Argila blanca amb esperit de Nadal

Pel que fa als olis essencials, ho sé, tinc pendent escriure-us un post presentat el kit d'inici com cal però mentrestant, i com que Nadal ja treu el cap per la cantonada, us comparteixo una manualitat per fer amb els nens i nenes. Nosaltres la vam fer l'any passat i és súper resultona. Ens va agradar molt a tots, és adaptable a nens de diferents edats i el resultat és útil!!!

Per fer aquestes figures nadalenques d'argila blanca necessitareu:
- Argila blanca
- Corró de fusta
- Motlles de galetes
- Segells o tampons per poder escriure missatges
- Cordill rústic o de coloraines tipus baker-twine
- L'oli essencial "Christmas Spirit" o un altre que us agradi

Segur que amb les fotos us fareu una idea de seguida però us explico una mica.
Estirem bé l'argila com si fos una massa de galetes i quan té el gruix ideal, ni molt prim perquè no se'ns trenqui però tampoc molt gruixut perquè les peces no pesin massa, tallem les formes que ens agradin amb els motlles. També podem estampar-hi textos amb segells o a mà, texturitzar amb fulles seques, etc. I molt important, per poder penjar les peces recordeu fer-los un forat suficientment gran perquè hi passi el cordill!!
Quan tenim les peces acabades les deixem assecar a l'aire. Depenent del gruix triguen entre 1 i 2 dies.
Un cop seques hi vam posar una gota d'oli essencial a la part de darrere i, les que eren per regalar, les vam embossar.
Quan s'obria la bosseta feia una olor deliciosa!!!

Les figuretes d'argila blanca les podem fer servir per penjar a l'arbre, decorar la casa, els regals de Nadal, etc. L'any passat en vam preparar unes per les mestres dels petits de la casa i la resta van decorar paquets, a tothom li van encantar!

Espero que us hagi agradat la idea i que m'expliqueu que tal si ho feu!

Una abraçada!!!

Carla

Com protegir els ulls dels nens a la neu?

Tots ho sabem i no es pot pas negar, anar a la neu amb criatures, és un xou!
Tot i així, quan ets molt molt amant de la neu i les muntanyes, passa que t'hi aventures cada dos per tres per allò de compartir allò que t'apassiona. Vaja, això és el que ens passa a casa! :-)
Dels preparatius i coses imprescindibles per anar a la neu us en podria escriure un post sencer.
I vès que un dia no ho faci; avui però, aprofitant que aquesta temporada els meus tres han estrenat ulleres Julbo, us vull fer cinc cèntims de com i perquè cal protegir els ulls dels infants quan anem a la neu.

La neu reflecteix entre el 80 i el 90% de la radiació ultraviolada per tant, si tan sols pel fet d'anar a alta muntanya ja cal protegir-nos els ulls, quan el paisatge està nevat encara és més important.
Quan anem a esquiar, o encara que només sigui a tirar-se amb el trineu o fer ninots de neu, nosaltres ens decantem per ulleres de máscara perquè els ulls queden més protegits. Ja no només de la radiació sinó també del vent i del fred. Evidentment si neva, ja no hi ha cap mena de dubte!
Pot semblar òbvi però les ulleres han d'estar homologades per la CE i estar fabricades amb materials resistents a cops i ratllades. Cal escollir bons materials i dissenys pensats específicament per fer-les servir amb casc, que és un altre imprescindible!

Fins ara havíem anat tirant amb material de segona mà d'amics i, tot i anar ben protegits, teníem la sensació que no acabaven d'anar còmodes. Així que, quan ens va sorgir l'oportunitat de col.laborar amb Esportiva Aksa, no vam dubtar-ho ni un moment.
Després de mirar i remirar les diferents opcions ens vam decantar per unes Julbo Proton per als grans i unes Julbo Atmo per la petita de la casa. Com que als enllaços podeu veure les especificacions tècniques d'ambdós models no m'extendré gaire però si que us diré que les Proton ens les vam quedar amb pantalla ChromaKids. La pantalla fotocromàtica s'adapta als canvis de llum i resulta comodíssima. Penseu que en un mateix dia d'esquí, depenent de l'alçada, la zona o, simplement degut als canvis de temps, et pots trobar amb estones de sol, moments ben emborirats o, fins i tot, que caiguin quatre flocs. Aquí teniu més informació sobre aquest tipus de pantalla.

El que si que us vull explicar és el que van comentar els nens de les ulleres després d'haver-les fet servir perquè, per a mi, això és el millor indicador!
Només posar-se-les l'hereu va comentar que eren comodíssimes, que l'espuma era molt suau i gruixuda i "Mama, ara hi veig pels costats!".
La pubilla, que amb els ulls blaus sempre ens fa patir més i tot sovint es treia les ulleres aprofitant les estones als remuntadors, no se les va treure en tot el dia i em va dir: "És que aquestes no se m'entelen gens!".
I la petita, ella estava feliç amb les ulleres noves tan xules que semblen com un mirall :-). La veritat és que hi deu anar ben bé perquè en cap moment se'n va queixar i no se les va treure ni mentre anava amunt i avall amb el trineu.

Resumint... estan encantats amb les ulleres i jo molt contenta de poder-vos-ho explicar!
Si teniu qualsevol dubte, ja ho sabeu, sóc a l'altra banda dels comentaris, del mail o de les xarxes socials.
Una abraçada,
Carla

PD: Totes les fotos del post són del mateix dia, veieu allò que us deia dels canvis de llum?

El HiperRegalo de la Fundació Vicente Ferrer

Fa unes setmanes la gent de la Fundació Vicente Ferrer es va posar en contacte amb mi proposant-me de donar difusió a la seva campanya per tal de promoure l'apadrinament d'infants de l'Índia. Participar de projectes solidaris sempre em sembla una bona opció així que els vaig prometre que ho faria i aquí estic, a quatre dies de l'arribada de Ses Majestats, passo un moment a parlar-vos de "El HiperRegalo".
La idea és aprofitar aquestes festes en què els infants solen rebre bastants regals per fer-los-en un ben diferent, un regal carregat de valors, regalar-los l'apadrinament d'un nen o nena a l'Índia.
Quan a casa vam rebre la caixa de l'HiperRegal i els vaig demanar si em volien ajudar a fer les fotos per aquest post de seguida van voler saber de que anava tot plegat així que en vam parlar.

I vam parlar d'on és l'Índia, de què vol dir apadrinar, de què hi ha altres realitats molt diferents de la nostra, etc...
Com que la caixa de l'HiperRegal "només"conté un paper i un llapis, el material necessari per poder escriure una carta a l'infant que apadrinem i poder posar-nos-hi en contacte, es van generar altres tipus de dubtes: Com sabrem com es diu? I en quin idioma li escriuríem? I com ens entendria? I com ens escriuria ell? I que ens costa apadrinar? I a què es destinen els diners que donem?...
Si a vosaltres us interessa col·laborar amb la campanya, rebre l'HiperRegal o tan sols voleu més informació, la podeu trobar tota aquí.
Una abraçada molt gran per felicitar-vos aquest 2018 acabat d'estrenar i ens anem llegint!
Carla

Els nostres dies al Cerdanya EcoResort

A finals de gener ens vam agafar uns dies de vacances. Després de la febre nadalenca, us asseguro que treballar a Jugaia per aquestes dates és com córrer una marató dia si dia també, ens convenia a tots passar uns dies en familia.
Ja sabeu que a casa les muntanyes ens criden i si són nevades encara més, així que vam tirar amunt. Feia temps que el paisatge nevat no ens acompanyava durant tanta estona, quina passada! Va ser arribar al Berguedà i veure-ho tot blanc! No vam poder evitar parar a fer quatre fotos abans de continuar cap a Prullans on ens esparava un bungalow de fusta al Camping La Cerdanya.

El Cerdanya EcoResort
Dins el Cerdanya EcoResort hi trobareu diferents opcions d'allotjament: l'Hotel Muntanya&SPA , l'Aparthotel Ca L'Aurèn i el Càmping-Bungalowpark La Cerdanya. Els orígens de l'actual resort es remunten 50 anys enrere i és que tot plegat va començar i segueix sent una empresa familiar que té molt clars els seus valors, absolutament en línea amb el seu entorn i amb el servei que volen oferir als seus clients. Si teniu curiositat per conèixe´ls més a fons i descobirir cada un dels seus compromisos mediambientals ho podeu fer aquí i aquí, veureu que s'ho prenen molt seriosament!
D'entre totes les possibles opcions nosaltres vam escollir un bungalow perquè anant amb els nens ens agrada tenir certa autonomia; poder fer i desfer al nostre gust, tenir un espai nostre i poder cuinar. No cal dir que no ens va costar gens entusiasmar-nos amb la idea de passar uns dies en una caseta de fusta amb llar de foc!

El bungalow està equipat amb tot allò necessari per estar còmodes i el fet que sigui tot de fusta el fa especialment acollidor. Al final allotjar-se en un bungalow és com viure en una casa de nines, oi? I la veritat és que fer-ho al Cerdanya EcoResort, que disposa d'un munt d'instal.lacions pensades per a les famílies, fa que quan el dia es lleva plujós i emboirat tinguis unes quantes opcions per poder passar el dia ben entretinguts!

Spa i miniclub el Follet Cerdà
Anar a la piscina a l'hivern sempre té èxit i tenir-ne una per a nosaltres sols ja és la bomba! A l'Hotel hi ha una gran piscina climatitzada amb unes vistes espectaculars i una altra de més interior que forma part del circuit de spa. No us puc garantir que us passi el mateix si mai hi aneu però vam tenir la sort de tenir aquesta segona piscina tota per a nosaltres sols, tot iun luxe!
Els diumenges al matí es fa una sessió de spa familiar on grans i petits poden gaudir junts de totes les piscines i circuits termals, aquesta vegada no ho hem provat però ha de ser ben divertit!

Sortint de la piscina, ja nets i polits vam anar a treure el cap als espais de joc. Hi ha dues sales, una petit espai pels nadons (BabyClub) i un altre espai més gran, el Miniclub El Follet Cerdà. Al llarg del cap de setmana hi ha diferents horaris on els monitors s'encarreguen de l'espai i els infants s'hi queden a jugar mentre els grans poden gaudir d'una estona sense responsabilitats. S'hi organitzen tallers i fins i tot s'hi poden organitzar festes d'aniversari. Les estones que no hi ha monitors s'hi pot accedir lliurement i gaudir dels diferents espais i propostes de jocs tots junts. Això és justament el que vam fer nosaltres!

Com que el temps no ens va acompanyar gaire ens ha quedat pendent descobrir el Parc d'Activitats i la Granja,  que estan situats just a sota del càmping. Segur que als nens els hagués encantat perquè hi ha un munt de propostes divertides: karts a pedals, inflables, llits elàstics, jocs tradicionals en format gegant, visita a la granja... A la propera!

Sopar càtar al restaurant L' Arç
El que si que vam poder gaudir va ser el sopar càtar del divendres al vespre. El restaurant "L'Arç" es decora i el personal es disfressa per poder sopar en un ambient medieval. Hi a disfresses disponibles per a petits i grans i al buffet s'hi troben plats típics d'aquella època mentre que a la saleta s'hi passa un vídeo explicatiu de qui eren els càtars, què feien i com vivien. Aquí hi trobareu una presentació i un vídeo que us ajudaran a fer-vos-en una idea.
Un dels altres punts forts de l'EcoResort La Cerdanya és el seu compromís amb una gastronomia saludable i de proximitat. Tot i que actualment ja treballen en aquesta línia s'han proposat anar més enllà i tenen tot un pla d'acció de cara als propers anys per tal d'arribar a oferir, entre d'altres coses, el 60% dels productes d'origen ecològic i/o de proximitat.

Ja veieu que, seguint la dita de "Dónde fueres, haz lo que vieres", vam sopar la mar de bé i ben disfressats. De fet, jo crec que pel meu aniversari em demanaré un vestit d'aquests medievals perquè m'encanta això de poder-me disfressar amb els petits de casa :-)

Esquiar amb nens a la Masella i a la Molina
Finalment el cap de setmana el temps va millorar i vam poder ben aprofitar els dies per esquiar a la Masella i a la Molina, les dues estacions catalanes que queden a uns 25 minuts de Prullans. 
Preneu nota: comprar els forfaits al mateix resort té descompte i t'evita cues a taquilla!
Evidentment, aquí no vam tenir les pistes per a nosaltres sols però, malgrat això les vam gaudir d'allò més!

Fins aquí la nostra crònica d'aquestes mini vacances!
I vosaltres teniu plans d'escapar-vos a la neu en familia? Coneixíeu el Cerdanya EcoResort?
Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!
Una abraçada,
Carla

L'agenda de "Ets el que menges"; més que una agenda pel 2017!

Fa uns dies estava pensant que havia de buscar-me aviat agenda pel 2017 i llavors, coses de la vida, vaig rebre un correu electrònic que em va fer molta il·lusió! La gent de "Ets el que menges" editaven una agenda 2017 i feia molt bona pinta!

El dimecres la vaig rebre a casa en primícia i avui us escric quatre línies per presentar-vos-la. Escrita per la Núria Coll, directora de la plataforma, i amb unes il·lustracions precioses de Maru Godàs, les 160 pàgines de l'agenda 2017 "Ets el que menges" són molt més que una agenda. Entre les seves pàgines hi trobareu consells de salut i nutrició, curiositats sobre diferents aliments, trucs, receptes i fins i tot, guies sobre fires i mercats, peixos saludables i recomanacions de llibres.



Ja veieu que tant el contingut com l'estètica estan molt cuidats, us asseguro que un cop la tens a les mans vols trobar una estona per seure al sofà i fullejar-la amb calma!

Us he de dir que jo sóc de les que guarda les agendes i calendaris perquè, d'alguna manera, els faig servir de diari de la família, amb mil anotacions i notes al marge. No tinc cap dubte que aquesta també la guardaré, el que no tinc clar és si ho faré amb la resta de dietaris o si la guardaré a la cuina amb els llibres de receptes i consulta!

Si us agrada aquest estil de llibre, estic segura que el llibre de cuina que es va editar des de l'escola ("La cuina del Martinet, dels fogons a l'esperit" de l'Àngels Puntas) i que ja us vaig presentar aquí, us encantarà, doneu-hi un cop d'ull!

I vosaltres, feu servir agenda o tireu de memòria? Jo he comprovat que quan poso les coses per escrit el meu cap es descomprimeix! ;-)

Una abraçada,
Carla

D'amics invisibles 2.0.... #mintxmasexperience

Ja sé que les festes fa dies que s'han acabat però les vaig viure tan intensament a Jugaia i tan poc a casa que, un cop passada la marabunta, encara he seguit en mode nadalenc unes setmanes més, decoració de casa inclosa. I devia ser que havia de ser així perquè el carter, que es deu haver saltat casa nostra des del 10 de desembre, ens va deixar aquest divendres passat la bústia plena de felicitacions nadalenques! Si senyor a dia 22 de gener vam rebre les postals de Nadal que amics del 1.0 i del 2.0 ens havien enviat per felicitar-nos les festes, ooooole!. "Nunca es tarde si la dicha es buena", no? Total que amb aquest panorama m'he dit, apa tira i publica el post que fa dies que tens a mitges que es veu que encara està permès parlar de Nadal. Així que aquí ho teniu, avui us presento la #mintxmasexperience !
Aquest ha estat el segon any que he participat en aquest "amic invisible" cuidat i bonic de la meva xarxa social preferida, ho sabeu, instagram. L'organitza la Maria que és l'ànima creativa de Heme workshop i saps que, rebis el que rebis, el contingut de la teva caixa et deixarà amb la boca oberta!

L'any passat la caixa en qüestió va arribar des de Girona, de la mà de les noies de "En color canela". Ens van enviar una garlanda personalitzada preciosa, feta especialment per a mi i els meus tres! Ja llavors va formar part de la decoració nadalenca i aquest Nadal, a la casa nova, hi ha ocupat un lloc d'honor al peu de l'escala i en molt bona companyia, ja ho veieu!

Aquest any la meva #mintxmasexperience ha vingut des de Madrid de part de la Carmen de "De mi hermana" i, com no podia ser d'una altra manera, em va deixar al·lucinada. El paquet es veia preparat amb molta cura i tot estava cuidat al detall. Vaig obrir els regals amb els nens i els va faltar temps per menjar-se les galetes i demanar-me si podien fer servir les llibretes. Amb una mica de pena, aquesta vegada els vaig dir que les llibretes eren meves. Heu vist quines coses més bufones? L'estrella de la caixa però, era aquest bastidor brodat a mà que, de seguida, va trobar el seu lloc a la cuina, amb les nostres fotos preferides. A mi que, segons com, fer punt de creu m'arribava a posar nerviosa, no puc imaginar el que deu costar fer una cosa així!



No cal que us digui que la llibreta del Planeta Babetes s'ha convertit en la meva llibreta preferida, oi? Em va de conya per portar el #365avuillegim organitzat!
Espero que us hagi agradat i si us animeu, ja ho sabeu, cap a finals d'octubre contacteu amb la Maria i apunteu-vos a la #mitxmasexperience. Ah, si voleu veure més creacions de la Carmen aquí i aquí veureu més cosetes.
Una abraçada,
Carla

NOTA: Jo també intento que les caixes que envio estiguin plenes de coses boniques però avui volia que les protagonistes fossin les meves amigues invisibles, si? ;-)
I una altra cosa, les fotos de la garlanda que es veuen amb el bastidor, són impreses directament des del mòbil amb l'app de Paper lover. ;-))

Dient adéu.... només al 2015,eh!!

Us pensàveu que no passaria per aquí abans d'acabar l'any? No podia acabar el 2015 sense acomiadar-me de tots vosaltres!
La veritat és que aquest mes de desembre he estat molt desapareguda i, tot i que tenia molts posts pensats, no ens enganyem, els dies segueixen tenint 24 hores! Quan te'n passes un grapat fent de follet de les joguines a Jugaia, compartint dubtes, penes i alegries amb altres mares (i algun pare!) a Moviment Nat, organitzant demostracions de Thermomix amb una bona amiga per poder guanyar-te la teva, tens tres fills que t'enyoren, un marit un pèl saturat de canalla, concerts de nadal on aplaudir molt, moltíssim, curses d'atletisme cada cap de setmana i a més, vols intentar esgarrapar una estona per cuidar-te, per cuidar-te tu i el pare de les criatures, que també t'enyora i enyores..... Escriure al blog passa a ser un luxe i no he trobat el moment. Em perdoneu, oi? Us confesso que un dels propòsits pel 2016 és organitzar-me millor amb el blog i aconseguir ser constant amb les publicacions. Un altre propòsit és ser més puntual i deixar de pensar que el temps s'estira com un xiclet, ho aconseguiré?
En fi, que avui tampoc tinc massa temps així que us deixo amb un recull de fotografies que vam fer una tarda "ociosa", són més de nadal que de fi d'any però espero que us arrenquin un somriure. Nosaltres vam gaudir molt fent-les! L'avi, com sempre, es va deixar enredar i els nens van estar encantats quan els vaig dir que saltessin a sobre el llit dels avis com si no hi hagués demà. 

Gràcies Bernat, Aran i Laia per enseyar-me tantes coses cada dia...
Gràcies Joan per aguantar-me en els pitjors moments i riure amb mi en els millors, fem un gran equip, i ho saps! Coi de Joan....
Gràcies als avis i la iaia que ens donen un cop de mà quan, in extremis, ja no ens en sortim sols.... I als tiets i les tietes que també hi són quan ens calen....
Gràcies a l'Anna, al Quim i l'Eva per ser uns grans "jefes", per compartir projectes i il·lusions amb mi i deixar-me formar-ne part. Sóc una gran afortunada....
Gràcies a tots i cada un de vosaltres que em llegiu, que m'acompanyeu a facebook o a instragam, que ens diem bon dia i ens animem els dies dolents, he conegut gent genial aquest any...
Gràcies a tots els amics del món 1.0. Amb vosaltres la vida és més divertida!..
Gràcies a la vida per tot el que som i tenim!
Des del Planeta Babetes us desitgem un molt feliç 2016! 
Una abraçada molt gran,
Carla

PD: Us avanço que l'any nou portarà novetats i nous projectes que espero que us agradin!!

Calendari d'advent, més val tard que mai!

La meva darrera entrada era una mica fosca i tenia ganes de tornar a escriure amb quelcom més alegre així que avui torno a ser aquí!
I el tema del dia és.... el calendari d'advent!
Us situo, a casa anem de tard, ens passa sovint i en termes generals, és com si ens resistíssim a creure que les hores tenen 60 minuts. El Joan diria que el problema és principalment meu i té una part de raó, tinc tendència a creure que el temps és elàstic. Per això l'any passat, al calendari de paret, el dia 1 de novembre hi deia: "Preparar kits calendari d'advent". Kits, imagineu-vos, que l'any passat tenia tantes idees que vaig pensar que podria preparar kits!! Ha ha ha ha... La realitat era que estàvem a dia 2 de desembre i els meus fills em van dir: "- Creus que aquest vespre quan dormim trobaràs el moment per fer el calendari d'advent? -", sense pressa ni pressió eh, m'ho deien així tots tranquils. Els vaig prometre que m'hi posaria aviat. Vaig estar rumiant com fer-lo, totes les idees que tenia requerien massa temps i d'això ja anava justa, de cop vaig il·luminar-me!! L'endemà que era un d'aquells dies "sola amb els meus tres" vam anar a recollir fulles amb la Laia i esgarrapant moments vaig aconseguir muntar el calendari perquè els petits el trobessin muntat al tornar d'escola.

Cada pinça aguantava la fulla i un paperet on hi trobaven escrita la sorpresa del dia. L'any anterior que, de fet, va ser el primer any que vam posar calendari d'advent, cada matí s'hi trobaven un trosset petit de xocolata o un "Lacasito" o una galeta casolana... L'any passat s'hi van anar trobant una mica de tot; rodolins bonics per començar el dia amb un somriure, petites accions a fer (dir una cosa bona del teu germà, regalar una abraçada a algú que veiem trist, ajudar a un company d'escola amb alguna cosa que li costi,...), plans poc usuals com un vespre de pizza i dibuixos animats quan no és divendres o una sortida al teatre, i, de tant en tant també una sorpresa dolça que havien de trobar per casa.
I és que crec que el calendari, entès com a dies que ens preparen per a Nadal, ens ha de servir per valorar totes aquelles petites coses que tenim, per donar importància a coses que fem en família o per retrobar moments junts fent alguna cosa que no fem sovint, etc.
Va ser una cosa que la vam haver d'explicar als nens perquè el Bernat sobretot volia seguir amb el calendari com l'any anterior!! I l'entenc eh! Que a mi també m'encanta la xocolata! Però d'alguna manera els volem transmetre que el Nadal (més enllà de la història religiosa que hi ha darrere, que també la coneixen) és època d'estar en família, d'estar agraïts per tot el que tenim, de compartir amb els altres, ... i de fer-se i rebre regals també, però que no només és això, sabeu que vull dir, oi?
En fi, espero que el nostre calendari us agradi i, si encara no heu fet el d'aquest any penseu que mai és tard! Jo encara no l'he ni començat!!!
Una abraçada,
Carla

2 anys de Laia, 1 any de bloc!

Aquest mes de febrer està sent una mica desastre. No sé si és per compensar el fet que al gener em vaig cuidar o l'estrès del trasllat imminent però a casa hem estat tots malalts un grapat de dies. El pare de les criatures i jo ens hem endut la pitjor part amb diferència i encara arrosseguem els efectes d'algun virus amb molt mala llet. Els que ens seguiu per instagram ja esteu al cas de les nostres desventures i us he de dir que s'agraeixen totes les mostres de suport i ànims virtuals!
Sigui com sigui res és per sempre i febrer s'està acabant, yupi!
I avui és un dia súper especial, fa un any que vaig escriure aquí per primera vegada i.... la Laia fa 2 anys!! Tot i les circumstàncies no volia deixar que passés el dia sense fer res especial per ella així que amb l'ajuda inestimable del meu pare, aquest matí hem sortit a fer fotos pinterestianes per deixar constància del dia d'avui. 
Ahir vaig enviar a l'avi a buscar un d'aquests globus-números gegants i trobo que les fotos queden molt divertides, el vent no ens ha deixat fer la foto que jo tenia al cap però no perdo l'esperança de tornar-ho a provar mentre el globus no es desinfli. 

Us confesso que fa mesos vaig comprar l'atrezzo d'aquestes fotos a Tiger, quan vaig veure la pissarra em van venir al cap unes fotos exactament com aquestes. No em poden agradar més!!

Abans d'ensenyar-vos les últimes us poso una mica en situació. De sempre m'han agradat molt els llibres i des de que tinc nens, se me'n van els ulls amb els contes. De fet, quan vaig obrir el bloc tenia clar que faria una secció de contes, que encara no he aconseguit arrancar-la eh! Ja se sap: "las cosas de palacio van despacio". Per compensar però, a instagram solc participar en una iniciativa que es diu #hoyleemos (#avui llegim) on moltes mares compartim els contes que llegim amb els nostres petits. Si us agrada la idea, podeu mirar l'etiqueta a IG i que sapigueu també que la Beatriz del blog Madrid, Martina and myself fa el seu particular "365project" fent cada dia una foto d'un conte i després un recull setmanal al seu bloc, us deixo l'enllaç aquí.
Ara que ja us he situat... vaig pensar que seria bonic fer una foto cada any amb el seu llibre preferit. Tan de bo se m'hagués acudit quan els altres dos eren petits!!! El de la Laia ara mateix és aquest: "Mon Grand Popimagier", un conte en francès que vam comprar quan el Bernat tenia un any al Carrefour de Bourg-Madame. Està ple d'imatges d'en Popi en diferents situacions i li encanta anar mirant i comentant cada detall.

En fi, avui ho deixo aquí, me'n vaig al llit a veure si aconsegueixo dormir avui, que tipa n'estic dels atacs de tos!
I vosaltres no us talleu, si voleu comentar quelcom, m'encanta llegir-vos als comentaris!
Una abraçada,
Carla

PD: Us deixo la banda sonora d'aquest mes i espero que us agradi tant com a mi! 

Ciudant-ME

Ja s'ha acabat el mes de gener, ha passat volant i només ens queden 11 mesos de 2015. Ufffff, quin estrès, no?
Conyes a part; no sóc de les que a principis d'any es fa una llista de propòsits perquè ja me'n faig una gairebé cada dia; el que sí faig és una llista de les coses que vull demanar a l'any que comença i repasso la llista del que vaig demanar per l'any que s'acaba. També m'agrada fer algun ritual per cap d'any, conservar certes tradicions.... espera que me n'estic anant del tema.
Al que anava, poc després que la Laia fes l'any vaig començar a sentir que ja em podia prendre alguns moments per a mi; que me'ls podia prendre i que els necessitava. Després de gairebé 7 anys mooooolt dedicada als nens i empalmant una criança rere una altra, ser conscient que amb la Laia caminant l'etapa de nadons a casa s'acabava em deuria re-connectar amb l'altra Carla, la que no és "la mare de....". Enteneu-me, que he fet moltes més coses a part de criar durant aquest temps però ells i tot el que se'n deriva, han sigut la meva principal dedicació i jo havia quedat una mica aparcada. M'és molt fàcil trobar una excusa per cancel·lar un pla que és únicament meu. A més, ho solen posar fàcil perquè just aquell dia que fa dos mesos tens programat un dinar amb amigues, un dels tres es posa amb febre o vòmits o atacs de mamitis desconsolats just el matí abans del dinar i clar, et sap greu marxar deixant aquell panorama a casa i dius: "- Bé, és igual, ja no hi vaig-".
A poc a poc he anat superant aquests moments i he anat buscant els meus moments, que no m'ha estat fàcil donar-me permís i creure que me'ls mereixo!! Òbviament, si jo tinc un moment, vol dir que algú altre, generalment el Joan, els avis o els nostres amics de l'ànima estan cuidant les criatures, siguin les tres juntes o repartides. Evidentment des d'aquí el meu immens agraïment per la seva ajuda inestimable!
Total que avui em resumeixo el que he fet PER A MI aquest mes de gener i tant de bo pugui fer un post així cada mes! Fer aquest resum m'ha fet reviure cada moment d'aquests i tornar-lo a agrair.
* Vam començar l'any prop del mar, el Joan va tenir els seus moments per anar a córrer i jo els meus per quedar-me a casa llegint una estona a soles. (A part de passar llargues estones tots junts a la platja gaudint dels meravellosos dies que va regalar l'entrada del 2015,espectacular!)

* Vaig anar a fer-me un massatge! Dos dies enrere em vaig llevar que no podia moure el coll així que vaig veure clar que era el moment!
* Vaig aconseguir fer callar la Carla que pensava que tot plegat era massa embolicat, superar els plors dels nens quan van saber que el seu pare i jo marxaríem sols, em vaig llevar a les 5:30 del matí d'un diumenge i ens vam escapar amb el Joan a Font-Romeu. Ell va córrer una cursa per la neu i jo vaig esquiar SOLA! A les 6 de la tarda érem a casa dels avis recollint la mainada, cansats però amb les piles carregadíssimes!!!

* He sortit a córrer 7 dies en les últimes dues setmanes: amb sol, amb molt fred i amb dies grisos però ho he fet i n'estic orgullosa! (Aquí gràcies altra vegada a l'avi que em cuida la Laia o els tres mentre jo faig l'escapada, i a l'àvia que prepara cremes de verdures i macarrons perquè ens estalviem de cuinar algun àpat. I love you! )

* Ens vam dedicar un dinar i una tarda de divendres amb dues bones amigues amb qui fa temps ens devíem un homenatge. (Això us ho explicaré amb detall en un altre post)
* Un vespre vam fer una trobada exprés amb une altres dues amigues. D'aquestes trobades amb el crono posat que dic jo però que t'arrenquen rialles i t'omplen d'energia.
* Dissabte vaig anar a la perruqueria. Olé!!! Sempre em sembla que anar-hi és car, i això que no em faig res més que rentar i tallar. A més em fa certa por espifiar-la amb el tallat i que després no m'agradi així que hi vaig més o menys un cop a l'any. Aquesta vegada no era "perquè em toca", que també, sinó perquè em venia de gust. I m'agrada el resultat!!!
Fins aquí el primer post de febrer.
I vosaltres que heu fet PER VOSALTRES aquest mes de gener? I pel 2015, que us heu proposat? O que li demaneu? Estaré encantada de llegir-vos als comentaris!
Una abraçada!
Carla
PD: Dir-vos que al desembre ja em vaig dedicar un dinar amb una colla d'amigues-mares fantàstiques (els inicis en la maternitat ens van unir i aquí seguim 7 anys i mig després!) i em vaig escapar a un taller sobre emocions i contes amb una altra amiga de l'ànima, d'aquestes que està en procés de permetre's aquests moments.... amb tot el meu carinyo R, te'ls mereixes!!!

A vegades, només a vegades....

Avui falta un mes menys un dia perquè la Laia faci dos anys i perquè el blog en faci un! 
I fa gairebé dos mesos que no escric.
Les vacances de nadal i el fet d'haver de buscar una casa nova, el pis on vivim el necessiten per una familiar de la propietària i l'hem de deixar tan aviat com puguem, ens ha distorionat una mica el dia a dia i anem una mica de bòlit.
Ahir va ser un diumenge que va començar al revés i encara va acabar prou bé. A la nit m'havia proposat escriure, tinc una vintena de posts a mitges, però després d'invertir una hora i un quart en el procés d'aconseguir que tots tres s'adormissin, sopar una deliciosa sopa de porros de la mama i posar-ho tot en ordre per l'endemà, no em vaig veure amb forces per fer res més.
De totes maneres, fa temps, vaig escriure un petit text que vull compartir amb vosaltres, perquè el vaig escriure fa mesos però hi ha dies que segueix tan vigent com llavors. Diria que no sóc la única que, de tant en tant se sent així; corregiu-me si m'equivoco!

"Hi ha dies, moments, que n'estic tipa, que en tinc ben prou, que estic cansada i que voldria fugar-me, o millor, que marxéssin tots i em deixessin uns dies sola a casa.
Que estic farta de sentir-me demandada, de no tenir més moments per mi que quan tothom dorm, de sentir que el meu cos no és meu, de portar nens a coll i la teta fòra, d'haver de fer tot amb una sola mà, de que m'interrompin contínuament, de dur la roba tacada, de recollir estrelletes per tota la cuina quan fem caldo per sopar, de posar rentadores, estendre roba, recollir-la, plegar-la i desar-la (no, a casa ja no es planxa a no ser que sigui im-pres-cin-di-ble), de passar l'aspirador i tenir el terra ple de molles al cap d'una hora,...
A vegades, quan estic molt apurada, els ho dic; sol ser al vespre tocant gairebé a l'hora de dormir quan ja portem tot el dia en dansa i sobretot els dies que el Joan té guàrdia:
" - Nois, avui ja en tinc prou. Estic cansada, anem a dormir i ja no vull sentir ningú més. -" .
A vegades em pregunten perquè estic cansada i un dia que els vaig dir que  tots tres junts donen molta feina el Bernat va i em diu:
"- Home però ets tu que ens vas voler tenir, no? Que no ho sabies? -".
Touché! Sí, ho sabia. O com a mínim, m'ho podia imaginar. I malgrat tot sí, jo volia tres fills (i més i tot si l'economia m'ho permetés,jajaja). I els segueixo volent, cada dia una mica més que l'anterior, perquè són el millor que hem fet en aquesta vida. Encara que, a vegades, n'estigui tipa de tot plegat. Que no d'ells."

Us ressona? O no us passa mai?
Una abraçada i bona setmana!
Carla

Dimecres Mut - Sota el gel hi ha...

"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.