Val la pena la "crianza con apego" ?

Avui al grup de lactància i criança de Moviment Nat una mare m'ha preguntat si valia la pena.
Si jo creia de debò que valia la pena l'esforç d'intentar criar la nostra canalla així. Si valia la pena donar-los el pit a demanda, agafar-los a coll, portejar-los, dormir amb ells, ... estar tan disponibles! Criar amb consciència, amb vincle, amb respecte... digues-li com vulguis...
"- I tant!-" li he dit.
Si no hi cregués molt fermament, no hi hauria invertit tanta energia els darrers dotze anys de la meva vida. Que es diuen de pressa, eh! Dotze anys, una dècada i dos anys més, 4.380 dies, 262.800 hores, ....

Dir que val "la pena" però, sòna malament, encara que sigui una frase dita, "la pena" té una connotació negativa, com de patiment. Prefereixo dir que posar consciència a la criança de les nostres filles i fills és una inversió. I que sí que la val; la inversió, l'esforç, el temps, l'amor, ... En tots els sentits i potser sense el 100% de garanties. Però si no ho fem així, com? A mi no se m'acut una altra manera de fer-ho.

Això no vol dir que no sigui cansat, que no suposi un esforç i una revisió bastant constant de la nostra manera de fer. I tinguem clar que, malgrat això, ens equivoquem, ens equivocarem i n'anirem aprenent.

També és lícit sentir que a vegades en tens prou, que necessites un descans de fer de mare o de pare, que et cal carregar piles i que, en algun moment, desitjaries no saber tantes coses, no haver llegit tant, no sentir tant i que tot et rellisqués una mica més. Allò de "la ignorància fa la felicitat", sabeu? Però no hi ha res a fer, és una mica com quan ja has pres consciència que s'ha de reciclar, que ja no pots llençar tota la brossa barrejada al contenidor gris sense que et faci un noséque a la panxa.

Jo vull que les meves filles i el meu fill siguin feliços, bones persones i facin del món un lloc més amable. I potser penseu: "Quina flipada, com si 3 persones anessin a canviar res..." Potser 3 persones soles no poden fer gran cosa però poden tenir molta influència en el seu entorn més immediat i això, així pim pam, són un centenar de persones.

Us imagineu que aconseguim una massa crítica prou gran de personetes criades amb molt d'amor, temps, mirada i respecte? Una massa crítica de persones segures, empàtiques, autònomes, amb criteri, que se sàpiguen vàlides, suficients, plenes, amb capacitat de donar i rebre amor a dojo? Potser llavors podríem aconseguir un tsunami que canviés el món.



Jo m'ho imagino, hi crec i hi seguiré invertint.
Estic convençuda que són el millor que tenim.
Són llum, força, inquietud, ganes, un camí per recórrer!
Són una nova oportunitat, no la deixem perdre perquè "sempre s'ha fet així".
Una abraçada,
Carla

Baobab, llibres per aturar el temps

Ja sabeu que la literatura m'apassiona i que, des de que sóc mare, m'encanta estar al cas i descobrir petites joies per els meus tres. Així que em va fer molta il·lusió estar present el passat divendres 13 de setembre a la presentació de "Baobab", el nou segell editorial dins del grup @kidsplanetlibros i @estrellapolareditorial (en castellà i català respectivament).
L'Esther  i l'Alba  ho havien preparat tot amb molt d'amor! Les noies de HipHipHurray i Casa de Pastel van omplir les taules de delícies vàries i el pati del nou espai de #thesuperpowersofart ens va acollir amb els braços oberts.

Moltes cares conegudes (des d'aquí una abraçada noies!), la genial Olga de Dios preparada per fer-nos un taller molt xulo i la Victòria de fotògrafa. What else?

Doncs contes, contes molt xulos i diversos, d'estils diferents però pensats pel mateix. Per ser llegits gaudint de la lectura sense importar l'edat ni el moment. #librosparadetenereltiempo diuen!
Els dos primers títols de la col·lecció m'han agradat molt!
Un, original, ple de color, brillant! I l'altre, delicat i poètic!

"Que bigotis em passa?" és un conte sobre les emocions, amb personatges que neixen del potent imaginari de la seva il·lustradora i on petits poemes rimats acompanyen aquestes il·lustracions pleníssimes de color. L'Olga, que és una canya de dona, ens va parlar del seu procés creatiu d'una manera propera i divertida per després convidar-nos a jugar amb els sprays tot intentant crear els nostres propis personatges.



Va ser un autèntic plaer compartir el matí amb totes vosaltres entre llibres, esprais i ceres, Dels personatges que en van sortir ja no diem res, val? :-)
Estigueu atentes a instagram que arribaran sorpreses de la mà d'aquest nou segell editorial!
Una abraçada,
Carla

Woman'sBack: la motxilla especialment pensada per dones que han patit càncer de mama.

Si alguna cosa m'han aportat les xarxes socials, és la possibilitat de conèixer gent maca amb projectes engrescadors. A vegades, com aquesta, són projectes que sorgeixen d'altres col·laboracions, gent amb qui vas agafant confiança, vas trobant punts en comú i tens ganes de seguir-hi caminant a prop.

La Lali és una d'aquestes persones i, juntament amb la Maria, una de les ànimes que hi ha darrera de Woman'sBack. 

WOMAN'S BACK: la motxilla per a dones que han patit un càncer de mama. 

Pensada especialment perquè aquestes valentes que han superat amb èxit un càncer de mama puguin seguir endavant amb la pràctica d'esport de manera regular i autònoma. La motxilla WomansBack ajuda a evitar el desenvolupament del linfedema en aquells casos en que ha estat necessària una intervenció en els ganglis del braç. 

Això és possible eliminant una de les corretges que passa per sobre les espatlles i substituint-la per un sistema de subjecció que passa per sota del pit afectat. D'aquesta manera aquest braç queda lliure de pes i sense pressió.

Les motxilles WomansBack s'ajusten perfectament a cada dona, estan disponibles en diferents talles i evidentment en versió esquerra o dreta. A la seva web trobareu tots els models disponibles i us l'envien a casa uns cinc dies després de la vostra comanda.

Penseu que a WomansBack modifiquen i adapten manualment una a una cada motxilla als seus tallers de Barcelona!

Actualment les motxilles Woman´s Back treballen amb les marques Alpina i Montane amb capacitats que van dels 24 als 30 litres. 

Practicar esport i dur un estil de vida saludable és una de les principals recomanacions després d'haver superat un càncer de pit i a mi em fa molta il·lusió poder donar veu i posar el meu petit gra de sorra en un projecte com aquest.

Des d'aquí vull agrair a la Lali i a tot el seu equip la seva confiança en mi. Provar les WomansBack ha estat un plaer! 

Durant un intens dia d'esquí amb una gran amiga vam provar els models Eve i Martha i després jo he seguit provant la Eve en algunes excursions. Us asseguro que és còmoda, que t'acostumes ràpidament al sistema de subjecció i que el pes queda ben repartit, sense carregar l'espatlla "bona" en excés.

Admiro profundament la valentia i les ganes de tirar endavant de totes les dones que conec que han passat per aquesta p*ada. No les he vist mai perdre el somriure i és un honor comptar-les entre les meves amigues. 

Espero sincerament que la WomansBack sigui una eina més que els permeti tornar a fer tot el que feien abans amb la mateixa alegria i llibertat! 

Per qualsevol cosa ja ho sabeu, sóc a l'altra banda de les xarxes o al mail.

Una forta abraçada!

Carla

Mandales i creacions amb materials naturals

Fa moooooolts temps que tenia aquest post a esborranys i ara que ja tenim la tardor aquí i tot torna a estar ple de fulles, glans, castanyes... he pensat que havia de treure una horeta de sota les pedres i preparar-vos-el perquè és una activitat creativa molt xula i súper econòmica.
No m'enrotllaré gaire perquè el post és molt visual i una imatge val més que mil paraules.
El que us proposo avui és preparar un obrador de materials naturals perquè els nens puguin deixar volar la imaginació tot fent mandales o creacions lliures. No hi ha instruccions ni regles, tot s'hi val!

Per començar ja teniu una bona excusa per sortir al bosc o a buscar material: pedres, glans, branquillons, molsa, fulles de diferents mides i colors, castanyes,... També hi podem afegir coses que tinguem per casa com fruits secs amb closca, les closques mateixes, petxines,... 

Per mi, l'estètica i la presentació de la proposta, i en general de qualsevol espai de joc,  és important així que vaig col·locar tot el material classificat en diferents recipients i ho vaig repartir sobre una planxa de melamina blanca. (Diria que era una porta d'armari de cuina de l'outlet de l'Ikea) 
D'aquesta manera el tros de fusta invita a crear com si es tractés d'un full en blanc

A vegades ho presento així i ja està. Quan els nens em pregunten dic alguna cosa: "Mira m'ha semblat bonic i que potser voldríeu fer alguna cosa amb tots aquests materials". 
D'altres vegades faig jo una petita creació que serveixi de punt de partida. Deixo una provocació que els convidi a acostar-se al material i a investigar.
I inevitablement, quan ells ja han fet i desfet jo també m'hi acabo posant. 

M'encanta veure com es deixen anar i com, al seu estil, cada un va creant allò que li passa pel cap. A vegades van amb una idea molt concreta del que volen fer i d'altres simplement deixant-se dur per les mans i veient que va sorgint.

Així apareixen personatges, edificis, mandales senzilles i d'altres més treballades, diferents composicions amb el material, els colors, les línies... i finalment, poden aparèixer fins i tot paraules!

Espero que el post us serveixi d'inspiració i que m'ensenyeu totes les vostres creacions!

Una abraçada,
Carla

PD: Com sempre, estic a l'alta banda dels comentaris, els mails, les xarxes... ens hi veiem!

La lletra de "Tanca els ulls", la nova cançó de Txarango 💛💛💛

El dissabte vam viure el darrer concert de la gira "El cor de la terra" de Txarango al Festival Esperanzah, i com tots, va ser brutal, de pell de gallina, de cridar fort i omplir-se d'energia.

Ahir diumenge ho escrivia així al post d'instagram:

Han passat 15 mesos i 8 concerts des d’aquell primer Txarango en directe. 

Cada concert l'he compartit amb gent que estimo 

i ha estat un regal enorme gaudir junts d’aquesta música que ens fa vibrar.

Gràcies infinites Txarango per fer-nos cantar, ballar, riure, plorar.... viure! 

Gràcies per escriure lletres que emocionen i fer cançons que posen la pell de gallina.

Gràcies per aquests concerts plens de bon rotllo on gent de totes les edats es mira còmplice somrient i s’hi deixa la veu. 

Gràcies perquè en sortim suats, afònics i amb un gran somriure. 

Sou una injecció d’energia brutal i sens dubte “junts podem arribar més lluny”.

Us trobarem a faltar i esperem trobar-nos de nou ben aviat. 

I, amb l'emoció al cor, avui us porto la lletra de la seva nova cançó.
Perquè ens la van regalar a l'acabar al concert i no podíem esperar un final millor. 
Un final que, de fet, és un nou principi que tots esperem amb ganes.

Tanca els ulls (Txarango, octubre 2018)

Plou, entre tu i els altres
Sé bé que sents...

Duus a dins la mateixa guerra,
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps

Sé bé que sents...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Les estrelles són fars a l'horitzó,
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Duus a dins, inquieta i viva, la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

Quan de nit, 
nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te,
des del mar,
les sirenes del viatge, 
no ho dubtis i emprèn el vol. 
Aquí tens el meu desig...
Camina, camina lluny, 
camina com qui vol saber-ho tot,
camina fins a trencar-te, camina...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Que quan siguis lluny, 
una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu 
no pretenguin tenir-te, 
només acompanyar-te.
Que la vida... 
no sigui només un llit amable,
un passeig dolç...

Que les coses que esperes, 
no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.
Que els matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú,
sense que el necessitis.

I no deixis que les ferides s'endureixin al cor,
que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides.
Que viure, viure no és estar vius, 
viure és l'actitud d'omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius.

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Una fortíssima abraçada,
Carla

Dinar a l'escola o a casa?

Acabada la darrera setmana de curs he tret un moment de sota les pedres per escriure un post que fa molt temps que volia escriure sobre un tema que m'heu preguntat alguna vegada.
Com portem el tema dels migdies anant a una escola que ens queda lluny de casa?
Doncs bé, quan vam decidir l'escola dels nens quedava bastant descartat que poguessin venir a dinar a casa. Amb aquella fe ho vam provar algun dia però anava súper just i resultava més estressant que una altra cosa així que, mentre fèiem l'adaptació a l'escola, també la vam fer al menjador.
Tenim la gran sort que a l'escola sempre hem tingut uns cuiners espectaculars i que els monitors de menjador són sempre un amor de persones així que els primers anys es quedaven cada dia a menjador i els recollíem a les 4.
Va arribar un punt però, en què es van cansar de la rutina i vam posar-nos a buscar una solució que fos sostenible per a tots. Així, vam decidir que es quedarien 3 dies a la setmana a menjador i dos dies sortirien a fer pícnic al parc. El curs passat sortien amb nosaltres i aquest any ja ens hem organitzat amb un grup de famílies i els pares i mares fem torns per treure tota la colla de canalla a dinar al parc.
La veritat és que a vegades se'ns fa costa amunt quan hem de preparar les carmanyoles i pensar els menús però també us he de dir que aquests migdies són un regal per ells i per l'adult que els acompanya. Jo no hi he pogut anar gaire per horaris de feina però els dies que m'ho he pogut muntar els he gaudit molt!
Una vegada decidida l'opció pícnic, ens vam posar a buscar un sistema per dur el menjar a l'escola i va ser llavors quan vam descobrir les motxilletes isotèrmiques de LittleLife. Els seus dissenys van encantar als nens i la seva mida és ideal per la carmanyola així que cada u es podia dur el seu menjar, coberts i tovalló. Com que són isotèrmiques el menjar es manté fred o calent unes hores i això facilita bastant les coses!

A part dels migdies de pícnic, també les hem fet servir pels dies que voltem, ja sigui a la neu, a la muntanya o a la platja. Hi ha dies que ho agafem tot, inclòs el nostre pack de LightmyFire que està moooolt ben pensat, especialment les forquilles-cullera, els gots col·lapsables i el tupper llarg compartimentat en tres!!!  A l'hivern ens va anar de conya per dur a la motxilla mentre esquiem i anar avituallant al personal :-)

I per acabar, com que fa temps que volia parlar d'aquest tema vaig pensar que estaria bé aprofitar i fer un sorteig. D'aquesta manera, si voleu organitzar picnic pels petits, us serà més fàcil i divertit.

Així que, per gentilesa de Esportiva Aksa, podeu guanyar un lot que inclou: una bossa isotèrmica de LittleLife (model a escollir), uns coberts i un got de LightMyFire.

Podeu participar-hi via Facebook i/o via Instagram. Com?
1. Deixeu un comentari al post de la xarxa social que escolliu on hi aviseu a tres amics que els pugui interessar el sorteig.
2. Seguiu els comptes d'Esportiva Aksa i Litlle Life España a les xarxes.
Aquí us deixo els enllaços directes de Facebook: EsportivaAksa i Littlelife
I aquí els perfils d'Instagram: @esportivaaksa i @littlelifeesp
Teniu temps fins dimarts 26 de juny a mitjanit.

Molta sort i a gaudir molt de l'estiu!!!!
Una abraçada,
Carla

Una sessió de fotos familiars diferent!

Fa uns dies la Caro Cañellas Fotografia  em va contactar amb una proposta que em va semblar ben original. Volia fer sessions de fotos "de família" a l'aire lliure i amb el joc com a eix conductor. 

La seva idea era plantejar un escenari, un espai de joc i deixar que els nens hi entrin, cada u al seu ritme i a la seva manera, mentre ella es dedica a captar el moment. 

¿Què hi ha més autèntic que un nen jugant? 

Quan juguen són ells! Espontanis, vius, implicats, frescos...

Amb aquesta idea ens vam trobar en un indret rebonic de Pallejà i els nens es van dedicar a això, a jugar, descobrir, investigar... mentre ella feia fotografies.

Aquell dissabte va girar al voltant de la temàtica de Sant Jordi i la Caro encara em va sorprendre més quan, després de la sessió, em va dir que s'havia inventat un petit conte amb les fotos resultants de la sessió. 

Si us pica la curiositat, ho podeu veure tot aquí i teniu tota la informació aquí. 

Aquest dissabte que ve encara té alguns forats per sessions familiars, no us ho perdeu! 

Hi trobareu tots els materials de Jugaia i les cues genials de CuCua.

I si no és per Sant Jordi... penseu-hi... una sessió de fotos de família jugant a l'aire lliure, en un entorn com aquest... a mi em sembla una gran idea! Això si, llavors la feina serà vostra per escriure la vostra petita història. Estic segura que en sortiran coses precioses i ben divertides!

Una abraçada,

Carla

PD: Jo no surto a les fotos i és una llàstima! Penseu a posar-vos-hi! Penseu a jugar, a descobrir i a gaudir amb els vostres petits i petites!!!