents gràcies per explicar-nos tan en tant poc temps, per ser persones properes i reals, per animar-nos a totes en això d'emprendre i per fer possible un gran dia com el d'avui.
Gràcies també a tots els col.laboradors que ens han deixat un obsequi a la caixa de benvinguda, aquets detalls sempre fan il.lusió! Aquí els podeu veure tots.
Jo ja em despedeixo per avui, que de fet, ja estem a diumenge i, vosaltres, ara que us ho he explicat, no us hagués agradat ser-hi? A l'octubre repeteixen!!
Una abraçada,
Carla
PD: Neus m'ha fet molta il.lusió compartir la tarda amb tu, adrenalina i llàgrimes incloses!

Edito per afegir un trosset que m'ha suggerit la Montse Pujada i que trobo molt encertat:
"I el més espectacular del dia, les participants i el participant de les jornades que s'han implicat i han donat el seu 100% perquè tot fos possible! Gràcies!!"