La màgia de les petites coses o com trobar coses bones a una setmana de me

El diumenge acomiades una setmana estranya dinant a la platja amb els teus tres. Fa solet, feu volar estels i aneu a berenar xocolata desfeta. Penses que heu carregat piles per una setmana que es farà llarga comparada amb l'anterior i..... t'equivoques, de ple!
El dilluns comença justet i la cosa només fa que començar.
El dimarts el trampeges, et sembla que encara us n'esteu sortint prou bé i, al vespre, gràcies als avis i al pare de les criatures, fins i tot pots escapar-te a un sarau literari que t'encanta.
El dimecres però, caus en picat. Et ve la regla, la teva filla petita decideix deixar claríssim que ella no vol anar a l'escola i que vol estar amb tu, et discuteixes amb persones que estimes, et surt una pansa i perds la targeta de crèdit. Et desbordes i no pots parar de plorar. Et cagues en les hormones, l'estrès, el cansament, el Nadal i tot plegat!
El dijous comences amb mal de cap i la sensació, que ja comença a ser permanent, que no arribes enlloc. La petita t'enyora, tant que el pare de les criatures no la deixa a l'escola, el gran diu que tot va bé i la mitjana fa dies que arrossega un tema amb les amigues que sents que no pots acabar d'acompanyar com cal.
I divendres? Ai, el divendres..... El calendari d'advent anuncia que el pare està de guàrdia però que la mare no treballa a la tarda i la podreu passar junts sense presses a casa, que sopareu bikinis i cacaolat. El tió s'ha tirat uns pets i hi ha un parell de lacasitos per cada un, hi ha somriures i temps per esmorzar amb calma peeeerò.... abans de sortir de casa algú ja et fa saber que té un mal dia i quan arribes a l'escola la cosa empitjora. Marxes amb llàgrimes als ulls, el cor encongit i la promesa que a la tarda la reculls tu. Respires, saps que hi està bé, que li passarà, que l'acompanyen amb respecte, empatia i que l'envolten braços amorosos, .... Però et tornes a desbordar. Merda de setmana!
I llavors arriba la màgia de les petites coses i de les grans persones que t'envolten: et desfogues amb un parell d'amigues, en directe i per telèfon, reps un whatsapp de primeríssssima mà 15 minuts després de sortir que et tranquil·litza dient que s'ha calmat i que juga contenta, arribes a la feina i el jefe es marca un detall gegant i aparèixer amb dues safates d'esmorzar, dolç i salat! Estàs tan tova que no saps si riure o plorar. Al llarg del dia l'amiga espia número u et diu que ha vist la petita feliç a l'hora de l'esmorzar i l'amiga número dos et torna a fer arribar bones notícies al migdia.
I reculls tres nens aparentment contents però moooolt cansats, la tarda és intensa i plena de petits drames quotidians que no et donen treva. I en un moment donat sospires: "Osti tu.... no puc més..." i el gran et diu: "- Explota, mama, explota... no, millor no..." I t'abraça fort. I la mitjana s'afanya a recollir el merder d'aigua que inunda el lavabo i la petita s'acaba de posar el pijama.
Quan per fi s'han adormit t'asseus i buides el pap teclejant davant de l'ordinador.
I malgrat el desànim i el punt de mal humor que t'habita, t'esforces a repassar la setmana i buscar aquells petits moments màgics que, malgrat tot hi ha hagut cada dia.
El moment sofà+sèrie del dilluns al vespre.
La tarda de dimarts muntant l'arbre de Nadal a casa dels avis entre anades i tornades de les classes de música.
La nit envoltada d'àlbums il·lustrats i amigues amb qui comparteixes l'afició pels contes.
Els somriures dels clients del dimecres i les abraçades llargues.
Les converses de whatsapp plenes de mares estressades i idees esbojarrades.
Saber que la mitjana s'ha confiat a la seva mestra i que ella ha arribat allà on tu no pots fer-ho, gràcies S!
Trobar la targeta de crèdit mig amagada sota uns fulles al mig del carrer.
Conversar amb les mares del grup i voler-los dir que, a vegades, és tan "terapèutic" per elles com per tu, que la tribu és la tribu i que és indispensable per no parar boig.
Sostenir un nadó inquiet en braços i sentir que es relaxa.
Fer quatre llistes i sentir que poses una mica d'ordre al caos dels regals nadalencs.
Encendre unes espelmes i acabar-te el llibre que t'estaves llegint i que casualment porta per títol: "La màgia de les petites coses".

Una abraçada,
Carla

Descobrint l'Espluga de Francolí en família: 3 plans que no us podeu perdre i un allotjament diferent

A casa no tenim gaire tradició d'anar a fer turisme d'interior ni de baixar cap avall, sempre tenim tirada a anar "cap amunt" així que, quan des de la Xanascat (Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya) ens van proposar d'anar a gaudir d'un cap de setmana a l'alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí, no ens ho vam pensar dues vegades. Anar d'alberg sempre és una aventura, teníem ganes de descobrir indrets nous i les trobades amb altres blocaires sempre són divertides! La zona ens va sorprendre gratament així que avui us porto tres propostes per fer amb els nens si baixeu cap allà.

Visitar el Monestir de Poblet
Nosaltres vam arribar fins al Monestir de Poblet seguint un joc d'orientació que ens va preparar la gent de Drac Actiu. Petits i grans ens ho vam passar pipa caminant entre vinyes, camps d'olivera i d'ametllers tot resolent enigmes i trobant fites. La caminada des de l'Alberg Jaume I fins al Monestir de Poblet són uns 15 minuts a pas de nen, anant vam trigar una mica més tot jugant però a la tornada, que anàvem per feina i la gana ja apretava, va ser un pim pam.

El conjunt monumental de Poblet va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1991 i la veritat és que és impressionant. Quan entres allà no pots deixar de meravellar-te per cada edifici i preguntar-te tot el que deuen haver vist aquelles pedres. Aquell dia no vam arribar a temps per la visita guiada però aquí us deixo l'enllaç a la seva web on teniu tota la informació.

Museu de la Vida Rural
Visitar museus és una activitat que no fem gairebé mai, deu ser que l'aire lliure ens crida massa... Amb tot el Museu de la Vida Rural va superar amb nota les nostres reticències i fins i tot els nens van gaudir passejant pels seus 4.000 metres quadrats tot descobrint d'on surt la farina, l'oli o el vi entre d'altres coses. A la zona d'oficis antics hi vam poder veure com es feien els cistells, les botes, com treballaven els ferrers, els fusters,,... La posada en escena de cada exposició està molt ben cuidada i els audiovisuals fan la visita encara més entretinguda.

Sens dubte el que més va triomfar va ser la visita a l'hort ecològic on els petits van poder collir tot allò que van voler ( i que estava a punt per ser collit) i van plantar una escarola cada un per endur-se-la a casa.

El Museu de la Vida Rural té una pàgina web  molt complerta on hi trobareu tota la informació pràctica que us calgui.

El paratge natural de Poblet i els bolets pintats del bosc de Castellfollit
De totes, aquesta va ser l'activitat que més vam gaudir, no cal que us digui perquè oi?.
El diumenge es va llevar una mica gris i un plugim finet ens va acompanyar per tot l'itinerari però el bosc estava tan bonic i anàvem tan decidits a descobrir tots els bolets pintats que ni l'amenaça de pluja va poder nosaltres. La tardor al bosc té quelcom de màgic, no creieu?

El paratge natural de Poblet és un paratge protegit i es troba inclòs dins la xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, aquí us deixo l'enllaç directe a l'itinerari micològic pel bosc de Castellfollit on us podreu descarregar el PDF de l'itinerari per si us animeu a anar a trobar bolets pintats als arbres. Nosaltres en vam trobar tres i llavors vam fer una drecera per uns corriols plens de rastres de porc senglar fins arribar al punt on haviem deixat el cotxe.

Allotjar-se en un alberg
No puc acabar el post d'avui sense fer-vos cinc cèntims sobre l'Alberg Jaume I. Per mi, l'edifici té un encant indiscutible, sostres alts, un menjador amb grans finestrals, un pati amb arbres i taules ideal per prendre la fresca o llegir a l'ombra els dies de calor, una altra zona exterior asfaltada que recordava molt a un claustre, fins i tot una petita sala de jocs pels més menuts! La piscina ja estava tancada però a l'estiu s'hi ha d'estar d'allò més bé.
Les habitacions on ens vam allotjar eren les típiques amb lliteres i el mobiliari just. Aquesta vegada el bany era compartit, i un pèl antic; s'ha de reconèixer que això pot ser una mica incòmode si vas amb nens molt petits. Personalment però, estem acostumats a anar amb la caravana, que no té lavabo, i per dues nits no ens va suposar cap problema, ens adaptem a gairebé tot! De totes maneres, si aneu d'alberg amb la familia, ja sigui per lliure o dins del programa Vacances en Familia, es solen asignar les habitacions amb bany interior i així si que ja és un plan absolutament recomanable i més econòmic que anar d'hotel!
Les hores dels àpats tenen el seu rotllo. Recorda una mica com quan anàvem de colònies, vas passant amb la teva safata per agafar cada plat i després toca escollir taula dins un menjador enorme!
La veritat és que va ser un cap de setmana d'allò més divertit, petits i grans ens ho vam passar molt bé i per nosaltres no haver de cuinar durant dos dies sencers és un regalàs!!! Sabeu el que és poder apurar i tornar d'una excursió a les 13:45 sabent que a les 14:10 estarem tots asseguts a taula amb el dinar calent? Això és vida, si senyor!!!
Des d'aquí el nostre agraïment a tot el personal de l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí i a Xanascat per haver-nos permès compartir aquest cap de setmana tan xulo! I als nostres companys d'aventures, ens veiem a la propera!

I vosaltres, digueu-me, us agrada la idea d'anar d'alberg? I fer turisme d'interior?
Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Si sou seguidors de Xanascat al facebook o al twitter estigueu al cas dels albergs que entren dins la promoció Face-Free, t'allotges la nit del dissabte i et regalen la del divendres! Teniu tota la informació aquí. 

L'agenda de "Ets el que menges"; més que una agenda pel 2017!

Fa uns dies estava pensant que havia de buscar-me aviat agenda pel 2017 i llavors, coses de la vida, vaig rebre un correu electrònic que em va fer molta il·lusió! La gent de "Ets el que menges" editaven una agenda 2017 i feia molt bona pinta!

El dimecres la vaig rebre a casa en primícia i avui us escric quatre línies per presentar-vos-la. Escrita per la Núria Coll, directora de la plataforma, i amb unes il·lustracions precioses de Maru Godàs, les 160 pàgines de l'agenda 2017 "Ets el que menges" són molt més que una agenda. Entre les seves pàgines hi trobareu consells de salut i nutrició, curiositats sobre diferents aliments, trucs, receptes i fins i tot, guies sobre fires i mercats, peixos saludables i recomanacions de llibres.



Ja veieu que tant el contingut com l'estètica estan molt cuidats, us asseguro que un cop la tens a les mans vols trobar una estona per seure al sofà i fullejar-la amb calma!

Us he de dir que jo sóc de les que guarda les agendes i calendaris perquè, d'alguna manera, els faig servir de diari de la família, amb mil anotacions i notes al marge. No tinc cap dubte que aquesta també la guardaré, el que no tinc clar és si ho faré amb la resta de dietaris o si la guardaré a la cuina amb els llibres de receptes i consulta!

Si us agrada aquest estil de llibre, estic segura que el llibre de cuina que es va editar des de l'escola ("La cuina del Martinet, dels fogons a l'esperit" de l'Àngels Puntas) i que ja us vaig presentar aquí, us encantarà, doneu-hi un cop d'ull!

I vosaltres, feu servir agenda o tireu de memòria? Jo he comprovat que quan poso les coses per escrit el meu cap es descomprimeix! ;-)

Una abraçada,
Carla

Primeres vegades...

De totes les pimeres vegades que hem viscut amb tu fins ara, crec que aquesta és de les que esperaves amb més ganes. De fet, les altres han anat arribant, la majoria de manera inesperada, sense esperar-les. Com quan vas començar a pedalar o nedar, que ens va agafar a tots per sorpresa! Això que ens ocupa, en canvi, fa temps que ho desitjaves, sense entendre tota la dimensió del tema, tu volies quedar-te a l'escola amb els teus germans! I és que, a casa amb el pare i la mare s'hi està molt bé però l'escola, la nostra escola, és molta escola!

Ahir finalment, va arribar el dia. Vas descalçar-te, vam buscar el calaix amb el teu nom i vam entrar al teu espai. Tots cinc, en plan tribu, per acompanyar-te en aquesta estrena. Vas entrar amb una barreja d'emoció i vergonya, feia dies que esperaves aquest moment! Ens vam acomiadar amb una abraçada molt forta i un: "Passa-ho molt bé petita" i vaig anar a acompanyar els teus germans als seus espais. Tots dos van dir que et vindrien a veure en algún moment i sé que van trobar el moment perfecte per fer-ho.

El pare et va acompanyar al llarg de tot el dia, un dia ple de novetats! Em va explicar que vas passar el dia jugant feliç i investigant tota la comunitat, gairebé sense reclamar-lo a ell.
Quan ens vam retrobar al vespre em vas rebre amb una altra abraçada gegant, un somriure enorme i un: "M'ho he passat "tope" bé mama!!"
Sé que és un dia que tots recordarem amb emoció com un dia genial i això no té preu....

Avui el pare té guàrdia així que t'hi he acompanyat jo a l'escola. He buscat un racó dins l'aula i m'hi he assegut en un d'aquests tamborets menuts i acolorits que hi ha. Ràpidament te n'has buscat un i t'has assegut al meu costat. A poc a poc t'has anat animant i malgrat tornar molt sovint al meu costat, t'he vist omplir-te les mans de farina, pintar concentrada al taller, jugar amb les nines, escoltar com llegien un conte, gronxar-te al jardí... Quin regal poder compartir tot això amb tu!

T'he plantejat si durant l'estona de la fruita jo podia marxar una estoneta curta per poder menjar alguna cosa i hi has estat d'acord. He tornat encara no 15 minuts més tard. Anaves agafada de la mà de la teva mestra i semblaves contenta, t'has assegut a la meva falda i m'has dit: "He plorat un moment perquè volia que fossis aquí". Jo t'he mirat sorpresa: "De debò? Ahir el pare també va sortir aquesta estoneta....".

- Amb el papa és diferent! - Diferent? Al cap d'un moment has afegit que ell només va marxar dos minuts i al moment també, jo he captat el "diferent" amb tota la seva immensitat. 

Com se m'havia passat per alt i que bo que m'ho hagis pogut dir! 

El que sents quan marxa el pare és diferent del que sents quan marxo jo i amb mi se't fa més difícil, et representa un esforç més gran. Ja t'entenc petita, la mare és la mare! 

No et pensis, a mi també em costa una mica, et fas gran i això que ha començat fa dos dies és un pas de gegant per les dues. Sé que el que tenim i el que hem viscut ho portem dins, per sempre, ningú no ens ho pot prendre. Ara comença una nova etapa que estarà plena de grans descobertes i seran temps feliços també, ho sé del cert que n'hi van dos per davant teu! 

Tu no pateixis, nosaltres anirem fent, ens seguirem acompanyant els uns als altres. 

Anirem fent, pas a pas, seguirem confiant en vosaltres i seguirem aprenent junts.

Una abraçada,

La mare

Models per un dia amb C*joli!

Aquest hivern passat ha estat ple de petites alegries i una d'elles va ser tenir la sort de guanyar dues peces de roba a escollir de la genial col·lecció d'hivern de C*Joli!. Amb una col·lecció tan bonica, era difícil escollir però la camisa Chrysanthéme es va imposar i quan les vam rebre a casa va ser amor a primera vista.

Quan la Joana va començar a deixar entreveure la seva col·lecció d'estiu, em va agradar tant tot el que veia i havíem tingut tan bon feeling, que em va sortir proposar-li que si li faltaven models per fer les fotos les nenes i jo ens oferíem per donar un cop de mà. Ho havia parlat abans elles i els va semblar bona idea així que quan la Joana ens va convocar un matí de març a la platja de Gavà no vam dubtar ni un moment!

La sessió va ser molt divertida i, malgrat el vent fred del dia, els nens s'ho van passar pipa corrent amunt i avall per la platja, fent volar estels, jugant amb les pilotes i fent servir la caravana de C*joli de caseta. Per mi també va ser un matí diferent i va ser un plaer desvirtualitzar persones a qui sols coneixia a través de les xarxes. La Txell de Txelllagresa, que segur que coneixeu per les seves sabatones i altres creacions precioses (aquí teniu l'article que li van dedicar a la revista Kireei) , la Ruth de UpJoies i la Marta de Iammartaguillen, que va ser l'encarregada d'immortalitzar la sessió.

S'ha de dir que la Marta té moltíssima traça amb els nens i això es nota! Que també en sap molt de fer fotos, salta a la vista, i que la col·lecció d'estiu que ha creat la Joana és precioooooosa també, oi??!!! 

Em creieu si us dic que no sabria pas que quedar-me? Per mi, qualsevol model de C*Joli és ideal per aquells dies d'estiu que ve més de gust posar-nos bonics. Aquell dinar familiar, aquell diumenge de festa major,... fins i tot seria la meva marca de capçalera si tingués un casament o qualsevol esdeveniment més formal. Són peces de roba boniques, funcionals, una moda pràctica, de bona qualitat, artesana i amb un preu raonable! L'any passat es va casar el meu germà i vaig anar de bòlit per trobar quelcom així per les nenes! Ai Joana, "si te hubiera conocido antes"! :-))

No acostumo a escriure sobre roba però hi ha projectes que em ve de gust compartir amb vosaltres perquè tenen quelcom especial. Ho vaig fer aquí amb Garabatisse i ho he fet avui amb C*joli perquè les dues marques, malgrat tenir estils molt diferents, tenen molt en comú. Tenen al darrere mares i pares emprenedors, que cuiden el producte al llarg de tot el procés, des del disseny de cada peça fins al packaging, que lluiten per fer realitat els seus somnis mentre troben la manera de fer compatible la vida professional i la familiar. Marques petites amb grans històries al darrere que mereixen triomfar!

Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,

Carla

PD: Les primeres fotos són meves i del meu pare. Les del shooting a la platja són de la Marta Iammartaguillen. Gràcies Marta per unes fotos precioses, són un gran record!

Repte #365avuillegim en català (6)

Contes dolços, contes enciclopèdics, contes sobre la mort o sobre les balenes.... 
Aquí en teniu 18 més!

Digues on és, LA NATURA (Therry Laval, Cruïlla)
Els "Digues on és" sempre dónen molt joc! A cada pàgina has de trobar un grapat de coses per buscar i els escenaris també van canviant, són plens de dibuixos divertits (amb l'estil inconfusible de l'autor) on passar-hi estones entretingut remirant cada detall. A casa en tenim uns quants, aquest que us ensenyo és en versió "gegant".

Jo mataré monstres per tu (Santi Balmes i Lyona, Principal de los libros)
Confesso que fa anys vaig comprar el "Jo mataré monstres per tu" per l'estètica, m'encanten els dibuixos de la Martina i l'Anitram però el títol em va semblar una mica heavy. Quan vaig llegir-lo però em va agradar molt, és genial per parlar de les pors i donar-hi una volta! Segur que la majoria ja el coneixeu, oi? Per mi s'ha convertit en un clàssic.

El vol de les fades (Jane Simmons, Ediciones Beascoa)
"El vol de les fades" de Jane Simmons va ser el primer conte que va entrar a casa, el vaig comprar el dia de Sant Jordi estant embarassada del Bernat i li tinc molt carinyo. Un conte ple de fantasia amb uns dibuixos suaus in una sèrie de personatges es van afegint a la comitiva que, encapçalada per l'Elena i en Jaumet, van a buscar les fades de la nit.

La neu (Taori Kajima, Tramuntana)
Un conte dolç ens ha arribat al ❤️. Mentre la nevada va agafant força tots els companys del bosc on viu el petit conill van aixoplugant-se als seus caus, estan cansats i van a dormir. I el conill perquè no se'n va al cau? Els textos curts es van repetint convidant al petits lectors a endevinar-los, els dibuixos són senzills i ben trobats, els flocs de neu que cada vegada ocupen més espai... Un conte ideal per a cridar la son.

Dinosaures (Col·lecció els Supertafaners, Larousse Editorial, Vox)
Aquest de dolç no en té ni un pèl però és altament recomanable pels amants dels dinosaures. Tota la col.lecció dels supertafaners és genial i a casa al gran li encanten. Aquest no és una excepció, un grapat de preguntes i respostes classificades per temes i acompanyades de dibuixos atrevits que dic jo.

¿On és la lluna? (Jordi Amenós i Albert Arrayàs, Fragmenta Editorial)
En Pau es pregunta perquè la lluna es va fent petita fins que un dia desapareix i a partir de plantejar la mateixa pregunta a diferents personatges trobem un grapat de solucions diferents. Una història ben trobada de Jordi Amenós i unes il.lustracions que l'acompanyen la mar de bé de la mà de d'Albert Arrayás. No deixeu de fullejar-lo si el trobeu a les llibreries. Al final hi ha també una guia de lectura pels pares molt interessant.

L'elefant Mainú i l'amistat (Montserrat Balada i Òscar Julve, El Cep i la Nansa)
És un conte col.laboratiu on diferents personatges es van afegint a en Mainú en la recerca de l'amistat. La història és molt tendre i fàcil d'entendre per als menuts a partir de 3 anys. Les il·lustracions també són ben boniques i, el que fa més especial aquest conte, com tots els de la col.lecció"El Gingoler" de és que la història es troba adaptada a la llengua dels signes catalana! A més inclou un DVD amb el conte animat i representat en la llengua dels signes, la qual cosa permet gaudir la història d'aquesta manera i aprendre també a representar-lo. Personalment em sembla un encert tot el plantejament que fa "El Cep i la Nansa" amb aquests contes.

Tu i jo (Beatriz DaPena i Álex Meléndez, Ediciones Jaguar)
Una petita història d'amor, molt dolceta i senzilla, que vaig regalar al pare de les criatures fa un parell d'anys per Sant Jordi. També ens va anar molt bé per parlar i identificar aquestes primeres sensacions que van arribar a casa sense saber molt bé que eren el dia que el vailet de casa em va dir que creia que estava enamorat. Santa innocència! 😍 Us he dit ja que els llibres amb la portada i contraportada encoixinades m'encanten, oi?

Les cantants del mar (Gessamí Forner i Connor O'Keeffe, Editorial Minis)
Les balenes geperudes són les protagonistes d'aquest mini. Sabíeu que si volen dormir fan migdiades mentre una companya els vetlla el son i les empeny tot nedant? Això i moltes coses més les podeu aprendre amb aquest mini.

Estirar la pota (o com envellim) (Babette Cole, Editorial Destino)
No deixa mai de sorprendre'm la manera com els infants encara petits entomen un tema com la mort i Babette Cole té una manera molt fresca de tractar temes "delicats", els seus contes m'encanten! Aquí fa un recorregut per la vida de les persones per entendre com ens fem grans i com tots, tard o d'hora l'acabem dinyant. Sense dramatismes, simplement les coses tal com són. I no vull dir que haguem de restar pena a una mort eh! Hi ha altres llibres sobre la mort que tenen una carrega sentimental important i estic segura que són un molt bon recurs quan als infants els toca una mort de prop o ja "la senten".

El rei dels animals (Miguel Tanco, La Fragatina)
"Però mama, el lleó només fa que posar lleis que li van bé a ell! Per això s'enfaden els altres, oi?" El d'avui és una fàula divertida, amb una estètica cuidada i que dóna peu a converses sobre el poder i la seva gestió, sobre a qui i com s'escull qui mana, etc... Crec que els adults en podem fer una lectura a nivell polític i tot!

El petit drac Coco i el temple misteriós (Ingo Siegner, La Galera)
Les aventures d'en Coco agraden sempre! Són llibres fantàstics per fer la transició del conte al llibre més de "grans". Tot i que tenen un bon grapat de text, hi ha moltes il.lustracions que ajuden a fer la lectura més visual i menya feixuga a qui llegir encara no li resulta atractiu del tot. Les històries tenen aquell punt de fantasia i humor ideal per enganxar als petits lectors.

Al llibre (Fani Marceau i Joëlle Jolivet, Corimbo)
Té un format gran i està bé perquè cada il.lustració va acompanyada del text, curt, amb tipografia clara i gran sobre el lloc on es troba l'objecte de la imatge. La repetició també ajuda a la lectura. Un llibre agradable de mirar i llegir que pels més petits treballa vocabulari de diferents àmbits.

Amb bogeria (Emile Jadoul, Baula)
Un conte de poques paraules però amb una història que transmet un missatge clar, perquè si estimes de debò cal deixar anar...

Endevina quantes endevinalles endevinaràs (Larousse Editorial, Vox)
Un grapat d'endevinalles divertides que, a casa han passat una època a tope amb les endevinalles, ens ha anat com anell al dit. Uns dibuixos divertits, diferents tipografies i petites endevinalles sobre diferents temàtiques que segur que us faran passar una estona distreta

Tipografiteja (Jan Bajtlik, Coco Books)
Convida a experimentar amb les lletres, crear dibuixos a partir d'elles, inventar tipografies, descobrir-ne de noves amagades als estels,... Un llibre-joc per gargotejar sense parar mentre els petits es familiaritzen amb l'alfabet, les lletres i les mil formes d'escriure-les sense ni tan sols adonar-se de tot el que estan aprenent al llarg de les 156 pàgines del llibre.
Vam tenir l'ocasió de participar al taller que l'autor va fer a Món Llibre 2016 i va ser una passada!

Apa! Et penses que ens ho creurem? (Oriol Canosa, Cruïlla)
Jo recordo amb carinyo els meus primera llibres de "El Vaixell de Vapor". De fet encara en tinc i els meus fills se'ls llegeixen! Aquest però és dels nous, un llibre ple d'oficis curiosos perquè a vegades explicar la feina dels pares pot ser difícil i és més divertit inventar-s'ho! Això si, tot pot ser que ningú s'ho cregui, eh!

Un lloc per a la Rula (Mar Pavón i Maria Girón, Tramuntana Editorial)
Aquest és el llibre que vaig presentar el "Dia Internacional contra l'esclavatge infantil". La Rula busca el seu lloc al món i sembla que la seva família ja l'hi té decidit. Malgrat tot ella s'hi rebel·la i trobant la força en els llibres decideix buscar el seu propi lloc. Una història de denúncia per posar llum a quelcom que encara passa a molts racons de món on els matrimonis pactats acaben sent "el lloc" per moltes nenes.

Recordeu que si voleu estar al dia dels contes podeu seguir-me a instagram! 
Una abraçada,
Carla

Festival MiniPoP a Tarragona

Aquest cap de setmana arriba a Tarragona el VI Festival Minipop. 

Els dies 3, 4 i 5 de juny el Passeig de les Palmeres s'omple de música i activitats pels més menuts. Nosaltres vam anar-hi l'any gràcies al concurs que van organitzar al seu instagram i vam passar un dia genial. La veritat és que tenim poca tirada a baixar cap a les terres tarragonines i anar al Minipop va ser l'excusa perfecta per tirar avall!

Es defineixen com un festival de música i cultura contemporània apte per a tota la família, reivindicant l'us de l'espai públic com a lloc de trobada entre generacions. 

Dins el programa del festival hi trobareu propostes de música, dansa, cinema, literatura infantil, un munt de tallers creatius i, fins i tot un espai nadó pensat especialment pels més menuts.

Aquest any hi ha una proposta que a mi m'agrada especialment i és que busquen petits reporters que vulguin immortalitzar el festival des del seu punt de vista. Si teniu infants entre 8 i 12 anys que s'hi vulguin animar, teniu més informació aquí. 

I aquí us deixo el link directe des d'on us podreu descarregar el programa. Val la pena estudiar-lo amb calma i planificar aquests dies per no perdre's res! 

Per avui ho deixo aquí i ja em direu, coneixíeu el festival? Hi heu anat o hi anireu? Si és així, expliqueu-nos-ho que nosaltres aquest any ens ho perdrem! Per sort, seguirem gaudint del CD de la passada edició del Festival durant els nostres viatges en cotxe, qui no es consola és perquè no vol! :-)

Una abraçada,

Carla

De colònies amb la Fundació Pere Tarrés

El passat dissabte 21 de maig vam tenir la gran sort de poder passar un dia en família a la casa de colònies Artur Martorell que la Fundació Pere Tarrés té al poble de Calafell.

Va ser un dia ple d'emocions i bon rotllo compartit amb un bon grapat de famílies, algunes de les quals només ens coneixíem virtualment, i molt ben acompanyats pels monitors i el personal de la Fundació.
Pels qui no la coneixeu, la Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre que funciona des de l'any 1957 amb la intenció de promoure l'educació en el lleure dels infants i joves. Amb el temps les seves activitats s'han anat ampliant cap a altres àmbits com la formació, la recerca i el suporta la gestió. A més, vetllen per tal que infants amb risc d'exclusió social puguin gaudir també d'una experiència com són les colònies d'estiu mitjançant les seves beques.
En clau personal, jo us puc dir que l'any passat una quinzena de famílies de la classe de l'Aran vam anar a passar un cap de setmana a una casa de colònies i ens ho vam passar tots d'allò més bé. Només el fet de no haver de pensar una seqüència de berenar, sopar, esmorzar i dinar ja paga l'experiència, us ho dic de tot cor, que és un descans enoooorme! Així que, sabent això, quan ens va arribar la invitació per anar a la jornada no ho vam dubtar ni un moment, pintava un molt bon pla i no ens vam equivocar gens!

Un bon esmorzar ens va servir per agafar forces de cara a un matí ple d'activitats; provar la nostra punteria amb el tir amb arc i "assaltar" vaixells pirates només va ser el començament! Després vam anar a visitar els aquaris i, els monitors ens van estar explicant un munt de curiositats sobre els animals que viuen a les aigües del nostre mediterrani; a la zona del "toca toca", petits i grans vam poder descobrir, entre altres coses, el tacte dels eriçons, les estrelles i els carabassons de mar! He de destacar el bon fer dels monitors, a qui se'ls veia gaudir amb el que estaven fent i que van atendre amb molta paciència totes les preguntes dels nens.

La cosa no va quedar aquí i abans d'un fantàstic dinar de germanor, encara vam poder rodar una estona amb els patinets de roda grossa per la pista de bàsquet. El circuit d'obstacles suposava un repte molt divertit i els nens (i no tan nens) ho van gaudir de valent!

Pintar medalles i fer-nos collarets va ser una bona manera de fer baixar el dinar i, evidentment, no podíem acabar la jornada sense una gran foto de família, ja veieu que va ser un gran dia!

Si voleu donar un cop d'ull a totes les opcions que la Fundació us pot oferir, aquí hi trobareu el detall de cada programa de vacances en família segons la casa/zona on vulgueu anar i aquí tota la informació sobre les colònies d'estiu per a infants de 5 a 16 anys. Hi ha opcions per a tots els gustos i edats: multi esportiva, hípica, esports aquàtics, teatre, cuina, ...

No em puc acomiadar sense agrair els detalls que Jugaia, Bira Biro Editorial i Claudia Bruna de "Coaching para padres" van tenir amb cada una de les famílies participants en la jornada, amb les seves col·laboracions el dia ja va ser rodó del tot!

I vosaltres heu anat alguna vegada de colònies en família? Els vostres nens marxen de colònies a l'estiu?

Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir a la casa i hi vam estar genial! Vam poder aprofitar la tarda a la platja i l'endemà descobrir la rodalia de Calafell abans de trobar-nos amb un grup d'amics per passar un dia fantàstic pels volts del Castell de Sant Miquel d'Olèrdola. Si de cas això us ho explico un altre dia!

PD2: Algunes fotos del post són meves i d'altres van ser fetes pel fotògraf oficial de l'esdeveniment. Em sap greu que no us el puc mencionar perquè no en sé el nom .-( però des d'aquí moltes gràcies per unes fotos genials!

Repte #365avuillegim en català (5)

Arriba un nou recull de contes! Em sap greu que vaig molt endarrerida respecte a instagram però a poc a poc aniran arribant tots...

El trencaclosques de la Jungla ( Julie Fletcher i Anna Lubecka, Combel Editorial)
Els llibres-joc són una bona manera d'acostar la lectura als més petits, si a més els textos rimen i la temàtica són els animals de la jungla crec que l'èxit està assegurat. Fa anys que el tenim i segueixen traient els trencaclosques per fer el sencer a terra!

Descobreix les motos amb en Pau (Panini Books)
Un conte que encantarà als més petits, si a més a casa hi ha tradició motorista no us el podeu perdre! Amb uns dibuixos fets del que semblen personatges de plastilina, a cada pàgina hi trobem un escenari diferent i unes propostes de cerca i troba que faran les delícies dels petits fans de les motos! Les pàgines són de cartó dur i resistent, ideals per a les mans petites.

El diccionari de les bones maneres (Philippe Jalbert, Larousse Editorial)
Voleu que als vostres petits els quedin clares les normes bàsiques de convivència i bones maneres? Aquí teniu un diccionari genial! Les frases curtes i amb lletra gran van acompanyades d'uns dibuixos còmics on uns animals representen la "norma" en qüestió. Ideal per a llegir a poc a poc i anar comentant els temes que surten. Jo l'he trobat molt ben maco i útil!!

El petit magazin
Una revista que ens encanta, que és gratuïta i que té al darrera una gran dona que treballa molt per fer realitat el seu projecte que ja ha arribat al sisè número. A la revista hi trobareu petites històries, passatemps, curiositats sobre animals i aliments, receptes fàcils i articles pels pares de la mà de la Maria del blog "Hansel y Greta". El que us dic súper entretinguda i gratuïta! Busqueu el vostre punt de recollida més proper i ja em direu que us sembla!

La Caputxeta Vermella (Roser Calafell, La Galera)
És cert que els contes clàssics estan plens d'estereotips però són això, clàssics i penso que val la pena tenir-ne alguns exemplars. Aquest és una bona opció. Primet, amb textos curts i lletra gran, acompanyats d'unes il·lustracions de la Roser Calafell que són sempre un encert amb els més petits!

Hem fet el cim! (Nicholas Oldland, Símbol Editors)
Fa un temps vam descobrir els contes de Nicholas Oldland i en som molt fan! Els personatges estan molt ben trobats i les peripècies que viuen a cada aventura sempre donen peu a converses interessants amb els nens. En aquest els tres amics volen pujar un cim i tot va bé fins que se'ls ocorre convertir-ho en una cursa. Les coses es compliquen i els serveixen per veure que al final, millor tenir menys pressa i gaudir del camí! Editat per Símbol Editors.

El caos monstruós d'en Jake (ken Spillman i Chris Nixon, BiraBiro Editorial)
És una molt bona opció per a primers lectors. Lletra prou gran, capítols breus i il·lustracions boniques en blanc i negre que ajuden a donar vida a la història sense distreure amb colors llampants. A més a en Jake li passa, com sovint als nostres nens, que amb la millor de les intencions acaba fent un disbarat rere un altre! Editat per BiraBiro Editorial i molt bé de preu, ja trigueu a buscar-lo, a casa va ser un èxit!

Ciutat Color (Marialu Gili, Editorial Minis)
La Vega està acostumada a viure en un paisatge en blanc i negre, l'arribada d'un personatge amb un toc de color és el motor que l'empeny a ella i la seva guineu a recórrer món per poder acolorir la seva vida. Una bona història per animar a fer aquelles coses que ens semblen complicades! M'encanta el contrast entre les primeres pàgines en grisos i les últimes a tot color.

El cos humà (Baby Enciclopèdia Larousse)
Un llibre ideal per descobrir vocabulari i primers conceptes bàsics sobre com és i com funciona el nostre cos. A més, detalls que m'agraden: portada i contraportada encoixinades, pàgines plastificades i puntes arrodonides. Les propostes de joc amb adhesius i el trencaclosques al final del llibre ja el fan un "top" de les petites enciclopèdies temàtiques.

En Bernat i la taca (Kiko Dasilva, Kalandraka)
Això que el teu nom surti al títol sempre enganxa i aquest conte va venir directe de la biblio a casa. Un llibre sobre la percepció diferent de cada u, sobre les mil possibilitats del que pot ser una taca, amb uns gràfics genials i uns textos curts ens va captivar. Si voleu saber que era finalment la taca l'haureu de buscar!

Parla'm (Marco Berretoni, Kalandraka / Hipòtesi)
"Parla'm" és un conte que parla de l'autisme i sabia que el tema duria cua. Un nen ens explica com veu ell a la seva germana i ho fa amb una gran dosi de realitat però també des d'una mirada bonica ressaltant el fet que tots som diferents. El vaig trobar a la biblioteca i us confesso que he consultat la fitxa de kalandraka per no dir cap bajanada sobre la meva interpretació del conte. Ha donat peu a molta conversa sobre què és l'autisme, sobre les malalties i els trastorns, que no volen dir ser boig! Sobre la diferència entre les persones, ja no només físiques sinó a nivell d'habilitats o ritmes d'aprenentatge. La veritat que el vaig agafar amb certa recança per por a no saber tractar el tema i al final els nens t'ho posen tan fàcil! Crec que ha estat un gran encert llegir aquest conte avui. Jo us diria a partir de 6-7 anys. La petita l'ha anat escoltant i gaudint de les imatges però entre la son i l'edat l'únic que li ha quedat clar és que "no fem mofa de ningú, tingui el ritme que tingui o sigui com sigui", ja és molt!

El drac que no era verd (Paula Carbonell, La Fragatina)
En Flavio està entestat en què ell és de color blau però sembla que això no és ben bé ni sempre així. I si en lloc d'un drac en Flavio fos una altra cosa? Un conte divertit narrat en primera persona des del punt de vista d'un nen amic d'en Flavio. Unes il·lustracions genials que donen lloc a jocs visuals i ens serveixen per repassar els colors!

El monstre de colors (Anna Llenas, Flamboyant)
Un llibre de capçalera per treballar les emocions amb els més menuts. El monstre està fet un garbuix i amb l'ajuda d'una nena va posant ordre cada emoció bàsica identificant-los amb un color: l'alegria, la tristesa, la ràbia, la por, la calma i l'enamorament. Un "must" a qualsevol biblioteca infantil.

Les abelles de la mel (Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)
A la trobada organitzada per Diafarm per presentar la gamma BeetalGo, productes infantils enriquits amb jala real; en Jaume de Mel·lis ens va fascinar a tots explicant-nos un munt de coses sobre el món de les abelles i després ens vam poder endur aquest conte a casa. Està editat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Ctalunya així que no sé com el podeu trobar però us puc dir que a casa estan entusiasmats. Hi ha una primera part del conte on una nena passa l'estiu al mas del seu avi. Ell li traspassa a la petita la seva afició per les abelles i a la segona part del llibre hi trobem molta informació sobre elles: tipus d'abelles, com s'organitzen, com fabriquen la mel,... i també sobre la feina de l'apicultor.

La vall dels Mumin es transforma en una selva (Tove Jansson, Coco Books)
A casa, encara no havíem descobert els Mumin i ens han encantat aquests entranyables personatges nòrdics que semblen hipopòtams però que no ho són!! Aquesta vegada la mare mumin planta un grapat de llavors que troba en una caixa i resulta que la seva vall es transforma en una selva tropical!

Fades (Susaeta)
Un llibre-joc dolç i tranquil. Ple de fades, pastissos i imans bufons que agraden als petits i conviden a jugar mentre repassem els números.

Canvi d'aires. Les aventures d'en Fermí, el ratolí pagès. (Scaramuix, Editorial Casablanca)
El Fermí és el ratolí de la granja Mas Casablanca que al llarg de tot l'any viu un grapat d'aventures repartides en 12 contes, com 12 mesos té l'any. A casa tenim el del mes d'agost dedicat i tot, ja que el vaig comprar fa uns anys en una fira pels grans de casa que són nascuts a l'agost. Amb aquests ratolins ens divertim i aprenem un munt de coses sobre la vida a la granja o, com en aquest cas, en un molí.

Ocellets, ocells i ocellots (Lola Casas i Oscar Julve, El Cep i la Nansa)
Un llibre molt especial per descobrir les aus. "Ocellets, ocells i ocellots" és una guia molt divertida que ens presenta 50 aus, cadascuna amb el seu poema i il·lustracions corresponents. Un llibre ideal per endur-nos quan sortim de vacances o cap de setmana i intentar identificar les aus que anem veient!

Espero que us hagin agradat!

Una abraçada,

Carla

Propostes singulars per aquest Sant Jordi 2016

Com que a l'instagram del planeta ja us estic presentant un conte cada dia i aquí us vaig posant els posts-resum amb tots els títols, vaig pensar que per aquest Sant Jordi us podria presentar algunes propostes singulars. Espero que us agradin, per a mi totes tenen quelcom especial. Comencem?

"La cuina del Martinet, dels fogons a l'esperit" és un llibre de cuina, però no un llibre de cuina qualsevol sinó el llibre de les receptes de l'escola dels nostres fills, les receptes que l'Àngels Puntas va cuinar amb amor durant més de 10 anys a El Martinet. Hi trobareu receptes d'entrants, principals, salses i postres, totes molt saludables i fàcil de fer. A més també hi trobareu anècdotes, curiositat sobre alguns aliments i, el més bonic de tot, està il·lustrat amb dibuixos fets pels mateixos nens i nenes de l'escola! El llibre té un preu de 15 € i el podeu demanar a receptesdelmartinet@gmail.com

"Shen y la tienda de besos" pot ser molt que un conte! La misteriosa Shen arriba a un poble que ha perdut l'alegria i hi obre una botiga de petons. Hi ha petons de tot tipus i només demana a canvi que qui compri un petó li pagui amb un somriure. És una història d'esperança bellament il·lustrada per Ju Castelo. Personalment tinc la sort de conèixer la Mònica Gallifa, la seva autora, i em fa molta il·lusió poder presentar-vos, ja no només el conte sinó la Shen feta nina, una preciositat feta a mà amb la tècnica de la llana cardada. A casa se'n van enamorar i és que la nina, que recorda les fades Waldorf, és tot tendresa i suavitat, talment com la Shen del conte. El conte sol té un preu de 15 € i amb la nina són 30 €, us podeu posar en contacte amb la Mònica al mail: llumeneretblau@gmail.com.

"Santi, Jordi, la princesa i el drac" és l'últim Verkami on he participat com a mecenes. La seva autora (Berta Rubio) és de la nostra ciutat i el projecte pintava molt bé així que no ens va costar decidir-nos a participar. Fa dos dies que va arribar a casa i puc dir-vos que és tal com pintava, un conte rebonic! Una princesa actual, que té dues famílies i viu cada setmana en un dels seus dos castells, que li agrada anar en bicicleta i despentinada i un drac jubilat són alguns dels protagonistes d'aquest conte amb unes il·lustracions pintades amb aquarel·la que em tenen enamorada!. Sé del cert que el podeu trobar a la llibreria L'Aranya de Cerdanyola del Vallès i a La Llar del llibre de Sabadell.

"Phenella's adventures" són tres contes en anglès que tenen una història molt especial al darrere. Els edita The Book Jar Company un petit projecte familiar ubicat a Hong Kong que dóna tots els seus beneficis a la Love21foundation. Vaig conèixer TBJ a través d'instragram i vaig aprofitar les rebaixes per comprar unes samarretes de la Phenella per les nenes, quan van treure els llibres on la protagonista era l'elefanta no m'hi vaig poder resisitir i no me n'arrepenteixo gens. Són tres històries delicioses escrrites per Jeff Rotmeyer, il·lustrats per Rosie Blair i impressos amb tinta de soja respectuosa amb el medi ambient. Si us animeu, podeu comprar-los aquí.

I si us ve de gust regalar quelcom diferent dels llibres, la proposta de les samarretes de Little Alma, una catalana ubicada a Finlàndia són una molt bona opció. Tenen uns dibuixos bonics i senzills de diferents temàtiques i cada samarreta ve amb el seu pack de retoladors tèxtils perquè cada nen o nena pugui pintar-la al seu gust. Un cop posada a la rentadora s'esborra i la podeu tornar a pintar! Tot i que tenia botiga a etsy, ara la podeu contactar mitjançant facebook a l'enllaç que us he deixat. Quan hàgim pintat les nostres ja us les ensenyaré!

Doncs res, fins aquí les nostres propostes. Que us han semblat?
Espero que gaudiu molt d'aquest Sant Jordi i que la meteorolgia ens acompanyi!
Una abraçada,
Carla

NOTA: La intenció era haver publicat el post dilluns però m'ha sigut impossible i hi ha coses que ni que vulgueu no les podreu tenir per demà però sempre podeu fer com jo, comprar-ho ara i guardar-ho per l'any que ve o per una ocasió especial que els llibres mai fan nosa i sempre són un bon regal!

Repte #365avuillegim en català (4)

Arriba una nova entrada del #365avuillegim!

Catalunya, quin país més estrany! (Toni Soler-Roser Calafell, La Galera)
El tàndem Toni Soler - Roser Calafell ens expliquen amb humor costums tan nostres com el pa amb tomàquet, l'anar a buscar bolets o les calçotades! Un bon recurs per conèixer el nostre petit país! 

El xai-gur (Diana Kimpton, Artime Ediciones)
Un conte que és tot tendresa. Un petit xai sense mare es troba una cangur que, justament, no pot ser mare. Ràpidament la cangur adopta el xai i un dia descobreixen que no s'assemblen gens ells dos! Però, realment cal que mare i fill s'assemblin per ser mare i fill? Un llibre de tapa tova que m'ha sorprès gratament.

Hi havia una vegada
El llibre d'avui no és un conte, en són 12! 12 clàssics que sempre va bé tenir a mà i que als nens els agrada sentir tinguin l'edat que tinguin. Editat per la Universitat de Vic m'ha sorprès gratament, hi ha diferents tipus d'il·lustracions i n'hi ha de molt boniques!

Els amants papallona (Benjamin Lacombe, Baula)
Avui us porto un àlbum il·lustrat preciós, d'aquells que es gaudeix de cap a peus. Una noia japonesa que es rebel·la contra els plans del seu pare, un amic enamorat de qui creu ser un altre noi, un destí que sembla que s'interposa entre els dos... Una història d'amor que dóna per treballar molts temes amb nois i noies, jo diria a partir de 12-13 anys. Me'l va descobrir una companya d'un curs que vaig fer a l'Institut de la Infància i és un gran fitxatge!

La tempesta (Gessamí Forner, Editorial Minis)
Avui us porto el primer de molts minis que us aniré presentant i és que els minis són, en realitat, una GRAN idea d'algú a qui tinc la sort d'haver conegut personalment fa un temps enrere. I a part d'animar-se a editar llibres també els escriu! Recordeu allò de comptar segons entre el llamp i el tro per saber si la tempesta s'allunya? La tempesta ens explica això i molt més!

Donetes (Àngel Burgas i Ignasi Blanc, Beascoa)
"Mujercitas" (Donetes) és el meu llibre preferit de tots els temps, en tinc unes quantes edicions i l'altre dia quan vaig descobrir aquesta a la biblioteca me la vaig agafar per mi. És una adaptació força abreujada, amb grans il·lustracions d' Ignasi Blanch i que resumeix els moments clau de la novel·la. Diria que a partir de 8-9 anys.

El llibre valent (Moni Port, Takatuka)
A casa dels cosins vam trobar aquest llibre valent i em va semblar una molt bona opció com a llibre/conte per parlar de la por i tot el que l'envolta. Massa llarg per llegir-lo tot de cop perquè és com una enciclopèdia de les pors però és un bon llibre per tractar la temàtica.

Contes d'oficis (Panini Books)
A "Contes d'oficis" hi trobem 10 històries diferents; a cada una d'elles se'ns presenta un ofici explicat des de la vivència dels nens i la seva interpretació d'aquest. Un punt de vista diferent que ha agradat als de casa!

La nit dels pirates (Peter Harris, Combel)
Un pop-up d'aquells que fascinen a petits i grans! Us imagineu que un grapat de nenes pirates apareguessin de cop a la vostra habitació? Un conte d'aventures dels que sempre va bé tenir a mà! 



Et menjadé (Jean Marc Derouen, Kokinos)
Si busqueu un conte d'un llop diferent i molt divertit, busqueu i no us en penedireu! Imagineu un llop sapastre amb un pèl a la llengua i un conill amb ganes de prendre-li el pèl... i això només per començar! 

La Júlia juga a celebrar el seu aniversari (Panini Books)
Amb el seu aniversari a la cantonada aquests dies la petita de casa s'ha fet un tip de demanar a tothom disponible que li llegís aquest conte i és que els personatges de "plastilina" sempre han agradat a casa i en tenim un bon grapat de paninibooks. Treballen molt aquest tipus de conte pels més petits, si busqueu els minidiccionaris per a bebès i els petits contes com aquest, segur que us agradaran. A més són petits i de cartó dur, ideals per mans petites!

Cara de pardal (Rocio Bonilla, Animallibres)
Vosaltres sabeu que vol dir "tenir cara de pardal"? El pobre Berenguer no i es fa un tip d'investigar abans d'arribar a la seva pròpia conclusió.... Totalment recomanable tant per la història com per la il·lustració!

Un llibre (Hervé Tullet, Cruïlla)
Un llibre que convida a interaccionar, a descobrir i jugar pàgina a pàgina, molt senzill i brillant a l'hora, m'hagués agradat poder gravar quan ahir el gran li llegia a la petita perquè va ser una estona preciosa.

Laberint de l'ànima (Anna Llenas, Fanbooks)
Un gran llibre, per dins i per fora, de la mà d'una gran autora com és l'Anna Llenas. "El laberint de l'ànima" és una enciclopèdia visual sobre les emocions i els estats d'ànim que crec que hauria de ser a totes les cases. Si bé no és un llibre perquè els nens petits se'l llegeixin sols, sí que podem escollir emocions per llegir-les junts i convidar a parlar-ne. Cada pàgina ens regala una il·lustració que fa imatge de l'emoció que tracta, en format collage i amb l'estil inconfusible de l'autora, un petit text l'acompanya amb delicadesa i senzillesa. Gràcies Anna per fer llibres com aquest, que guardarem com un tresor. 

La Florentina no pot dormir (A. Steffensmeier, Barcanova)
Les històries de la vaca Florentina sempre fan riure a casa i és que és una vaca vaca. M'explico, sí que li passen coses com si fos persona però ella gairebé mai deixa de caminar a quatre potes i fer muuuu, sabeu que vull dir? Els contes d'animals són molt bonics però us heu fixat que en la majoria d'ells els animals estan personificats? No dic que sigui millor ni pitjor eh! Però m'agrada trobar-ne que s'ajusten una miiiica més a la realitat i que, al mateix temps, són molt divertits. 

Osset, la vella girafa i el mur de pedra (Susanna Isern, La Fragatina)

Una faula que il·lustra a la perfecció com les paraules ens ajuden a crear-nos la nostra realitat i com, depenent de com se'ns expliquin les coses ens quedaran pel record lligades a una emoció o a una altra.

El gran llibre dels invents que ens han canviat la vida (Larousse)
Aquest és d'aquells llibres que van bé quan hi ha poca estoneta, pots escollir llegir només la història d'un invent i, sempre aprens alguna cosa! És d'aquells llibres de coneixements que al gran de la casa l'apassionen, té un format gran i per cada invent diferents textos amb dades curioses. Des de la pasta de dents fins a les calces passant per les càmeres de fotos, us el recomano per a ments curioses.

El test de l'avi (Adriàn Cordellat i Fernando Martín, Editorial Minis)
Avui us porto un altre mini que és un cant a la innocència i la màgia, qui diu que si regues un pal de piruleta no en surt una altra? Basat en una història real que es va inventar l'avi de l'autor i de l'il·lustrador. Si voleu saber més sobre l'autor d'aquest mini, el trobareu al seu blog: "Un papa en practicas"

Espero que us hagin agradat i ens seguim llegint!

Una abraçada,

Carla

I si ens mirem diferent?

Avui és el Dia de la Dona, treballadora! I dic jo, que no treballem totes les dones? Sigui dins o fora de casa o en els dos àmbits? Jo no en conec cap que es passi tot l'any de vacances... Com tampoc conec cap home, eh! I segur que n'hi ha, d'uns i d'altres però estareu d'acord amb mi que no són una majoria, oi?
No sóc molt de "dies de" per no dir gens i a una part de mi li sembla increïble que tinguem un dia de la dona en ple segle XXI, l'altra part entén que hi ha encara un llarg camí per recórrer en una societat tan patriarcal i enfocada als homes com la nostra. 
Jo tinc clar que el canvi comença a casa, si cada família eduqués els seus fills, siguin del sexe que siguin, en el respecte cap a ells mateixos, el seu cos i el dels altres faríem un gran avanç en relativament pocs anys, no creieu? I és que no es tracta d'igualtat sinó d'acceptar la diferència, reconèixer-la, aplaudir-la, saber-la gaudir!  Homes i dones no som iguals ni ho serem mai. El que sí que hauríem de tenir són els mateixos drets i les mateixes oportunitats com a éssers humans que som; ja posats els nens també haurien de tenir els seus drets reconeguts i respectats! Que ningú es cregui amb el dret de decidir per nosaltres o amb la força de poder sotmetre'ns pel fet de ser dones. Sé que el procés està engegat, aquests canvis són lents però vull ser optimista i des de casa intentem posar cada dia el nostre petit gra de sorra educant dues nenes i un nen perquè siguin adults respectuosos amb ells i amb els altres, que estiguin connectats amb les seves necessitats i que sàpiguen reconèixer i respectar les dels altres, que siguin conscients de les seves habilitats i de les dels altres.
Tant de bo quan siguin grans formin part d'una societat més amable. Una societat que cuidi, que nodreixi, que reconegui a tots i cada un dels qui la formin. I ja posats, una societat que reconegui la importància de la maternitat i la infància en lloc de veure-la com una nosa. 
Aquí altra vegada, el canvi comença en nosaltres, us ho deia al primer post de "El Club de les Mares Dignes" i us ho repeteixo ara. Si volem que la societat ens reconegui, ja no només com a dones sinó també com a mares, comencem nosaltres a reconèixe'ns! Crec de debò que ens cal un canvi de mirada cap a nosaltres mateixes i m'agradaria pensar que el club us hi ajuda, sou un bon grapat les que heu començat a compartir moments dignes i m'encanta!!
La maternitat i la culpabilitat van pràcticament del bracet, tenim una gran tendència a mirar-nos des de la CULPA! Sovint només veiem tot allò que tenim pendent, allò a què no arribem, allò que podríem haver fet millor. Mares, fem un canvi de mirada, mirem-nos des del RECONEIXEMENT de tot allò que sí que fem, i que fem tan bé com podem i sabem, cada dia, en tots els àmbits. Mirem-nos amb bons ulls perquè hi ha moltes coses a veure, fem-les visibles nosaltres i es faran visibles per a tothom. 
Com ho veieu?
Una abraçada,
Carla

El Club de les Mares Dignes

Avui, a les 13.30 farà tres anys que va néixer la petita de la casa i també en farà dos que vaig obrir aquest bloc. No he tingut mai un objectiu massa clar i m'he anat deixant portar pel que tenia ganes de compartir, no he estat constant publicant ni tinc una temàtica molt definida però m'ho passo bé i vull pensar que els que em llegiu també. Per mi això ja és un regal! 
Així sentint, sentint he trobat que avui és un bon moment per compartir una idea que fa temps que em rondava pel cap. Sé que el post m'ha quedat llarguet però necessitava explicar-vos-ho bé, ja em direu si ho he aconseguit, sí? 
Quan estava embarassada de l'Aran vaig assistir a unes quantes formacions dins un programa de formació de doules, entre elles hi havia una jornada on vaig poder conèixer i escoltar a Naomi Stadlen, autora del llibre Lo que hacen las madres (Sobre todo cuando parece que no hacen nada). El títol del llibre em va semblar genial i me'l vaig llegir d'una tirada la setmana següent a la formació.
Des de llavors ha plogut una mica i la meva experiència en aquest sentit s'ha anat ampliant, no només pel fet d'haver parit i estar criant tres criatures, sinó també pel fet de fer més de 7 anys que acompanyo mares als grups de lactància i criança.
Les frases "No tinc temps de fer res" i "No faig res en tot el dia" estan dins el TOP 10 (un dia us faré un post amb la resta dels tops 10 que donen per molt!). Al que anava... Quan essent dones acostumades a gestionar més o menys eficaçment mil fronts oberts, entre ells: treballar moltes hores fora de casa lluitant pel nostre futur professional, anar al gimnàs, fer manualitats, sortir amb les amigues, escapar-se amb la parella..., quan ets totes aquestes dones en una i l'arribada d'un fill et fa frenar de cop i et relega al sofà amb la teta enlaire 20 hores de cada 24, la sensació de no fer res i no tenir ni un segon lliure, pot ser tant contradictòria com aclaparadora. I estic segura que, en certa mesura, això aplica també a qui opta per la lactància artificial, m'hi jugo el coll a què no és només qüestió de la lactància materna. Corregiu-me si m'equivoco, eh!
Un nadó ho ocupa tot, tot el nostre espai mental i tot el nostre temps, qualsevol cosa que vulguis fer t'implica el triple de temps, comptant que aconsegueixis sortir de casa a una hora decent! Acomiada't de les llistes eternes de coses a solucionar en un dia i considera't afortunada si aconsegueixes fer aquella trucada pendent al mecànic o per demanar hora al dentista. Malgrat això, tot aquest temps que sembla que no estem fent res, estem fent un munt de coses, moltes les fem sense ni adonar-nos-en i, encara més important, són feines d'un alt valor afegit. Per dir-ho resumit, estem criant els adults del demà i això, senyors i senyores, es mereix un reconeixement. Jo he trigat molt temps a reconèixer-li aquest valor a aquests temps, a fer-ho plenament, i encara algun dia se m'escapa la temuda: "Avui no he fet res de bo". 
El Club de les Mares Dignes neix amb la intenció de reconèixe'ns totes aquestes petites coses que fem cada dia, tot aquest temps que sembla que no fem res, tots aquests moments de bressolar, cantar, somriure, cuinar amb una mà, deixar una conversa telefònica a mitges, consolar després d'una caiguda o d'un mal despertar, estar a punt de perdre els nervis, respirar i tornar a començar. 
I de moments d'aquests en vivim totes, estiguem les 24 hores del dia dedicades als nostres fills o treballem 10 hores fora de casa; molts els salvem amb molta dignitat i la majoria, per no dir tots, no ens els reconeix ningú, ni nosaltres mateixes!! Jo aposto per començar per aquí, per nosaltres, per remirar els nostres dies i trobar tots aquests petits moments en què ho hem fet molt bé, tan bé com sabem i podem fer-ho en cada moment.

Així que, dit això, us convido a unir-vos al Club de les Mares Dignes, un espai on compartir les vostres anècdotes, siguin actuals o antigues! Un espai virtual on compartir aquells moments en què, ben mirat, ens n'hem sortit molt i molt bé; aquell moment en què la tranquil·litat de casa ha penjat d'un fil i li hem sabut donar la volta; aquella escena que, preveient-la dramàtica, ha resultat ser una bassa d'oli; un espai on compartir els nostres trucs, on fer-nos costat i acompanyar-nos en aquest camí de la maternitat que ja em perdonareu, però té poc de flors i violes. I és preciós si, però també és esgotador i les penes, compartides, són menys penes!

Si us animeu, que espero que si, podeu participar a través d'instagram o facebook, no oblideu mencionar-me (@planetababetes) i utilitzar l'etiqueta #elclubdelesmaresdignes perquè us pugui trobar i perquè totes puguem ser testimonis de les nostres petites proeses! Si no teniu xarxes socials o sou tímides també me'ls podeu enviar per mail, el que importa és que entre totes fem tribu! I ja us avanço que això és només el principi!

Per acabar, després d'explicar-vos l'esperit del club us faig cinc cèntims dels seus orígens. Jo porto molt i molt temps donant-li voltes; des que un dia a instagram comentàvem amb la Judith de Club Peques Lectores que les dues feia uns dies que estàvem soles amb els nostres nens i ens n'estàvem sortint molt dignament. 
El tema va quedar a l'aire fins que un dia, un disseny de la Cèlia de Brush Project, em va enamorar i em vaig decidir a escriure-li. Explicar la meva idea a algú que no coneixia i demanar-li que m'ajudés la va fer més real i sé que, en part és gràcies a ella que avui el club veu la llum. Merci per no dubtar ni un segon a donar-me un cop de mà i crear aquest logo tan xulo que té "El Club de les Mares Dignes". 
I gràcies també a la Victòria Peñafiel que m'ha animat des del primer dia a tirar el club endavant, ja veureu que a #elclubdelesmaresdignes només hi ha fotos meves i fotasses, seves! Han sigut aquella empenta final que em calia per acabar-me de llançar a la piscina. 

Dit això, crec que per avui això és tot. Ben aviat us duré més notícies del club que ja us vaig dir que aquest any 2016 estaria carregat de sorpreses!
Una forta abraçada a tots, mil gràcies per ser aquí sempre!
Carla

PD: De cap manera vull deixar de banda els pares que sé que són molts que també fan tot el que saben i poden, i se'n surten molt dignament. Si us ve de gust, sereu molt benvinguts a la tribu. Senzillament posar "El club de les mares i els pares dignes" era massa llarg! Oi, que m'enteneu?