Repte #365avuillegim en català (4)

Arriba una nova entrada del #365avuillegim!

Catalunya, quin país més estrany! (Toni Soler-Roser Calafell, La Galera)
El tàndem Toni Soler - Roser Calafell ens expliquen amb humor costums tan nostres com el pa amb tomàquet, l'anar a buscar bolets o les calçotades! Un bon recurs per conèixer el nostre petit país! 

El xai-gur (Diana Kimpton, Artime Ediciones)
Un conte que és tot tendresa. Un petit xai sense mare es troba una cangur que, justament, no pot ser mare. Ràpidament la cangur adopta el xai i un dia descobreixen que no s'assemblen gens ells dos! Però, realment cal que mare i fill s'assemblin per ser mare i fill? Un llibre de tapa tova que m'ha sorprès gratament.

Hi havia una vegada
El llibre d'avui no és un conte, en són 12! 12 clàssics que sempre va bé tenir a mà i que als nens els agrada sentir tinguin l'edat que tinguin. Editat per la Universitat de Vic m'ha sorprès gratament, hi ha diferents tipus d'il·lustracions i n'hi ha de molt boniques!

Els amants papallona (Benjamin Lacombe, Baula)
Avui us porto un àlbum il·lustrat preciós, d'aquells que es gaudeix de cap a peus. Una noia japonesa que es rebel·la contra els plans del seu pare, un amic enamorat de qui creu ser un altre noi, un destí que sembla que s'interposa entre els dos... Una història d'amor que dóna per treballar molts temes amb nois i noies, jo diria a partir de 12-13 anys. Me'l va descobrir una companya d'un curs que vaig fer a l'Institut de la Infància i és un gran fitxatge!

La tempesta (Gessamí Forner, Editorial Minis)
Avui us porto el primer de molts minis que us aniré presentant i és que els minis són, en realitat, una GRAN idea d'algú a qui tinc la sort d'haver conegut personalment fa un temps enrere. I a part d'animar-se a editar llibres també els escriu! Recordeu allò de comptar segons entre el llamp i el tro per saber si la tempesta s'allunya? La tempesta ens explica això i molt més!

Donetes (Àngel Burgas i Ignasi Blanc, Beascoa)
"Mujercitas" (Donetes) és el meu llibre preferit de tots els temps, en tinc unes quantes edicions i l'altre dia quan vaig descobrir aquesta a la biblioteca me la vaig agafar per mi. És una adaptació força abreujada, amb grans il·lustracions d' Ignasi Blanch i que resumeix els moments clau de la novel·la. Diria que a partir de 8-9 anys.

El llibre valent (Moni Port, Takatuka)
A casa dels cosins vam trobar aquest llibre valent i em va semblar una molt bona opció com a llibre/conte per parlar de la por i tot el que l'envolta. Massa llarg per llegir-lo tot de cop perquè és com una enciclopèdia de les pors però és un bon llibre per tractar la temàtica.

Contes d'oficis (Panini Books)
A "Contes d'oficis" hi trobem 10 històries diferents; a cada una d'elles se'ns presenta un ofici explicat des de la vivència dels nens i la seva interpretació d'aquest. Un punt de vista diferent que ha agradat als de casa!

La nit dels pirates (Peter Harris, Combel)
Un pop-up d'aquells que fascinen a petits i grans! Us imagineu que un grapat de nenes pirates apareguessin de cop a la vostra habitació? Un conte d'aventures dels que sempre va bé tenir a mà! 



Et menjadé (Jean Marc Derouen, Kokinos)
Si busqueu un conte d'un llop diferent i molt divertit, busqueu i no us en penedireu! Imagineu un llop sapastre amb un pèl a la llengua i un conill amb ganes de prendre-li el pèl... i això només per començar! 

La Júlia juga a celebrar el seu aniversari (Panini Books)
Amb el seu aniversari a la cantonada aquests dies la petita de casa s'ha fet un tip de demanar a tothom disponible que li llegís aquest conte i és que els personatges de "plastilina" sempre han agradat a casa i en tenim un bon grapat de paninibooks. Treballen molt aquest tipus de conte pels més petits, si busqueu els minidiccionaris per a bebès i els petits contes com aquest, segur que us agradaran. A més són petits i de cartó dur, ideals per mans petites!

Cara de pardal (Rocio Bonilla, Animallibres)
Vosaltres sabeu que vol dir "tenir cara de pardal"? El pobre Berenguer no i es fa un tip d'investigar abans d'arribar a la seva pròpia conclusió.... Totalment recomanable tant per la història com per la il·lustració!

Un llibre (Hervé Tullet, Cruïlla)
Un llibre que convida a interaccionar, a descobrir i jugar pàgina a pàgina, molt senzill i brillant a l'hora, m'hagués agradat poder gravar quan ahir el gran li llegia a la petita perquè va ser una estona preciosa.

Laberint de l'ànima (Anna Llenas, Fanbooks)
Un gran llibre, per dins i per fora, de la mà d'una gran autora com és l'Anna Llenas. "El laberint de l'ànima" és una enciclopèdia visual sobre les emocions i els estats d'ànim que crec que hauria de ser a totes les cases. Si bé no és un llibre perquè els nens petits se'l llegeixin sols, sí que podem escollir emocions per llegir-les junts i convidar a parlar-ne. Cada pàgina ens regala una il·lustració que fa imatge de l'emoció que tracta, en format collage i amb l'estil inconfusible de l'autora, un petit text l'acompanya amb delicadesa i senzillesa. Gràcies Anna per fer llibres com aquest, que guardarem com un tresor. 

La Florentina no pot dormir (A. Steffensmeier, Barcanova)
Les històries de la vaca Florentina sempre fan riure a casa i és que és una vaca vaca. M'explico, sí que li passen coses com si fos persona però ella gairebé mai deixa de caminar a quatre potes i fer muuuu, sabeu que vull dir? Els contes d'animals són molt bonics però us heu fixat que en la majoria d'ells els animals estan personificats? No dic que sigui millor ni pitjor eh! Però m'agrada trobar-ne que s'ajusten una miiiica més a la realitat i que, al mateix temps, són molt divertits. 

Osset, la vella girafa i el mur de pedra (Susanna Isern, La Fragatina)

Una faula que il·lustra a la perfecció com les paraules ens ajuden a crear-nos la nostra realitat i com, depenent de com se'ns expliquin les coses ens quedaran pel record lligades a una emoció o a una altra.

El gran llibre dels invents que ens han canviat la vida (Larousse)
Aquest és d'aquells llibres que van bé quan hi ha poca estoneta, pots escollir llegir només la història d'un invent i, sempre aprens alguna cosa! És d'aquells llibres de coneixements que al gran de la casa l'apassionen, té un format gran i per cada invent diferents textos amb dades curioses. Des de la pasta de dents fins a les calces passant per les càmeres de fotos, us el recomano per a ments curioses.

El test de l'avi (Adriàn Cordellat i Fernando Martín, Editorial Minis)
Avui us porto un altre mini que és un cant a la innocència i la màgia, qui diu que si regues un pal de piruleta no en surt una altra? Basat en una història real que es va inventar l'avi de l'autor i de l'il·lustrador. Si voleu saber més sobre l'autor d'aquest mini, el trobareu al seu blog: "Un papa en practicas"

Espero que us hagin agradat i ens seguim llegint!

Una abraçada,

Carla

I si ens mirem diferent?

Avui és el Dia de la Dona, treballadora! I dic jo, que no treballem totes les dones? Sigui dins o fora de casa o en els dos àmbits? Jo no en conec cap que es passi tot l'any de vacances... Com tampoc conec cap home, eh! I segur que n'hi ha, d'uns i d'altres però estareu d'acord amb mi que no són una majoria, oi?
No sóc molt de "dies de" per no dir gens i a una part de mi li sembla increïble que tinguem un dia de la dona en ple segle XXI, l'altra part entén que hi ha encara un llarg camí per recórrer en una societat tan patriarcal i enfocada als homes com la nostra. 
Jo tinc clar que el canvi comença a casa, si cada família eduqués els seus fills, siguin del sexe que siguin, en el respecte cap a ells mateixos, el seu cos i el dels altres faríem un gran avanç en relativament pocs anys, no creieu? I és que no es tracta d'igualtat sinó d'acceptar la diferència, reconèixer-la, aplaudir-la, saber-la gaudir!  Homes i dones no som iguals ni ho serem mai. El que sí que hauríem de tenir són els mateixos drets i les mateixes oportunitats com a éssers humans que som; ja posats els nens també haurien de tenir els seus drets reconeguts i respectats! Que ningú es cregui amb el dret de decidir per nosaltres o amb la força de poder sotmetre'ns pel fet de ser dones. Sé que el procés està engegat, aquests canvis són lents però vull ser optimista i des de casa intentem posar cada dia el nostre petit gra de sorra educant dues nenes i un nen perquè siguin adults respectuosos amb ells i amb els altres, que estiguin connectats amb les seves necessitats i que sàpiguen reconèixer i respectar les dels altres, que siguin conscients de les seves habilitats i de les dels altres.
Tant de bo quan siguin grans formin part d'una societat més amable. Una societat que cuidi, que nodreixi, que reconegui a tots i cada un dels qui la formin. I ja posats, una societat que reconegui la importància de la maternitat i la infància en lloc de veure-la com una nosa. 
Aquí altra vegada, el canvi comença en nosaltres, us ho deia al primer post de "El Club de les Mares Dignes" i us ho repeteixo ara. Si volem que la societat ens reconegui, ja no només com a dones sinó també com a mares, comencem nosaltres a reconèixe'ns! Crec de debò que ens cal un canvi de mirada cap a nosaltres mateixes i m'agradaria pensar que el club us hi ajuda, sou un bon grapat les que heu començat a compartir moments dignes i m'encanta!!
La maternitat i la culpabilitat van pràcticament del bracet, tenim una gran tendència a mirar-nos des de la CULPA! Sovint només veiem tot allò que tenim pendent, allò a què no arribem, allò que podríem haver fet millor. Mares, fem un canvi de mirada, mirem-nos des del RECONEIXEMENT de tot allò que sí que fem, i que fem tan bé com podem i sabem, cada dia, en tots els àmbits. Mirem-nos amb bons ulls perquè hi ha moltes coses a veure, fem-les visibles nosaltres i es faran visibles per a tothom. 
Com ho veieu?
Una abraçada,
Carla