La lletra de "A la deriva", el primer single "De Vent i Ales" de Txarango

Ens ha costat passar aquest any i mig sense concerts de Txarango i ho confessem, quan ens van dir que després de la nova gira i el nou disc s'acomiadaven per sempre ens va agafar una mica un patatús!!!
Per sort, els Reis Mags ens van dur les entrades per Clownia i esperàvem amb ganes el nou disc a la primavera però llavors va arribar el coronavirus i el confinament i el món, les escoles, la música,... tot va quedar en "standby".

Quan fa uns dies Txarango anunciava que tindríem nou disc el 19 de juny vam apuntar-nos el dia al calendari amb moltíssima il·lusió, després va arribar el documental de "De vent i ales" i ahir finalment, la primera cançó i el primer videoclip!!! :-)

M'he esperat fins aquest matí per veure'l per primera vegada amb els meus tres. Vaig fer el mateix amb el documental, perquè val la pena l'espera si és per compartir aquestes estrenes amb ells. Compartir l'emoció, els somriures, l'alegria i alguna llàgrima!

I avui han estat ells que han volgut escriure la lletra de "A la deriva". 

"Per si encara no està penjada i la gent la vol tenir mama...

la pots penjar al teu bloc si l'escrivim?"

I així, a dues mans i anar escoltant la cançó en bucle aquí la teniu:

A la deriva (De vent i ales,  Txarango 2020)

Tenim el cor a prova de bales 

un horitzó, també unes ales.
Hem vist caure la frontera
i en el teu cos de pols d’estrelles 

hem desfet tots els camins. 

Hem après de l'infinit
mica en mica
com balla la vida.

Ballarem aquesta nit 

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra, 

buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,

començar de nou... 

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

De Luther King, de Victor Jara
portem els somnis del Che Guevara,
jem vingut a trencar els marcs,
tenim les ales de la Rosa Parks.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.

Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou...

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

Que quan tu balles
es desfan les hores
el temps millora
sento com les animes s’animen
puc veure com volen
i troben, una nova veu de llibertat que sona,
bones vibracions per totes les persones.

Caminem sempre junts amb la mà al cor.
Som el poble viu, la flama, la foscor
som un paisatge de vida, que crida i no oblida,
som la sortida agraïda desfent mentides,
una lluita compartida.

Uooooh que la vida es pari fins que surti el sol
Uooooh junts…a la deriva
Uooooh que la vida esclati com nosaltres dos
Uooooh Uooooh...

 

Infinites gràcies Txarango....
Bernat, Aran, Laia i Carla

Com fer bombes de bany casolanes

Fa molts dies us vaig ensenyar que havia estat fent bombes de bany casolanes, d'aquestes que són efervescents quan les posem a la banyera i fan les delícies de petits i grans, sabeu?
Com que moltes em vau demanar com ho havíem fet m'he animat a escriure-us un post amb les instruccions per si, en el que ens queda de confinament, us voleu animar a fer-les.
Tot plegat és ideal per passar una bona estona entretinguts i després les podeu fer servir a casa o per regalar. Queden molt maques!
Això si, no espereu grans efectes espectaculars com les que podeu trobar en botigues especialitzades tipus Lush, són bombes casolanes :-)

Què necessitem? Ingredients i material:

-        Bicarbonat Sòdic

-        Àcid Cítric

-        Farina de blat de moro

-        Sal Epsom (O sal de cuina si no en tenim)

-        Olis essencials

-        Oli vegetal

-        Colorants alimentaris

-        Motlles

-        Recipient gran per fer la barreja

-        Balança o vasos medidors

-        Culleres

-        Pulveritzador amb aigua

Pas a pas per fer bombes efervescents pel bany:

1. Barrejar 250g de bicarbonat sòdic amb 125g d’àcid cítric i 125g de farina de blat de moro. Si no teniu balança de cuina podem fer servir vasos graduats o simplement tenir en compte que per cada mida que posem de bicarbonat posarem la meitat d'àcid cítric i la meitat de farina de blat de moro.
2. Dividirem 125g de sal (o una mida de sal) en diferents recipients per tenyir-la. La repartim en tants recipients com colors vulguem fer les nostres bombes i tenyim cada porció amb una o dues gotes del color desitjat.
3. Barregem una part proporcional de la primera barreja d’elements secs amb la sal del color escollit. Veureu que tota la mescla va agafant color i que els “granets” de sal sempre queden del color més intens.
4. A aquesta mescla acolorida hi afegim una cullerada d’oli vegetal i algunes gotes de l’oli essencial escollit. Barregem bé. Tindrem una textura com de sorra de platja solta.

5. Ara ens cal afegir-hi aigua molt a poc a poc per aconseguir una textura més semblant a la sorra humida. Volem aconseguir la consistència ideal per poder treballar-hi, que la massa es compacti quan la comprimim i aguanti la forma però....

ATENCIÓ!!! Si hi posem massa aigua la barreja entrarà en efervescència i es desfarà tot.

En aquest punt va molt bé el pulveritzador en spray i anar afegint aigua a “pulsacions” per no passar-nos.
6. Quan tinguem la textura ideal, omplim els motlles comprimint molt bé per tal d’evitar que es formin esquerdes en la nostra bomba.
7. Si és possible la deixem 24h dins del motlle sinó la desemmotllem amb cura i la deixem sobre una superfície plana i allunyada de la humitat per tal que s’assequi..
8. Omplim la banyera i gaudim de la nostra bomba!

Aclariments: 

Nosaltres hem fet servir uns motlles metàl·lics específics per bombes de bany però també uns de plàstic del Tiger que eren cors i estrelles per penjar a l’arbre de Nadal i uns de silicona.

Si ho feu amb motlles de silicona que no siguin molt petits ni de formes complicades perquè les bombes es trenquen molt sovint, val?

Si no teniu banyera o no voleu "malgastar" tanta aigua també es poden fer banys de peus o de mans!

Escolliu l'oli essencial que més us agradi o aquell que tingui les propietats que més cregueu que us poden ajudar en aquests moments i regaleu-vos una estona!

Si teniu dubtes els podeu deixar a comentaris i si us voleu endinsar en el món dels olis essencials em podeu enviar un mail a hola@planetababetes.com o escriure'm directament al Planeta d'Essències.

Abraçada molt gran i molts ànims a totes i tots!
Carla

Argila blanca amb esperit de Nadal

Pel que fa als olis essencials, ho sé, tinc pendent escriure-us un post presentat el kit d'inici com cal però mentrestant, i com que Nadal ja treu el cap per la cantonada, us comparteixo una manualitat per fer amb els nens i nenes. Nosaltres la vam fer l'any passat i és súper resultona. Ens va agradar molt a tots, és adaptable a nens de diferents edats i el resultat és útil!!!

Per fer aquestes figures nadalenques d'argila blanca necessitareu:
- Argila blanca
- Corró de fusta
- Motlles de galetes
- Segells o tampons per poder escriure missatges
- Cordill rústic o de coloraines tipus baker-twine
- L'oli essencial "Christmas Spirit" o un altre que us agradi

Segur que amb les fotos us fareu una idea de seguida però us explico una mica.
Estirem bé l'argila com si fos una massa de galetes i quan té el gruix ideal, ni molt prim perquè no se'ns trenqui però tampoc molt gruixut perquè les peces no pesin massa, tallem les formes que ens agradin amb els motlles. També podem estampar-hi textos amb segells o a mà, texturitzar amb fulles seques, etc. I molt important, per poder penjar les peces recordeu fer-los un forat suficientment gran perquè hi passi el cordill!!
Quan tenim les peces acabades les deixem assecar a l'aire. Depenent del gruix triguen entre 1 i 2 dies.
Un cop seques hi vam posar una gota d'oli essencial a la part de darrere i, les que eren per regalar, les vam embossar.
Quan s'obria la bosseta feia una olor deliciosa!!!

Les figuretes d'argila blanca les podem fer servir per penjar a l'arbre, decorar la casa, els regals de Nadal, etc. L'any passat en vam preparar unes per les mestres dels petits de la casa i la resta van decorar paquets, a tothom li van encantar!

Espero que us hagi agradat la idea i que m'expliqueu que tal si ho feu!

Una abraçada!!!

Carla

Mandales i creacions amb materials naturals

Fa moooooolts temps que tenia aquest post a esborranys i ara que ja tenim la tardor aquí i tot torna a estar ple de fulles, glans, castanyes... he pensat que havia de treure una horeta de sota les pedres i preparar-vos-el perquè és una activitat creativa molt xula i súper econòmica.
No m'enrotllaré gaire perquè el post és molt visual i una imatge val més que mil paraules.
El que us proposo avui és preparar un obrador de materials naturals perquè els nens puguin deixar volar la imaginació tot fent mandales o creacions lliures. No hi ha instruccions ni regles, tot s'hi val!

Per començar ja teniu una bona excusa per sortir al bosc o a buscar material: pedres, glans, branquillons, molsa, fulles de diferents mides i colors, castanyes,... També hi podem afegir coses que tinguem per casa com fruits secs amb closca, les closques mateixes, petxines,... 

Per mi, l'estètica i la presentació de la proposta, i en general de qualsevol espai de joc,  és important així que vaig col·locar tot el material classificat en diferents recipients i ho vaig repartir sobre una planxa de melamina blanca. (Diria que era una porta d'armari de cuina de l'outlet de l'Ikea) 
D'aquesta manera el tros de fusta invita a crear com si es tractés d'un full en blanc

A vegades ho presento així i ja està. Quan els nens em pregunten dic alguna cosa: "Mira m'ha semblat bonic i que potser voldríeu fer alguna cosa amb tots aquests materials". 
D'altres vegades faig jo una petita creació que serveixi de punt de partida. Deixo una provocació que els convidi a acostar-se al material i a investigar.
I inevitablement, quan ells ja han fet i desfet jo també m'hi acabo posant. 

M'encanta veure com es deixen anar i com, al seu estil, cada un va creant allò que li passa pel cap. A vegades van amb una idea molt concreta del que volen fer i d'altres simplement deixant-se dur per les mans i veient que va sorgint.

Així apareixen personatges, edificis, mandales senzilles i d'altres més treballades, diferents composicions amb el material, els colors, les línies... i finalment, poden aparèixer fins i tot paraules!

Espero que el post us serveixi d'inspiració i que m'ensenyeu totes les vostres creacions!

Una abraçada,
Carla

PD: Com sempre, estic a l'alta banda dels comentaris, els mails, les xarxes... ens hi veiem!

La lletra de "Tanca els ulls", la nova cançó de Txarango 💛💛💛

El dissabte vam viure el darrer concert de la gira "El cor de la terra" de Txarango al Festival Esperanzah, i com tots, va ser brutal, de pell de gallina, de cridar fort i omplir-se d'energia.

Ahir diumenge ho escrivia així al post d'instagram:

Han passat 15 mesos i 8 concerts des d’aquell primer Txarango en directe. 

Cada concert l'he compartit amb gent que estimo 

i ha estat un regal enorme gaudir junts d’aquesta música que ens fa vibrar.

Gràcies infinites Txarango per fer-nos cantar, ballar, riure, plorar.... viure! 

Gràcies per escriure lletres que emocionen i fer cançons que posen la pell de gallina.

Gràcies per aquests concerts plens de bon rotllo on gent de totes les edats es mira còmplice somrient i s’hi deixa la veu. 

Gràcies perquè en sortim suats, afònics i amb un gran somriure. 

Sou una injecció d’energia brutal i sens dubte “junts podem arribar més lluny”.

Us trobarem a faltar i esperem trobar-nos de nou ben aviat. 

I, amb l'emoció al cor, avui us porto la lletra de la seva nova cançó.
Perquè ens la van regalar a l'acabar al concert i no podíem esperar un final millor. 
Un final que, de fet, és un nou principi que tots esperem amb ganes.

Tanca els ulls (Txarango, octubre 2018)

Plou, entre tu i els altres
Sé bé que sents...

Duus a dins la mateixa guerra,
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps

Sé bé que sents...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Les estrelles són fars a l'horitzó,
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Duus a dins, inquieta i viva, la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

Quan de nit, 
nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te,
des del mar,
les sirenes del viatge, 
no ho dubtis i emprèn el vol. 
Aquí tens el meu desig...
Camina, camina lluny, 
camina com qui vol saber-ho tot,
camina fins a trencar-te, camina...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Que quan siguis lluny, 
una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu 
no pretenguin tenir-te, 
només acompanyar-te.
Que la vida... 
no sigui només un llit amable,
un passeig dolç...

Que les coses que esperes, 
no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.
Que els matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú,
sense que el necessitis.

I no deixis que les ferides s'endureixin al cor,
que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides.
Que viure, viure no és estar vius, 
viure és l'actitud d'omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius.

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Una fortíssima abraçada,
Carla

De quan les dones fem màgia...

Hi ha dies en que tot s'ajunta i reps notícies tristes, notícies que preocupen, notícies que no molen.... i llavors surts a sopar amb les amigues i rieu i ploreu i arregleu el món juntes. 

I n'hi ha una que diu que tots els "problemes" es solucionen quan n'apareix un de debò, i té tota la raó. 

I una altra, amb una panxa de 41 setmanes i "l'amenaça" d'una inducció i/o cesària perquè el nen ve gros i ja estem a 41; treu que està acollonida del part, del dolor, de si li fan una epsio... i parlem i parlem i fem hipòtesis i arribem a la conclusió que tot estarà bé. 

Per totes.

I ens llevem avui a les 7 del matí amb un missatge que diu: "Estic de 3 cm a l'hospital. He trencat aigües. Ja podeu encendre les espelmes..." i a les 10 un altre "Ja el tinc aquí. Tot ha anat bé! 2,900kg" amb una foto d'un bebé amb els ulls més oberts que he vist mai.

I llavors, encara que sigui per whats, tornem a riure i a plorar i a emocionar-nos juntes. 

I jo em meravello, una vegada més, del poder de les paraules, de les emocions, de les amigues, de les dones!

Una abraçada enorme a totes!
Carla

Ser mare i tornar a llegir; el Hygge i el Club de Mares Lectores.

Sempre he llegit molt, de petita m'hi passava hores. Recordo anar-me'n al llit amb la promesa de "10 minuts i tanco el llum" i apagar-lo just quan sentia que els meus pares se n'anaven a dormir, tancant el llibre de pressa i corrents perquè no m'enxampessin.
Quan vam començar a tenir fills el meu ritme de lectura va caure en picat, sí que vaig llegir molt sobre la criança i lactància materna perquè ambdós temes m'apassionen i em toquen de prop, personalment i professionalment, però llegir pel plaer de fer-ho; d'enganxar-me a una història, de buscar el temps sota les pedres i de quedar-me com buida en acabar una novel·la; aquest llegir va desaparèixer durant bastant temps. Segur que les que sou mares i pares de nens petits enteneu de què us parlo, oi?
Fa un parell d'anys em vaig anar enganxant altra vegada: la trilogia del Baztán de la Dolores Redondo, "Algú com tu" de Xavier Bosch (a mi dóna'm una història d'amor a París i ja em teniu tota vostra, ja us deia aquí), "La Chica del Tren" de Paula Hawkins i molts altres m'han anat acompanyant en el meu retorn a la lectura adulta.

Club de Mares Lectores
Així que fa unes setmanes vam ajuntar-nos un grup de mares i ens hem muntat un club de lectura. Algunes són d'aquelles dones que m'ha regalat la vida i d'altres me les ha anat regalant el 2.0 perquè anessin passant al món 1.0; totes tenim en comú que som mares i amants de la lectura amb ganes de retrobar-nos-hi. La idea és llegir un llibre cada mes i trobar-nos per comentar-lo, el llibre i la vida està clar, no? ;-)
Podríeu pensar que no piquem gaire alt i jo, en canvi, hi ha moments en què penso que potser massa i tot!! I no per no llegir-nos el llibre sinó perquè tenim mil ganes de trobar-nos i no veieu el què ens costa trobar un dia per ser-hi totes!! Així que mentre busquem el dia he decidit que, de moment, us parlaré del llibre, d'aquest primer llibre amb el qual hem inaugurat el club.

HYGGE, la felicidad en las pequeñas cosas



Segur que poc o molt heu sentit parlar del Hygge, sí? Es veu que els danesos són les persones més felices del planeta i tot és gràcies al Hygge!!! I dic jo, com no ens ho han explicat abans això? Sort en tenim que ara en Meik Wiking ens ha recollit tot el seu coneixement sobre el Hygge en aquest llibre.
Amb una estètica cuidadíssima i una lletra un xic petita, a "Hygge, la felicidad en las pequeñas cosas" hi trobem tot tipus d'explicacions sobre el Hygge, d'on ve, com aconseguir un ambient Hygge a casa, quines activitats es consideren més Hygge, fins i tot hi ha una petita guia sobre locals molt Hygge de Copenague i unes quantes receptes Hygge. 

A mi el tema de la recerca de la felicitat sempre m'ha interessat, més a nivell pràctic que filosòfic, i estic plenament d'acord en el fet que la majoria de vegades es troba en les coses petites. Com tot en aquesta vida, les has de saber veure perquè ser-hi sempre hi són, fins i tot en una setmana merdosa hi ha quelcom de bo que t'arrenca un somriure. Si ho dubteu, llegiu aquí.

Crec que "bon rotllo" seria la meva traducció del Hygge al català. Aquelles coses que et fan sentir bé, que les fas sense pressa, en un entorn agradable, amb qui et ve de gust.... coses d'aquelles que et deixen un bon gust de boca i amb aquella escalforeta a l'ànima. Espelmes, begudes calentes, dolços i bona companyia! Perquè els danesos consideren el Hygge quelcom majoritàriament social, esdeveniments que viuen amb els amics, petites vetllades a casa,... i hi estic d'acord eh! Però també crec que una estona de pau amb tu mateix també pot ser molt Hygge. Clar que, igual això ho penso perquè amb tres nens a casa aquests moments escassegen molt! 

Us he de dir que, si bé no m'ha descobert la sopa d'all, l'he trobat un llibre molt bonic i agraït de llegir; es nota que tant les fotografies com els gràfics estan curosament escollits i et transmeten aquest "bon rotllo" que ells anomenen Hygge. Definitivament és d'aquells llibres que m'agrada tenir a la vista, dels que regalaria a algú amb sensibilitat cap a les coses boniques, que no sempre són útils però alegren la vista i el cor, i els amants de la cultura i decoració nòrdiques.
Dit això, us passo la paraula!
Coneixeu el Hygge? El practiqueu? 
Sou mares i/o pares i aconseguiu llegir llibres que no siguin el conte d'abans d'anar a dormir?
Com sempre, sóc tota orelles!
Una abraçada,
Carla

PD: Si voleu conèixer les altres components del club o seguir les nostres lectures les trobareu totes sota els hastags #clubdemareslectores #sócmareillegeixo #clubdemadreslectoras #soymadreyleo 

L'agenda de "Ets el que menges"; més que una agenda pel 2017!

Fa uns dies estava pensant que havia de buscar-me aviat agenda pel 2017 i llavors, coses de la vida, vaig rebre un correu electrònic que em va fer molta il·lusió! La gent de "Ets el que menges" editaven una agenda 2017 i feia molt bona pinta!

El dimecres la vaig rebre a casa en primícia i avui us escric quatre línies per presentar-vos-la. Escrita per la Núria Coll, directora de la plataforma, i amb unes il·lustracions precioses de Maru Godàs, les 160 pàgines de l'agenda 2017 "Ets el que menges" són molt més que una agenda. Entre les seves pàgines hi trobareu consells de salut i nutrició, curiositats sobre diferents aliments, trucs, receptes i fins i tot, guies sobre fires i mercats, peixos saludables i recomanacions de llibres.



Ja veieu que tant el contingut com l'estètica estan molt cuidats, us asseguro que un cop la tens a les mans vols trobar una estona per seure al sofà i fullejar-la amb calma!

Us he de dir que jo sóc de les que guarda les agendes i calendaris perquè, d'alguna manera, els faig servir de diari de la família, amb mil anotacions i notes al marge. No tinc cap dubte que aquesta també la guardaré, el que no tinc clar és si ho faré amb la resta de dietaris o si la guardaré a la cuina amb els llibres de receptes i consulta!

Si us agrada aquest estil de llibre, estic segura que el llibre de cuina que es va editar des de l'escola ("La cuina del Martinet, dels fogons a l'esperit" de l'Àngels Puntas) i que ja us vaig presentar aquí, us encantarà, doneu-hi un cop d'ull!

I vosaltres, feu servir agenda o tireu de memòria? Jo he comprovat que quan poso les coses per escrit el meu cap es descomprimeix! ;-)

Una abraçada,
Carla

Models per un dia amb C*joli!

Aquest hivern passat ha estat ple de petites alegries i una d'elles va ser tenir la sort de guanyar dues peces de roba a escollir de la genial col·lecció d'hivern de C*Joli!. Amb una col·lecció tan bonica, era difícil escollir però la camisa Chrysanthéme es va imposar i quan les vam rebre a casa va ser amor a primera vista.

Quan la Joana va començar a deixar entreveure la seva col·lecció d'estiu, em va agradar tant tot el que veia i havíem tingut tan bon feeling, que em va sortir proposar-li que si li faltaven models per fer les fotos les nenes i jo ens oferíem per donar un cop de mà. Ho havia parlat abans elles i els va semblar bona idea així que quan la Joana ens va convocar un matí de març a la platja de Gavà no vam dubtar ni un moment!

La sessió va ser molt divertida i, malgrat el vent fred del dia, els nens s'ho van passar pipa corrent amunt i avall per la platja, fent volar estels, jugant amb les pilotes i fent servir la caravana de C*joli de caseta. Per mi també va ser un matí diferent i va ser un plaer desvirtualitzar persones a qui sols coneixia a través de les xarxes. La Txell de Txelllagresa, que segur que coneixeu per les seves sabatones i altres creacions precioses (aquí teniu l'article que li van dedicar a la revista Kireei) , la Ruth de UpJoies i la Marta de Iammartaguillen, que va ser l'encarregada d'immortalitzar la sessió.

S'ha de dir que la Marta té moltíssima traça amb els nens i això es nota! Que també en sap molt de fer fotos, salta a la vista, i que la col·lecció d'estiu que ha creat la Joana és precioooooosa també, oi??!!! 

Em creieu si us dic que no sabria pas que quedar-me? Per mi, qualsevol model de C*Joli és ideal per aquells dies d'estiu que ve més de gust posar-nos bonics. Aquell dinar familiar, aquell diumenge de festa major,... fins i tot seria la meva marca de capçalera si tingués un casament o qualsevol esdeveniment més formal. Són peces de roba boniques, funcionals, una moda pràctica, de bona qualitat, artesana i amb un preu raonable! L'any passat es va casar el meu germà i vaig anar de bòlit per trobar quelcom així per les nenes! Ai Joana, "si te hubiera conocido antes"! :-))

No acostumo a escriure sobre roba però hi ha projectes que em ve de gust compartir amb vosaltres perquè tenen quelcom especial. Ho vaig fer aquí amb Garabatisse i ho he fet avui amb C*joli perquè les dues marques, malgrat tenir estils molt diferents, tenen molt en comú. Tenen al darrere mares i pares emprenedors, que cuiden el producte al llarg de tot el procés, des del disseny de cada peça fins al packaging, que lluiten per fer realitat els seus somnis mentre troben la manera de fer compatible la vida professional i la familiar. Marques petites amb grans històries al darrere que mereixen triomfar!

Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,

Carla

PD: Les primeres fotos són meves i del meu pare. Les del shooting a la platja són de la Marta Iammartaguillen. Gràcies Marta per unes fotos precioses, són un gran record!

Propostes singulars per aquest Sant Jordi 2016

Com que a l'instagram del planeta ja us estic presentant un conte cada dia i aquí us vaig posant els posts-resum amb tots els títols, vaig pensar que per aquest Sant Jordi us podria presentar algunes propostes singulars. Espero que us agradin, per a mi totes tenen quelcom especial. Comencem?

"La cuina del Martinet, dels fogons a l'esperit" és un llibre de cuina, però no un llibre de cuina qualsevol sinó el llibre de les receptes de l'escola dels nostres fills, les receptes que l'Àngels Puntas va cuinar amb amor durant més de 10 anys a El Martinet. Hi trobareu receptes d'entrants, principals, salses i postres, totes molt saludables i fàcil de fer. A més també hi trobareu anècdotes, curiositat sobre alguns aliments i, el més bonic de tot, està il·lustrat amb dibuixos fets pels mateixos nens i nenes de l'escola! El llibre té un preu de 15 € i el podeu demanar a receptesdelmartinet@gmail.com

"Shen y la tienda de besos" pot ser molt que un conte! La misteriosa Shen arriba a un poble que ha perdut l'alegria i hi obre una botiga de petons. Hi ha petons de tot tipus i només demana a canvi que qui compri un petó li pagui amb un somriure. És una història d'esperança bellament il·lustrada per Ju Castelo. Personalment tinc la sort de conèixer la Mònica Gallifa, la seva autora, i em fa molta il·lusió poder presentar-vos, ja no només el conte sinó la Shen feta nina, una preciositat feta a mà amb la tècnica de la llana cardada. A casa se'n van enamorar i és que la nina, que recorda les fades Waldorf, és tot tendresa i suavitat, talment com la Shen del conte. El conte sol té un preu de 15 € i amb la nina són 30 €, us podeu posar en contacte amb la Mònica al mail: llumeneretblau@gmail.com.

"Santi, Jordi, la princesa i el drac" és l'últim Verkami on he participat com a mecenes. La seva autora (Berta Rubio) és de la nostra ciutat i el projecte pintava molt bé així que no ens va costar decidir-nos a participar. Fa dos dies que va arribar a casa i puc dir-vos que és tal com pintava, un conte rebonic! Una princesa actual, que té dues famílies i viu cada setmana en un dels seus dos castells, que li agrada anar en bicicleta i despentinada i un drac jubilat són alguns dels protagonistes d'aquest conte amb unes il·lustracions pintades amb aquarel·la que em tenen enamorada!. Sé del cert que el podeu trobar a la llibreria L'Aranya de Cerdanyola del Vallès i a La Llar del llibre de Sabadell.

"Phenella's adventures" són tres contes en anglès que tenen una història molt especial al darrere. Els edita The Book Jar Company un petit projecte familiar ubicat a Hong Kong que dóna tots els seus beneficis a la Love21foundation. Vaig conèixer TBJ a través d'instragram i vaig aprofitar les rebaixes per comprar unes samarretes de la Phenella per les nenes, quan van treure els llibres on la protagonista era l'elefanta no m'hi vaig poder resisitir i no me n'arrepenteixo gens. Són tres històries delicioses escrrites per Jeff Rotmeyer, il·lustrats per Rosie Blair i impressos amb tinta de soja respectuosa amb el medi ambient. Si us animeu, podeu comprar-los aquí.

I si us ve de gust regalar quelcom diferent dels llibres, la proposta de les samarretes de Little Alma, una catalana ubicada a Finlàndia són una molt bona opció. Tenen uns dibuixos bonics i senzills de diferents temàtiques i cada samarreta ve amb el seu pack de retoladors tèxtils perquè cada nen o nena pugui pintar-la al seu gust. Un cop posada a la rentadora s'esborra i la podeu tornar a pintar! Tot i que tenia botiga a etsy, ara la podeu contactar mitjançant facebook a l'enllaç que us he deixat. Quan hàgim pintat les nostres ja us les ensenyaré!

Doncs res, fins aquí les nostres propostes. Que us han semblat?
Espero que gaudiu molt d'aquest Sant Jordi i que la meteorolgia ens acompanyi!
Una abraçada,
Carla

NOTA: La intenció era haver publicat el post dilluns però m'ha sigut impossible i hi ha coses que ni que vulgueu no les podreu tenir per demà però sempre podeu fer com jo, comprar-ho ara i guardar-ho per l'any que ve o per una ocasió especial que els llibres mai fan nosa i sempre són un bon regal!

El Club de les Mares Dignes

Avui, a les 13.30 farà tres anys que va néixer la petita de la casa i també en farà dos que vaig obrir aquest bloc. No he tingut mai un objectiu massa clar i m'he anat deixant portar pel que tenia ganes de compartir, no he estat constant publicant ni tinc una temàtica molt definida però m'ho passo bé i vull pensar que els que em llegiu també. Per mi això ja és un regal! 
Així sentint, sentint he trobat que avui és un bon moment per compartir una idea que fa temps que em rondava pel cap. Sé que el post m'ha quedat llarguet però necessitava explicar-vos-ho bé, ja em direu si ho he aconseguit, sí? 
Quan estava embarassada de l'Aran vaig assistir a unes quantes formacions dins un programa de formació de doules, entre elles hi havia una jornada on vaig poder conèixer i escoltar a Naomi Stadlen, autora del llibre Lo que hacen las madres (Sobre todo cuando parece que no hacen nada). El títol del llibre em va semblar genial i me'l vaig llegir d'una tirada la setmana següent a la formació.
Des de llavors ha plogut una mica i la meva experiència en aquest sentit s'ha anat ampliant, no només pel fet d'haver parit i estar criant tres criatures, sinó també pel fet de fer més de 7 anys que acompanyo mares als grups de lactància i criança.
Les frases "No tinc temps de fer res" i "No faig res en tot el dia" estan dins el TOP 10 (un dia us faré un post amb la resta dels tops 10 que donen per molt!). Al que anava... Quan essent dones acostumades a gestionar més o menys eficaçment mil fronts oberts, entre ells: treballar moltes hores fora de casa lluitant pel nostre futur professional, anar al gimnàs, fer manualitats, sortir amb les amigues, escapar-se amb la parella..., quan ets totes aquestes dones en una i l'arribada d'un fill et fa frenar de cop i et relega al sofà amb la teta enlaire 20 hores de cada 24, la sensació de no fer res i no tenir ni un segon lliure, pot ser tant contradictòria com aclaparadora. I estic segura que, en certa mesura, això aplica també a qui opta per la lactància artificial, m'hi jugo el coll a què no és només qüestió de la lactància materna. Corregiu-me si m'equivoco, eh!
Un nadó ho ocupa tot, tot el nostre espai mental i tot el nostre temps, qualsevol cosa que vulguis fer t'implica el triple de temps, comptant que aconsegueixis sortir de casa a una hora decent! Acomiada't de les llistes eternes de coses a solucionar en un dia i considera't afortunada si aconsegueixes fer aquella trucada pendent al mecànic o per demanar hora al dentista. Malgrat això, tot aquest temps que sembla que no estem fent res, estem fent un munt de coses, moltes les fem sense ni adonar-nos-en i, encara més important, són feines d'un alt valor afegit. Per dir-ho resumit, estem criant els adults del demà i això, senyors i senyores, es mereix un reconeixement. Jo he trigat molt temps a reconèixer-li aquest valor a aquests temps, a fer-ho plenament, i encara algun dia se m'escapa la temuda: "Avui no he fet res de bo". 
El Club de les Mares Dignes neix amb la intenció de reconèixe'ns totes aquestes petites coses que fem cada dia, tot aquest temps que sembla que no fem res, tots aquests moments de bressolar, cantar, somriure, cuinar amb una mà, deixar una conversa telefònica a mitges, consolar després d'una caiguda o d'un mal despertar, estar a punt de perdre els nervis, respirar i tornar a començar. 
I de moments d'aquests en vivim totes, estiguem les 24 hores del dia dedicades als nostres fills o treballem 10 hores fora de casa; molts els salvem amb molta dignitat i la majoria, per no dir tots, no ens els reconeix ningú, ni nosaltres mateixes!! Jo aposto per començar per aquí, per nosaltres, per remirar els nostres dies i trobar tots aquests petits moments en què ho hem fet molt bé, tan bé com sabem i podem fer-ho en cada moment.

Així que, dit això, us convido a unir-vos al Club de les Mares Dignes, un espai on compartir les vostres anècdotes, siguin actuals o antigues! Un espai virtual on compartir aquells moments en què, ben mirat, ens n'hem sortit molt i molt bé; aquell moment en què la tranquil·litat de casa ha penjat d'un fil i li hem sabut donar la volta; aquella escena que, preveient-la dramàtica, ha resultat ser una bassa d'oli; un espai on compartir els nostres trucs, on fer-nos costat i acompanyar-nos en aquest camí de la maternitat que ja em perdonareu, però té poc de flors i violes. I és preciós si, però també és esgotador i les penes, compartides, són menys penes!

Si us animeu, que espero que si, podeu participar a través d'instagram o facebook, no oblideu mencionar-me (@planetababetes) i utilitzar l'etiqueta #elclubdelesmaresdignes perquè us pugui trobar i perquè totes puguem ser testimonis de les nostres petites proeses! Si no teniu xarxes socials o sou tímides també me'ls podeu enviar per mail, el que importa és que entre totes fem tribu! I ja us avanço que això és només el principi!

Per acabar, després d'explicar-vos l'esperit del club us faig cinc cèntims dels seus orígens. Jo porto molt i molt temps donant-li voltes; des que un dia a instagram comentàvem amb la Judith de Club Peques Lectores que les dues feia uns dies que estàvem soles amb els nostres nens i ens n'estàvem sortint molt dignament. 
El tema va quedar a l'aire fins que un dia, un disseny de la Cèlia de Brush Project, em va enamorar i em vaig decidir a escriure-li. Explicar la meva idea a algú que no coneixia i demanar-li que m'ajudés la va fer més real i sé que, en part és gràcies a ella que avui el club veu la llum. Merci per no dubtar ni un segon a donar-me un cop de mà i crear aquest logo tan xulo que té "El Club de les Mares Dignes". 
I gràcies també a la Victòria Peñafiel que m'ha animat des del primer dia a tirar el club endavant, ja veureu que a #elclubdelesmaresdignes només hi ha fotos meves i fotasses, seves! Han sigut aquella empenta final que em calia per acabar-me de llançar a la piscina. 

Dit això, crec que per avui això és tot. Ben aviat us duré més notícies del club que ja us vaig dir que aquest any 2016 estaria carregat de sorpreses!
Una forta abraçada a tots, mil gràcies per ser aquí sempre!
Carla

PD: De cap manera vull deixar de banda els pares que sé que són molts que també fan tot el que saben i poden, i se'n surten molt dignament. Si us ve de gust, sereu molt benvinguts a la tribu. Senzillament posar "El club de les mares i els pares dignes" era massa llarg! Oi, que m'enteneu?

D'amics invisibles 2.0.... #mintxmasexperience

Ja sé que les festes fa dies que s'han acabat però les vaig viure tan intensament a Jugaia i tan poc a casa que, un cop passada la marabunta, encara he seguit en mode nadalenc unes setmanes més, decoració de casa inclosa. I devia ser que havia de ser així perquè el carter, que es deu haver saltat casa nostra des del 10 de desembre, ens va deixar aquest divendres passat la bústia plena de felicitacions nadalenques! Si senyor a dia 22 de gener vam rebre les postals de Nadal que amics del 1.0 i del 2.0 ens havien enviat per felicitar-nos les festes, ooooole!. "Nunca es tarde si la dicha es buena", no? Total que amb aquest panorama m'he dit, apa tira i publica el post que fa dies que tens a mitges que es veu que encara està permès parlar de Nadal. Així que aquí ho teniu, avui us presento la #mintxmasexperience !
Aquest ha estat el segon any que he participat en aquest "amic invisible" cuidat i bonic de la meva xarxa social preferida, ho sabeu, instagram. L'organitza la Maria que és l'ànima creativa de Heme workshop i saps que, rebis el que rebis, el contingut de la teva caixa et deixarà amb la boca oberta!

L'any passat la caixa en qüestió va arribar des de Girona, de la mà de les noies de "En color canela". Ens van enviar una garlanda personalitzada preciosa, feta especialment per a mi i els meus tres! Ja llavors va formar part de la decoració nadalenca i aquest Nadal, a la casa nova, hi ha ocupat un lloc d'honor al peu de l'escala i en molt bona companyia, ja ho veieu!

Aquest any la meva #mintxmasexperience ha vingut des de Madrid de part de la Carmen de "De mi hermana" i, com no podia ser d'una altra manera, em va deixar al·lucinada. El paquet es veia preparat amb molta cura i tot estava cuidat al detall. Vaig obrir els regals amb els nens i els va faltar temps per menjar-se les galetes i demanar-me si podien fer servir les llibretes. Amb una mica de pena, aquesta vegada els vaig dir que les llibretes eren meves. Heu vist quines coses més bufones? L'estrella de la caixa però, era aquest bastidor brodat a mà que, de seguida, va trobar el seu lloc a la cuina, amb les nostres fotos preferides. A mi que, segons com, fer punt de creu m'arribava a posar nerviosa, no puc imaginar el que deu costar fer una cosa així!



No cal que us digui que la llibreta del Planeta Babetes s'ha convertit en la meva llibreta preferida, oi? Em va de conya per portar el #365avuillegim organitzat!
Espero que us hagi agradat i si us animeu, ja ho sabeu, cap a finals d'octubre contacteu amb la Maria i apunteu-vos a la #mitxmasexperience. Ah, si voleu veure més creacions de la Carmen aquí i aquí veureu més cosetes.
Una abraçada,
Carla

NOTA: Jo també intento que les caixes que envio estiguin plenes de coses boniques però avui volia que les protagonistes fossin les meves amigues invisibles, si? ;-)
I una altra cosa, les fotos de la garlanda que es veuen amb el bastidor, són impreses directament des del mòbil amb l'app de Paper lover. ;-))

Calendari d'advent, més val tard que mai!

La meva darrera entrada era una mica fosca i tenia ganes de tornar a escriure amb quelcom més alegre així que avui torno a ser aquí!
I el tema del dia és.... el calendari d'advent!
Us situo, a casa anem de tard, ens passa sovint i en termes generals, és com si ens resistíssim a creure que les hores tenen 60 minuts. El Joan diria que el problema és principalment meu i té una part de raó, tinc tendència a creure que el temps és elàstic. Per això l'any passat, al calendari de paret, el dia 1 de novembre hi deia: "Preparar kits calendari d'advent". Kits, imagineu-vos, que l'any passat tenia tantes idees que vaig pensar que podria preparar kits!! Ha ha ha ha... La realitat era que estàvem a dia 2 de desembre i els meus fills em van dir: "- Creus que aquest vespre quan dormim trobaràs el moment per fer el calendari d'advent? -", sense pressa ni pressió eh, m'ho deien així tots tranquils. Els vaig prometre que m'hi posaria aviat. Vaig estar rumiant com fer-lo, totes les idees que tenia requerien massa temps i d'això ja anava justa, de cop vaig il·luminar-me!! L'endemà que era un d'aquells dies "sola amb els meus tres" vam anar a recollir fulles amb la Laia i esgarrapant moments vaig aconseguir muntar el calendari perquè els petits el trobessin muntat al tornar d'escola.

Cada pinça aguantava la fulla i un paperet on hi trobaven escrita la sorpresa del dia. L'any anterior que, de fet, va ser el primer any que vam posar calendari d'advent, cada matí s'hi trobaven un trosset petit de xocolata o un "Lacasito" o una galeta casolana... L'any passat s'hi van anar trobant una mica de tot; rodolins bonics per començar el dia amb un somriure, petites accions a fer (dir una cosa bona del teu germà, regalar una abraçada a algú que veiem trist, ajudar a un company d'escola amb alguna cosa que li costi,...), plans poc usuals com un vespre de pizza i dibuixos animats quan no és divendres o una sortida al teatre, i, de tant en tant també una sorpresa dolça que havien de trobar per casa.
I és que crec que el calendari, entès com a dies que ens preparen per a Nadal, ens ha de servir per valorar totes aquelles petites coses que tenim, per donar importància a coses que fem en família o per retrobar moments junts fent alguna cosa que no fem sovint, etc.
Va ser una cosa que la vam haver d'explicar als nens perquè el Bernat sobretot volia seguir amb el calendari com l'any anterior!! I l'entenc eh! Que a mi també m'encanta la xocolata! Però d'alguna manera els volem transmetre que el Nadal (més enllà de la història religiosa que hi ha darrere, que també la coneixen) és època d'estar en família, d'estar agraïts per tot el que tenim, de compartir amb els altres, ... i de fer-se i rebre regals també, però que no només és això, sabeu que vull dir, oi?
En fi, espero que el nostre calendari us agradi i, si encara no heu fet el d'aquest any penseu que mai és tard! Jo encara no l'he ni començat!!!
Una abraçada,
Carla

#elretopinterest: Decorem carabasses

Ja hem arribat a finals d'octubre!!! No sé a vosaltres però a mi els mesos em passen volaaaant, veig Nadal traient el nas per la cantonada ja! Però vaja, sense avançar aconteixements tenim la Castanyada i el Halloween aquí mateix així que El Reto Pinterest que ens proposava  Scarlata y el señor don gato per aquest mes no podia ser més encertat. Decorar carabasses!

Tot i que tenia les carabasses des de mitjans de mes no m'acabava d'inspirar fins que fa un parell de dies se'm va ocórrer seguir l'estil de la garlanda de fulles que vam fer amb els nens. 

Vaig començar pintant amb temperes però el blanc era un desastre perquè no cobria prou i trigava a eixugar-se; de cop em vaig recordar de la foto d'una carabassa espectacular que havia vist a instagram i vaig decidir provar de pintar-la amb la pintura Autentico Chalk Paint de Crea Decora Recicla. Això va ser oli en un llum, en un tres i no res vaig tenir feta la meva carabassa-fantasma! 

L'altra la vaig pintar de negre i amb una mica de purpurina daurada (sí, confesso que l'Aran m'està enganxant la seva afició a les coses que brillen) li vaig voler donar un aire de bruixeta. Li volia fer un barret i una escombra però ja no he tingut temps :-(

Al final el nostre raconet de tardor ha quedat així, com ho veieu?

Si voleu veure els treballs de la resta de participants ho podeu fer aquí i si el meu us ha agradat, el podeu votar a partir d'aquesta mitjanit fent clic al  ♥ que us surt a dalt de la foto (al blog de Scarlata y el Señor Don gato, no en aquestes fotos, eh!)

Apali, una abraçada i feliç dijous!

Carla

PD: Si voleu veure la súper carabassa que van fer les noies d'Hadas y cuscus us deixo l'enllaç aquí que va amb vídeo tutorial i tot. Ja veureu que és espectacular!

#elretopinterest: Fem un tapís

Des que Scarlata y el señor don gato va posar en marxa El Reto Pinterest, cada mes em proposava fer-lo, llavors passava el mes i voilà... no l'havia fet! Aquest setembre però, ho hem aconseguit!!!
I dic HEM i no HE perquè això és el que té que comenci l'escola i els teus fills decideixin agafar totes les malalties que no han agafat en la seva vida així, pim pam, totes juntes, una darrera d'una altra i anar empalmant. O sigui que de mig mes que portem d'escola, hi han anat dos dies. El que ens dóna com a resultat moooooltes hores a casa per poder fer tapissos!! (Si és que "no hay mal que por bien no venga", s'ha de ser positiu tu!)

El primer que hem de fer és l'estructura del tapís, per això fem uns tallets a banda i banda del cartó i hi passem cordill o llana de manera que ens queda el cartó enreixat a banda i banda. Com que tenim dues cares podem aprofitar i fer dos tapissos!

Ja veieu que per fer un tapís senzill només cal anar passant la llana alternativament per sota i per sobre de les cordes de l'entramat. Nosaltres quan hem volgut canviar de color hi hem fet un nus lligant llana i corda, hem tallat el sobrant i llestos!

Quan decidim que ja hem acabat tallem les cordes de l'entramat i fem nusos per evitar que se'ns desfili el tapís. Un cop els tenim, cada u tria l'ús que li dóna.

L'Aran i el Bernat els van dur de braçalets una estona però després la Laia i l'Aran el van fer servir d'estora per la caseta de nines...

A mi m'ha semblat una manualitat prou fàcil de fer i força entretinguda. I vosaltres, que me'n dieu? Us animareu a fer-la amb els vostres petits?

Si voleu veure els treballs de la resta de participants. ho podeu fer aquí i si el meu us ha agradat, el podeu votar a partir d'aquesta mitjanit fent clic al  ♥ que us surt a dalt de la foto.

Una abraçada!

Carla