Coses que passen quan dones autonomia als nens....

Ahir va ser un dia de bojos. D'aquells que sort en tens d'avis, amics i companys de feina per poder arribar a tot sense morir en l'intent. I al vespre em va passar una cosa que em va fer pensar i tenia ganes de compartir amb vosaltres.

Resulta que els dos "grans" anaven d'excursió i al matí els vaig demanar que es preparessin ells les motxilles. S'hi havien de posar esmorzar, dinar, aigua i el que ells creguessin que podien necessitar. Hi havia macarrons fets així que la meva indicació va ser: "Poseu en un plat la quantitat que creieu que us menjareu i d'allà a la carmanyola."
Vam marxar tots de casa, vaig fer ronda de repartir canalla i a la tarda quan vaig recollir-los els dic: "Ostres... sabeu que al matí no us he ni preguntat que us heu endut per menjar?"
I em contesten: "Doncs has fet molt bé fet de confiar en nosaltres perquè ens ho hem menjat tot i no hem passat gens de gana. Per esmorzar dúiem entrepà de pernil salat boníssim i mandarines i els macarrons per dinar i una barreta de cereals per picar i aigua. I també hem agafat una samarreta de màniga curta per si de cas i al final no ens ha fet falta".
Genial, no? No me´ls vaig menjar a petons perquè anàvem en cotxe! :-) Que igual us sembla una parida però a mi em va emocionar com s'ho van gestionar.


I és que sé que costa no intervenir, confiar, deixar que provin, que s'equivoquin...i ho sé perquè hi ha moments en què a mi també em costa. Moments en què tinc pressa, en què tinc el cap a una altra banda, en què em surt l' "això ho fem així perquè ho dic jo que així anem més per feina, que anem tard". Maleïda pressa, eh!
Però us asseguro que quan els donem el temps, l'espai, el permís i confiem en els nens i nenes, la majoria de vegades aporten idees, solucions i arguments absolutament vàlids que als adults no ens havien ni passat pel cap!

I està clar que aquest nivell d'autonomia en els nens no arriba d'un dia per l'altre. 
Que ja tenen 8 i 10 anys.
Que suposo que, d'alguna manera, els hem anat criant així.
Animant-los a ser autònoms dins les seves possibilitats, a què es fessin responsables de les seves coses, demanant la seva col·laboració, deixant-los participar de les decisions de les quals podien participar....
I malgrat tot, tot i ser-ne conscient, en moments així m'agafen ganes d'abraçar-los molt fort perquè em sento orgullosa d'ells.... i perquè sento que se'm fan grans, i ho fan massa ràpid!!!

I així, amb una abraçada, m'acomiado fins a la propera.
Gràcies mil per llegir fins aquí!
Carla

Com protegir els ulls dels nens a la neu?

Tots ho sabem i no es pot pas negar, anar a la neu amb criatures, és un xou!
Tot i així, quan ets molt molt amant de la neu i les muntanyes, passa que t'hi aventures cada dos per tres per allò de compartir allò que t'apassiona. Vaja, això és el que ens passa a casa! :-)
Dels preparatius i coses imprescindibles per anar a la neu us en podria escriure un post sencer.
I vès que un dia no ho faci; avui però, aprofitant que aquesta temporada els meus tres han estrenat ulleres Julbo, us vull fer cinc cèntims de com i perquè cal protegir els ulls dels infants quan anem a la neu.

La neu reflecteix entre el 80 i el 90% de la radiació ultraviolada per tant, si tan sols pel fet d'anar a alta muntanya ja cal protegir-nos els ulls, quan el paisatge està nevat encara és més important.
Quan anem a esquiar, o encara que només sigui a tirar-se amb el trineu o fer ninots de neu, nosaltres ens decantem per ulleres de máscara perquè els ulls queden més protegits. Ja no només de la radiació sinó també del vent i del fred. Evidentment si neva, ja no hi ha cap mena de dubte!
Pot semblar òbvi però les ulleres han d'estar homologades per la CE i estar fabricades amb materials resistents a cops i ratllades. Cal escollir bons materials i dissenys pensats específicament per fer-les servir amb casc, que és un altre imprescindible!

Fins ara havíem anat tirant amb material de segona mà d'amics i, tot i anar ben protegits, teníem la sensació que no acabaven d'anar còmodes. Així que, quan ens va sorgir l'oportunitat de col.laborar amb Esportiva Aksa, no vam dubtar-ho ni un moment.
Després de mirar i remirar les diferents opcions ens vam decantar per unes Julbo Proton per als grans i unes Julbo Atmo per la petita de la casa. Com que als enllaços podeu veure les especificacions tècniques d'ambdós models no m'extendré gaire però si que us diré que les Proton ens les vam quedar amb pantalla ChromaKids. La pantalla fotocromàtica s'adapta als canvis de llum i resulta comodíssima. Penseu que en un mateix dia d'esquí, depenent de l'alçada, la zona o, simplement degut als canvis de temps, et pots trobar amb estones de sol, moments ben emborirats o, fins i tot, que caiguin quatre flocs. Aquí teniu més informació sobre aquest tipus de pantalla.

El que si que us vull explicar és el que van comentar els nens de les ulleres després d'haver-les fet servir perquè, per a mi, això és el millor indicador!
Només posar-se-les l'hereu va comentar que eren comodíssimes, que l'espuma era molt suau i gruixuda i "Mama, ara hi veig pels costats!".
La pubilla, que amb els ulls blaus sempre ens fa patir més i tot sovint es treia les ulleres aprofitant les estones als remuntadors, no se les va treure en tot el dia i em va dir: "És que aquestes no se m'entelen gens!".
I la petita, ella estava feliç amb les ulleres noves tan xules que semblen com un mirall :-). La veritat és que hi deu anar ben bé perquè en cap moment se'n va queixar i no se les va treure ni mentre anava amunt i avall amb el trineu.

Resumint... estan encantats amb les ulleres i jo molt contenta de poder-vos-ho explicar!
Si teniu qualsevol dubte, ja ho sabeu, sóc a l'altra banda dels comentaris, del mail o de les xarxes socials.
Una abraçada,
Carla

PD: Totes les fotos del post són del mateix dia, veieu allò que us deia dels canvis de llum?

Recursos, llibres i contes Montessori amb Estrella Polar

Fa ja uns mesos us vaig presentar a instagram el llibre "100 activitats Montessori. Descobreix la pedagogia Montessori a casa", l'acollida va ser boníssima i em consta que sou molt@s els que heu posat en pràctica algunes de les idees que hi apareixen. 
Desde llavors Estrella Polar i Timun Mas, ambdós segells dins el Grup Planeta, han seguit treballant per ampliar la varietat de recursos sobre Montessori i dijous passat ens van presentar les darreres novetats a "La Inquieta", un espai d'alló més acollidor al barri de la Sagrera de Barcelona. 

(Podeu descobrir l'Espai La Inquieta xafardejant el seu facebook aquí.)

Vam tenir el privilegi de poder compartir taula i xerrada amb Ève Herrmann. Ella és l'autora de tota aquesta deliciosa col·lecció de llibres i materials Montessori així com del bloc "Liv & Emy's diary". En el qual hi relata el dia a dia amb les seves filles que escolaritza a la seva casa de Lió. Tot i que el bloc està escrit en francès us recomano activament treure-hi el cap, estic segura que us encantarà!
Els dos volums de les "Petites històries Montessori" inclouen tres contes i tres propostes d'activitat cada un. Les il·lustracions són delicades, suaus i realistes. Els textos breus, clars i escrits en lletra lligada. Uns "must have" a qualsevol casa on Maria Montessori sigui font d'inspiració.

Una altra proposta que també em va agradar molt, tant per la bellesa de les il·lustracions com per les diferents possibilitats que donen, és la caixa de les "Primeres paraules". Un total de 150 targetes de vocabulari distribuïdes en 5 grups: animals, flors, insectes, fruites i ocells per descobrir la natura que ens envolta.

Per aquells que vulgueu més informació us deixo els enllaços a les col·leccions Montessori senceres en català (Estrella Polar) aquí i en castellà (Timun Mas) aquí.
Avui no m'allargo més que els que em seguiu a instagram ja heu vist que he tingut un dia llarg i m'acomiado amb la màxima amb la qual Maria Montessori defineix la seva pedagogia: "Segueix al nen".
Si teniu dubtes, comentaris o el que sigui.... ens veiem a les xarxes!
Una abraçada,
Carla

El HiperRegalo de la Fundació Vicente Ferrer

Fa unes setmanes la gent de la Fundació Vicente Ferrer es va posar en contacte amb mi proposant-me de donar difusió a la seva campanya per tal de promoure l'apadrinament d'infants de l'Índia. Participar de projectes solidaris sempre em sembla una bona opció així que els vaig prometre que ho faria i aquí estic, a quatre dies de l'arribada de Ses Majestats, passo un moment a parlar-vos de "El HiperRegalo".
La idea és aprofitar aquestes festes en què els infants solen rebre bastants regals per fer-los-en un ben diferent, un regal carregat de valors, regalar-los l'apadrinament d'un nen o nena a l'Índia.
Quan a casa vam rebre la caixa de l'HiperRegal i els vaig demanar si em volien ajudar a fer les fotos per aquest post de seguida van voler saber de que anava tot plegat així que en vam parlar.

I vam parlar d'on és l'Índia, de què vol dir apadrinar, de què hi ha altres realitats molt diferents de la nostra, etc...
Com que la caixa de l'HiperRegal "només"conté un paper i un llapis, el material necessari per poder escriure una carta a l'infant que apadrinem i poder posar-nos-hi en contacte, es van generar altres tipus de dubtes: Com sabrem com es diu? I en quin idioma li escriuríem? I com ens entendria? I com ens escriuria ell? I que ens costa apadrinar? I a què es destinen els diners que donem?...
Si a vosaltres us interessa col·laborar amb la campanya, rebre l'HiperRegal o tan sols voleu més informació, la podeu trobar tota aquí.
Una abraçada molt gran per felicitar-vos aquest 2018 acabat d'estrenar i ens anem llegint!
Carla

Cursa de la Dona 2017 a Barcelona

No sempre m’he sentit còmode amb la meva condició de dona. 
De petita tenia molts més amics que amigues, m’agradava fer tot allò que es considerava “de nen”, em deien que vestia com un xicotot i quan em va venir la regla vaig tenir un disgust de mort. Us juro que no li trobava la gràcia per enlloc. 
A poc a poc vaig anar fent les paus amb el meu gènere i la maternitat em va reconciliar del tot. La màgia absoluta de gestar, parir i alletar una criatura. I va ser aquest alletar i el fet que el meu pit fes a la perfecció la seva funció, que em va reconciliar també amb una part del meu cos de la que no em sentia gens orgullosa. Avui a Barcelona 30.000 dones hem “corregut” la Cursa de la Dona per lluitar contra el càncer de pit. Totes de rosa, rialleres, fortes, juntes, úniques... mares, filles, germanes, amigues... 
Ara ja fa anys que l’energia femenina em sembla increïble, capaç de moure muntanyes, que ser dona m’omple d’orgull i m’encanta acompanyar-les i sentir-me acompanyada. 
De fet, estic bastant segura que un món en femení funcionaria bastant millor però.... mentre això no arriba que visquin els dies com el d’avui 💕💕💕💕

De quan les dones fem màgia...

Hi ha dies en que tot s'ajunta i reps notícies tristes, notícies que preocupen, notícies que no molen.... i llavors surts a sopar amb les amigues i rieu i ploreu i arregleu el món juntes. 

I n'hi ha una que diu que tots els "problemes" es solucionen quan n'apareix un de debò, i té tota la raó. 

I una altra, amb una panxa de 41 setmanes i "l'amenaça" d'una inducció i/o cesària perquè el nen ve gros i ja estem a 41; treu que està acollonida del part, del dolor, de si li fan una epsio... i parlem i parlem i fem hipòtesis i arribem a la conclusió que tot estarà bé. 

Per totes.

I ens llevem avui a les 7 del matí amb un missatge que diu: "Estic de 3 cm a l'hospital. He trencat aigües. Ja podeu encendre les espelmes..." i a les 10 un altre "Ja el tinc aquí. Tot ha anat bé! 2,900kg" amb una foto d'un bebé amb els ulls més oberts que he vist mai.

I llavors, encara que sigui per whats, tornem a riure i a plorar i a emocionar-nos juntes. 

I jo em meravello, una vegada més, del poder de les paraules, de les emocions, de les amigues, de les dones!

Una abraçada enorme a totes!
Carla

Ser mare i tornar a llegir; el Hygge i el Club de Mares Lectores.

Sempre he llegit molt, de petita m'hi passava hores. Recordo anar-me'n al llit amb la promesa de "10 minuts i tanco el llum" i apagar-lo just quan sentia que els meus pares se n'anaven a dormir, tancant el llibre de pressa i corrents perquè no m'enxampessin.
Quan vam començar a tenir fills el meu ritme de lectura va caure en picat, sí que vaig llegir molt sobre la criança i lactància materna perquè ambdós temes m'apassionen i em toquen de prop, personalment i professionalment, però llegir pel plaer de fer-ho; d'enganxar-me a una història, de buscar el temps sota les pedres i de quedar-me com buida en acabar una novel·la; aquest llegir va desaparèixer durant bastant temps. Segur que les que sou mares i pares de nens petits enteneu de què us parlo, oi?
Fa un parell d'anys em vaig anar enganxant altra vegada: la trilogia del Baztán de la Dolores Redondo, "Algú com tu" de Xavier Bosch (a mi dóna'm una història d'amor a París i ja em teniu tota vostra, ja us deia aquí), "La Chica del Tren" de Paula Hawkins i molts altres m'han anat acompanyant en el meu retorn a la lectura adulta.

Club de Mares Lectores
Així que fa unes setmanes vam ajuntar-nos un grup de mares i ens hem muntat un club de lectura. Algunes són d'aquelles dones que m'ha regalat la vida i d'altres me les ha anat regalant el 2.0 perquè anessin passant al món 1.0; totes tenim en comú que som mares i amants de la lectura amb ganes de retrobar-nos-hi. La idea és llegir un llibre cada mes i trobar-nos per comentar-lo, el llibre i la vida està clar, no? ;-)
Podríeu pensar que no piquem gaire alt i jo, en canvi, hi ha moments en què penso que potser massa i tot!! I no per no llegir-nos el llibre sinó perquè tenim mil ganes de trobar-nos i no veieu el què ens costa trobar un dia per ser-hi totes!! Així que mentre busquem el dia he decidit que, de moment, us parlaré del llibre, d'aquest primer llibre amb el qual hem inaugurat el club.

HYGGE, la felicidad en las pequeñas cosas



Segur que poc o molt heu sentit parlar del Hygge, sí? Es veu que els danesos són les persones més felices del planeta i tot és gràcies al Hygge!!! I dic jo, com no ens ho han explicat abans això? Sort en tenim que ara en Meik Wiking ens ha recollit tot el seu coneixement sobre el Hygge en aquest llibre.
Amb una estètica cuidadíssima i una lletra un xic petita, a "Hygge, la felicidad en las pequeñas cosas" hi trobem tot tipus d'explicacions sobre el Hygge, d'on ve, com aconseguir un ambient Hygge a casa, quines activitats es consideren més Hygge, fins i tot hi ha una petita guia sobre locals molt Hygge de Copenague i unes quantes receptes Hygge. 

A mi el tema de la recerca de la felicitat sempre m'ha interessat, més a nivell pràctic que filosòfic, i estic plenament d'acord en el fet que la majoria de vegades es troba en les coses petites. Com tot en aquesta vida, les has de saber veure perquè ser-hi sempre hi són, fins i tot en una setmana merdosa hi ha quelcom de bo que t'arrenca un somriure. Si ho dubteu, llegiu aquí.

Crec que "bon rotllo" seria la meva traducció del Hygge al català. Aquelles coses que et fan sentir bé, que les fas sense pressa, en un entorn agradable, amb qui et ve de gust.... coses d'aquelles que et deixen un bon gust de boca i amb aquella escalforeta a l'ànima. Espelmes, begudes calentes, dolços i bona companyia! Perquè els danesos consideren el Hygge quelcom majoritàriament social, esdeveniments que viuen amb els amics, petites vetllades a casa,... i hi estic d'acord eh! Però també crec que una estona de pau amb tu mateix també pot ser molt Hygge. Clar que, igual això ho penso perquè amb tres nens a casa aquests moments escassegen molt! 

Us he de dir que, si bé no m'ha descobert la sopa d'all, l'he trobat un llibre molt bonic i agraït de llegir; es nota que tant les fotografies com els gràfics estan curosament escollits i et transmeten aquest "bon rotllo" que ells anomenen Hygge. Definitivament és d'aquells llibres que m'agrada tenir a la vista, dels que regalaria a algú amb sensibilitat cap a les coses boniques, que no sempre són útils però alegren la vista i el cor, i els amants de la cultura i decoració nòrdiques.
Dit això, us passo la paraula!
Coneixeu el Hygge? El practiqueu? 
Sou mares i/o pares i aconseguiu llegir llibres que no siguin el conte d'abans d'anar a dormir?
Com sempre, sóc tota orelles!
Una abraçada,
Carla

PD: Si voleu conèixer les altres components del club o seguir les nostres lectures les trobareu totes sota els hastags #clubdemareslectores #sócmareillegeixo #clubdemadreslectoras #soymadreyleo