Guixos gegants i un bon tros d'asfalt

Si un dia d'aquests s'ennuvola o teniu a prop una ombra en una plaça asfaltada o un carrer poc transitat (als pobles d'estiueig això potser és més fàcil que a les grans ciutats), agafeu els nens i un grapat de guixos grans i animeu-vos a inventar escenes i personatges!

Ja aviso que les fotos no són massa bones però us serviràn per fer-vos una idea....

Que us sembla? Us animareu? Ensenyeu-me les vostres creacions si ho feu!
Una abraçada,
Carla

#estiualamuntanya Vol.I

Acabem de tornar de 10 dies vivint en plena natura i estem tots enyorats, el retorn ha sigut "durillo", el Joan de guàrdia i jo de marató de rentadores amb tres nens acalorats i un pèl avorrits.
Abans d'aquests 10 dies en vam estar un bon grapat a la platja o sigui que gairebé no hem parat per casa des que va acabar el curs escolar. I us ho confesso, hem estat taaaaaan bé!!
Han sigut unes grans vacances i és que, poc a poc n'anem aprenent! Tant el Joan com jo som uns culs inquiets i per vacances sempre fèiem mil plans; quan només teníem el Bernat anàvem fent prou bé. L'estiu que va néixer no tenia ni un mes i mig que vam marxar a passar uns dies a Camprodon...

Un any després vam anar uns dies a la Cerdanya (oh, la meva estimada Cerdanya!) i vam fer el Puigpedrós (2914m), vam pujar a Prat de Cadí, a l'Estany del Viver,...

L'any següent embarassadíssima de l'Aran i ja amb caravana encara vam pujar cap a les faldes de l'Aneto i vam gaudir moltíssim.

Però quan va tornar a arribar l'estiu l'Aran tenia gairebé 1 any i el Bernat 3 i no sé pas que els passava però ens vam estavellar de ple amb les vacances. Ens van sortir tots els plans al revés i vam veure clar que havíem de canviar de rumb.
A partir de llavors les acampades familiars envoltats de nens on no hi ha cap pressa ni cap objectiu concret més enllà de conviure amb la natura i passar-ho bé tots plegats han sigut el "planazo" de l'estiu, el CIMIP ha passat a ser part dels nostres estius i us en parlaré en algun post segur!
Aquest any per qüestions d'agenda no tenim massa clar que hi puguem anar però no volíem perdre els dies de muntanya així que ens n'hi hem anat tots sols. Això si, sense cap pretensió muntanyenca, i l'hem clavat!! De fet, estàvem tan bé tots que havíem de tornar abans i ho vam allargar quatre dies més. Com que explicar-vos-ho tot en un sol post quedaria molt llarg us ho explicaré per parts. Fins aquí la introducció.
I vosaltres? Ja esteu de vacances? Quins plans teniu?
Una abraçada,
Carla

100 Happy Days

Avui és el dia!! 
He acabat el repte #100happydays sense saltar-me ni un sol dia, trobant cada dia quelcom positiu i fent-ne una foto per recordar-ho.
Quan em vaig proposar fer-ho i vaig començar recordo pensar que 100 dies eren més de tres mesos i que em plantaria a l'estiu, llavors em quedava molt lluny! Al llarg d'aquestes setmanes, de tant en tant anava mirant quants dies portava però últimament ja no, tenia tan interioritzat el fet de buscar el moment/s feliç del dia que ja no pensava en el repte. És curiós que, fins i tot en dies dolents el fet d'haver de trobar quelcom que em fes feliç m'ha ajudat a mantenir un estat d'ànim més positiu, cosa que en aquests dies més grisos es fa més difícil, o no? 
Un exercici tan visual com aquest ajuda a adonar-te que tenim moltes coses a agraïr, és una cosa de la que en sóc molt conscient i de la que intento que els nens també en siguin conscients; som uns afortunats en molts sentits, és important tenir-ho present cada dia i ser agraïts!!
Fa una setmana, de cop, em vaig il.luminar, si ja dec estar a punt d'acabar!!! Vaig consultar el hastag que em vaig crear a instagram (#planetababetes100happydays) i si, només em quedava una setmana!!! I aquests 7 dies, com els altres 93, han passat volant!
Us deixo amb un resum del que han estat aquests 100 dies:

Els que em seguiu a instagram podeu consultar el hastag per veure les 100 fotos, 100 moments feliços, a veure que us semblen!

I vosaltres, us animeu amb el repte? Aquí teniu tota la informació, si ho feu digueu-m'ho que us aniré seguint!

Una abraçada,

Carla

Dimecres Mut - Gairebé no sabem ni el dia que és!

Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.

"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está  aquí  y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.