Posant color al carregador del mòbil

Us agraden els washi tape? Jo en sóc fan total! I el que és més perillós, els nens també!! I dic perillós perquè jo me'ls miro allà, tots bonics, i em fa pena gastar-los; i a ells cap ni una, un bon tros aquí i un bon tros allà...., al final hem fet dues caixes, la seva i la meva, així jo no pateixo i ells poden crear lliurement.
Hi ha dies però que em decideixo a fer-los servir! Fa mig any més o menys se'm va ocórrer personalitzar-me el carregador del mòbil i fa uns dies vaig decidir que ja li tocava un canvi d'aires així que he agafat la meva capsa de "celos de colors" i m'he posat a redecorar el carregador.

Què us sembla?

La primera foto és de la primera vegada que el vaig decorar, la última de tal i com està ara. Ja veieu que les estrelles m'agraden, oi? I que me'n dieu del de la roba estesa? Aquest washi me'l vaig comprar a la fira Scrap+ de Sitges i m'encanta!! 
Ara podeu trobar washi tape a moltes botigues però si voleu fer un cop d'ull al paradís on-line d'aquests "celos virolats" mireu a La mar de washitapes, se us farà difícil triar!

Una abraçada,
Carla
PD: "Celos virolats" és una expressió amb copyright de la meva amiga Eva P. M'encanta!!

Dimecres Mut - 15 mesos de Laia

Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está  aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

"Ilustrando voy, ilustrando vengo": Carmen Tébar

Vaig dir que us presentaria un/a il.lustrador/a que m'agradés el primer i el tercer dilluns de cada mes, ja heu vist que el dilluns passat vaig fallar així que ja no us ho dic més i ho faré quan pugui. La intenció és fer-ho com a mínim una vegada al  mes, si serà el primer dilluns o un dels altres tres ja no us ho sé dir.
Al que anávem, avui us presento la Carmen Tébar, ella és la responsbale de Mi low cost, un blog bonic i amb unes seccions tan xules com les dels "Viernes de Recomendaciones" o els "Domingos Adorables". 
Jo la vaig descobrir a principis d'any a través d'instagram i el #clubisntagramero on cada mes ens proposa una temàtica i qui vulgui participa pujant fotos on es reflecteixi la seva interpretació del tema del mes. Jo hi participo sempre, m'encanten aquests reptes fotogràfics! Quan publica el tema del mes, la Carmen fa un resum amb les 12 fotos que més li han agradat del mes anterior i al mes de març vaig tenir l'honor que una de les meves fotos formava part de la selecció!!! Si ho voleu veure, premeu aquí, el tema era el "manostureo" i els nens em van servir la foto en safata.
Bé, que m'enrotllo com una persiana, al que anava!  Fa unes setmanes la Carmen ens va sorprendre amb una col.lecció d'il.lustracions molt divertides a las que ha posat per títol: Cuentos confundidos.

Són contes clàssics als que ha donat la volta d'alguna manera. A mi el resultat m'agrada, una em va agradar tant que me la vaig regalar per casa! Em va arribar l'altre dia i ara està esperant que l'emmarqui per ocupar un raconet a la paret d'una habitació, encara no sé si la nostra o la dels nens. A veure si  us agrada:

La Princesa del conte de "La Princesa i el Pèsol" decideix que no ha de demostrar res a ningú i es posa a dormir a terra, tan panxa i tan feliç. Ho vaig trobar genial! 

La il.lustració em va encantar amb tots aquests matalassos estampats, el pèsol feliç al capdamunt i la princesa dormint plàcidament amb la corona als peus; però el missatge encara més, perquè totes, princeses o no, som fantàstiques i no cal que ningú ens faci passar cap prova per demostrar-ho. És o no?

En fi, espero que l'estil de la Carmen us hagi agradat, no deixeu de visitar el seu blog que la setmana passada va treure una altra sèrie d'il.lustracions que ja estic rumiant quina em demano! Les podeu veure aquí.

Una abraçada i bon dilluns a tothom!

Carla

L'arribada a casa després de les colònies

Avui ha arribat el Bernat de colònies, quatre dies sense veure'l i sense saber res d'ell!! La veritat és que he estat molt enfeinada i m'han passat ràpid però tots l'hem trobat a faltar. Aquest matí, quan s'ha llevat, l'Aran ha vingut al nostre llit dient que volia que vingués el Bernat ja! 
A la tarda l'hem anat a rebre tots a l'autocar i, sorprenentment, quan li hem preguntat com havia anat, ha començat a xerrar i ens ha explicat un munt de coses, saltant d'un tema a l'altre:
"Ha sigut un mole, hem fet cabanes de branques, ja us les ensenyaré quan anem a aquesta casa. Hem de portar fils per fer les cabanes.
Hem vist un serp, a la paret de la casa, a la de fora, era així... I amb la cua així....

I tinc un record de l'arbre màgic. 
El Pep que era l'amo de la casa va trobar una carta i ens va dir si ens la llegia i tot vam dir que si, hi deia qe havíem de seguir les llums i a fòra hi havia un caminet d'espelmes que anaven cap a dins del bosc i al peu de l'arbre màgic hi havia una rodona d'espelmes i un cistell ple de bossetes amb cacahuets coberts de xocolata. Ho porto tot a la motxilla i només en vaig menjar un perqué aixi en podrem menjar tots.

També vam veure pollets d'ocell que havia fet niu a la paret de la casa i el Z es va endur un ou i els grans van cuidar els pollets que jo ho vaig veure, les mestres eh...
I hem fet un "campionat" de futbol que no vam guanyar, saps perquè? Perque la final la van guanyar els altres pero fent unes trampotes grandíssimes i vam dir que la repetiríem i ja no la vam poder repetir perqué ja marxàvem i no hi havia temps....
Tinc una bola màgica per posar-hi alguna cosa que m'agradi molt del bosc, ens la va donar l'arbre m'agic i ens va dir: Que la sort us acompanyi!. I l'endemà tots teníem uns dibuixets a la cara (encara els portes, li diem) i les mestres també els tenien eh! Però, en realitat, ens els havien fet elles perquè l'I, de l'altra classe, ens va dir que eren els segells que hi ha a l'escola, que ell havia vist que els dibuixos eren iguals...
I saps que, mama? A la bola no hi tinc res perquè recollia moltes coses que m'agradaven però no havia ni obert la bola i després les havia perdut i ara ja no sé on són....
És que ha sigut súper xulo!"

Quan hem arribat a casa, ens hem posat a desfer la motxilla i el Joan li pregunta:

"- T'has dutxat algun dia?-"
"- No -" Diu rient

"- I perquè no? - " Li diu el Joan també rient i fent cara de "no m'ho puc creure".
"- Mira pq no me'n recordava i perquè estava molt cansat. I un dia estava amb el T, que ell ja estava despullat i jo li deia que anés cap a la dutxa que no tindría temps i quan jo ja estava despullat i amb la tovallola i les xancletes i tot i ja anávem cap a dalt, ens vam trobar una mestra i ens va dir que l'aigua ja era freda i ja no ens vam poder dutxar-"
I aquí salta l'Aran:
"- Quan jo vagi de colònies no faré com el Bernat, si que em dutxaré. Em llevaré, em dutxaré i em vestiré i ja està....-"
"- Però saps què, Aran? Que no és tan fàcil com sembla eh! Que t'has de despullar i agafar les xancletes, i un sabó i la tovallola i la roba per després, anar cap al lavabo.... i clar ho has de fer tot sol...-" li diu el Bernat amb cara d'atabalat.
"- És igual perquè si no puc li diré a la Carolina que m'ajudi o a les meves amigues i ens anirem a dutxar totes juntes i ja està -"

L'últim que m'ha dit abans d'adormir-se és que li encantaria ensenyar-nos la cabana que va fer amb els seus amics, que tenia columnes a dins i tot. Sort que les mestres en van fer fotos i us les podran ensenyar diu.
I jo també penso que és una sort que hi hagi fotos, que ja tenim ganes de veure-les i que m'emociona escoltar-lo explicant-nos les experiències d'aquests dies amb tanta passió!

Han anat de colònies els vostres petits? Com ho viuen? I vosaltres?

Una abraçada,
Carla

Dimecres Mut - Primera festa de pijames

Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.

"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está  aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

Dimecres Mut - Flors amb llum de tarda

Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.

"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está  aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

Instrument decidit diu...

El Bernat fa música dues tardes a la setmana, l'any passat ja s'ho va estar rumiant i aquest any s'hi va decidir. Provar una cosa nova, fer un canvi, sempre és un repte per ell i el cert és que ha sigut una experiència molt positiva. Diu que li agrada molt, sempre hi va i en surt content.

Quan va començar i va saber que es feia un concert de Nadal em va dir:"-Jo no hi vull anar, no s'hi ha d'anar oi?-", li vaig dir que no, que era una decisió seva i que el que fes ens semblaria bé. Quan s'acostava el moment ens va dir que no volia fer-ho, vam parlar-ho perquè encara faltaven molts dies i va decidir que s'ho rumiava i que ja ens diria alguna cosa. Un dia, tornant de música, ens va comunicar que ja s'havia decidit i que si, que volia sortir a cantar, que ho havien fet a classe i que havia vist que no era tan difícil. 

El dia del concert quan el vam veure allà dalt estava súper nerviós, impressionat de tenir tota aquella gentada mirant-los suposo, quan van començar a cantar ja va es va oblidar de tot. A mi quasi em cauen les llàgrimes de l'emoció, no perquè canti molt bé, que també; sinó per saber el procés que havia fet fins arribar a estar allà dalt cantant.

Ara, acabant el curs trien instrument. Al llarg de l'any els han anat veient tots i gairebé de tots ens deia que li agradaria tocar-lo. Bé, el violoncel no perquè creu que pesaria massa, però la guitarra, el violí, el piano,...  Avui anant cap a l'escola  no sé com ha sortit el tema i ha dit que ja  el tenia triat:

Bernat: "- Saps que jo ja he triat instrument, mama? Tocaré el violí. Però no el violí elèctric eh, el normal. -"

Aran: "- Perquè no vols tocar l'elèctric, Bernat?-"

Bernat: "- Perquè vull poder tocar una cançó al mig del bosc i amb l'elèctric necessito un endoll i al mig del bosc no n'hi ha, ni altaveus... I jo vull tocar al mig del bosc, saps Aran? -"

I aquí jo, ja me l'he imaginat enmig d'un bosc tocant el violí envoltat de floretes, amb els raigs de sol filtrant-se entre els arbres,... I se m'ha posat la pell de gallina.... #amordemare en diuen,oi?

Una abraçada,

Carla

Converses 2.0 que inspiren

Ahir vaig formar part d'una conversa 2.0 sobre les escoles amb mares que no ens coneixem més enllà del món virtual. Va ser una cosa totalment improvisada i em va fer adonar que cada vegada hi ha més gent que creu en un altre tipus de fer, d'aprendre, de viure... i la vida fa que me les vagi trobant als llocs més inesperats. Sempre són una grata sorpresa!
Per a elles i per tots els que em llegiu habitualment us deixo avui aquest post curt amb uns quants enllaços que us poden interessar.

En primer lloc aquí trobareu tota la informació de les 17es Trobades Pedagògiques al Martinet, es faran el dia 31 de maig. Si hi voleu assistir no us encanteu que les inscripcions s'omplen molt ràpid!

Aquí us deixo l'enllaç al bloc de la FUB (Fundació Universitària del Bages) amb un resum de la xerrada que mestres de l'escola van anar a fer allà aquest febrer passat. El Bloc de la FUB és ple d'articles interessants, feu-hi un cop d'ull!

I finalment us deixo l'enllaç al vídeo de la Jornada d'Educació Infantil que es va celebrar el dissabte 15 de març a l'Escola Drassanes i a l'edifici de Rosa Sensat amb el títol: "Dels racons als ambients. Reflexions sobre l'organització dels espais, temps i materials" en la qual es van presentar experiències de les escoles El Martinet i JM Céspedes.
http://vimeo.com/89495601#at=0

Espero que gaudiu de tot plegat!
Una abraçada,
Carla

"Ilustrando voy, ilustrando vengo": Anduluplandu

Dibuixar no és el meu fort, gens! Dibuixo exactament igual que quan tenia 12 anys, què hi farem... Això si, els meus fills diuen que com és que en sé tant de dibuixar, santa innocència!

Bé, al que anava.... Fa temps que a l'hora de triar contes, ja sigui a la biblioteca o a la botiga, m'hi miro molt amb les imatges que hi surten. M'agrada que tinguin unes il·lustracions cuidades, està clar que la història que ens expliquen i com ho fan és important però els petits són molt visuals, sobretot si no llegeixen i crec que val la pena oferir-los coses boniques. Evidentment per a gustos colors però per a mi això també és educar-los, en l'estètica, en la bellesa d'uns colors en harmonia, d'unes línies senzilles,...
En general, no m'agraden els contes amb dibuixos "simplons" o poc treballats, no sé si m'explico... I amb això no vull dir que a ells no els atragui eh! Que l'Aran es torna boja amb un conte ple de purpurines i colors roses que brillin però..... aquí és on entrem nosaltres per fer-los descobrir altres estils!
En fi, que últimament estic descobrint persones que, per a mi, dibuixen molt bé, a mi m'agraden els seus dibuixos vaja i he pensat que potser a vosaltres us agraden també! Així que el primer i tercer dilluns de cada més us els aniré presentant. Espero les vostres opinions!!!

El primer projecte que us porto és Anduluplandu, l'Elisabet Díez és de Tarragona, publicista i dissenyadora gràfica però s'ha anat re-orientant cap a la il·lustració i fa cosetes tan boniques com aquestes:

Jo em declaro fan dels óssos en tots els seus formats i aquest de l'hivern el trobo adorable!! I dels pingüins que me'n dieu? No són moníssims també? 
Us animo a visitar la seva pàgina web, el seu blog o la seva botiga on-line. També fa invitacions i retrats per encàrrec, teniu les galeries aquí i  aquí.

Que us sembla? Us agrada aquest estil? 
Una abraçada!
Carla

He rebut un premi!!!!

Fa uns dies em va sorprendre un mail de la Sandra de Pequeños Pinceles on em comunicava que m'atorgava un premi, un Liebster blog awards. Em vaig emocionar molt!! Tot just un mes i tres dies de bloc i em donen un premi!!! No és increïble?!!
De seguida em vaig mirar com funcionava i he trigat una mica a escriure el post però aquí em teniu, agraint a Pequeños Pinceles que em consideri mereixedora d'un premi i responent a les preguntes que em va passar: 

1. Quin és el teu moment preferit del dia per escriure els teus post? 
Solc escriure a la nit quan els petits dormen però de fet aprofito qualsevol moment "lliure"; justament l'altre dia en vaig escriure un a mig matí, mentre era al cotxe aparcada esperant que la Laia es despertés perquè se'm va quedar adormida tornant de deixar els grans a l'escola i em sabia greu moure-la. Visca la tecnologia mòbil!
2. Un bloc que t'agradi molt? 
Ui aquesta és molt difícil, n'hi ha molts que m'agraden!! No seria just triar-ne només un! 
3. De quin dels teus post estàs més orgullós/a? 
Potser del primer, em va fer molta il·lusió començar el bloc coincidint amb l'aniversari de la Laia i em va fer encara més il·lusió veure l'acollida que va tenir!
4. Quin error has comès com a blogger? 
No t'ho sé dir, segur que algún però com que fa tan poc que he començat....
5. Quina creus que és la millor ciutat per criar nens? 
No crec que "la ciutat" sigui un bon lloc per criar nens però personalment m'encanta París i no em faria res passar-hi una temporada!
6. A quin país t'agradaria viatjar? 
A Austràlia.
7. Un moment "terra trágame" amb el teu fill/a. 
Entrar al lavabo d'un bar i que la meva filla surti cridant que allà fa molta pudor i que no hi pensa fer pipí.
8. Com seria el parc infantil perfecte? 
Una pineda al fons d'una platja, plena de lianes, escales de corda als arbres, gronxadors de fusta, hamaques,...
9. Què és el primer que hauria de fer el govern del teu país perquè la conciliació familiar fos una realitat? 
Conciliar vida laboral i familiar és important sempre però, des del meu punt de vista, el primer any de vida és imprescindible així que una baixa de maternitat d'un any seria un bon punt de partida. I després hi ha molt a fer a nivell de governs però les mares i els pares també s'han de voler permetre aquesta conciliació, decidir quines són les seves prioritats a la vida i organitzar-se, saps que vull dir?
10. Quin és el pitjor consell que t'han donat com a mare/pare? 
Jo crec que no hi ha cap consell dolent, s'entén que tothom et parla des de la seva experiència i amb bona voluntat. Ara bé, quan va néixer el nostre primer fill hagués agraït que algú m'hagués explicat que els nadons no només mengen, fan caca i dormen. N'hi ha que ploren i molt, i que dormen només 20 minuts cada quatre hores, i que et passes el dia asseguda al sofà donant pit, i que tot això pot ser molt dur..... fins que canvies el xip. Tinc un post pendent ;-)
11. Una frase que t'inspiri?
Just la vaig posar l'altre dia però és que la trobo genial: "L'ahir és història, el demà un misteri. L'avui és un regal, per això se'n diu present".

Ara toca nominar 11 blogs així que aquí els teniu:

Happy Projects Design
I love bugs
Agenda de una mami crafter
Hansel y Greta
En la caja azul
Una madre molona
Ser madre joven y sobrevivir en el intento
Floritismo
Little Haggi
Con aroma de vainilla
Mama Poule

I les meves 11 preguntes:

1. Perquè vas decidir escriure un blog? // Porqué decidiste hacer un blog?
2. Quan sols escriure els teus posts? // Cuando sueles escribir tus posts?
3. Ets molt organitzada o escrius sobre la marxa? // Eres organixada o vas a "salto de mata"
4. Com ha canviat la maternitat la teva vida? // Cómo ha cambiado tu vida la maternidad?
5. Recomana'ns un llibre // Recomiéndanos un libro
6. I un conte? // Y un cuento?
7. Un lloc on escapar-se.... // Un lugar dónde escaparse
8. Una manualitat que t'agradi fer  // Algo que te guste hacer con las manos
9. Què és el primer que fas quan et lleves? // Que es lo primero que haces al levantarte de la cama?
10. I lo últim abans de ficar-te al llit? // Y lo último antes de acostarte?
11. Si poguessis demanar un desig ara mateix seria... // Si pudieras pedir un deseo ahora mismo, seria...

Felicitats a totes, el món 2.0 m'està descobrint gent fantàstica.

Una abraçada,

Carla