La lletra de "A la deriva", el primer single "De Vent i Ales" de Txarango

Ens ha costat passar aquest any i mig sense concerts de Txarango i ho confessem, quan ens van dir que després de la nova gira i el nou disc s'acomiadaven per sempre ens va agafar una mica un patatús!!!
Per sort, els Reis Mags ens van dur les entrades per Clownia i esperàvem amb ganes el nou disc a la primavera però llavors va arribar el coronavirus i el confinament i el món, les escoles, la música,... tot va quedar en "standby".

Quan fa uns dies Txarango anunciava que tindríem nou disc el 19 de juny vam apuntar-nos el dia al calendari amb moltíssima il·lusió, després va arribar el documental de "De vent i ales" i ahir finalment, la primera cançó i el primer videoclip!!! :-)

M'he esperat fins aquest matí per veure'l per primera vegada amb els meus tres. Vaig fer el mateix amb el documental, perquè val la pena l'espera si és per compartir aquestes estrenes amb ells. Compartir l'emoció, els somriures, l'alegria i alguna llàgrima!

I avui han estat ells que han volgut escriure la lletra de "A la deriva". 

"Per si encara no està penjada i la gent la vol tenir mama...

la pots penjar al teu bloc si l'escrivim?"

I així, a dues mans i anar escoltant la cançó en bucle aquí la teniu:

A la deriva (De vent i ales,  Txarango 2020)

Tenim el cor a prova de bales 

un horitzó, també unes ales.
Hem vist caure la frontera
i en el teu cos de pols d’estrelles 

hem desfet tots els camins. 

Hem après de l'infinit
mica en mica
com balla la vida.

Ballarem aquesta nit 

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra, 

buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,

començar de nou... 

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

De Luther King, de Victor Jara
portem els somnis del Che Guevara,
jem vingut a trencar els marcs,
tenim les ales de la Rosa Parks.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou...

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

Que quan tu balles
es desfan les hores
el temps millora
sento com les animes s’animen
puc veure com volen
i troben, una nova veu de llibertat que sona,
bones vibracions per totes les persones.

Caminem sempre junts amb la mà al cor.
Som el poble viu, la flama, la foscor
som un paisatge de vida, que crida i no oblida,
som la sortida agraïda desfent mentides,
una lluita compartida.

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

 

Infinites gràcies Txarango....
Bernat, Aran, Laia i Carla

Com fer bombes de bany casolanes

Fa molts dies us vaig ensenyar que havia estat fent bombes de bany casolanes, d'aquestes que són efervescents quan les posem a la banyera i fan les delícies de petits i grans, sabeu?
Com que moltes em vau demanar com ho havíem fet m'he animat a escriure-us un post amb les instruccions per si, en el que ens queda de confinament, us voleu animar a fer-les.
Tot plegat és ideal per passar una bona estona entretinguts i després les podeu fer servir a casa o per regalar. Queden molt maques!
Això si, no espereu grans efectes espectaculars com les que podeu trobar en botigues especialitzades tipus Lush, són bombes casolanes :-)

Què necessitem? Ingredients i material:

-        Bicarbonat Sòdic

-        Àcid Cítric

-        Farina de blat de moro

-        Sal Epsom (O sal de cuina si no en tenim)

-        Olis essencials

-        Oli vegetal

-        Colorants alimentaris

-        Motlles

-        Recipient gran per fer la barreja

-        Balança o vasos medidors

-        Culleres

-        Pulveritzador amb aigua

Pas a pas per fer bombes efervescents pel bany:

1. Barrejar 250g de bicarbonat sòdic amb 125g d’àcid cítric i 125g de farina de blat de moro. Si no teniu balança de cuina podem fer servir vasos graduats o simplement tenir en compte que per cada mida que posem de bicarbonat posarem la meitat d'àcid cítric i la meitat de farina de blat de moro.
2. Dividirem 125g de sal (o una mida de sal) en diferents recipients per tenyir-la. La repartim en tants recipients com colors vulguem fer les nostres bombes i tenyim cada porció amb una o dues gotes del color desitjat.
3. Barregem una part proporcional de la primera barreja d’elements secs amb la sal del color escollit. Veureu que tota la mescla va agafant color i que els “granets” de sal sempre queden del color més intens.
4. A aquesta mescla acolorida hi afegim una cullerada d’oli vegetal i algunes gotes de l’oli essencial escollit. Barregem bé. Tindrem una textura com de sorra de platja solta.

5. Ara ens cal afegir-hi aigua molt a poc a poc per aconseguir una textura més semblant a la sorra humida. Volem aconseguir la consistència ideal per poder treballar-hi, que la massa es compacti quan la comprimim i aguanti la forma però....

ATENCIÓ!!! Si hi posem massa aigua la barreja entrarà en efervescència i es desfarà tot.

En aquest punt va molt bé el pulveritzador en spray i anar afegint aigua a “pulsacions” per no passar-nos.
6. Quan tinguem la textura ideal, omplim els motlles comprimint molt bé per tal d’evitar que es formin esquerdes en la nostra bomba.
7. Si és possible la deixem 24h dins del motlle sinó la desemmotllem amb cura i la deixem sobre una superfície plana i allunyada de la humitat per tal que s’assequi..
8. Omplim la banyera i gaudim de la nostra bomba!

Aclariments: 

Nosaltres hem fet servir uns motlles metàl·lics específics per bombes de bany però també uns de plàstic del Tiger que eren cors i estrelles per penjar a l’arbre de Nadal i uns de silicona.

Si ho feu amb motlles de silicona que no siguin molt petits ni de formes complicades perquè les bombes es trenquen molt sovint, val?

Si no teniu banyera o no voleu "malgastar" tanta aigua també es poden fer banys de peus o de mans!

Escolliu l'oli essencial que més us agradi o aquell que tingui les propietats que més cregueu que us poden ajudar en aquests moments i regaleu-vos una estona!

Si teniu dubtes els podeu deixar a comentaris i si us voleu endinsar en el món dels olis essencials em podeu enviar un mail a hola@planetababetes.com o escriure'm directament al Planeta d'Essències.

Abraçada molt gran i molts ànims a totes i tots!
Carla

Infància confinada i "todo bien oiga..."

Fa dies que dono voltes al tema i em costa trobar-hi les paraules. Durant el dia no tinc massa temps per pensar amb claredat i ordenar les idees i és quan poso el cap al coixí que em ve tot. Llavors trigo la vida a adormir-me.... en fi..., a veure si me'n surto.

Portem ja quinze dies tancats a casa i va per molt llarg, cosa que ja podíem intuir i potser ens resistíem a creure però que a hores d'ara crec que ja tots tenim assumit.

No sé a vosaltres però quan va començar el confinament a mi em van arribar dos missatges per totes bandes. Els dos suposadament destinats a fer-nos la vida més fàcil als que tenim criatures: sobretot calen rutines i que tinguin clar que això no són vacances.

Súper important! Que no es pensin que són vacances perquè clar... els pares han de teletreballar! S'ha de seguir portant el ritme!!! (Això si no has de seguir anant a treballar fora de casa o si no t'has quedat sense feina, que tela amb el panorama...)
I clar, si els pares han de treballar com si fossin a la feina, els nens fan nosa perquè, poc o molt, si tenen els pares a prop, els reclamen. Noooormal! I com ho solucionem això? Classes per internet (mails, hangouts, zooms,...), deures i que segueixin amb el curs no sigui que el perdin.

Vaaaaa, en serio? Davant d'aquesta situació d'absoluta excepcionalitat, mai viscuda per cap de nosaltres, el que ens amoïna com a societat és que no perdin el curs? Què pretenem, que sembli que tot és normal quan precisament tota normalitat se n'ha anat a regar? O el que amoïna és que hàgim pagat la quota de l'extraescolar d'anglès o de l'escola (pública, concertada o privada) i ara els mestres no estiguin treballant? O són les escoles que pateixen, sobretot les concertades i privades, que si no envien continguts els pares deixin de pagar? Per qui o per què ens estem preocupant? Pels nens? Per les famílies que no estiguin acostumades a passar tantes hores amb els fills, i menys a casa, i necessitin tenir-los ocupats amb obligacions escolars? On posem la mirada?

Això sense mencionar que, igual que tota l'oferta d'entreteniment sorgida arrel del confinament, seguir portant el ritme del curs "on-line" implica passar hores i hores asseguts davant d'una pantalla. I no ens oblidem que si en un dia normal dels de sempre, ja hi ha molts nens i nenes que no es mouen gaire, ara no poden ni sortir al carrer!

I després, van circulant vídeos preciosos amb un poema de fa no sé quants anys que diu que la gent va trobar el moment de parar i de llegir i de no sé quantes coses més; que és el moment de mirar cap endins, etc.

Doncs mira, ja us ho dic, jo no trobo temps per massa més que per la casa, pels meus tres i per no ofuscar-me quan em llevo en un dia gris. I les rutines... a qui li funcionin que les faci servir i a qui, com jo, li causin més estrès que una altra cosa, us diré un secret, no passa res!!!
La vida, encara que sigui confinada, ja en té de rutines. El dia a dia ja té un mínim d'horaris, marcats pels àpats principalment i sempre els podem puntualitzar! Però dic jo que potser en un moment com el que estem vivint no cal fer un horari com el de l'escola, amb hora del pati i tot! Que els he vist, eh!!

Personalment, si a sobre d'estar tots a casa intentant compaginar-ho tot, he de dur un horari pels nens i fer que el compleixin em moro. Jo i ells. I sento que vendre la moto que això és el que els hi convé als nens és posar pressió extra als pares, que prou en tenen aquests dies.

Per si us ajuda us explico com funcionem a casa, si a la vostra us van súper bé els horaris i les rutines i sou tots feliços, llavors no cal que seguiu llegint :-)

Es pot mandrejar fins a les 9:30, normalment llegeixen al llit, i les 10:30 és l'hora límit per haver esmorzat i haver-se vestit. Hi ha qui a quarts de 9 està dempeus i qui aprofita al màxim.
Cada dia s'ha de passar l'aspiradora i tothom col·labora amb la gestió de la roba i neteja.
Després normalment s'ocupen amb algun projecte que tinguin entre mans, recomanació de l'escola o no. I això si, sempre flueix tot millor quan un dels dos està a prop i disponible per donar un cop de mà amb el que sigui.
A l'hora de dinar i sopar estem aprofitant per involucrar-los molt més en la cuina en si. Ells en tenen ganes i també és un espai d'aprenentatge genial. Llegir i escriure receptes, fer llistes de la compra, mesurar ingredients, fer anar ganivets i fogons... aprendre a cuinar!
En algun moment del dia ens movem TOTS: dansa, ioga, exercicis de tonificació... La qüestió és moure el cos i en aquest moment sí que molts dies tirem d'alguna classe de youtube o d'algun instagram live. Dutxes, sopar i tothom al llit a les 21 h pam amunt, pam avall.
Cada dia cau alguna videotrucada a la família i de tant en tant, es truquen amb els amics i amigues però, més enllà d'això, no ha pas augmentat l'ús de les pantalles i sobrevivim :-)

Jo treballo a la nit quan dormen o els demano estones curtes si tinc alguna reunió o videotrucada concertada i la resta del dia estic més o menys disponible. El pare de les criatures segueix fent les seves guàrdies i quan està a casa fem torns per repartir-nos entre estar ocupats en coses nostres i estar disponibles pels nens.

Tot aquest rotllo per dir que no em sembla just que els demanem que visquin aquests dies com si fossin normals o com si no fossin vacances. Són dies extraordinaris en tots els sentits, dies que recordarem i recordaran tota la vida que ens quedi per viure. Són dies de crisi, de personal sanitari lluitant incansables, de molta altra gent treballant perquè els que ens quedem a casa, perquè és tot el que podem fer, no ens falti res. Són dies de dols en solitari i d'aplaudiments a les 8 del vespre.
Són dies que són de tot menys normals i són dies estranys de c*llons.
Donem-los espai, temps i paraula. Són dies per aprendre moltes altres coses més enllà del currículum del curs on estiguin. Per valorar tot el que teníem i el que TENIM, per parlar d'empatia, de solidaritat, de voluntariat, de comunitat, del bé comú per sobre de l'individual. Permetem-los i permetem-nos un mal dia, unes ganes de no fer res o de plorar per tot.
Engresquem-nos amb ells a fer aquella manualitat que sempre està pendent, aprenem junts a pintar aquarel·la, llegim-los contes, mirem plegats un documental o una pel·lícula, reflexionem junts sobre el que està passant o com se senten amb tot l'enrenou, animem-los a escriure un diari d'aquest confinament...

I no ens oblidem que el dia confinats segueix tenint 24 h, que passen de pressa i que hem de mantenir les expectatives baixes. Que no sé vosaltres, però ja fa 15 dies que dura el #joemquedoacasa i jo encara no he endreçat l'habitació dels trastos, ni fet cap curs en línia, ni canviat tots els llençols ni parlat amb totes les meves amigues ni passejat per cap museu virtual... amb prou feina em poso al dia dels whats i he trigat dues setmanes a escriure-us això. :-).

No si, al final serà una sort que ens allarguin el confinament.

Una abraçada molt i molt gran,
Carla

#joactuo i no em poso més pressió de la necessària a sobre, ni a mi ni als meus fills :-)

Planeta d'essències: la nostra comunitat al voltant dels olis essencials

Tot i que em considero una persona resolutiva i de funcionament bastant ràpid en general, hi ha processos pels quals necessito un temps i una experiència prèvia llarga abans d'atrevir-me a compartir l'aprenentatge amb qui m'envolta.
I això justament, és el que m'ha passat amb els olis essencials.
Jo vaig aterrar al món dels olis d'essencials fa ja un any i mig, de la mà d'una bona amiga, que feia mesos que me'n parlava! Va ser un mes de juny; sentint l'estiu a prop, sabent que venien dies llargs i temps en família per anar descobrint aquest món tots plegats.

Nosaltres i els olis essencials

I com ho vaig fer? Vaig invertir en el kit d'inici de Young Living i em vaig posar a olorar i investigar usos i propietats de cada un dels 12 olis que inclou el kit. A finals d'estiu ja havia esgotat l'oli d'espígol! Ja ho diuen que és l'oli essencial que t'hauries d'emportar a una illa deserta. :-). Ara, després de tots aquests mesos fent servir els olis essencials cada dia, ja sento que els tenim plenament integrats al nostre dia a dia i puc dir-vos que ens han ajudat en moltes situacions!
Per mi, el kit d'inici és una farmaciola aromàtica que m'ajuda a cuidar de l'ambient i la salut dels de casa d'una manera natural i amorosa. 
M'agrada pensar-ho tot com petits rituals: preparar el difusor, omplir-lo d'aigua, escollir els olis, engegar-lo, veure sortir el vapor fred i gaudir quan arriben les primeres notes d'olor.
El mateix passa quan preparo dilucions o sinergies per algú altre, que em sento una mica bruixa preparant pocions i m'encanta!
I el millor ritual sens dubte, són aquells cinc minuts de parar un moment i connectar amb algun dels meus tres quan em demanen que els faci un massatge: als peus, a les cames, a l'esquena, a la panxa... són estones de regal!

La nostra comunitat essencial

Durant aquest temps he anat compartint una mica la nostra experiència a través d'instagram, molt a comptagotes -:-), i he mantingut converses amb moltes de vosaltres que, encuriosides, us heu sentit atretes pels olis i les seves aplicacions. Algunes us heu animat amb el kit d'inici, d'altres amb un oli concret o amb un difusor i amb moltes seguim conversant.
És per això que m'he animat a crear el "Planeta d'Essències" una petita comunitat aromàtica per aquelles que us heu endinsat o us ve de gust endinsar-vos en aquest món aromàtic amb mi.
Al "Planeta d'Essències" podreu compartir dubtes i preguntar sense parar, compartirem i aprendrem juntes!! Perquè qualsevol procés ben acompanyades sempre és més fàcil, més divertit i millor! Jo estaré encantada d'acompanyar-vos des de la meva breu experiència i amb tot el que he anat aprenent al llarg d'aquest temps.

El logo

Encara que el "Planeta d'Essències" sigui un projecte petit el volia cuidar des del principi i per això vaig demanar a la Cèlia que em dissenyés un logo. Un logo rodó, que em servís per al grup de whatsapp, per la capçalera dels stories destacats dels olis i per un possible perfil d'instagram.
Com que m'agrada molt el seu estil i ja havíem treballat juntes pel logo de "El Club de les Mares Dignes" tenia clar que aquesta vegada tornaria a confiar en ella.
Uns quants mails després, amb proves de color, tipografies, etc... em vaig quedar encallada entre dos logos que m'agradaven a parts iguals. I així han passat unes quantes setmanes... que ja us deia que hi ha processos pels quals necessito un temps :-).
Finalment he decidit que avui, que és el meu sant, és un bon dia perquè aquest post, que fa setmanes que és a esborranys, vegi la llum. Un bon dia per presentar-vos el "Planeta d'essències" i per demanar-vos un cop de mà.
Us deixo aquí els dos logos finalistes i, tot i que diria que el tinc pràcticament decidit, m'encantaria saber la vostra opinió.
Que me'n dieu A o B?

Podeu deixar-me un comentari aquí o votar a l'enquesta que hi ha als stories d'instagram.

Com sempre... mil gràcies per ser a l'altra banda. Seguim!

Una abraçada aromàtica,

Carla

Val la pena la "crianza con apego" ?

Avui al grup de lactància i criança de Moviment Nat una mare m'ha preguntat si valia la pena.
Si jo creia de debò que valia la pena l'esforç d'intentar criar la nostra canalla així. Si valia la pena donar-los el pit a demanda, agafar-los a coll, portejar-los, dormir amb ells, ... estar tan disponibles! Criar amb consciència, amb vincle, amb respecte... digues-li com vulguis...
"- I tant!-" li he dit.
Si no hi cregués molt fermament, no hi hauria invertit tanta energia els darrers dotze anys de la meva vida. Que es diuen de pressa, eh! Dotze anys, una dècada i dos anys més, 4.380 dies, 262.800 hores, ....

Dir que val "la pena" però, sòna malament, encara que sigui una frase dita, "la pena" té una connotació negativa, com de patiment. Prefereixo dir que posar consciència a la criança de les nostres filles i fills és una inversió. I que sí que la val; la inversió, l'esforç, el temps, l'amor, ... En tots els sentits i potser sense el 100% de garanties. Però si no ho fem així, com? A mi no se m'acut una altra manera de fer-ho.

Això no vol dir que no sigui cansat, que no suposi un esforç i una revisió bastant constant de la nostra manera de fer. I tinguem clar que, malgrat això, ens equivoquem, ens equivocarem i n'anirem aprenent.

També és lícit sentir que a vegades en tens prou, que necessites un descans de fer de mare o de pare, que et cal carregar piles i que, en algun moment, desitjaries no saber tantes coses, no haver llegit tant, no sentir tant i que tot et rellisqués una mica més. Allò de "la ignorància fa la felicitat", sabeu? Però no hi ha res a fer, és una mica com quan ja has pres consciència que s'ha de reciclar, que ja no pots llençar tota la brossa barrejada al contenidor gris sense que et faci un noséque a la panxa.

Jo vull que les meves filles i el meu fill siguin feliços, bones persones i facin del món un lloc més amable. I potser penseu: "Quina flipada, com si 3 persones anessin a canviar res..." Potser 3 persones soles no poden fer gran cosa però poden tenir molta influència en el seu entorn més immediat i això, així pim pam, són un centenar de persones.

Us imagineu que aconseguim una massa crítica prou gran de personetes criades amb molt d'amor, temps, mirada i respecte? Una massa crítica de persones segures, empàtiques, autònomes, amb criteri, que se sàpiguen vàlides, suficients, plenes, amb capacitat de donar i rebre amor a dojo? Potser llavors podríem aconseguir un tsunami que canviés el món.



Jo m'ho imagino, hi crec i hi seguiré invertint.
Estic convençuda que són el millor que tenim.
Són llum, força, inquietud, ganes, un camí per recórrer!
Són una nova oportunitat, no la deixem perdre perquè "sempre s'ha fet així".
Una abraçada,
Carla

Woman'sBack: la motxilla especialment pensada per dones que han patit càncer de mama.

Si alguna cosa m'han aportat les xarxes socials, és la possibilitat de conèixer gent maca amb projectes engrescadors. A vegades, com aquesta, són projectes que sorgeixen d'altres col·laboracions, gent amb qui vas agafant confiança, vas trobant punts en comú i tens ganes de seguir-hi caminant a prop.

La Lali és una d'aquestes persones i, juntament amb la Maria, una de les ànimes que hi ha darrera de Woman'sBack. 

WOMAN'S BACK: la motxilla per a dones que han patit un càncer de mama. 

Pensada especialment perquè aquestes valentes que han superat amb èxit un càncer de mama puguin seguir endavant amb la pràctica d'esport de manera regular i autònoma. La motxilla WomansBack ajuda a evitar el desenvolupament del linfedema en aquells casos en que ha estat necessària una intervenció en els ganglis del braç. 

Això és possible eliminant una de les corretges que passa per sobre les espatlles i substituint-la per un sistema de subjecció que passa per sota del pit afectat. D'aquesta manera aquest braç queda lliure de pes i sense pressió.

Les motxilles WomansBack s'ajusten perfectament a cada dona, estan disponibles en diferents talles i evidentment en versió esquerra o dreta. A la seva web trobareu tots els models disponibles i us l'envien a casa uns cinc dies després de la vostra comanda.

Penseu que a WomansBack modifiquen i adapten manualment una a una cada motxilla als seus tallers de Barcelona!

Actualment les motxilles Woman´s Back treballen amb les marques Alpina i Montane amb capacitats que van dels 24 als 30 litres. 

Practicar esport i dur un estil de vida saludable és una de les principals recomanacions després d'haver superat un càncer de pit i a mi em fa molta il·lusió poder donar veu i posar el meu petit gra de sorra en un projecte com aquest.

Des d'aquí vull agrair a la Lali i a tot el seu equip la seva confiança en mi. Provar les WomansBack ha estat un plaer! 

Durant un intens dia d'esquí amb una gran amiga vam provar els models Eve i Martha i després jo he seguit provant la Eve en algunes excursions. Us asseguro que és còmoda, que t'acostumes ràpidament al sistema de subjecció i que el pes queda ben repartit, sense carregar l'espatlla "bona" en excés.

Admiro profundament la valentia i les ganes de tirar endavant de totes les dones que conec que han passat per aquesta p*ada. No les he vist mai perdre el somriure i és un honor comptar-les entre les meves amigues. 

Espero sincerament que la WomansBack sigui una eina més que els permeti tornar a fer tot el que feien abans amb la mateixa alegria i llibertat! 

Per qualsevol cosa ja ho sabeu, sóc a l'altra banda de les xarxes o al mail.

Una forta abraçada!

Carla

La lletra de "Tanca els ulls", la nova cançó de Txarango 💛💛💛

El dissabte vam viure el darrer concert de la gira "El cor de la terra" de Txarango al Festival Esperanzah, i com tots, va ser brutal, de pell de gallina, de cridar fort i omplir-se d'energia.

Ahir diumenge ho escrivia així al post d'instagram:

Han passat 15 mesos i 8 concerts des d’aquell primer Txarango en directe. 

Cada concert l'he compartit amb gent que estimo 

i ha estat un regal enorme gaudir junts d’aquesta música que ens fa vibrar.

Gràcies infinites Txarango per fer-nos cantar, ballar, riure, plorar.... viure! 

Gràcies per escriure lletres que emocionen i fer cançons que posen la pell de gallina.

Gràcies per aquests concerts plens de bon rotllo on gent de totes les edats es mira còmplice somrient i s’hi deixa la veu. 

Gràcies perquè en sortim suats, afònics i amb un gran somriure. 

Sou una injecció d’energia brutal i sens dubte “junts podem arribar més lluny”.

Us trobarem a faltar i esperem trobar-nos de nou ben aviat. 

I, amb l'emoció al cor, avui us porto la lletra de la seva nova cançó.
Perquè ens la van regalar a l'acabar al concert i no podíem esperar un final millor. 
Un final que, de fet, és un nou principi que tots esperem amb ganes.

Tanca els ulls (Txarango, octubre 2018)

Plou, entre tu i els altres
Sé bé que sents...

Duus a dins la mateixa guerra,
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps

Sé bé que sents...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Les estrelles són fars a l'horitzó,
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Duus a dins, inquieta i viva, la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

Quan de nit, 
nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te,
des del mar,
les sirenes del viatge, 
no ho dubtis i emprèn el vol. 
Aquí tens el meu desig...
Camina, camina lluny, 
camina com qui vol saber-ho tot,
camina fins a trencar-te, camina...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Que quan siguis lluny, 
una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu 
no pretenguin tenir-te, 
només acompanyar-te.
Que la vida... 
no sigui només un llit amable,
un passeig dolç...

Que les coses que esperes, 
no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.
Que els matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú,
sense que el necessitis.

I no deixis que les ferides s'endureixin al cor,
que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides.
Que viure, viure no és estar vius, 
viure és l'actitud d'omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius.

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Una fortíssima abraçada,
Carla

El primer comiat d'algú que estimen...

La meva besàvia va venir de Saragossa vídua i amb tres fills. Aquí es va tornar a casar i en va tenir tres més. Una d’elles, la meva àvia. La Pepi. Besàvia de 5 besnéts.
La meva àvia deia a cada aniversari “I que jo pugui veure el proper” des que jo tinc memòria.
Últimament bevia Coca-Cola a cada àpat i demanava als nens que li portessin una galeta per ella quan ells berenaven.
Era una gran seguidora del Barça, pessimista com molts dels culés que conec.
Ella, que va tenir dues filles que van morir durant la postguerra, va plorar d’alegria quan va néixer el meu pare perquè per fi... era un nen!!! I també ho va fer quan va saber que el meu primer fill ho seria. “Que les dones hem vingut a aquest món a patir” em deia.
I cada vegada que em veia donar el pit deixava anar un: “Altra vegada?” I llavors afegia que la seva nena sempre li portava la cadira per fer-la seure i que li donés pit perquè en aquella època passaven molta gana.
Ma àvia feia les millors tallarines amb tomàquet i unes “patates rosses” boníssimes. Ens duia als “autos de choque” per la festa major del poble quan passàvem dies d’estiu amb ells. I s’inventava contes llarguíssims quan ens acompanyava a dormir a mi i al meu germà. Que nosaltres ens donàvem la mà perquè la “masia” ens semblava molt gran i teníem una mica de por.
I quan els dies d’institut anàvem a dinar a casa seva sempre ens havia comprat berlines per berenar i ens donava 500 pessetes a la que podia.
Fa unes setmanes va arribar als 100 anys i ja no els va voler celebrar, que deia que ja tenia massa anys. I, en canvi, els nens flipats de tenir una besàvia centenària.
Aquest cap de setmana els tres han plorat la pena d’acomiadar, per primera vegada, algú que estimaven. 
Cada u a la seva manera i al seu temps. 
I jo també.
I ens hem abraçat i plorat junts a estones.
I hem xerrat molt de la mort, de la “llei de vida”, de la pena, del quan toca morir-se... 
I ens hem fet un grapat de rams amb les flors de la corona i hem fet bromes i ens hem intentat quedar amb les coses bones.
I estic segura que tots hem crescut una mica més, tots junts.

Coses que passen quan dones autonomia als nens....

Ahir va ser un dia de bojos. D'aquells que sort en tens d'avis, amics i companys de feina per poder arribar a tot sense morir en l'intent. I al vespre em va passar una cosa que em va fer pensar i tenia ganes de compartir amb vosaltres.

Resulta que els dos "grans" anaven d'excursió i al matí els vaig demanar que es preparessin ells les motxilles. S'hi havien de posar esmorzar, dinar, aigua i el que ells creguessin que podien necessitar. Hi havia macarrons fets així que la meva indicació va ser: "Poseu en un plat la quantitat que creieu que us menjareu i d'allà a la carmanyola."
Vam marxar tots de casa, vaig fer ronda de repartir canalla i a la tarda quan vaig recollir-los els dic: "Ostres... sabeu que al matí no us he ni preguntat que us heu endut per menjar?"
I em contesten: "Doncs has fet molt bé fet de confiar en nosaltres perquè ens ho hem menjat tot i no hem passat gens de gana. Per esmorzar dúiem entrepà de pernil salat boníssim i mandarines i els macarrons per dinar i una barreta de cereals per picar i aigua. I també hem agafat una samarreta de màniga curta per si de cas i al final no ens ha fet falta".
Genial, no? No me´ls vaig menjar a petons perquè anàvem en cotxe! :-) Que igual us sembla una parida però a mi em va emocionar com s'ho van gestionar.


I és que sé que costa no intervenir, confiar, deixar que provin, que s'equivoquin...i ho sé perquè hi ha moments en què a mi també em costa. Moments en què tinc pressa, en què tinc el cap a una altra banda, en què em surt l' "això ho fem així perquè ho dic jo que així anem més per feina, que anem tard". Maleïda pressa, eh!
Però us asseguro que quan els donem el temps, l'espai, el permís i confiem en els nens i nenes, la majoria de vegades aporten idees, solucions i arguments absolutament vàlids que als adults no ens havien ni passat pel cap!

I està clar que aquest nivell d'autonomia en els nens no arriba d'un dia per l'altre. 
Que ja tenen 8 i 10 anys.
Que suposo que, d'alguna manera, els hem anat criant així.
Animant-los a ser autònoms dins les seves possibilitats, a què es fessin responsables de les seves coses, demanant la seva col·laboració, deixant-los participar de les decisions de les quals podien participar....
I malgrat tot, tot i ser-ne conscient, en moments així m'agafen ganes d'abraçar-los molt fort perquè em sento orgullosa d'ells.... i perquè sento que se'm fan grans, i ho fan massa ràpid!!!

I així, amb una abraçada, m'acomiado fins a la propera.
Gràcies mil per llegir fins aquí!
Carla

Cursa de la Dona 2017 a Barcelona

No sempre m’he sentit còmode amb la meva condició de dona. 
De petita tenia molts més amics que amigues, m’agradava fer tot allò que es considerava “de nen”, em deien que vestia com un xicotot i quan em va venir la regla vaig tenir un disgust de mort. Us juro que no li trobava la gràcia per enlloc. 
A poc a poc vaig anar fent les paus amb el meu gènere i la maternitat em va reconciliar del tot. La màgia absoluta de gestar, parir i alletar una criatura. I va ser aquest alletar i el fet que el meu pit fes a la perfecció la seva funció, que em va reconciliar també amb una part del meu cos de la que no em sentia gens orgullosa. Avui a Barcelona 30.000 dones hem “corregut” la Cursa de la Dona per lluitar contra el càncer de pit. Totes de rosa, rialleres, fortes, juntes, úniques... mares, filles, germanes, amigues... 
Ara ja fa anys que l’energia femenina em sembla increïble, capaç de moure muntanyes, que ser dona m’omple d’orgull i m’encanta acompanyar-les i sentir-me acompanyada. 
De fet, estic bastant segura que un món en femení funcionaria bastant millor però.... mentre això no arriba que visquin els dies com el d’avui 💕💕💕💕

De quan les dones fem màgia...

Hi ha dies en que tot s'ajunta i reps notícies tristes, notícies que preocupen, notícies que no molen.... i llavors surts a sopar amb les amigues i rieu i ploreu i arregleu el món juntes. 

I n'hi ha una que diu que tots els "problemes" es solucionen quan n'apareix un de debò, i té tota la raó. 

I una altra, amb una panxa de 41 setmanes i "l'amenaça" d'una inducció i/o cesària perquè el nen ve gros i ja estem a 41; treu que està acollonida del part, del dolor, de si li fan una epsio... i parlem i parlem i fem hipòtesis i arribem a la conclusió que tot estarà bé. 

Per totes.

I ens llevem avui a les 7 del matí amb un missatge que diu: "Estic de 3 cm a l'hospital. He trencat aigües. Ja podeu encendre les espelmes..." i a les 10 un altre "Ja el tinc aquí. Tot ha anat bé! 2,900kg" amb una foto d'un bebé amb els ulls més oberts que he vist mai.

I llavors, encara que sigui per whats, tornem a riure i a plorar i a emocionar-nos juntes. 

I jo em meravello, una vegada més, del poder de les paraules, de les emocions, de les amigues, de les dones!

Una abraçada enorme a totes!
Carla

5 remeis per calmar la tos dels nens

Tenim la sort que els petits de casa no es posen gaire malalts. Algun constipat, algun virus de panxa, polls de tant en tant .... en general però, mai res greu.
Aquest hivern el més empipador ha estat, sens dubte, la tos de la més menuda i és que no hem tingut massa treva amb ella i, tot i tractar-la amb homeopatia i anar millorant, hi ha moments en què s'ha fet ben pesat!
Amb això entendreu que quan la casa Juanola i la gent de Fluirespira, es van posar en contacte amb mi perquè pogués conèixer els seus productes els digués que si sense dubtar. M'agrada tenir recursos i m'agrada que siguin el més natural possible així que la proposta m'anava genial per conèixer millor el que ens poden oferir aquestes marques i tenir-ho a mà per si de cas. A més, ambdues marques fabriquen a Catalunya i sempre és un plus comptar amb productes "de proximitat", no?

El "per si de cas" no es va fer esperar i és que divendres passat es va llevar amb febre. Per sort, la febre li va durar res i menys però la tos i els mocs van tornar a fer acte de presència. Si us dic que el pare de les criatures i jo teníem previst marxar a passar la nit de dissabte i el diumenge d'escapada en parella igual penseu que ja és mala sort, oi? Jo penso que no és casualitat però si de cas, això ja ho parlem un altre dia.
Total, que després d'una setmana lluitant contra la tos i els mocs m'he animat a compartir amb vosaltres els nostres remeis, els de sempre i els que hem incorporat aquesta setmana. Preparats?

5 remeis per calmar la tos infantil (que dic jo que també serveixen pels adults...)

1. La ceba
Més vell que anar a peu, ho sé, però l'havia de posar perquè és el que podeu tenir més a mà quan una nit la tos apareix sense avisar. Tallada i a prop del capçal de llit. A vegades hi poso una mica d'aigua i, fins i tot l'he arribat a posar sobre del radiador perquè la calor ajudés a fer sortir els vapors "màgics" de la ceba.

També diuen que va bé posar-hi sucre per sobre però no ho he provat mai. Això si, ho feu com ho feu, teniu l'aroma assegurada per tots la casa.
Algú em va parlar un dia d'un xarop casolà fet amb ceba, mel i llimona però ara no recordo com anava. Si algú s'anima a explicar-m'ho, serà molt benvingut.

2. Els coixins
Un altre clàssic, posar més coixins a sota del cap per ajudar a alçar el tòrax i que això ens ajudi a portar millor els atacs de tos. Quan són molt petits o si dormen sense coixí també va bé aixecar una mica el matalàs. En els dos casos però sempre me'ls trobo que "baixen" de la muntanya de coixins o del matalàs inclinat així que si la tos és molt persistent, acabes dormint asseguda amb ells a coll.

Imatge via The sweet home

3. El Bálsam Respiratori de PranaBB (Pranarom)

Aquest gel fa anys que l'utilitzem a casa perquè es pot fer servir en nadons a partir de 3 mesos i us asseguro que la majoria de vegades ha estat oli en un llum. Una aplicació a l'esquena, el pit i a la planta dels peus i 3 hores de son sense interrupcions per atacs de tos.
Els productes de la casa Pranarom m'encanten, són un referent mundial en aromateràpia científica i els seus olis essencials són de primera qualitat. Si voleu més informació sobre el bálsam, us deixo l'enllaç directe aquí.

4. El xarop Jarabe Juanola Tos Niños
Ja el tenia a casa així que m'ho vaig prendre com un senyal. Vaig mirar-ne la composició (altea, extracte de farigola, heura i mel) i vaig decidir provar-lo. Fa olor d'herbes i, tot i ser dolcet, deixa un gust al qual t'hi has d'acostumar. Per sort la petita, tot i dir que no li agradava, se l'ha pres cada dia; 5 ml al matí i 5 ml al vespre. Al principi després de prendre'l volia glopejar aigua, que no beure, però tres dies després ja es va acostumar al gust i no demanava ni això. El que si que he fet és guardar-lo a la nevera que aquestes coses fredes sempre passen millor, no? Al dia i mig de prendre'l la tos era més productiva i tenia menys atacs. Cinc dies més tard, la tos s'havia reduït visiblement.
Us deixo aquí l'enllaç directe per si voleu saber quin xarop és exactament.

5. Els Parches Balsámicos Fluirespira
Temps enrere els vaig veure en una farmàcia i ja em van cridar l'atenció, després de rebre'ls a casa i que tornés la tos, deu ser que els havia de provar, no? S'enganxen al pijama i desprenen una olor boníssima d'eucaliptus que dura fins a 8 hores. La meva percepció és que ens han reduït la freqüència i la intensitat dels atacs de tos nocturns des del primer dia. Aquí en teniu tota la informació.
Ull!!!! Si bé les propietats medicinals de l'eucaliptus han estat avalades per la OMS com a balsàmic, fluïdificant i descongestiu, el seu ús està contraindicat en nens menors de 2 anys i en persones asmàtiques.

També us volia comentar que un dia que la tos era molt metàl·lica i que semblava ser causada per una inflamació de la laringe la pediatra em va dir que sortíssim amb la petita embolicada amb una manta al balcó, que la posés davant d'una finestra oberta per respirar aire fred, o fins i tot davant la nevera oberta. Us he de dir que una nit molt desesperada ho vaig fer i va funcionar.

Bé, fins aquí el post d'avui. Ara m'encantaria que m'expliquéssiu els vostres truquillos! Us espero als comentaris i a les xarxes!
Bon cap de setmana!!!

Una abraçada,
Carla

PD: Que consti que Juanola i Fluirespira, quan em van enviar els seus productes, únicament em van demanar una fotografia del meu estil a instagram per ajudar-los a fer difusió de les seves campanyes. Si he escrit el post, ha estat perquè les circumstàncies ens han dut a provar els productes i crec que us pot ser útil. Petons!!!

La màgia de les petites coses o com trobar coses bones a una setmana de me

El diumenge acomiades una setmana estranya dinant a la platja amb els teus tres. Fa solet, feu volar estels i aneu a berenar xocolata desfeta. Penses que heu carregat piles per una setmana que es farà llarga comparada amb l'anterior i..... t'equivoques, de ple!
El dilluns comença justet i la cosa només fa que començar.
El dimarts el trampeges, et sembla que encara us n'esteu sortint prou bé i, al vespre, gràcies als avis i al pare de les criatures, fins i tot pots escapar-te a un sarau literari que t'encanta.
El dimecres però, caus en picat. Et ve la regla, la teva filla petita decideix deixar claríssim que ella no vol anar a l'escola i que vol estar amb tu, et discuteixes amb persones que estimes, et surt una pansa i perds la targeta de crèdit. Et desbordes i no pots parar de plorar. Et cagues en les hormones, l'estrès, el cansament, el Nadal i tot plegat!
El dijous comences amb mal de cap i la sensació, que ja comença a ser permanent, que no arribes enlloc. La petita t'enyora, tant que el pare de les criatures no la deixa a l'escola, el gran diu que tot va bé i la mitjana fa dies que arrossega un tema amb les amigues que sents que no pots acabar d'acompanyar com cal.
I divendres? Ai, el divendres..... El calendari d'advent anuncia que el pare està de guàrdia però que la mare no treballa a la tarda i la podreu passar junts sense presses a casa, que sopareu bikinis i cacaolat. El tió s'ha tirat uns pets i hi ha un parell de lacasitos per cada un, hi ha somriures i temps per esmorzar amb calma peeeerò.... abans de sortir de casa algú ja et fa saber que té un mal dia i quan arribes a l'escola la cosa empitjora. Marxes amb llàgrimes als ulls, el cor encongit i la promesa que a la tarda la reculls tu. Respires, saps que hi està bé, que li passarà, que l'acompanyen amb respecte, empatia i que l'envolten braços amorosos, .... Però et tornes a desbordar. Merda de setmana!
I llavors arriba la màgia de les petites coses i de les grans persones que t'envolten: et desfogues amb un parell d'amigues, en directe i per telèfon, reps un whatsapp de primeríssssima mà 15 minuts després de sortir que et tranquil·litza dient que s'ha calmat i que juga contenta, arribes a la feina i el jefe es marca un detall gegant i aparèixer amb dues safates d'esmorzar, dolç i salat! Estàs tan tova que no saps si riure o plorar. Al llarg del dia l'amiga espia número u et diu que ha vist la petita feliç a l'hora de l'esmorzar i l'amiga número dos et torna a fer arribar bones notícies al migdia.
I reculls tres nens aparentment contents però moooolt cansats, la tarda és intensa i plena de petits drames quotidians que no et donen treva. I en un moment donat sospires: "Osti tu.... no puc més..." i el gran et diu: "- Explota, mama, explota... no, millor no..." I t'abraça fort. I la mitjana s'afanya a recollir el merder d'aigua que inunda el lavabo i la petita s'acaba de posar el pijama.
Quan per fi s'han adormit t'asseus i buides el pap teclejant davant de l'ordinador.
I malgrat el desànim i el punt de mal humor que t'habita, t'esforces a repassar la setmana i buscar aquells petits moments màgics que, malgrat tot hi ha hagut cada dia.
El moment sofà+sèrie del dilluns al vespre.
La tarda de dimarts muntant l'arbre de Nadal a casa dels avis entre anades i tornades de les classes de música.
La nit envoltada d'àlbums il·lustrats i amigues amb qui comparteixes l'afició pels contes.
Els somriures dels clients del dimecres i les abraçades llargues.
Les converses de whatsapp plenes de mares estressades i idees esbojarrades.
Saber que la mitjana s'ha confiat a la seva mestra i que ella ha arribat allà on tu no pots fer-ho, gràcies S!
Trobar la targeta de crèdit mig amagada sota uns fulles al mig del carrer.
Conversar amb les mares del grup i voler-los dir que, a vegades, és tan "terapèutic" per elles com per tu, que la tribu és la tribu i que és indispensable per no parar boig.
Sostenir un nadó inquiet en braços i sentir que es relaxa.
Fer quatre llistes i sentir que poses una mica d'ordre al caos dels regals nadalencs.
Encendre unes espelmes i acabar-te el llibre que t'estaves llegint i que casualment porta per títol: "La màgia de les petites coses".

Una abraçada,
Carla

Descobrint l'Espluga de Francolí en família: 3 plans que no us podeu perdre i un allotjament diferent

A casa no tenim gaire tradició d'anar a fer turisme d'interior ni de baixar cap avall, sempre tenim tirada a anar "cap amunt" així que, quan des de la Xanascat (Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya) ens van proposar d'anar a gaudir d'un cap de setmana a l'alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí, no ens ho vam pensar dues vegades. Anar d'alberg sempre és una aventura, teníem ganes de descobrir indrets nous i les trobades amb altres blocaires sempre són divertides! La zona ens va sorprendre gratament així que avui us porto tres propostes per fer amb els nens si baixeu cap allà.

Visitar el Monestir de Poblet
Nosaltres vam arribar fins al Monestir de Poblet seguint un joc d'orientació que ens va preparar la gent de Drac Actiu. Petits i grans ens ho vam passar pipa caminant entre vinyes, camps d'olivera i d'ametllers tot resolent enigmes i trobant fites. La caminada des de l'Alberg Jaume I fins al Monestir de Poblet són uns 15 minuts a pas de nen, anant vam trigar una mica més tot jugant però a la tornada, que anàvem per feina i la gana ja apretava, va ser un pim pam.

El conjunt monumental de Poblet va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1991 i la veritat és que és impressionant. Quan entres allà no pots deixar de meravellar-te per cada edifici i preguntar-te tot el que deuen haver vist aquelles pedres. Aquell dia no vam arribar a temps per la visita guiada però aquí us deixo l'enllaç a la seva web on teniu tota la informació.

Museu de la Vida Rural
Visitar museus és una activitat que no fem gairebé mai, deu ser que l'aire lliure ens crida massa... Amb tot el Museu de la Vida Rural va superar amb nota les nostres reticències i fins i tot els nens van gaudir passejant pels seus 4.000 metres quadrats tot descobrint d'on surt la farina, l'oli o el vi entre d'altres coses. A la zona d'oficis antics hi vam poder veure com es feien els cistells, les botes, com treballaven els ferrers, els fusters,,... La posada en escena de cada exposició està molt ben cuidada i els audiovisuals fan la visita encara més entretinguda.

Sens dubte el que més va triomfar va ser la visita a l'hort ecològic on els petits van poder collir tot allò que van voler ( i que estava a punt per ser collit) i van plantar una escarola cada un per endur-se-la a casa.

El Museu de la Vida Rural té una pàgina web  molt complerta on hi trobareu tota la informació pràctica que us calgui.

El paratge natural de Poblet i els bolets pintats del bosc de Castellfollit
De totes, aquesta va ser l'activitat que més vam gaudir, no cal que us digui perquè oi?.
El diumenge es va llevar una mica gris i un plugim finet ens va acompanyar per tot l'itinerari però el bosc estava tan bonic i anàvem tan decidits a descobrir tots els bolets pintats que ni l'amenaça de pluja va poder nosaltres. La tardor al bosc té quelcom de màgic, no creieu?

El paratge natural de Poblet és un paratge protegit i es troba inclòs dins la xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, aquí us deixo l'enllaç directe a l'itinerari micològic pel bosc de Castellfollit on us podreu descarregar el PDF de l'itinerari per si us animeu a anar a trobar bolets pintats als arbres. Nosaltres en vam trobar tres i llavors vam fer una drecera per uns corriols plens de rastres de porc senglar fins arribar al punt on haviem deixat el cotxe.

Allotjar-se en un alberg
No puc acabar el post d'avui sense fer-vos cinc cèntims sobre l'Alberg Jaume I. Per mi, l'edifici té un encant indiscutible, sostres alts, un menjador amb grans finestrals, un pati amb arbres i taules ideal per prendre la fresca o llegir a l'ombra els dies de calor, una altra zona exterior asfaltada que recordava molt a un claustre, fins i tot una petita sala de jocs pels més menuts! La piscina ja estava tancada però a l'estiu s'hi ha d'estar d'allò més bé.
Les habitacions on ens vam allotjar eren les típiques amb lliteres i el mobiliari just. Aquesta vegada el bany era compartit, i un pèl antic; s'ha de reconèixer que això pot ser una mica incòmode si vas amb nens molt petits. Personalment però, estem acostumats a anar amb la caravana, que no té lavabo, i per dues nits no ens va suposar cap problema, ens adaptem a gairebé tot! De totes maneres, si aneu d'alberg amb la familia, ja sigui per lliure o dins del programa Vacances en Familia, es solen asignar les habitacions amb bany interior i així si que ja és un plan absolutament recomanable i més econòmic que anar d'hotel!
Les hores dels àpats tenen el seu rotllo. Recorda una mica com quan anàvem de colònies, vas passant amb la teva safata per agafar cada plat i després toca escollir taula dins un menjador enorme!
La veritat és que va ser un cap de setmana d'allò més divertit, petits i grans ens ho vam passar molt bé i per nosaltres no haver de cuinar durant dos dies sencers és un regalàs!!! Sabeu el que és poder apurar i tornar d'una excursió a les 13:45 sabent que a les 14:10 estarem tots asseguts a taula amb el dinar calent? Això és vida, si senyor!!!
Des d'aquí el nostre agraïment a tot el personal de l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí i a Xanascat per haver-nos permès compartir aquest cap de setmana tan xulo! I als nostres companys d'aventures, ens veiem a la propera!

I vosaltres, digueu-me, us agrada la idea d'anar d'alberg? I fer turisme d'interior?
Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Si sou seguidors de Xanascat al facebook o al twitter estigueu al cas dels albergs que entren dins la promoció Face-Free, t'allotges la nit del dissabte i et regalen la del divendres! Teniu tota la informació aquí.