El dilluns comença justet i la cosa només fa que començar.
El dimarts el trampeges, et sembla que encara us n'esteu sortint prou bé i, al vespre, gràcies als avis i al pare de les criatures, fins i tot pots escapar-te a un sarau literari que t'encanta.
El dimecres però, caus en picat. Et ve la regla, la teva filla petita decideix deixar claríssim que ella no vol anar a l'escola i que vol estar amb tu, et discuteixes amb persones que estimes, et surt una pansa i perds la targeta de crèdit. Et desbordes i no pots parar de plorar. Et cagues en les hormones, l'estrès, el cansament, el Nadal i tot plegat!
El dijous comences amb mal de cap i la sensació, que ja comença a ser permanent, que no arribes enlloc. La petita t'enyora, tant que el pare de les criatures no la deixa a l'escola, el gran diu que tot va bé i la mitjana fa dies que arrossega un tema amb les amigues que sents que no pots acabar d'acompanyar com cal.
I divendres? Ai, el divendres..... El calendari d'advent anuncia que el pare està de guàrdia però que la mare no treballa a la tarda i la podreu passar junts sense presses a casa, que sopareu bikinis i cacaolat. El tió s'ha tirat uns pets i hi ha un parell de lacasitos per cada un, hi ha somriures i temps per esmorzar amb calma peeeerò.... abans de sortir de casa algú ja et fa saber que té un mal dia i quan arribes a l'escola la cosa empitjora. Marxes amb llàgrimes als ulls, el cor encongit i la promesa que a la tarda la reculls tu. Respires, saps que hi està bé, que li passarà, que l'acompanyen amb respecte, empatia i que l'envolten braços amorosos, .... Però et tornes a desbordar. Merda de setmana!
I llavors arriba la màgia de les petites coses i de les grans persones que t'envolten: et desfogues amb un parell d'amigues, en directe i per telèfon, reps un whatsapp de primeríssssima mà 15 minuts després de sortir que et tranquil·litza dient que s'ha calmat i que juga contenta, arribes a la feina i el jefe es marca un detall gegant i aparèixer amb dues safates d'esmorzar, dolç i salat! Estàs tan tova que no saps si riure o plorar. Al llarg del dia l'amiga espia número u et diu que ha vist la petita feliç a l'hora de l'esmorzar i l'amiga número dos et torna a fer arribar bones notícies al migdia.
I reculls tres nens aparentment contents però moooolt cansats, la tarda és intensa i plena de petits drames quotidians que no et donen treva. I en un moment donat sospires: "Osti tu.... no puc més..." i el gran et diu: "- Explota, mama, explota... no, millor no..." I t'abraça fort. I la mitjana s'afanya a recollir el merder d'aigua que inunda el lavabo i la petita s'acaba de posar el pijama.
Quan per fi s'han adormit t'asseus i buides el pap teclejant davant de l'ordinador.
I malgrat el desànim i el punt de mal humor que t'habita, t'esforces a repassar la setmana i buscar aquells petits moments màgics que, malgrat tot hi ha hagut cada dia.
El moment sofà+sèrie del dilluns al vespre.
La tarda de dimarts muntant l'arbre de Nadal a casa dels avis entre anades i tornades de les classes de música.
La nit envoltada d'àlbums il·lustrats i amigues amb qui comparteixes l'afició pels contes.
Els somriures dels clients del dimecres i les abraçades llargues.
Les converses de whatsapp plenes de mares estressades i idees esbojarrades.
Saber que la mitjana s'ha confiat a la seva mestra i que ella ha arribat allà on tu no pots fer-ho, gràcies S!
Trobar la targeta de crèdit mig amagada sota uns fulles al mig del carrer.
Conversar amb les mares del grup i voler-los dir que, a vegades, és tan "terapèutic" per elles com per tu, que la tribu és la tribu i que és indispensable per no parar boig.
Sostenir un nadó inquiet en braços i sentir que es relaxa.
Fer quatre llistes i sentir que poses una mica d'ordre al caos dels regals nadalencs.
Encendre unes espelmes i acabar-te el llibre que t'estaves llegint i que casualment porta per títol: "La màgia de les petites coses".
Una abraçada,
Carla
