Argila blanca amb esperit de Nadal

Pel que fa als olis essencials, ho sé, tinc pendent escriure-us un post presentat el kit d'inici com cal però mentrestant, i com que Nadal ja treu el cap per la cantonada, us comparteixo una manualitat per fer amb els nens i nenes. Nosaltres la vam fer l'any passat i és súper resultona. Ens va agradar molt a tots, és adaptable a nens de diferents edats i el resultat és útil!!!

Per fer aquestes figures nadalenques d'argila blanca necessitareu:
- Argila blanca
- Corró de fusta
- Motlles de galetes
- Segells o tampons per poder escriure missatges
- Cordill rústic o de coloraines tipus baker-twine
- L'oli essencial "Christmas Spirit" o un altre que us agradi

Segur que amb les fotos us fareu una idea de seguida però us explico una mica.
Estirem bé l'argila com si fos una massa de galetes i quan té el gruix ideal, ni molt prim perquè no se'ns trenqui però tampoc molt gruixut perquè les peces no pesin massa, tallem les formes que ens agradin amb els motlles. També podem estampar-hi textos amb segells o a mà, texturitzar amb fulles seques, etc. I molt important, per poder penjar les peces recordeu fer-los un forat suficientment gran perquè hi passi el cordill!!
Quan tenim les peces acabades les deixem assecar a l'aire. Depenent del gruix triguen entre 1 i 2 dies.
Un cop seques hi vam posar una gota d'oli essencial a la part de darrere i, les que eren per regalar, les vam embossar.
Quan s'obria la bosseta feia una olor deliciosa!!!

Les figuretes d'argila blanca les podem fer servir per penjar a l'arbre, decorar la casa, els regals de Nadal, etc. L'any passat en vam preparar unes per les mestres dels petits de la casa i la resta van decorar paquets, a tothom li van encantar!

Espero que us hagi agradat la idea i que m'expliqueu que tal si ho feu!

Una abraçada!!!

Carla

D'amics invisibles 2.0.... #mintxmasexperience

Ja sé que les festes fa dies que s'han acabat però les vaig viure tan intensament a Jugaia i tan poc a casa que, un cop passada la marabunta, encara he seguit en mode nadalenc unes setmanes més, decoració de casa inclosa. I devia ser que havia de ser així perquè el carter, que es deu haver saltat casa nostra des del 10 de desembre, ens va deixar aquest divendres passat la bústia plena de felicitacions nadalenques! Si senyor a dia 22 de gener vam rebre les postals de Nadal que amics del 1.0 i del 2.0 ens havien enviat per felicitar-nos les festes, ooooole!. "Nunca es tarde si la dicha es buena", no? Total que amb aquest panorama m'he dit, apa tira i publica el post que fa dies que tens a mitges que es veu que encara està permès parlar de Nadal. Així que aquí ho teniu, avui us presento la #mintxmasexperience !
Aquest ha estat el segon any que he participat en aquest "amic invisible" cuidat i bonic de la meva xarxa social preferida, ho sabeu, instagram. L'organitza la Maria que és l'ànima creativa de Heme workshop i saps que, rebis el que rebis, el contingut de la teva caixa et deixarà amb la boca oberta!

L'any passat la caixa en qüestió va arribar des de Girona, de la mà de les noies de "En color canela". Ens van enviar una garlanda personalitzada preciosa, feta especialment per a mi i els meus tres! Ja llavors va formar part de la decoració nadalenca i aquest Nadal, a la casa nova, hi ha ocupat un lloc d'honor al peu de l'escala i en molt bona companyia, ja ho veieu!

Aquest any la meva #mintxmasexperience ha vingut des de Madrid de part de la Carmen de "De mi hermana" i, com no podia ser d'una altra manera, em va deixar al·lucinada. El paquet es veia preparat amb molta cura i tot estava cuidat al detall. Vaig obrir els regals amb els nens i els va faltar temps per menjar-se les galetes i demanar-me si podien fer servir les llibretes. Amb una mica de pena, aquesta vegada els vaig dir que les llibretes eren meves. Heu vist quines coses més bufones? L'estrella de la caixa però, era aquest bastidor brodat a mà que, de seguida, va trobar el seu lloc a la cuina, amb les nostres fotos preferides. A mi que, segons com, fer punt de creu m'arribava a posar nerviosa, no puc imaginar el que deu costar fer una cosa així!



No cal que us digui que la llibreta del Planeta Babetes s'ha convertit en la meva llibreta preferida, oi? Em va de conya per portar el #365avuillegim organitzat!
Espero que us hagi agradat i si us animeu, ja ho sabeu, cap a finals d'octubre contacteu amb la Maria i apunteu-vos a la #mitxmasexperience. Ah, si voleu veure més creacions de la Carmen aquí i aquí veureu més cosetes.
Una abraçada,
Carla

NOTA: Jo també intento que les caixes que envio estiguin plenes de coses boniques però avui volia que les protagonistes fossin les meves amigues invisibles, si? ;-)
I una altra cosa, les fotos de la garlanda que es veuen amb el bastidor, són impreses directament des del mòbil amb l'app de Paper lover. ;-))

Què llegim al planeta i BiraBiro Editorial

Ja us he comentat alguna vegada que llegir era una de les meves passions quan era petita, oi? Tant el pare de les criatures com jo sempre hem procurat que els petits de casa tinguin una bona selecció de contes i els llibres són un regal habitual pels aniversaris, festes de Nadal, Sant Jordi, evidentment, i fins i tot, per alguna caiguda de dents. La nostra col·lecció és extensa i a més, la completem amb visites gairebé setmanals a la biblioteca. Allà triem, llegim, remenem i ens emportem un bon grapat de llibres que ens acompanyen durant unes setmanes a casa. Així podem descobrir nous contes cada mes, decidir quins ens agraden, quins no, descobrir nous autors o il·lustradors, etc. sense malmetre la butxaca que, al final, el pressupost no dóna per tant!!  Els que ens seguiu a instagram sabeu que tenim el nostre propi hastag  #quellegimalplaneta on trobareu un bon grapat de recomanacions de coses que triomfen a casa.
I parlant de coses que agraden a casa, avui us vull parlar de BiraBiro Editorial. Ja sabeu que tinc debilitat per projectes petits, novells i que arriben amb empenta així que amb això ja us podeu fer una idea del que podeu esperar d'aquesta nova editorial independent de literatura infantil i juvenil. 
Just van inaugurar el seu catàleg aquest passat mes de juny i de moment, tot el que han publicat ens ha agradat molt! Parteixen de la idea que la literatura infantil ha de proporcionar entreteniment de qualitat als infants i si s'aconsegueix això, és molt més probable que s'assoleixin amb èxit totes les altres funcions atribuïdes tradicionalment a la literatura com són la d'educar, emocionar i ensenyar. Aposten per la diversitat respecte a tipologies de llibres i així a casa ja hem pogut gaudir del llibre-joc dels dolços "Qui Què Qui" d'Oliver Tallec, de les aventures d'en Billy de Catharina Valckx amb el "Potes enlaire"  i el "Billy i el bisó", de la genial Lola d'Anne Villeneuve a "La Lola se'n va a l'Àfrica"  i dels embolics d'en Jake de Ken Spillman i Chris Nixon a "El caos monstruós d'en Jake".

Si visiteu l'enllaç que hi ha a cada títol trobareu més informació de cada un d'ells i a instagram també hi he fet una petita ressenya a cada foto. Que us han semblat? M'encantarà conèixer la vostra opinió! 
Ara només em queda dir-vos que si us agraden, ja els podeu comprar tranquil·lament des del sofà de casa i us els porten a casa sense despeses d'enviament! Qualsevol d'ells és una bona opció pel Tió! 
Per cert, com porteu la planificació de compres nadalenques? Jo no la porto!!!! 
Una abraçada,
Carla
PD: Si us ve de gust, trobareu altres posts sobre la nostra afició a la lectura aquí i aquí.

*Post en col·laboració amb BiraBiro Editorial

Calendari d'advent, més val tard que mai!

La meva darrera entrada era una mica fosca i tenia ganes de tornar a escriure amb quelcom més alegre així que avui torno a ser aquí!
I el tema del dia és.... el calendari d'advent!
Us situo, a casa anem de tard, ens passa sovint i en termes generals, és com si ens resistíssim a creure que les hores tenen 60 minuts. El Joan diria que el problema és principalment meu i té una part de raó, tinc tendència a creure que el temps és elàstic. Per això l'any passat, al calendari de paret, el dia 1 de novembre hi deia: "Preparar kits calendari d'advent". Kits, imagineu-vos, que l'any passat tenia tantes idees que vaig pensar que podria preparar kits!! Ha ha ha ha... La realitat era que estàvem a dia 2 de desembre i els meus fills em van dir: "- Creus que aquest vespre quan dormim trobaràs el moment per fer el calendari d'advent? -", sense pressa ni pressió eh, m'ho deien així tots tranquils. Els vaig prometre que m'hi posaria aviat. Vaig estar rumiant com fer-lo, totes les idees que tenia requerien massa temps i d'això ja anava justa, de cop vaig il·luminar-me!! L'endemà que era un d'aquells dies "sola amb els meus tres" vam anar a recollir fulles amb la Laia i esgarrapant moments vaig aconseguir muntar el calendari perquè els petits el trobessin muntat al tornar d'escola.

Cada pinça aguantava la fulla i un paperet on hi trobaven escrita la sorpresa del dia. L'any anterior que, de fet, va ser el primer any que vam posar calendari d'advent, cada matí s'hi trobaven un trosset petit de xocolata o un "Lacasito" o una galeta casolana... L'any passat s'hi van anar trobant una mica de tot; rodolins bonics per començar el dia amb un somriure, petites accions a fer (dir una cosa bona del teu germà, regalar una abraçada a algú que veiem trist, ajudar a un company d'escola amb alguna cosa que li costi,...), plans poc usuals com un vespre de pizza i dibuixos animats quan no és divendres o una sortida al teatre, i, de tant en tant també una sorpresa dolça que havien de trobar per casa.
I és que crec que el calendari, entès com a dies que ens preparen per a Nadal, ens ha de servir per valorar totes aquelles petites coses que tenim, per donar importància a coses que fem en família o per retrobar moments junts fent alguna cosa que no fem sovint, etc.
Va ser una cosa que la vam haver d'explicar als nens perquè el Bernat sobretot volia seguir amb el calendari com l'any anterior!! I l'entenc eh! Que a mi també m'encanta la xocolata! Però d'alguna manera els volem transmetre que el Nadal (més enllà de la història religiosa que hi ha darrere, que també la coneixen) és època d'estar en família, d'estar agraïts per tot el que tenim, de compartir amb els altres, ... i de fer-se i rebre regals també, però que no només és això, sabeu que vull dir, oi?
En fi, espero que el nostre calendari us agradi i, si encara no heu fet el d'aquest any penseu que mai és tard! Jo encara no l'he ni començat!!!
Una abraçada,
Carla

Sant Jordi

El 23 d'abril és, sens dubte, un dels meus dies preferits. 
Dia de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa, dia d'anar sols a Barcelona en tren i passejar des del carrer Provença fins Plaça Catalunya per una Rambla plena de gom a gom; de llibres, roses, gent,... m'encanta l'ambient que s'hi respira! M'agrada passejar per les parades, anar mirant llibres i més llibres, escollir amb cura els contes pels nens, sorprendre'm amb cada rosa diferent que trobem,... sempre és un matí que ens regalem amb el Joan i això no passa gaire sovint!

A la Rambla hi vam trobar roses de de tot tipus i fetes amb materials ben diversos: paper de diari, tovallola, feltre, fusta i, fins i tot de galeta! (Que són les que vaig fer jo per Sweetopia Bcn, ejem ejem, escombrant cap a casa...)

La tarda però "són figues d'un altre paner", des que tenim criatures, anem a fer el volt a Sabadell i us confesso que acabem tots esgotats i estressadíssims! És una d'aquelles coses absolutament previsibles però que, inexplicablement, cada any repetim; perquè és Sant Jordi, és bonic, et fa il.lusió que els nanos visquin la tradició..... I dic jo que l'endemà devem patir un reseteig de la memòria en la que t'esborren l'atabalament de la tarda anterior;  gent per tot arreu, nens saltant intentant veure les parades de llibres, nens avorrits que t'estiren la màniga quan tu intentes mirar un llibre (o saludar aquell amic que fa dies que no veies i que, vès per on, també ha decidit anar a viure la tradició en familia), nenes que reclamen la seva rosa, homes atabalats que no veuen la teva nena petita que està ajupida recollint un pètal de rosa i te l'atropellen,....en fi, que com que estic gairebé segura que l'any que ve repetirem, aquest any he decidit posar-ho per escrit a veure si així conservem el record i no ens emboliquem.
I vosaltres, que feu per Sant Jordi?
Una abraçada!
Carla

PD: Si si, properament us presentaré els que han estat el nostres llibres de Sant Jordi. (És que si ho faig aquí això serà com la història interminable!)