País Basc en família: Camping Zingira a Orio

No m'ho crec ni jo, AVUI fa dos anys que no escrivia al bloc i avui he tornat a escriure. Vinc amb la darrera escapada que vam fer l'estiu passat: 10 dies al País Basc. La veritat que va ser tot bastant improvitzat i anàvem, una mica com sempre, a salto de mata, però tots en tenim un súper record d'aquells dies en terres vasques i penso que potser us ajuda la nostra experiència.

Els que fa temps que sou per aquí, sabeu que la majoria de vegades ens movem amb la nostra caravana cinquentona així que el primer que vam fer va ser buscar un camping tranquil i ben ubicat per fer-lo camp base de la nostra estada.

Rebuscant per la xarxa vam anar a parar al Camping Zingira i oh! Per començar em va encantar el logo i descobrir que durant l'any allotjaven una escoleta lliure. Com a fundadora d'una escoleta lliure fa mil anys, allò em va fer un pessic al cor automàticament. 

I després... la ubicació!!! En plena natura, un oasis de verd, silenci i frescor, a tan sols 3km del mar! What else, eh? A només 2 km d'Orio i 7 km de Zarautz, s'hi arriba per una carretera pintoresca envoltada de turons i "caserios".

A l'entrada del camping hi ha un restaurant vegetarià amb un porxo maquíssim que convida a seure, demanar un cafè amb llet i gel (mooooolt curt de cafè) i acompanyar l'estona amb un bon llibre mentre la canalla ho donen tot als llits elàstics i als gronxadors.

I ja sabeu allò de "els llocs els fan les persones", oi? Tot l'equip del Zingira és top. Acollidors, disponibles, amables... persones amb les que vam compartir estones de xerrada i que ens ho van posar molt fàcil durant tota l'estada amb un munt de tips i informacions útils.

Les parcel·les tenen ombra i estan ben delimitades per franges altes d'arbustos. Les instal·lacions són senzilles i funcionals. Nosaltres tampoc busquem grans luxes així que mentre estigui net i les dutxes tinguin bona pressió ja fem.

El camping está situat al llindar Parc Natural de Pagoeta (de l'euskera "pago", "faig" i "-eta", "abunda", que significa, literalment, "lloc on abunden els faigs") i té un entorn preciós. Del mateix camping surten excursions fàcils per fer una mica de muntanya i evidentment, a cop de cotxe, tens tota la costa vasca a tocar!

A nosaltres ens va semblar un camping ideal per anar amb nens i també tenen bungalows!

Voleu que m'engresqui a escriure posts detallats de cada plan que vam fer per allà?

Com sempre, us llegeixo als comentaris i a les xarxes!
Una abraçada,

Carla

En castellano:
No me lo creo ni yo, después de dos años justos sin publicar, hoy vuelvo con la última escapada que hicimos el pasado verano: 10 días en el País Vasco. La verdad que fue bastante improvisado y íbamos, un poco como siempre, a salto de mata, pero todos tenemos un súper recuerdo de aquellos días en tierras vascas y pienso que quizás os ayude nuestra experiencia.

Los que hace tiempo que estáis por aquí, sabéis que la mayoría de las veces nos movemos con nuestra caravana cincuentona así que lo primero que hicimos fue buscar un camping tranquilo y bien ubicado para convertirlo en campo base de nuestra estancia.

Rebuscando por la red fuimos a parar al Camping Zingira y ¡oh! Para empezar me encantó el logo y descubrir que durante el año alojaban una escuelita libre. Como fundadora de una escuelita libre hace mil años, aquello me dio un pellizco en el corazón.

Y después... la ubicación!!! ¡En plena naturaleza, un oasis de verde, silencio y fresco, a tan sólo 3km del mar! What else, ¿eh? A sólo 2 km de Orio y 7 km de Zarautz, se llega por una carretera pintoresca rodeada de colinas y caseríos.

En la entrada del camping hay un restaurante vegetariano con un porche precioso que invita a sentarse, pedir un café con leche y hielo (muy corto de café) y acompañar el rato con un buen libro mientras los niños lo dan todo en las camas elásticas y los columpios.

Y ya sabéis lo que dicen, verdad? Los sitios los hacen las personas! Todo el equipo del Zingira son top. Acogedores, disponibles, amables... personas con las que compartimos ratos de charla y que nos lo pusieron muy fácil durante toda la estancia con un montón de tips e informaciones útiles.

Las parcelas tienen sombra y están bien delimitadas con setos altos. Las instalaciones son sencillas y funcionales. Nosotros tampoco buscamos grandes lujos así que mientras esté limpio y las duchas tengan buena presión ya nos vale.

El camping está situado en el umbral Parque Natural de Pagoeta (del euskera "pago", "haya" y "-eta", "abunda", que significa, literalmente, "lugar donde abundan las hayas") y tiene un entorno precioso . Del mismo camping salen excursiones fáciles para hacer un poco de montaña y evidentemente, a un tris en coche, ¡tienes toda la costa vasca!

¡A nosotros nos pareció un camping ideal para ir con niños y también tienen bungalows!

¿Queréis que me anime a escribir posts detallados de cada plan que hicimos por allí?

¡Como siempre, os leo en los comentarios y en las redes!

Un abrazo,

Carla

L'estiu és teu! Les colònies als albergs de la XANASCAT ja són aquí!

Quan era petita vaig anar dos estius de colònies, un any al Maresme i un altre a la Seu d'Urgell, de les dues vegades en guardo un record fantàstic! Recordo que la primera vegada vaig pensar que no calia marcar la meva roba perquè aleshores no hi havia gaires nenes que es diguessin Carla (jo no en coneixia cap més..) i quan vaig arribar a l'alberg no només hi havia una altra Carla sinó que compartíem primer cognom!! Canviava una B per un V però clar sonava igual i vaig al·lucinar!

Anècdotes a part, avui venia a explicar-vos que aquesta setmana s'han obert les preinscripcions del programa "L'estiu és teu!" que ofereix estades de lleure de fins a 10 dies de durada als albergs de la Xanascat (Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) per a infants i joves d'entre 5 i 16 anys.

Ull!! Les preinscripcions s'acaben el dimarts 28 de març a les 12 del migdia, el dia 31 de març es farà públic el resultat del sorteig i s'avisarà per correu electrònic a les famílies. Finalment, a partir del dia 18 d'abril s'obre el període de reserva directa.

Dit això, ja us avanço que l'oferta és súper àmplia. Des d'estades d'astronomia a circ, passant per teatre, multiesport, excursionisme, música... I moltes d'elles combinades amb l'anglès. 

Fent clic aquí trobareu els enllaços directes a cada tipologia d'estada. Accediu fàcilment a la que més us cridi l'atenció i hi trobareu tota la informació: preu, durada, breu descripció de l'activitat i fins i tot un horari del dia tipus!

Si en canvi, el que necessiteu és cobrir unes dates concretes per poder compaginar feina i vacances escolars podeu fer servir el cercador per torns que trobareu aquí i en el que podeu fer servir diferents filtres fins a trobar aquelles estades que més s'ajustin a les vostres necessitats i a les motivacions dels vostres infants. 

Tot i que l'oferta més gran es concentra al juliol, el programa "L'estiu és teu!" comença el 24 de juny i s'acaba el 10 de setembre així que ja veieu que hi ha molt per triar!

Pel que fa al cost de les estades, les famílies nombroses, monoparentals i les acollidores que obtinguin plaça pels seus fills i filles gaudiran d’una reducció del 10% en el preu de les estades. Per altra banda, els titulars del Carnet Jove gaudiran d'un 5% de descompte.

Una altra cosa que us volia comentar és que aquest any s'estrenen amb les estades de Dansa, Art i Emocions en la que es pretén que els participants aprenguin a expressar les seves emocions a través de la dansa creativa i de diferents arts plàstiques: pintura, escultura o paper. No sé a vosaltres però a mi em sembla una proposta súper interessant fins i tot pels adults, ;-) !!. Aquestes estades es duen a terme a l'alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí del que us vaig parlar aquí.

A casa, que tenim la sort de poder conciliar bé les feines i els dos mesos i mig de vacances escolars, hem estat valorant la possibilitat d'apuntar-hi els "grans" perquè creiem que pot ser una experiència enriquidora en molts aspectes però finalment hem decidit deixar-ho per més endavant. Als nostres ulls encara els veiem petits! :-))

Malgrat això espero que la informació que hem recopilat us pugui ser útil!

Una abraçada!

Carla

Models per un dia amb C*joli!

Aquest hivern passat ha estat ple de petites alegries i una d'elles va ser tenir la sort de guanyar dues peces de roba a escollir de la genial col·lecció d'hivern de C*Joli!. Amb una col·lecció tan bonica, era difícil escollir però la camisa Chrysanthéme es va imposar i quan les vam rebre a casa va ser amor a primera vista.

Quan la Joana va començar a deixar entreveure la seva col·lecció d'estiu, em va agradar tant tot el que veia i havíem tingut tan bon feeling, que em va sortir proposar-li que si li faltaven models per fer les fotos les nenes i jo ens oferíem per donar un cop de mà. Ho havia parlat abans elles i els va semblar bona idea així que quan la Joana ens va convocar un matí de març a la platja de Gavà no vam dubtar ni un moment!

La sessió va ser molt divertida i, malgrat el vent fred del dia, els nens s'ho van passar pipa corrent amunt i avall per la platja, fent volar estels, jugant amb les pilotes i fent servir la caravana de C*joli de caseta. Per mi també va ser un matí diferent i va ser un plaer desvirtualitzar persones a qui sols coneixia a través de les xarxes. La Txell de Txelllagresa, que segur que coneixeu per les seves sabatones i altres creacions precioses (aquí teniu l'article que li van dedicar a la revista Kireei) , la Ruth de UpJoies i la Marta de Iammartaguillen, que va ser l'encarregada d'immortalitzar la sessió.

S'ha de dir que la Marta té moltíssima traça amb els nens i això es nota! Que també en sap molt de fer fotos, salta a la vista, i que la col·lecció d'estiu que ha creat la Joana és precioooooosa també, oi??!!! 

Em creieu si us dic que no sabria pas que quedar-me? Per mi, qualsevol model de C*Joli és ideal per aquells dies d'estiu que ve més de gust posar-nos bonics. Aquell dinar familiar, aquell diumenge de festa major,... fins i tot seria la meva marca de capçalera si tingués un casament o qualsevol esdeveniment més formal. Són peces de roba boniques, funcionals, una moda pràctica, de bona qualitat, artesana i amb un preu raonable! L'any passat es va casar el meu germà i vaig anar de bòlit per trobar quelcom així per les nenes! Ai Joana, "si te hubiera conocido antes"! :-))

No acostumo a escriure sobre roba però hi ha projectes que em ve de gust compartir amb vosaltres perquè tenen quelcom especial. Ho vaig fer aquí amb Garabatisse i ho he fet avui amb C*joli perquè les dues marques, malgrat tenir estils molt diferents, tenen molt en comú. Tenen al darrere mares i pares emprenedors, que cuiden el producte al llarg de tot el procés, des del disseny de cada peça fins al packaging, que lluiten per fer realitat els seus somnis mentre troben la manera de fer compatible la vida professional i la familiar. Marques petites amb grans històries al darrere que mereixen triomfar!

Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,

Carla

PD: Les primeres fotos són meves i del meu pare. Les del shooting a la platja són de la Marta Iammartaguillen. Gràcies Marta per unes fotos precioses, són un gran record!

De colònies amb la Fundació Pere Tarrés

El passat dissabte 21 de maig vam tenir la gran sort de poder passar un dia en família a la casa de colònies Artur Martorell que la Fundació Pere Tarrés té al poble de Calafell.

Va ser un dia ple d'emocions i bon rotllo compartit amb un bon grapat de famílies, algunes de les quals només ens coneixíem virtualment, i molt ben acompanyats pels monitors i el personal de la Fundació.
Pels qui no la coneixeu, la Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre que funciona des de l'any 1957 amb la intenció de promoure l'educació en el lleure dels infants i joves. Amb el temps les seves activitats s'han anat ampliant cap a altres àmbits com la formació, la recerca i el suporta la gestió. A més, vetllen per tal que infants amb risc d'exclusió social puguin gaudir també d'una experiència com són les colònies d'estiu mitjançant les seves beques.
En clau personal, jo us puc dir que l'any passat una quinzena de famílies de la classe de l'Aran vam anar a passar un cap de setmana a una casa de colònies i ens ho vam passar tots d'allò més bé. Només el fet de no haver de pensar una seqüència de berenar, sopar, esmorzar i dinar ja paga l'experiència, us ho dic de tot cor, que és un descans enoooorme! Així que, sabent això, quan ens va arribar la invitació per anar a la jornada no ho vam dubtar ni un moment, pintava un molt bon pla i no ens vam equivocar gens!

Un bon esmorzar ens va servir per agafar forces de cara a un matí ple d'activitats; provar la nostra punteria amb el tir amb arc i "assaltar" vaixells pirates només va ser el començament! Després vam anar a visitar els aquaris i, els monitors ens van estar explicant un munt de curiositats sobre els animals que viuen a les aigües del nostre mediterrani; a la zona del "toca toca", petits i grans vam poder descobrir, entre altres coses, el tacte dels eriçons, les estrelles i els carabassons de mar! He de destacar el bon fer dels monitors, a qui se'ls veia gaudir amb el que estaven fent i que van atendre amb molta paciència totes les preguntes dels nens.

La cosa no va quedar aquí i abans d'un fantàstic dinar de germanor, encara vam poder rodar una estona amb els patinets de roda grossa per la pista de bàsquet. El circuit d'obstacles suposava un repte molt divertit i els nens (i no tan nens) ho van gaudir de valent!

Pintar medalles i fer-nos collarets va ser una bona manera de fer baixar el dinar i, evidentment, no podíem acabar la jornada sense una gran foto de família, ja veieu que va ser un gran dia!

Si voleu donar un cop d'ull a totes les opcions que la Fundació us pot oferir, aquí hi trobareu el detall de cada programa de vacances en família segons la casa/zona on vulgueu anar i aquí tota la informació sobre les colònies d'estiu per a infants de 5 a 16 anys. Hi ha opcions per a tots els gustos i edats: multi esportiva, hípica, esports aquàtics, teatre, cuina, ...

No em puc acomiadar sense agrair els detalls que Jugaia, Bira Biro Editorial i Claudia Bruna de "Coaching para padres" van tenir amb cada una de les famílies participants en la jornada, amb les seves col·laboracions el dia ja va ser rodó del tot!

I vosaltres heu anat alguna vegada de colònies en família? Els vostres nens marxen de colònies a l'estiu?

Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir a la casa i hi vam estar genial! Vam poder aprofitar la tarda a la platja i l'endemà descobrir la rodalia de Calafell abans de trobar-nos amb un grup d'amics per passar un dia fantàstic pels volts del Castell de Sant Miquel d'Olèrdola. Si de cas això us ho explico un altre dia!

PD2: Algunes fotos del post són meves i d'altres van ser fetes pel fotògraf oficial de l'esdeveniment. Em sap greu que no us el puc mencionar perquè no en sé el nom .-( però des d'aquí moltes gràcies per unes fotos genials!

Els reptes fotogràfics (CQFQLVQSMPM Vol. II)

Dins el marc de les CQFQLVQSMPM (Coses que fan que les vacances que surten malament passin millor) avui us porto els reptes fotogràfics!
Us ho confesso, quan les coses no surten com jo havia planejat em frustro, m'emprenyo i em poso de molt mal humor. Això és el que m'ha passat amb aquest estiu. Dins el meu cap havia de ser tant 2la bomba lironda" que el canvi de plans em va caure com una galleda d'aigua freda, sobretot el fet de no poder planificar res, de no saber quan canviaria la situació. I això que segueixo sent conscient que tenim un munt de coses per les quals estar agraïts eh! Una cosa no treu l'altra... 
Total, al que anava, fer fotografies de petites coses que passen en un dia "normal" (o si més no, no tan guai com el que havíem planificat), captar moments aparentment quotidians o buscar coses boniques per fotografiar m'ajuda a estar de més bon humor. I aquí és on entren els reptes fotogràfics!
Pels que no ho sabeu, m'encanta instagram! I, tot i que últimament estic fent neteja, hi he trobat gent molt maca amb qui tinc moltes coses en comú, des del fet de tenir tres fills a la manera d'entendre l'educació passant per hobbies i gustos en general; gent que està físicament a prop i que ens hem arribat a conèixer al 1.0 i gent que viu a l'altra punta del món.
Entre els perfils que segueixo n'hi uns quants que, a part de ser font d'inspiració perquè sempre comparteixen fotografies xules, proposen concursos i reptes fotogràfics diaris, setmanals o mensuals. Per mi són l'excusa perfecta per rumiar, buscar i fer fotos. D'alguna manera desperta la meva creativitat, em fa estar al cas de les coses que veig, del que m'envolta, mirar més, sabeu que vull dir? Després hi ha fotos que les preparo (com les de #knolling, així en anglès que queda més guai) però moltes simplement les veig, o elles em troben a mi, o les veuen els nens, que ara moltes vegades em diuen: "- Mama, mira quina cosa més maca, li fas una foto? -", o bé: "- Vine que he fet una cosa que segur que li voldràs fer una foto abans que la Laia ho toqui-". Faig moltes fotos, també en llenço moltes i de les que queden edito les que més m'agraden i en comparteixo algunes. M'hauria de proposar fer més fotos amb la càmera però la veritat és que el mòbil és el meu aliat, el tinc tant a mà i m'és tan fàcil tot que em fa mandra posar-me a rumiar amb la càmera. Tot arribarà!
Us deixo algunes de les imatges que vaig compartir per un dels reptes de Hello! Creatividad. De moment no n`he guanyat mai cap però no perdo l'esperança, que si ho aconsegueixo podré fer un dels seus cursos!

En aquest cas el tema era "colorblock", fotografies amb el color com a protagonista, on es combinessin colors plans, molt cridaners, contraris o complementaris. Com ho veieu?

Si el tema us agrada, un alte dia us faig més seleccions de fotos i us parlo d'altre comptes que proposen reptes que hi ha coses molt divertides! Us animaríeu a participar-hi? Jo segur que ho seguiré fent mentre gaudim d'aquest estiu torçat. I vès un dia no us en proposi un de repte! Quina temàtica us agradaria que fos la protagonista? Animeu-vos a dir la vostra va!

Una abraçada,

Carla

I ja en van 8....

Quan el Bernat va arribar a aquest món res va anar com se suposava que havia d'anar. 

Del part en si ja us en parlaré algun dia però més enllà d'això, el postpart.... mare meva el postpart! A mi m'havien dit que els nadons mengen, dormen, fan caca i els encanta anar en cotxe. Aquell primer nadó de casa menjava i feia caca si, però plorava (molt), només dormia en braços o enganxat a la teta i odiava profundament anar en cotxe. Us confesso que el primer mes i mig vaig viure (vam viura diria) en mig estat de xoc; jo que sempre havia volgut ser mare i allò era.... que carai era? Vam pagar la novatada, m'atreviria a dir que com el 99% de les famílies amb el primer fill. I de tot plegat n'escriuré algun dia, segur! Avui però, només volia passar cinc minuts per aquí perquè d'aquella arribada triomfal, d'aquella estrena com a pares ja en fa 8 anys, 8 ANYS!!! I si, els principis van ser durs però ara no hi ha fill que ens ho posi més fàcil que ell. Ho sé, no s'han de posar etiquetes als nens però a vosaltres us ho puc dir: el Bernat és carinyós, conciliador, actiu, curiós, juganer, seriós, feliç!! I de les mil coses més que podria afegir, només en diré una: és bona persona!

Ahir a la tarda sense haver-ho previst ens vam trobar gaudint d'una estona sols tots dos, només ell i jo. Vam saltar roques fins arribar a la punta de l'espigó, fent fotos i comentant la jugada del que passava al nostre voltant, vam tornar a la platja i vam fer curses i lluites i vam riure junts. Quan anávem a trobar-nos amb el Joan i les nenes el vaig amanyegar una mica i li vaig dir que m'havia encantat passar aquella estona amb ell, llavors em va dir: "- Si, oi? És que ara feia molt eh! I almenys una estona així, de tant en tant... És guai, oi mama? Els dos sols... -" 

I és que, al final, només són 8 anys....

Moltes felicitats petit homenet! 

T'estima, la mama.

Coses que fan que les vacances que surten malament passin millor (Vol. I)

Quan uns dies abans de començar les vacances el pare de les criatures es va començar a notar encarcarat i a notar unes fiblades des de l'esquena fins al bessó sabia que les vacances estaven complicant, que la nostra setmaneta a la platja encara sense massificar i els 15 dies perduts al càmping a peu de riu al mig de la muntanya penjaven d'un fil, Al principi volia creure que no estava tot perdut, que aviat es trobaria millor i podríem marxar, ni que fos uns dies. Gairebé quatre setmanes més tard, amb un marit que encara va coix i un diagnòstic d'hèrnia discal severa he anat acceptant que, de moment, les vacances hauran d'esperar. Si més no tal com les havíem planejat....
Per ell és una "p*ada" immensa i encara ho porta prou bé; com jo suposo, també s'ha anat fent a la idea; cal temps i paciència. Al principi estàvem enfadats els dos, merda de situació! Ara ja hem fet el dol (salvant òbviament les distàncies) i estem en el procés d'acceptació.
Amb aquest panorama he decidit que, ja que estic per aquí, puc anar escrivint i que millor que fer-ho sobre les coses que ens alegren aquests dies? Avui us en porto dues.
Així ràpidament i pels fans de sèries estil "Friends" heu de veure "Como conocí a vuestra madre", ja, sens falta! Ens hem polit una temporada (22 capítols ojuuuuu!) en un parell de setmanes. Anem a tres o quatre capítols per nit, els veiem en VSO subtitulada i així practiquem anglès, Que me'n dieu? L'heu vista? Jo n'havia sentit molt a parlar i decididament m'agrada!
I l'altra cosa de la qual us volia parlar avui és de les càmeres aquàtiques. Els meus pares me'n van regalar una quan va néixer l'Aran ara farà 6 anys i us asseguro que és dels millors regals que m'han fet mai. (Quan va néixer el Bernat em van regalar un rellotge que havia volgut durant molts anys i una màquina de cosir fantàstica. Quan va néixer la Laia no em van regalar res (els tercers néts ja no fan il·lusió?)  i ara intento que em regalin una thermomix però no cola, en fi... això, seria una alta història, centrem-nos!)


La càmera en qüestió és una Canon Powershot D10 i segur que li podria treure molt més suc però només per posar-la en mode "bajo el agua" i que em faci fotos com les que avui us porto aquí ja li trobo totes les gràcies!


Com que tenim la sort de tenir una piscina familiar ens passem moltes hores a l'aigua i la càmera ens dóna molt joc, a més els nens també la poden fer servir sense risc que es faci malbé si cau. (Al mar no els la deixo perquè si anem amb el caiac i ens cau avall sí que ja no la recuperem i m'agafa un patatús!)
Evidentment, el tema immersions és l'estrella però també ho són els salts, les esquitxades, les poses dins l'aigua i les fotos familiars!



Fins aquí el post d'avui! Seguirem informant i com sempre, encantada de llegir-vos als comentaris, trobant-nos per les xarxes socials, comentant la jugada pel whatsapp o fent un gelat o un mojito! De fet, les dues últimes opcions em semblen la mar de recomanables amb la calor que està caient aquests dies i estic disponible!!!! Estem va, que si els avis es queden una estona amb els nens, el marit coix també té ganes de veure amics ;-)
Una abraçada,Carla

De lactàncies i fotos boniques

Les últimes setmanes de curs sempre són una bogeria i aquest 2015 no ha estat una excepció. Més aviat al contrari! Se'ns hi han afegit un casament, un festival de música i guanyar una sessió de fotos de família! De tot i de moltes més coses us en voldria escriure però entre el cansament i la falta de temps, ho porto fatal. 

Sigui com sigui, avui si que sóc aquí i és que, quan aquest cap de setmana la Mireia de   Lifeclicksbymireia.com em va enviar les fotos de la nostra sessió vaig quedar tan al·lucinada que havia de trobar el moment si o si! Al blog de la Mireia hi descobrireu perquè vam guanyar aquesta sessió, per a què han de servir les fotos i podreu veure també les fotos de la Marta i la Martina que van ser les altres dues guanyadores del concurs. Com que no us ho podeu perdre us deixo l'enllaç directe aquí.

I aquí us deixo la meva selecció...

La lactància és i ha estat un tema clau en la criança dels meus fills. Pels qui no ho sabeu aquest estiu farà vuit anys que vaig començar a donar pit i des de llavors el meu amor i interès cap a la lactància materna no ha fet més que créixer. Poder-m'hi dedicar professionalment acompanyant les mares que vénen als grups de lactància és un regal i tenir aquestes fotos també! Mil gràcies Mireia!!

Dir-vos que la Mireia, a part de fer fotos precioses; és un encant de persona, és mare de quatre fills i es va saber posar els meus a la butxaca en un tres i no res!

Que me'n dieu, us han agradat les fotos? Us agrada aquest tipus de sessions per fer a casa? Com sempre, estaré encantada de llegir-vos als comentaris o a les xarxes socials!

Una abraçada,

Carla

Reflexions sobre "l'adaptació"

No podem obviar el fet que vivim en un país on les mares tenen una baixa per maternitat de 16 setmanes, això ja és un clar indicatiu que el benestar dels nadons/infants i les seves famílies no és ben bé l'objectiu principal del govern. Que una mare hagi de buscar amb qui deixar el seu nadó de 3 mesos i mig perquè ella s'ha de reincorporar a la feina ho trobo vergonyós. Aquí no es mira per l'infant, ni per la dona ni per les famílies ni per la societat, ni present ni futura. Mentre no es reconegui la importància que té la infància com a etapa vital i se segueixi tenint com a únic objectiu la productivitat del sistema no ens podem queixar de com ens va.
Ara bé i dit això, anem al tema del qual us volia parlar avui. La majoria de les famílies; les que més o menys s'ho han anat combinant amb avis, àvies, cangurs, mitges jornades, excedències, etc. i les que han hagut de portar els nens a les llars d'infants des de les 16 setmanes; arriben als 3 anys de la criatura i aquesta comença a l'escola dels grans.
De fet l'escolarització no és obligatòria fins als 6 però si ja resulta complicat estar amb els nens els primers anys de vida quan arriben als 3 anys la gran majoria comencen l'escola si o sí. I hagin estat a casa fins llavors o ja hagin estat a una llar d'infants, comencen amb el que popularment s'anomena "adaptació".
El 15 de setembre l'inici del curs escolar és notícia i sempre hi ha imatges d'entrades a l'escola, de pares acomiadant-se i de nens plorant. I aquí és on pregunto: com entenem un procés d'adaptació? Que el primer dia ploren i, a poc a poc, ja van deixant de fer-ho? He sentit dir a molta gent: "És el que hi ha, després s'hi acostumen".
Doncs el cas és que aquesta no és l'única opció, hi ha llocs on "l'adaptació" es fa d'una altra manera i ho vull compartir amb vosaltres perquè el dubte que em sorgeix és, si en una escola pública com la nostra es fa diferent, perquè no es fa a tot arreu? A les escoles i, evidentment a les llars d'infants on els "usuaris" són encara més petits! Qui no ho vol fer d'una altra manera: els equips de mestres, els pares, els nens???
Quan buscàvem escola aquest era un tema que ens preocupava i que consti que el nostre entorn més proper segueix sense entendre-ho massa; com que tots hem passat per aquí i al final tots hi hem anat contents a l'escola, a la llar, .... . A la reunió de principi de curs ens parlen de l'acompanyament, que no adaptació, i resumint seria: els pares acompanyen a l'infant durant l'horari escolar fins que aquest està preparat per a quedar-se allà sol. És a dir, ha establert un vincle mínim amb qui serà el seu adult de referència i se sent prou segur per a afrontar l'estona que estigui allà. No és obligatori fer acompanyament però sí que és altament recomanable. 
Poder fer un acompanyament així era el que volíem, quadra amb la nostra idea d'infància, intentar no forçar processos i respectar ritmes tant com es pugui. 
A mi, personalment, em sembla un regal pels nens i les seves famílies i em sembla un repte per les mestres i l'escola. Començar un curs amb 25 famílies que, en la majoria de casos, no coneixes i acollir el primer dia 25 nens amb els seus 25 acompanyants corresponents que observaran cada un dels teus moviments i cada una de les teves paraules! Jo trobo que ha de ser difícil, no? Tot i això també penso que quan s'acaben els acompanyaments es queden amb un grup de nens tranquils en lloc de quedar-se amb 25 nens plorant que, siguem realistes, és una situació estressant i diria que es fa impossible poder-los acompanyar a cada un com cal. (El tema de ràtios dóna per una altra entrada sencera...)
A casa, ja hem viscut dos acompanyaments a "l'escola dels grans"; abans ja n'havíem fet quan vam buscar espais on deixar-los als matins (en aquesta entrada hi ha un breu resum del tema). El Bernat va començar a l'escola amb quatre anys i l'Aran amb tres, en ambdós casos vam trigar més o menys tres setmanes en completar el procés d'acompanyament.
Hi haurà qui digui que nosaltres tenim la sort de poder-ho fer, jo sempre dic que totes les opcions impliquen renúncies i que nosaltres també n'hem fet. Però us puc dir que hi ha pares que es guarden dies de vacances per poder fer un mínim d'acompanyament, altres que es demanen un permís sense sou o fan canvis de torn a la feina, nens a qui els han acompanyat avis, tiets o altres persones properes a ells. I quan això no ha estat possible, les mestres poden acompanyar aquell infant que no té allà cap altre adult perquè els altres "no la necessiten" encara. No us sembla un bon pla?
L'acompanyament no vol dir anar a escola i posar-te a jugar amb el teu fill, no, no és això. Tu acompanyes pel que pugui sorgir però et situes fora de la zona de joc, assegut i en silenci, intentant "ocupar poc espai" i ets allà pel que l'infant necessiti, confiant en ell i les seves capacitats, oferint-li seguretat. La majoria exploren l'espai tranquil·lament, juguen, vénen a ensenyar-te coses, miren els altres companys, a estones vénen a seure a la teva falda i observen el que passa al seu voltant. A poc a poc accepten que l'adult que l'acompanya es situï en un altre espai dins l'escola, potser al passadís o al jardí i ells també comencen a explorar altres espais a part del de referència, van coneixent la seva mestra, els seus companys i els rituals del seu dia a dia. Un dia surts a mig matí i tornes al migdia, potser els pròxims dies només l'acompanyes a l'estona del menjador i finalment arriba el dia en què acomiades el teu petit/a a les 9 i el reculls a les 4 sense llàgrimes, ell/a es queda feliç a l'escola i tu marxes tranquil sabent-ho. 
En el temps que ha durat l'acompanyament no només ha crescut la confiança de l'infant cap al nou entorn, pels pares també són uns dies d'aprenentatge, d'apropament a l'escola i a les mestres que acompanyaran el seu fill/a quan ells no hi siguin. Les veus treballar, parlar amb els nens, resoldre situacions de conflicte, consolar infants que ploren, ...i sents com la teva confiança cap a elles també creix.
Sé que molts de vosaltres viureu "adaptacions" diferents a aquestes que us explico avui i pot ser que sorgeixin els plors, la tristesa, l'enfadament,... només us puc dir que deixeu que surti, que valideu aquests sentiments, que sentin que els escolteu i els enteneu, que els expresseu els vostres, que els recordeu que els tornareu a buscar, que les mestres els cuidaran i que us acomiadeu sempre. I que si us ressona el que us he explicat ho compartiu i lluiteu per canviar les coses, que sempre s'hagi fet així no vol dir que no hi hagi altres maneres de fer les coses.
I fins aquí l'entrada d'avui, una mica més llarga i densa que les habituals però el tema dóna de si! Mil gràcies per haver llegit fins aquí!!
Vosaltres, que en penseu? Com viviu els principis de curs? I els vostres nens? 
Una abraçada, 
Carla

Crayon Rocks per celebrar mig any de bloc!

Avui fa 6 mesos que vaig obrir el bloc, avui la Laia fa 1 any i mig, sis mesos que, com tots últimament a aquesta casa, han passat volaaaaant! En aquest mig any he conegut molta gent nova gràcies al bloc, a instagram, a facebook,... gent amb interessos comuns, que comenten les publicacions, que fan "m'agrada" a les fotos, que m'encarreguen coses, que acompanyen el camí ni que sigui virtualment (i n'hi ha amb qui ens desvirtualitzem i tot!), a tots plegats us vull agrair que estigueu aquí així que avui teniu una sorpresa al final d'aquesta entrada!
Per trencar una mica amb la temàtica vacances, la d'avui va de l'última adquisició de material de dibuix per casa. Fa un parell de mesos que vaig descobrir gràcies a Didacmania les Crayon Rocks, unes ceres eco-friendly, fetes a base d'oli de soja en lloc de derivats del petroli i acolorides amb pigments naturals. Amb una varietat de colors xulíssima i una presentació cuidada em va faltar temps per presentar-les a casa i deixar-les provar als petits.

La forma que tenen fan que s'adaptin molt bé als dits dels petits i tenen un aire a les ceres utilitzades en l'educació Waldorf. Els colors són bonics i el tacte molt agradable. Com que són petites no estan recomanades per a nens menors de 3 anys per perill d'ennuegament i si els les deixem es recomana que les facin servir sota supervisió d'un adult. Us he de dir que a la Laia li agraden molt, les toca i remena atenta a les sensacions que n'obté, les rasca amb les ungles sorprenent-se dels colors que li deixen i, evidentment, pinta gargots i més gargots!
I..... ara ve la sorpresa: us ve de gust provar-les? La Raquel de Didacmania, que és un encant, em va oferir un pack de 16 Crayon Rocks per a sortejar i, com que a casa han agradat tant, em va semblar molt bona idea! Així que posem el sorteig en marxa i aprofitem per celebrar 6 mesos de bloc, us sembla bé?
Per participar us demanem una "acció social" i que ens deixeu un comentari aquí al bloc dient qui sou i a través de quina opció heu participat que així no ens fem un embolic i us ubiquem, d'acord?

OPCIÓ 1 via FACEBOOK:
Ser seguidor de Planeta Babetes i de Didacmanía, compartir públicament en el vostre perfil el post que anuncia aquesta entrada.

OPCIÓ 2 via INSTAGRAM:
Ser seguidor de @planetbabetes i @didacmania i compartir la foto amb el hastag #sorteigcrayonrocks. Recordeu que aquí, si el vostre perfil no és públic, no podem veure la vostra participació!

No oblideu deixar-nos un comentari perquè sapiguem qui sou i després us puguem contactar!
El sorteig estarà obert fins el 5 de setembre i anunciarem el guanyador el dilluns dia 8 de setembre a través de les nostres xarxes socials.

Animeu-vos a participar i sort!
Una abraçada,
Carla

#estiualamuntanya vol.II Camping Pla de Barres

El que us deia, aquest estiu la nostra acampada particular ha estat al Pla de Barres, és un camping municipal situat sota el Llac de les Bulloses (Lac des Bouillouses), a 3km del poble de Mont-Louis, al bell mig del bosc i en un entorn immillorable.

Caminant dos minuts des de la nostra caravana ja creuàvem el Tet, és EL riu, tranquil i ample convida a posar-hi els peus i fer-hi un capbussó quan la calor apreta. Hi ha un camí que va a tocar de l'aigua i que és ideal per fer passejades buscant un racó on banyar-se i berenar.

Us he dit ja, que aquest camping és municipal, oi? Com en tots els que hem anat fins ara, això vol dir serveis mínims però tot molt correcte. O sigui, res de mini-clubs ni pistes de tennis però si unes parcel·les amples i uns lavabos nets i cuidats. Les tarifes són molt econòmiques i tenint França tan a prop us recomano fer-hi una escapada sense dubtar ni un moment. Perquè us en feu una idea ràpida, nosaltres que som cinc amb cotxe i caravana pagàvem 22€/dia en plena temporada alta!

El que ens agrada també d'aquest tipus de càmpings, és que la gent que hi sol anar és amant de la muntanya i el fa servir de camp base per fer excursions, així que durant el dia hi ha poc moviment i a la nit, a partir de les 10 ja no s'hi sent ni una mosca. O sigui que tens tranquil·litat assegurada si un dia et quedes per "casa" amb els nens que també està bé fer "pànxing" de tant en tant, no?
Al proper lliurament de l' #estiualamuntanya us explico una excursió xulíssima i apte per a tots els públics!
Una abraçada,
Carla

Guixos gegants i un bon tros d'asfalt

Si un dia d'aquests s'ennuvola o teniu a prop una ombra en una plaça asfaltada o un carrer poc transitat (als pobles d'estiueig això potser és més fàcil que a les grans ciutats), agafeu els nens i un grapat de guixos grans i animeu-vos a inventar escenes i personatges!

Ja aviso que les fotos no són massa bones però us serviràn per fer-vos una idea....

Que us sembla? Us animareu? Ensenyeu-me les vostres creacions si ho feu!
Una abraçada,
Carla