Ahir va ser un dia de bojos. D'aquells que sort en tens d'avis, amics i companys de feina per poder arribar a tot sense morir en l'intent. I al vespre em va passar una cosa que em va fer pensar i tenia ganes de compartir amb vosaltres.
Resulta que els dos "grans" anaven d'excursió i al matí els vaig demanar que es preparessin ells les motxilles. S'hi havien de posar esmorzar, dinar, aigua i el que ells creguessin que podien necessitar. Hi havia macarrons fets així que la meva indicació va ser: "Poseu en un plat la quantitat que creieu que us menjareu i d'allà a la carmanyola."
Vam marxar tots de casa, vaig fer ronda de repartir canalla i a la tarda quan vaig recollir-los els dic: "Ostres... sabeu que al matí no us he ni preguntat que us heu endut per menjar?"
I em contesten: "Doncs has fet molt bé fet de confiar en nosaltres perquè ens ho hem menjat tot i no hem passat gens de gana. Per esmorzar dúiem entrepà de pernil salat boníssim i mandarines i els macarrons per dinar i una barreta de cereals per picar i aigua. I també hem agafat una samarreta de màniga curta per si de cas i al final no ens ha fet falta".
Genial, no? No me´ls vaig menjar a petons perquè anàvem en cotxe! :-) Que igual us sembla una parida però a mi em va emocionar com s'ho van gestionar.
I és que sé que costa no intervenir, confiar, deixar que provin, que s'equivoquin...i ho sé perquè hi ha moments en què a mi també em costa. Moments en què tinc pressa, en què tinc el cap a una altra banda, en què em surt l' "això ho fem així perquè ho dic jo que així anem més per feina, que anem tard". Maleïda pressa, eh!
Però us asseguro que quan els donem el temps, l'espai, el permís i confiem en els nens i nenes, la majoria de vegades aporten idees, solucions i arguments absolutament vàlids que als adults no ens havien ni passat pel cap!
I està clar que aquest nivell d'autonomia en els nens no arriba d'un dia per l'altre.
Que ja tenen 8 i 10 anys.
Que suposo que, d'alguna manera, els hem anat criant així.
Animant-los a ser autònoms dins les seves possibilitats, a què es fessin responsables de les seves coses, demanant la seva col·laboració, deixant-los participar de les decisions de les quals podien participar....
I malgrat tot, tot i ser-ne conscient, en moments així m'agafen ganes d'abraçar-los molt fort perquè em sento orgullosa d'ells.... i perquè sento que se'm fan grans, i ho fan massa ràpid!!!
I així, amb una abraçada, m'acomiado fins a la propera.
Gràcies mil per llegir fins aquí!
Carla
Tots ho sabem i no es pot pas negar, anar a la neu amb criatures, és un xou!
Tot i així, quan ets molt molt amant de la neu i les muntanyes, passa que t'hi aventures cada dos per tres per allò de compartir allò que t'apassiona. Vaja, això és el que ens passa a casa! :-)
Dels preparatius i coses imprescindibles per anar a la neu us en podria escriure un post sencer.
I vès que un dia no ho faci; avui però, aprofitant que aquesta temporada els meus tres han estrenat ulleres Julbo, us vull fer cinc cèntims de com i perquè cal protegir els ulls dels infants quan anem a la neu.
La neu reflecteix entre el 80 i el 90% de la radiació ultraviolada per tant, si tan sols pel fet d'anar a alta muntanya ja cal protegir-nos els ulls, quan el paisatge està nevat encara és més important.
Quan anem a esquiar, o encara que només sigui a tirar-se amb el trineu o fer ninots de neu, nosaltres ens decantem per ulleres de máscara perquè els ulls queden més protegits. Ja no només de la radiació sinó també del vent i del fred. Evidentment si neva, ja no hi ha cap mena de dubte!
Pot semblar òbvi però les ulleres han d'estar homologades per la CE i estar fabricades amb materials resistents a cops i ratllades. Cal escollir bons materials i dissenys pensats específicament per fer-les servir amb casc, que és un altre imprescindible!
Fins ara havíem anat tirant amb material de segona mà d'amics i, tot i anar ben protegits, teníem la sensació que no acabaven d'anar còmodes. Així que, quan ens va sorgir l'oportunitat de col.laborar amb Esportiva Aksa, no vam dubtar-ho ni un moment.
Després de mirar i remirar les diferents opcions ens vam decantar per unes Julbo Proton per als grans i unes Julbo Atmo per la petita de la casa. Com que als enllaços podeu veure les especificacions tècniques d'ambdós models no m'extendré gaire però si que us diré que les Proton ens les vam quedar amb pantalla ChromaKids. La pantalla fotocromàtica s'adapta als canvis de llum i resulta comodíssima. Penseu que en un mateix dia d'esquí, depenent de l'alçada, la zona o, simplement degut als canvis de temps, et pots trobar amb estones de sol, moments ben emborirats o, fins i tot, que caiguin quatre flocs. Aquí teniu més informació sobre aquest tipus de pantalla.
El que si que us vull explicar és el que van comentar els nens de les ulleres després d'haver-les fet servir perquè, per a mi, això és el millor indicador!
Només posar-se-les l'hereu va comentar que eren comodíssimes, que l'espuma era molt suau i gruixuda i "Mama, ara hi veig pels costats!".
La pubilla, que amb els ulls blaus sempre ens fa patir més i tot sovint es treia les ulleres aprofitant les estones als remuntadors, no se les va treure en tot el dia i em va dir: "És que aquestes no se m'entelen gens!".
I la petita, ella estava feliç amb les ulleres noves tan xules que semblen com un mirall :-). La veritat és que hi deu anar ben bé perquè en cap moment se'n va queixar i no se les va treure ni mentre anava amunt i avall amb el trineu.
Resumint... estan encantats amb les ulleres i jo molt contenta de poder-vos-ho explicar!
Si teniu qualsevol dubte, ja ho sabeu, sóc a l'altra banda dels comentaris, del mail o de les xarxes socials.
Una abraçada,
Carla
PD: Totes les fotos del post són del mateix dia, veieu allò que us deia dels canvis de llum?
