País Basc en família: Camping Zingira a Orio

No m'ho crec ni jo, AVUI fa dos anys que no escrivia al bloc i avui he tornat a escriure. Vinc amb la darrera escapada que vam fer l'estiu passat: 10 dies al País Basc. La veritat que va ser tot bastant improvitzat i anàvem, una mica com sempre, a salto de mata, però tots en tenim un súper record d'aquells dies en terres vasques i penso que potser us ajuda la nostra experiència.

Els que fa temps que sou per aquí, sabeu que la majoria de vegades ens movem amb la nostra caravana cinquentona així que el primer que vam fer va ser buscar un camping tranquil i ben ubicat per fer-lo camp base de la nostra estada.

Rebuscant per la xarxa vam anar a parar al Camping Zingira i oh! Per començar em va encantar el logo i descobrir que durant l'any allotjaven una escoleta lliure. Com a fundadora d'una escoleta lliure fa mil anys, allò em va fer un pessic al cor automàticament. 

I després... la ubicació!!! En plena natura, un oasis de verd, silenci i frescor, a tan sols 3km del mar! What else, eh? A només 2 km d'Orio i 7 km de Zarautz, s'hi arriba per una carretera pintoresca envoltada de turons i "caserios".

A l'entrada del camping hi ha un restaurant vegetarià amb un porxo maquíssim que convida a seure, demanar un cafè amb llet i gel (mooooolt curt de cafè) i acompanyar l'estona amb un bon llibre mentre la canalla ho donen tot als llits elàstics i als gronxadors.

I ja sabeu allò de "els llocs els fan les persones", oi? Tot l'equip del Zingira és top. Acollidors, disponibles, amables... persones amb les que vam compartir estones de xerrada i que ens ho van posar molt fàcil durant tota l'estada amb un munt de tips i informacions útils.

Les parcel·les tenen ombra i estan ben delimitades per franges altes d'arbustos. Les instal·lacions són senzilles i funcionals. Nosaltres tampoc busquem grans luxes així que mentre estigui net i les dutxes tinguin bona pressió ja fem.

El camping está situat al llindar Parc Natural de Pagoeta (de l'euskera "pago", "faig" i "-eta", "abunda", que significa, literalment, "lloc on abunden els faigs") i té un entorn preciós. Del mateix camping surten excursions fàcils per fer una mica de muntanya i evidentment, a cop de cotxe, tens tota la costa vasca a tocar!

A nosaltres ens va semblar un camping ideal per anar amb nens i també tenen bungalows!

Voleu que m'engresqui a escriure posts detallats de cada plan que vam fer per allà?

Com sempre, us llegeixo als comentaris i a les xarxes!
Una abraçada,

Carla

En castellano:
No me lo creo ni yo, después de dos años justos sin publicar, hoy vuelvo con la última escapada que hicimos el pasado verano: 10 días en el País Vasco. La verdad que fue bastante improvisado y íbamos, un poco como siempre, a salto de mata, pero todos tenemos un súper recuerdo de aquellos días en tierras vascas y pienso que quizás os ayude nuestra experiencia.

Los que hace tiempo que estáis por aquí, sabéis que la mayoría de las veces nos movemos con nuestra caravana cincuentona así que lo primero que hicimos fue buscar un camping tranquilo y bien ubicado para convertirlo en campo base de nuestra estancia.

Rebuscando por la red fuimos a parar al Camping Zingira y ¡oh! Para empezar me encantó el logo y descubrir que durante el año alojaban una escuelita libre. Como fundadora de una escuelita libre hace mil años, aquello me dio un pellizco en el corazón.

Y después... la ubicación!!! ¡En plena naturaleza, un oasis de verde, silencio y fresco, a tan sólo 3km del mar! What else, ¿eh? A sólo 2 km de Orio y 7 km de Zarautz, se llega por una carretera pintoresca rodeada de colinas y caseríos.

En la entrada del camping hay un restaurante vegetariano con un porche precioso que invita a sentarse, pedir un café con leche y hielo (muy corto de café) y acompañar el rato con un buen libro mientras los niños lo dan todo en las camas elásticas y los columpios.

Y ya sabéis lo que dicen, verdad? Los sitios los hacen las personas! Todo el equipo del Zingira son top. Acogedores, disponibles, amables... personas con las que compartimos ratos de charla y que nos lo pusieron muy fácil durante toda la estancia con un montón de tips e informaciones útiles.

Las parcelas tienen sombra y están bien delimitadas con setos altos. Las instalaciones son sencillas y funcionales. Nosotros tampoco buscamos grandes lujos así que mientras esté limpio y las duchas tengan buena presión ya nos vale.

El camping está situado en el umbral Parque Natural de Pagoeta (del euskera "pago", "haya" y "-eta", "abunda", que significa, literalmente, "lugar donde abundan las hayas") y tiene un entorno precioso . Del mismo camping salen excursiones fáciles para hacer un poco de montaña y evidentemente, a un tris en coche, ¡tienes toda la costa vasca!

¡A nosotros nos pareció un camping ideal para ir con niños y también tienen bungalows!

¿Queréis que me anime a escribir posts detallados de cada plan que hicimos por allí?

¡Como siempre, os leo en los comentarios y en las redes!

Un abrazo,

Carla

Mandales i creacions amb materials naturals

Fa moooooolts temps que tenia aquest post a esborranys i ara que ja tenim la tardor aquí i tot torna a estar ple de fulles, glans, castanyes... he pensat que havia de treure una horeta de sota les pedres i preparar-vos-el perquè és una activitat creativa molt xula i súper econòmica.
No m'enrotllaré gaire perquè el post és molt visual i una imatge val més que mil paraules.
El que us proposo avui és preparar un obrador de materials naturals perquè els nens puguin deixar volar la imaginació tot fent mandales o creacions lliures. No hi ha instruccions ni regles, tot s'hi val!

Per començar ja teniu una bona excusa per sortir al bosc o a buscar material: pedres, glans, branquillons, molsa, fulles de diferents mides i colors, castanyes,... També hi podem afegir coses que tinguem per casa com fruits secs amb closca, les closques mateixes, petxines,... 

Per mi, l'estètica i la presentació de la proposta, i en general de qualsevol espai de joc,  és important així que vaig col·locar tot el material classificat en diferents recipients i ho vaig repartir sobre una planxa de melamina blanca. (Diria que era una porta d'armari de cuina de l'outlet de l'Ikea) 
D'aquesta manera el tros de fusta invita a crear com si es tractés d'un full en blanc

A vegades ho presento així i ja està. Quan els nens em pregunten dic alguna cosa: "Mira m'ha semblat bonic i que potser voldríeu fer alguna cosa amb tots aquests materials". 
D'altres vegades faig jo una petita creació que serveixi de punt de partida. Deixo una provocació que els convidi a acostar-se al material i a investigar.
I inevitablement, quan ells ja han fet i desfet jo també m'hi acabo posant. 

M'encanta veure com es deixen anar i com, al seu estil, cada un va creant allò que li passa pel cap. A vegades van amb una idea molt concreta del que volen fer i d'altres simplement deixant-se dur per les mans i veient que va sorgint.

Així apareixen personatges, edificis, mandales senzilles i d'altres més treballades, diferents composicions amb el material, els colors, les línies... i finalment, poden aparèixer fins i tot paraules!

Espero que el post us serveixi d'inspiració i que m'ensenyeu totes les vostres creacions!

Una abraçada,
Carla

PD: Com sempre, estic a l'alta banda dels comentaris, els mails, les xarxes... ens hi veiem!

Una sessió de fotos familiars diferent!

Fa uns dies la Caro Cañellas Fotografia  em va contactar amb una proposta que em va semblar ben original. Volia fer sessions de fotos "de família" a l'aire lliure i amb el joc com a eix conductor. 

La seva idea era plantejar un escenari, un espai de joc i deixar que els nens hi entrin, cada u al seu ritme i a la seva manera, mentre ella es dedica a captar el moment. 

¿Què hi ha més autèntic que un nen jugant? 

Quan juguen són ells! Espontanis, vius, implicats, frescos...

Amb aquesta idea ens vam trobar en un indret rebonic de Pallejà i els nens es van dedicar a això, a jugar, descobrir, investigar... mentre ella feia fotografies.

Aquell dissabte va girar al voltant de la temàtica de Sant Jordi i la Caro encara em va sorprendre més quan, després de la sessió, em va dir que s'havia inventat un petit conte amb les fotos resultants de la sessió. 

Si us pica la curiositat, ho podeu veure tot aquí i teniu tota la informació aquí. 

Aquest dissabte que ve encara té alguns forats per sessions familiars, no us ho perdeu! 

Hi trobareu tots els materials de Jugaia i les cues genials de CuCua.

I si no és per Sant Jordi... penseu-hi... una sessió de fotos de família jugant a l'aire lliure, en un entorn com aquest... a mi em sembla una gran idea! Això si, llavors la feina serà vostra per escriure la vostra petita història. Estic segura que en sortiran coses precioses i ben divertides!

Una abraçada,

Carla

PD: Jo no surto a les fotos i és una llàstima! Penseu a posar-vos-hi! Penseu a jugar, a descobrir i a gaudir amb els vostres petits i petites!!! 

El primer comiat d'algú que estimen...

La meva besàvia va venir de Saragossa vídua i amb tres fills. Aquí es va tornar a casar i en va tenir tres més. Una d’elles, la meva àvia. La Pepi. Besàvia de 5 besnéts.
La meva àvia deia a cada aniversari “I que jo pugui veure el proper” des que jo tinc memòria.
Últimament bevia Coca-Cola a cada àpat i demanava als nens que li portessin una galeta per ella quan ells berenaven.
Era una gran seguidora del Barça, pessimista com molts dels culés que conec.
Ella, que va tenir dues filles que van morir durant la postguerra, va plorar d’alegria quan va néixer el meu pare perquè per fi... era un nen!!! I també ho va fer quan va saber que el meu primer fill ho seria. “Que les dones hem vingut a aquest món a patir” em deia.
I cada vegada que em veia donar el pit deixava anar un: “Altra vegada?” I llavors afegia que la seva nena sempre li portava la cadira per fer-la seure i que li donés pit perquè en aquella època passaven molta gana.
Ma àvia feia les millors tallarines amb tomàquet i unes “patates rosses” boníssimes. Ens duia als “autos de choque” per la festa major del poble quan passàvem dies d’estiu amb ells. I s’inventava contes llarguíssims quan ens acompanyava a dormir a mi i al meu germà. Que nosaltres ens donàvem la mà perquè la “masia” ens semblava molt gran i teníem una mica de por.
I quan els dies d’institut anàvem a dinar a casa seva sempre ens havia comprat berlines per berenar i ens donava 500 pessetes a la que podia.
Fa unes setmanes va arribar als 100 anys i ja no els va voler celebrar, que deia que ja tenia massa anys. I, en canvi, els nens flipats de tenir una besàvia centenària.
Aquest cap de setmana els tres han plorat la pena d’acomiadar, per primera vegada, algú que estimaven. 
Cada u a la seva manera i al seu temps. 
I jo també.
I ens hem abraçat i plorat junts a estones.
I hem xerrat molt de la mort, de la “llei de vida”, de la pena, del quan toca morir-se... 
I ens hem fet un grapat de rams amb les flors de la corona i hem fet bromes i ens hem intentat quedar amb les coses bones.
I estic segura que tots hem crescut una mica més, tots junts.

Coses que passen quan dones autonomia als nens....

Ahir va ser un dia de bojos. D'aquells que sort en tens d'avis, amics i companys de feina per poder arribar a tot sense morir en l'intent. I al vespre em va passar una cosa que em va fer pensar i tenia ganes de compartir amb vosaltres.

Resulta que els dos "grans" anaven d'excursió i al matí els vaig demanar que es preparessin ells les motxilles. S'hi havien de posar esmorzar, dinar, aigua i el que ells creguessin que podien necessitar. Hi havia macarrons fets així que la meva indicació va ser: "Poseu en un plat la quantitat que creieu que us menjareu i d'allà a la carmanyola."
Vam marxar tots de casa, vaig fer ronda de repartir canalla i a la tarda quan vaig recollir-los els dic: "Ostres... sabeu que al matí no us he ni preguntat que us heu endut per menjar?"
I em contesten: "Doncs has fet molt bé fet de confiar en nosaltres perquè ens ho hem menjat tot i no hem passat gens de gana. Per esmorzar dúiem entrepà de pernil salat boníssim i mandarines i els macarrons per dinar i una barreta de cereals per picar i aigua. I també hem agafat una samarreta de màniga curta per si de cas i al final no ens ha fet falta".
Genial, no? No me´ls vaig menjar a petons perquè anàvem en cotxe! :-) Que igual us sembla una parida però a mi em va emocionar com s'ho van gestionar.


I és que sé que costa no intervenir, confiar, deixar que provin, que s'equivoquin...i ho sé perquè hi ha moments en què a mi també em costa. Moments en què tinc pressa, en què tinc el cap a una altra banda, en què em surt l' "això ho fem així perquè ho dic jo que així anem més per feina, que anem tard". Maleïda pressa, eh!
Però us asseguro que quan els donem el temps, l'espai, el permís i confiem en els nens i nenes, la majoria de vegades aporten idees, solucions i arguments absolutament vàlids que als adults no ens havien ni passat pel cap!

I està clar que aquest nivell d'autonomia en els nens no arriba d'un dia per l'altre. 
Que ja tenen 8 i 10 anys.
Que suposo que, d'alguna manera, els hem anat criant així.
Animant-los a ser autònoms dins les seves possibilitats, a què es fessin responsables de les seves coses, demanant la seva col·laboració, deixant-los participar de les decisions de les quals podien participar....
I malgrat tot, tot i ser-ne conscient, en moments així m'agafen ganes d'abraçar-los molt fort perquè em sento orgullosa d'ells.... i perquè sento que se'm fan grans, i ho fan massa ràpid!!!

I així, amb una abraçada, m'acomiado fins a la propera.
Gràcies mil per llegir fins aquí!
Carla

Recursos, llibres i contes Montessori amb Estrella Polar

Fa ja uns mesos us vaig presentar a instagram el llibre "100 activitats Montessori. Descobreix la pedagogia Montessori a casa", l'acollida va ser boníssima i em consta que sou molt@s els que heu posat en pràctica algunes de les idees que hi apareixen. 
Desde llavors Estrella Polar i Timun Mas, ambdós segells dins el Grup Planeta, han seguit treballant per ampliar la varietat de recursos sobre Montessori i dijous passat ens van presentar les darreres novetats a "La Inquieta", un espai d'alló més acollidor al barri de la Sagrera de Barcelona. 

(Podeu descobrir l'Espai La Inquieta xafardejant el seu facebook aquí.)

Vam tenir el privilegi de poder compartir taula i xerrada amb Ève Herrmann. Ella és l'autora de tota aquesta deliciosa col·lecció de llibres i materials Montessori així com del bloc "Liv & Emy's diary". En el qual hi relata el dia a dia amb les seves filles que escolaritza a la seva casa de Lió. Tot i que el bloc està escrit en francès us recomano activament treure-hi el cap, estic segura que us encantarà!
Els dos volums de les "Petites històries Montessori" inclouen tres contes i tres propostes d'activitat cada un. Les il·lustracions són delicades, suaus i realistes. Els textos breus, clars i escrits en lletra lligada. Uns "must have" a qualsevol casa on Maria Montessori sigui font d'inspiració.

Una altra proposta que també em va agradar molt, tant per la bellesa de les il·lustracions com per les diferents possibilitats que donen, és la caixa de les "Primeres paraules". Un total de 150 targetes de vocabulari distribuïdes en 5 grups: animals, flors, insectes, fruites i ocells per descobrir la natura que ens envolta.

Per aquells que vulgueu més informació us deixo els enllaços a les col·leccions Montessori senceres en català (Estrella Polar) aquí i en castellà (Timun Mas) aquí.
Avui no m'allargo més que els que em seguiu a instagram ja heu vist que he tingut un dia llarg i m'acomiado amb la màxima amb la qual Maria Montessori defineix la seva pedagogia: "Segueix al nen".
Si teniu dubtes, comentaris o el que sigui.... ens veiem a les xarxes!
Una abraçada,
Carla

El HiperRegalo de la Fundació Vicente Ferrer

Fa unes setmanes la gent de la Fundació Vicente Ferrer es va posar en contacte amb mi proposant-me de donar difusió a la seva campanya per tal de promoure l'apadrinament d'infants de l'Índia. Participar de projectes solidaris sempre em sembla una bona opció així que els vaig prometre que ho faria i aquí estic, a quatre dies de l'arribada de Ses Majestats, passo un moment a parlar-vos de "El HiperRegalo".
La idea és aprofitar aquestes festes en què els infants solen rebre bastants regals per fer-los-en un ben diferent, un regal carregat de valors, regalar-los l'apadrinament d'un nen o nena a l'Índia.
Quan a casa vam rebre la caixa de l'HiperRegal i els vaig demanar si em volien ajudar a fer les fotos per aquest post de seguida van voler saber de que anava tot plegat així que en vam parlar.

I vam parlar d'on és l'Índia, de què vol dir apadrinar, de què hi ha altres realitats molt diferents de la nostra, etc...
Com que la caixa de l'HiperRegal "només"conté un paper i un llapis, el material necessari per poder escriure una carta a l'infant que apadrinem i poder posar-nos-hi en contacte, es van generar altres tipus de dubtes: Com sabrem com es diu? I en quin idioma li escriuríem? I com ens entendria? I com ens escriuria ell? I que ens costa apadrinar? I a què es destinen els diners que donem?...
Si a vosaltres us interessa col·laborar amb la campanya, rebre l'HiperRegal o tan sols voleu més informació, la podeu trobar tota aquí.
Una abraçada molt gran per felicitar-vos aquest 2018 acabat d'estrenar i ens anem llegint!
Carla

5 remeis per calmar la tos dels nens

Tenim la sort que els petits de casa no es posen gaire malalts. Algun constipat, algun virus de panxa, polls de tant en tant .... en general però, mai res greu.
Aquest hivern el més empipador ha estat, sens dubte, la tos de la més menuda i és que no hem tingut massa treva amb ella i, tot i tractar-la amb homeopatia i anar millorant, hi ha moments en què s'ha fet ben pesat!
Amb això entendreu que quan la casa Juanola i la gent de Fluirespira, es van posar en contacte amb mi perquè pogués conèixer els seus productes els digués que si sense dubtar. M'agrada tenir recursos i m'agrada que siguin el més natural possible així que la proposta m'anava genial per conèixer millor el que ens poden oferir aquestes marques i tenir-ho a mà per si de cas. A més, ambdues marques fabriquen a Catalunya i sempre és un plus comptar amb productes "de proximitat", no?

El "per si de cas" no es va fer esperar i és que divendres passat es va llevar amb febre. Per sort, la febre li va durar res i menys però la tos i els mocs van tornar a fer acte de presència. Si us dic que el pare de les criatures i jo teníem previst marxar a passar la nit de dissabte i el diumenge d'escapada en parella igual penseu que ja és mala sort, oi? Jo penso que no és casualitat però si de cas, això ja ho parlem un altre dia.
Total, que després d'una setmana lluitant contra la tos i els mocs m'he animat a compartir amb vosaltres els nostres remeis, els de sempre i els que hem incorporat aquesta setmana. Preparats?

5 remeis per calmar la tos infantil (que dic jo que també serveixen pels adults...)

1. La ceba
Més vell que anar a peu, ho sé, però l'havia de posar perquè és el que podeu tenir més a mà quan una nit la tos apareix sense avisar. Tallada i a prop del capçal de llit. A vegades hi poso una mica d'aigua i, fins i tot l'he arribat a posar sobre del radiador perquè la calor ajudés a fer sortir els vapors "màgics" de la ceba.

També diuen que va bé posar-hi sucre per sobre però no ho he provat mai. Això si, ho feu com ho feu, teniu l'aroma assegurada per tots la casa.
Algú em va parlar un dia d'un xarop casolà fet amb ceba, mel i llimona però ara no recordo com anava. Si algú s'anima a explicar-m'ho, serà molt benvingut.

2. Els coixins
Un altre clàssic, posar més coixins a sota del cap per ajudar a alçar el tòrax i que això ens ajudi a portar millor els atacs de tos. Quan són molt petits o si dormen sense coixí també va bé aixecar una mica el matalàs. En els dos casos però sempre me'ls trobo que "baixen" de la muntanya de coixins o del matalàs inclinat així que si la tos és molt persistent, acabes dormint asseguda amb ells a coll.

Imatge via The sweet home

3. El Bálsam Respiratori de PranaBB (Pranarom)

Aquest gel fa anys que l'utilitzem a casa perquè es pot fer servir en nadons a partir de 3 mesos i us asseguro que la majoria de vegades ha estat oli en un llum. Una aplicació a l'esquena, el pit i a la planta dels peus i 3 hores de son sense interrupcions per atacs de tos.
Els productes de la casa Pranarom m'encanten, són un referent mundial en aromateràpia científica i els seus olis essencials són de primera qualitat. Si voleu més informació sobre el bálsam, us deixo l'enllaç directe aquí.

4. El xarop Jarabe Juanola Tos Niños
Ja el tenia a casa així que m'ho vaig prendre com un senyal. Vaig mirar-ne la composició (altea, extracte de farigola, heura i mel) i vaig decidir provar-lo. Fa olor d'herbes i, tot i ser dolcet, deixa un gust al qual t'hi has d'acostumar. Per sort la petita, tot i dir que no li agradava, se l'ha pres cada dia; 5 ml al matí i 5 ml al vespre. Al principi després de prendre'l volia glopejar aigua, que no beure, però tres dies després ja es va acostumar al gust i no demanava ni això. El que si que he fet és guardar-lo a la nevera que aquestes coses fredes sempre passen millor, no? Al dia i mig de prendre'l la tos era més productiva i tenia menys atacs. Cinc dies més tard, la tos s'havia reduït visiblement.
Us deixo aquí l'enllaç directe per si voleu saber quin xarop és exactament.

5. Els Parches Balsámicos Fluirespira
Temps enrere els vaig veure en una farmàcia i ja em van cridar l'atenció, després de rebre'ls a casa i que tornés la tos, deu ser que els havia de provar, no? S'enganxen al pijama i desprenen una olor boníssima d'eucaliptus que dura fins a 8 hores. La meva percepció és que ens han reduït la freqüència i la intensitat dels atacs de tos nocturns des del primer dia. Aquí en teniu tota la informació.
Ull!!!! Si bé les propietats medicinals de l'eucaliptus han estat avalades per la OMS com a balsàmic, fluïdificant i descongestiu, el seu ús està contraindicat en nens menors de 2 anys i en persones asmàtiques.

També us volia comentar que un dia que la tos era molt metàl·lica i que semblava ser causada per una inflamació de la laringe la pediatra em va dir que sortíssim amb la petita embolicada amb una manta al balcó, que la posés davant d'una finestra oberta per respirar aire fred, o fins i tot davant la nevera oberta. Us he de dir que una nit molt desesperada ho vaig fer i va funcionar.

Bé, fins aquí el post d'avui. Ara m'encantaria que m'expliquéssiu els vostres truquillos! Us espero als comentaris i a les xarxes!
Bon cap de setmana!!!

Una abraçada,
Carla

PD: Que consti que Juanola i Fluirespira, quan em van enviar els seus productes, únicament em van demanar una fotografia del meu estil a instagram per ajudar-los a fer difusió de les seves campanyes. Si he escrit el post, ha estat perquè les circumstàncies ens han dut a provar els productes i crec que us pot ser útil. Petons!!!

Descobrint l'Espluga de Francolí en família: 3 plans que no us podeu perdre i un allotjament diferent

A casa no tenim gaire tradició d'anar a fer turisme d'interior ni de baixar cap avall, sempre tenim tirada a anar "cap amunt" així que, quan des de la Xanascat (Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya) ens van proposar d'anar a gaudir d'un cap de setmana a l'alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí, no ens ho vam pensar dues vegades. Anar d'alberg sempre és una aventura, teníem ganes de descobrir indrets nous i les trobades amb altres blocaires sempre són divertides! La zona ens va sorprendre gratament així que avui us porto tres propostes per fer amb els nens si baixeu cap allà.

Visitar el Monestir de Poblet
Nosaltres vam arribar fins al Monestir de Poblet seguint un joc d'orientació que ens va preparar la gent de Drac Actiu. Petits i grans ens ho vam passar pipa caminant entre vinyes, camps d'olivera i d'ametllers tot resolent enigmes i trobant fites. La caminada des de l'Alberg Jaume I fins al Monestir de Poblet són uns 15 minuts a pas de nen, anant vam trigar una mica més tot jugant però a la tornada, que anàvem per feina i la gana ja apretava, va ser un pim pam.

El conjunt monumental de Poblet va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1991 i la veritat és que és impressionant. Quan entres allà no pots deixar de meravellar-te per cada edifici i preguntar-te tot el que deuen haver vist aquelles pedres. Aquell dia no vam arribar a temps per la visita guiada però aquí us deixo l'enllaç a la seva web on teniu tota la informació.

Museu de la Vida Rural
Visitar museus és una activitat que no fem gairebé mai, deu ser que l'aire lliure ens crida massa... Amb tot el Museu de la Vida Rural va superar amb nota les nostres reticències i fins i tot els nens van gaudir passejant pels seus 4.000 metres quadrats tot descobrint d'on surt la farina, l'oli o el vi entre d'altres coses. A la zona d'oficis antics hi vam poder veure com es feien els cistells, les botes, com treballaven els ferrers, els fusters,,... La posada en escena de cada exposició està molt ben cuidada i els audiovisuals fan la visita encara més entretinguda.

Sens dubte el que més va triomfar va ser la visita a l'hort ecològic on els petits van poder collir tot allò que van voler ( i que estava a punt per ser collit) i van plantar una escarola cada un per endur-se-la a casa.

El Museu de la Vida Rural té una pàgina web  molt complerta on hi trobareu tota la informació pràctica que us calgui.

El paratge natural de Poblet i els bolets pintats del bosc de Castellfollit
De totes, aquesta va ser l'activitat que més vam gaudir, no cal que us digui perquè oi?.
El diumenge es va llevar una mica gris i un plugim finet ens va acompanyar per tot l'itinerari però el bosc estava tan bonic i anàvem tan decidits a descobrir tots els bolets pintats que ni l'amenaça de pluja va poder nosaltres. La tardor al bosc té quelcom de màgic, no creieu?

El paratge natural de Poblet és un paratge protegit i es troba inclòs dins la xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, aquí us deixo l'enllaç directe a l'itinerari micològic pel bosc de Castellfollit on us podreu descarregar el PDF de l'itinerari per si us animeu a anar a trobar bolets pintats als arbres. Nosaltres en vam trobar tres i llavors vam fer una drecera per uns corriols plens de rastres de porc senglar fins arribar al punt on haviem deixat el cotxe.

Allotjar-se en un alberg
No puc acabar el post d'avui sense fer-vos cinc cèntims sobre l'Alberg Jaume I. Per mi, l'edifici té un encant indiscutible, sostres alts, un menjador amb grans finestrals, un pati amb arbres i taules ideal per prendre la fresca o llegir a l'ombra els dies de calor, una altra zona exterior asfaltada que recordava molt a un claustre, fins i tot una petita sala de jocs pels més menuts! La piscina ja estava tancada però a l'estiu s'hi ha d'estar d'allò més bé.
Les habitacions on ens vam allotjar eren les típiques amb lliteres i el mobiliari just. Aquesta vegada el bany era compartit, i un pèl antic; s'ha de reconèixer que això pot ser una mica incòmode si vas amb nens molt petits. Personalment però, estem acostumats a anar amb la caravana, que no té lavabo, i per dues nits no ens va suposar cap problema, ens adaptem a gairebé tot! De totes maneres, si aneu d'alberg amb la familia, ja sigui per lliure o dins del programa Vacances en Familia, es solen asignar les habitacions amb bany interior i així si que ja és un plan absolutament recomanable i més econòmic que anar d'hotel!
Les hores dels àpats tenen el seu rotllo. Recorda una mica com quan anàvem de colònies, vas passant amb la teva safata per agafar cada plat i després toca escollir taula dins un menjador enorme!
La veritat és que va ser un cap de setmana d'allò més divertit, petits i grans ens ho vam passar molt bé i per nosaltres no haver de cuinar durant dos dies sencers és un regalàs!!! Sabeu el que és poder apurar i tornar d'una excursió a les 13:45 sabent que a les 14:10 estarem tots asseguts a taula amb el dinar calent? Això és vida, si senyor!!!
Des d'aquí el nostre agraïment a tot el personal de l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí i a Xanascat per haver-nos permès compartir aquest cap de setmana tan xulo! I als nostres companys d'aventures, ens veiem a la propera!

I vosaltres, digueu-me, us agrada la idea d'anar d'alberg? I fer turisme d'interior?
Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Si sou seguidors de Xanascat al facebook o al twitter estigueu al cas dels albergs que entren dins la promoció Face-Free, t'allotges la nit del dissabte i et regalen la del divendres! Teniu tota la informació aquí. 

Primeres vegades...

De totes les pimeres vegades que hem viscut amb tu fins ara, crec que aquesta és de les que esperaves amb més ganes. De fet, les altres han anat arribant, la majoria de manera inesperada, sense esperar-les. Com quan vas començar a pedalar o nedar, que ens va agafar a tots per sorpresa! Això que ens ocupa, en canvi, fa temps que ho desitjaves, sense entendre tota la dimensió del tema, tu volies quedar-te a l'escola amb els teus germans! I és que, a casa amb el pare i la mare s'hi està molt bé però l'escola, la nostra escola, és molta escola!

Ahir finalment, va arribar el dia. Vas descalçar-te, vam buscar el calaix amb el teu nom i vam entrar al teu espai. Tots cinc, en plan tribu, per acompanyar-te en aquesta estrena. Vas entrar amb una barreja d'emoció i vergonya, feia dies que esperaves aquest moment! Ens vam acomiadar amb una abraçada molt forta i un: "Passa-ho molt bé petita" i vaig anar a acompanyar els teus germans als seus espais. Tots dos van dir que et vindrien a veure en algún moment i sé que van trobar el moment perfecte per fer-ho.

El pare et va acompanyar al llarg de tot el dia, un dia ple de novetats! Em va explicar que vas passar el dia jugant feliç i investigant tota la comunitat, gairebé sense reclamar-lo a ell.
Quan ens vam retrobar al vespre em vas rebre amb una altra abraçada gegant, un somriure enorme i un: "M'ho he passat "tope" bé mama!!"
Sé que és un dia que tots recordarem amb emoció com un dia genial i això no té preu....

Avui el pare té guàrdia així que t'hi he acompanyat jo a l'escola. He buscat un racó dins l'aula i m'hi he assegut en un d'aquests tamborets menuts i acolorits que hi ha. Ràpidament te n'has buscat un i t'has assegut al meu costat. A poc a poc t'has anat animant i malgrat tornar molt sovint al meu costat, t'he vist omplir-te les mans de farina, pintar concentrada al taller, jugar amb les nines, escoltar com llegien un conte, gronxar-te al jardí... Quin regal poder compartir tot això amb tu!

T'he plantejat si durant l'estona de la fruita jo podia marxar una estoneta curta per poder menjar alguna cosa i hi has estat d'acord. He tornat encara no 15 minuts més tard. Anaves agafada de la mà de la teva mestra i semblaves contenta, t'has assegut a la meva falda i m'has dit: "He plorat un moment perquè volia que fossis aquí". Jo t'he mirat sorpresa: "De debò? Ahir el pare també va sortir aquesta estoneta....".

- Amb el papa és diferent! - Diferent? Al cap d'un moment has afegit que ell només va marxar dos minuts i al moment també, jo he captat el "diferent" amb tota la seva immensitat. 

Com se m'havia passat per alt i que bo que m'ho hagis pogut dir! 

El que sents quan marxa el pare és diferent del que sents quan marxo jo i amb mi se't fa més difícil, et representa un esforç més gran. Ja t'entenc petita, la mare és la mare! 

No et pensis, a mi també em costa una mica, et fas gran i això que ha començat fa dos dies és un pas de gegant per les dues. Sé que el que tenim i el que hem viscut ho portem dins, per sempre, ningú no ens ho pot prendre. Ara comença una nova etapa que estarà plena de grans descobertes i seran temps feliços també, ho sé del cert que n'hi van dos per davant teu! 

Tu no pateixis, nosaltres anirem fent, ens seguirem acompanyant els uns als altres. 

Anirem fent, pas a pas, seguirem confiant en vosaltres i seguirem aprenent junts.

Una abraçada,

La mare

Models per un dia amb C*joli!

Aquest hivern passat ha estat ple de petites alegries i una d'elles va ser tenir la sort de guanyar dues peces de roba a escollir de la genial col·lecció d'hivern de C*Joli!. Amb una col·lecció tan bonica, era difícil escollir però la camisa Chrysanthéme es va imposar i quan les vam rebre a casa va ser amor a primera vista.

Quan la Joana va començar a deixar entreveure la seva col·lecció d'estiu, em va agradar tant tot el que veia i havíem tingut tan bon feeling, que em va sortir proposar-li que si li faltaven models per fer les fotos les nenes i jo ens oferíem per donar un cop de mà. Ho havia parlat abans elles i els va semblar bona idea així que quan la Joana ens va convocar un matí de març a la platja de Gavà no vam dubtar ni un moment!

La sessió va ser molt divertida i, malgrat el vent fred del dia, els nens s'ho van passar pipa corrent amunt i avall per la platja, fent volar estels, jugant amb les pilotes i fent servir la caravana de C*joli de caseta. Per mi també va ser un matí diferent i va ser un plaer desvirtualitzar persones a qui sols coneixia a través de les xarxes. La Txell de Txelllagresa, que segur que coneixeu per les seves sabatones i altres creacions precioses (aquí teniu l'article que li van dedicar a la revista Kireei) , la Ruth de UpJoies i la Marta de Iammartaguillen, que va ser l'encarregada d'immortalitzar la sessió.

S'ha de dir que la Marta té moltíssima traça amb els nens i això es nota! Que també en sap molt de fer fotos, salta a la vista, i que la col·lecció d'estiu que ha creat la Joana és precioooooosa també, oi??!!! 

Em creieu si us dic que no sabria pas que quedar-me? Per mi, qualsevol model de C*Joli és ideal per aquells dies d'estiu que ve més de gust posar-nos bonics. Aquell dinar familiar, aquell diumenge de festa major,... fins i tot seria la meva marca de capçalera si tingués un casament o qualsevol esdeveniment més formal. Són peces de roba boniques, funcionals, una moda pràctica, de bona qualitat, artesana i amb un preu raonable! L'any passat es va casar el meu germà i vaig anar de bòlit per trobar quelcom així per les nenes! Ai Joana, "si te hubiera conocido antes"! :-))

No acostumo a escriure sobre roba però hi ha projectes que em ve de gust compartir amb vosaltres perquè tenen quelcom especial. Ho vaig fer aquí amb Garabatisse i ho he fet avui amb C*joli perquè les dues marques, malgrat tenir estils molt diferents, tenen molt en comú. Tenen al darrere mares i pares emprenedors, que cuiden el producte al llarg de tot el procés, des del disseny de cada peça fins al packaging, que lluiten per fer realitat els seus somnis mentre troben la manera de fer compatible la vida professional i la familiar. Marques petites amb grans històries al darrere que mereixen triomfar!

Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,

Carla

PD: Les primeres fotos són meves i del meu pare. Les del shooting a la platja són de la Marta Iammartaguillen. Gràcies Marta per unes fotos precioses, són un gran record!

Festival MiniPoP a Tarragona

Aquest cap de setmana arriba a Tarragona el VI Festival Minipop. 

Els dies 3, 4 i 5 de juny el Passeig de les Palmeres s'omple de música i activitats pels més menuts. Nosaltres vam anar-hi l'any gràcies al concurs que van organitzar al seu instagram i vam passar un dia genial. La veritat és que tenim poca tirada a baixar cap a les terres tarragonines i anar al Minipop va ser l'excusa perfecta per tirar avall!

Es defineixen com un festival de música i cultura contemporània apte per a tota la família, reivindicant l'us de l'espai públic com a lloc de trobada entre generacions. 

Dins el programa del festival hi trobareu propostes de música, dansa, cinema, literatura infantil, un munt de tallers creatius i, fins i tot un espai nadó pensat especialment pels més menuts.

Aquest any hi ha una proposta que a mi m'agrada especialment i és que busquen petits reporters que vulguin immortalitzar el festival des del seu punt de vista. Si teniu infants entre 8 i 12 anys que s'hi vulguin animar, teniu més informació aquí. 

I aquí us deixo el link directe des d'on us podreu descarregar el programa. Val la pena estudiar-lo amb calma i planificar aquests dies per no perdre's res! 

Per avui ho deixo aquí i ja em direu, coneixíeu el festival? Hi heu anat o hi anireu? Si és així, expliqueu-nos-ho que nosaltres aquest any ens ho perdrem! Per sort, seguirem gaudint del CD de la passada edició del Festival durant els nostres viatges en cotxe, qui no es consola és perquè no vol! :-)

Una abraçada,

Carla

De colònies amb la Fundació Pere Tarrés

El passat dissabte 21 de maig vam tenir la gran sort de poder passar un dia en família a la casa de colònies Artur Martorell que la Fundació Pere Tarrés té al poble de Calafell.

Va ser un dia ple d'emocions i bon rotllo compartit amb un bon grapat de famílies, algunes de les quals només ens coneixíem virtualment, i molt ben acompanyats pels monitors i el personal de la Fundació.
Pels qui no la coneixeu, la Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre que funciona des de l'any 1957 amb la intenció de promoure l'educació en el lleure dels infants i joves. Amb el temps les seves activitats s'han anat ampliant cap a altres àmbits com la formació, la recerca i el suporta la gestió. A més, vetllen per tal que infants amb risc d'exclusió social puguin gaudir també d'una experiència com són les colònies d'estiu mitjançant les seves beques.
En clau personal, jo us puc dir que l'any passat una quinzena de famílies de la classe de l'Aran vam anar a passar un cap de setmana a una casa de colònies i ens ho vam passar tots d'allò més bé. Només el fet de no haver de pensar una seqüència de berenar, sopar, esmorzar i dinar ja paga l'experiència, us ho dic de tot cor, que és un descans enoooorme! Així que, sabent això, quan ens va arribar la invitació per anar a la jornada no ho vam dubtar ni un moment, pintava un molt bon pla i no ens vam equivocar gens!

Un bon esmorzar ens va servir per agafar forces de cara a un matí ple d'activitats; provar la nostra punteria amb el tir amb arc i "assaltar" vaixells pirates només va ser el començament! Després vam anar a visitar els aquaris i, els monitors ens van estar explicant un munt de curiositats sobre els animals que viuen a les aigües del nostre mediterrani; a la zona del "toca toca", petits i grans vam poder descobrir, entre altres coses, el tacte dels eriçons, les estrelles i els carabassons de mar! He de destacar el bon fer dels monitors, a qui se'ls veia gaudir amb el que estaven fent i que van atendre amb molta paciència totes les preguntes dels nens.

La cosa no va quedar aquí i abans d'un fantàstic dinar de germanor, encara vam poder rodar una estona amb els patinets de roda grossa per la pista de bàsquet. El circuit d'obstacles suposava un repte molt divertit i els nens (i no tan nens) ho van gaudir de valent!

Pintar medalles i fer-nos collarets va ser una bona manera de fer baixar el dinar i, evidentment, no podíem acabar la jornada sense una gran foto de família, ja veieu que va ser un gran dia!

Si voleu donar un cop d'ull a totes les opcions que la Fundació us pot oferir, aquí hi trobareu el detall de cada programa de vacances en família segons la casa/zona on vulgueu anar i aquí tota la informació sobre les colònies d'estiu per a infants de 5 a 16 anys. Hi ha opcions per a tots els gustos i edats: multi esportiva, hípica, esports aquàtics, teatre, cuina, ...

No em puc acomiadar sense agrair els detalls que Jugaia, Bira Biro Editorial i Claudia Bruna de "Coaching para padres" van tenir amb cada una de les famílies participants en la jornada, amb les seves col·laboracions el dia ja va ser rodó del tot!

I vosaltres heu anat alguna vegada de colònies en família? Els vostres nens marxen de colònies a l'estiu?

Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir a la casa i hi vam estar genial! Vam poder aprofitar la tarda a la platja i l'endemà descobrir la rodalia de Calafell abans de trobar-nos amb un grup d'amics per passar un dia fantàstic pels volts del Castell de Sant Miquel d'Olèrdola. Si de cas això us ho explico un altre dia!

PD2: Algunes fotos del post són meves i d'altres van ser fetes pel fotògraf oficial de l'esdeveniment. Em sap greu que no us el puc mencionar perquè no en sé el nom .-( però des d'aquí moltes gràcies per unes fotos genials!

El Club de les Mares Dignes

Avui, a les 13.30 farà tres anys que va néixer la petita de la casa i també en farà dos que vaig obrir aquest bloc. No he tingut mai un objectiu massa clar i m'he anat deixant portar pel que tenia ganes de compartir, no he estat constant publicant ni tinc una temàtica molt definida però m'ho passo bé i vull pensar que els que em llegiu també. Per mi això ja és un regal! 
Així sentint, sentint he trobat que avui és un bon moment per compartir una idea que fa temps que em rondava pel cap. Sé que el post m'ha quedat llarguet però necessitava explicar-vos-ho bé, ja em direu si ho he aconseguit, sí? 
Quan estava embarassada de l'Aran vaig assistir a unes quantes formacions dins un programa de formació de doules, entre elles hi havia una jornada on vaig poder conèixer i escoltar a Naomi Stadlen, autora del llibre Lo que hacen las madres (Sobre todo cuando parece que no hacen nada). El títol del llibre em va semblar genial i me'l vaig llegir d'una tirada la setmana següent a la formació.
Des de llavors ha plogut una mica i la meva experiència en aquest sentit s'ha anat ampliant, no només pel fet d'haver parit i estar criant tres criatures, sinó també pel fet de fer més de 7 anys que acompanyo mares als grups de lactància i criança.
Les frases "No tinc temps de fer res" i "No faig res en tot el dia" estan dins el TOP 10 (un dia us faré un post amb la resta dels tops 10 que donen per molt!). Al que anava... Quan essent dones acostumades a gestionar més o menys eficaçment mil fronts oberts, entre ells: treballar moltes hores fora de casa lluitant pel nostre futur professional, anar al gimnàs, fer manualitats, sortir amb les amigues, escapar-se amb la parella..., quan ets totes aquestes dones en una i l'arribada d'un fill et fa frenar de cop i et relega al sofà amb la teta enlaire 20 hores de cada 24, la sensació de no fer res i no tenir ni un segon lliure, pot ser tant contradictòria com aclaparadora. I estic segura que, en certa mesura, això aplica també a qui opta per la lactància artificial, m'hi jugo el coll a què no és només qüestió de la lactància materna. Corregiu-me si m'equivoco, eh!
Un nadó ho ocupa tot, tot el nostre espai mental i tot el nostre temps, qualsevol cosa que vulguis fer t'implica el triple de temps, comptant que aconsegueixis sortir de casa a una hora decent! Acomiada't de les llistes eternes de coses a solucionar en un dia i considera't afortunada si aconsegueixes fer aquella trucada pendent al mecànic o per demanar hora al dentista. Malgrat això, tot aquest temps que sembla que no estem fent res, estem fent un munt de coses, moltes les fem sense ni adonar-nos-en i, encara més important, són feines d'un alt valor afegit. Per dir-ho resumit, estem criant els adults del demà i això, senyors i senyores, es mereix un reconeixement. Jo he trigat molt temps a reconèixer-li aquest valor a aquests temps, a fer-ho plenament, i encara algun dia se m'escapa la temuda: "Avui no he fet res de bo". 
El Club de les Mares Dignes neix amb la intenció de reconèixe'ns totes aquestes petites coses que fem cada dia, tot aquest temps que sembla que no fem res, tots aquests moments de bressolar, cantar, somriure, cuinar amb una mà, deixar una conversa telefònica a mitges, consolar després d'una caiguda o d'un mal despertar, estar a punt de perdre els nervis, respirar i tornar a començar. 
I de moments d'aquests en vivim totes, estiguem les 24 hores del dia dedicades als nostres fills o treballem 10 hores fora de casa; molts els salvem amb molta dignitat i la majoria, per no dir tots, no ens els reconeix ningú, ni nosaltres mateixes!! Jo aposto per començar per aquí, per nosaltres, per remirar els nostres dies i trobar tots aquests petits moments en què ho hem fet molt bé, tan bé com sabem i podem fer-ho en cada moment.

Així que, dit això, us convido a unir-vos al Club de les Mares Dignes, un espai on compartir les vostres anècdotes, siguin actuals o antigues! Un espai virtual on compartir aquells moments en què, ben mirat, ens n'hem sortit molt i molt bé; aquell moment en què la tranquil·litat de casa ha penjat d'un fil i li hem sabut donar la volta; aquella escena que, preveient-la dramàtica, ha resultat ser una bassa d'oli; un espai on compartir els nostres trucs, on fer-nos costat i acompanyar-nos en aquest camí de la maternitat que ja em perdonareu, però té poc de flors i violes. I és preciós si, però també és esgotador i les penes, compartides, són menys penes!

Si us animeu, que espero que si, podeu participar a través d'instagram o facebook, no oblideu mencionar-me (@planetababetes) i utilitzar l'etiqueta #elclubdelesmaresdignes perquè us pugui trobar i perquè totes puguem ser testimonis de les nostres petites proeses! Si no teniu xarxes socials o sou tímides també me'ls podeu enviar per mail, el que importa és que entre totes fem tribu! I ja us avanço que això és només el principi!

Per acabar, després d'explicar-vos l'esperit del club us faig cinc cèntims dels seus orígens. Jo porto molt i molt temps donant-li voltes; des que un dia a instagram comentàvem amb la Judith de Club Peques Lectores que les dues feia uns dies que estàvem soles amb els nostres nens i ens n'estàvem sortint molt dignament. 
El tema va quedar a l'aire fins que un dia, un disseny de la Cèlia de Brush Project, em va enamorar i em vaig decidir a escriure-li. Explicar la meva idea a algú que no coneixia i demanar-li que m'ajudés la va fer més real i sé que, en part és gràcies a ella que avui el club veu la llum. Merci per no dubtar ni un segon a donar-me un cop de mà i crear aquest logo tan xulo que té "El Club de les Mares Dignes". 
I gràcies també a la Victòria Peñafiel que m'ha animat des del primer dia a tirar el club endavant, ja veureu que a #elclubdelesmaresdignes només hi ha fotos meves i fotasses, seves! Han sigut aquella empenta final que em calia per acabar-me de llançar a la piscina. 

Dit això, crec que per avui això és tot. Ben aviat us duré més notícies del club que ja us vaig dir que aquest any 2016 estaria carregat de sorpreses!
Una forta abraçada a tots, mil gràcies per ser aquí sempre!
Carla

PD: De cap manera vull deixar de banda els pares que sé que són molts que també fan tot el que saben i poden, i se'n surten molt dignament. Si us ve de gust, sereu molt benvinguts a la tribu. Senzillament posar "El club de les mares i els pares dignes" era massa llarg! Oi, que m'enteneu?

De canviador de bolquers a taules d'experimentació

Em passa sovint que tinc posts a mitges durant mesos, aquest no és una excepció, aquest va ser un dels projectes de l'estiu!! Sort que hi ha coses que no caduquen!
Al que anàvem, segur que moltes de vosaltres teniu el típic canviador SNIGLAR d'Ikea, si? És aquest. Nosaltres el vam comprar quan va néixer l'Aran i deu ser "bestseller" perquè no l'han descatalogat! Fins llavors vivíem en un pis súper petit i al Bernat el canviàvem damunt l'escriptori amb un coixí d'aquells d'espuma i anar tirant. Quan va néixer l'Aran ja vivíem en una caseta amb més d'una habitació i vam buscar un canviador amb les tres B: "bueno, bonito y barato". La veritat és que aquest és molt senzill però ha resultat sempre molt pràctic.
El cas és que, un cop la Laia va deixar de dur bolquers, tot i que el vam estar fent servir per posar trastos varis, feia més nosa que servei així que em vaig posar a rumiar com donar-li un altre ús. Un dia se'm va encendre la bombeta. Li vaig demanar al pare de les criatures que me'l tallés en dues parts i voilà, ja tenim dues taules d'experimentació! (De fet el Joan ho va fer ben fet; desmuntant l'estructura, llimant, etc... Jo les hauria tallat a sac, sort en tinc d'ell!)

Un cop tallades i tornades a muntar les vam pintar amb Chalk Paint Versante perquè resistissin tot el que hi poséssim i les poguéssim deixar al pati sense patir. 
Si voleu saber més sobre l' Autentico Chalk Paint us en vaig parlar aquí; jo sóc molt fan d'aquesta pintura, la paleta de colors és maquíssima, és eco-friendly, no necessites tractar la peça a pintar i dóna un acabat mate preciós.
Quan les dues taules ja estaven ben seques vaig preparar la primera proposta d'experimentació i els vaig deixar fer...

A les fotos no es veu però la proposta ràpidament va atraure a tots tres i va donar joc durant molts dies. A la cuineta encara hi tenim algun tupper amb arròs de colors i les taules ja les hem fet servir per altres propostes, ja us les aniré ensenyant!
Que us ha semblat la idea? Com sempre us espero als comentaris i a les xarxes!
Una abraçada,
Carla

Calendari d'advent, més val tard que mai!

La meva darrera entrada era una mica fosca i tenia ganes de tornar a escriure amb quelcom més alegre així que avui torno a ser aquí!
I el tema del dia és.... el calendari d'advent!
Us situo, a casa anem de tard, ens passa sovint i en termes generals, és com si ens resistíssim a creure que les hores tenen 60 minuts. El Joan diria que el problema és principalment meu i té una part de raó, tinc tendència a creure que el temps és elàstic. Per això l'any passat, al calendari de paret, el dia 1 de novembre hi deia: "Preparar kits calendari d'advent". Kits, imagineu-vos, que l'any passat tenia tantes idees que vaig pensar que podria preparar kits!! Ha ha ha ha... La realitat era que estàvem a dia 2 de desembre i els meus fills em van dir: "- Creus que aquest vespre quan dormim trobaràs el moment per fer el calendari d'advent? -", sense pressa ni pressió eh, m'ho deien així tots tranquils. Els vaig prometre que m'hi posaria aviat. Vaig estar rumiant com fer-lo, totes les idees que tenia requerien massa temps i d'això ja anava justa, de cop vaig il·luminar-me!! L'endemà que era un d'aquells dies "sola amb els meus tres" vam anar a recollir fulles amb la Laia i esgarrapant moments vaig aconseguir muntar el calendari perquè els petits el trobessin muntat al tornar d'escola.

Cada pinça aguantava la fulla i un paperet on hi trobaven escrita la sorpresa del dia. L'any anterior que, de fet, va ser el primer any que vam posar calendari d'advent, cada matí s'hi trobaven un trosset petit de xocolata o un "Lacasito" o una galeta casolana... L'any passat s'hi van anar trobant una mica de tot; rodolins bonics per començar el dia amb un somriure, petites accions a fer (dir una cosa bona del teu germà, regalar una abraçada a algú que veiem trist, ajudar a un company d'escola amb alguna cosa que li costi,...), plans poc usuals com un vespre de pizza i dibuixos animats quan no és divendres o una sortida al teatre, i, de tant en tant també una sorpresa dolça que havien de trobar per casa.
I és que crec que el calendari, entès com a dies que ens preparen per a Nadal, ens ha de servir per valorar totes aquelles petites coses que tenim, per donar importància a coses que fem en família o per retrobar moments junts fent alguna cosa que no fem sovint, etc.
Va ser una cosa que la vam haver d'explicar als nens perquè el Bernat sobretot volia seguir amb el calendari com l'any anterior!! I l'entenc eh! Que a mi també m'encanta la xocolata! Però d'alguna manera els volem transmetre que el Nadal (més enllà de la història religiosa que hi ha darrere, que també la coneixen) és època d'estar en família, d'estar agraïts per tot el que tenim, de compartir amb els altres, ... i de fer-se i rebre regals també, però que no només és això, sabeu que vull dir, oi?
En fi, espero que el nostre calendari us agradi i, si encara no heu fet el d'aquest any penseu que mai és tard! Jo encara no l'he ni començat!!!
Una abraçada,
Carla