dimarts, 11 de març de 2014

Quan vam triar escola....

En plena època de preinscripcions i jornades de portes obertes sempre rebo trucades i mails d'amics i coneguts que es troben en l'impàs d'escollir escola. Tothom em pregunta per l'escola dels nostres fills, n'han sentit parlar però volen que algú que ja és dins els n'expliqui més coses. Jo ho faig encantada, a casa som molt fans de la nostra escola i a tothom li dic el mateix, si vas a la jornada de portes obertes i ho veus, intentaràs buscar la manera de fer-ho possible. Si bé "anar a escola" no és obligatori fins als 6 anys, és cert que la majoria de nens i nenes entren a escola als 3 anys. Tal i com està muntada la societat és difícil i poc freqüent que les famílies es quedin els infants a casa fins als 6 anys,més aviat al contrari, molts van a l'escola bressol abans de l'any.
Nosaltres sempre li hem donat moltes voltes a l'escolarització; hem buscat espais on se'ls deixi ser, poc directius, espais bonics, amb materials pensats perquè puguin experimentar i aprendre des del seu propi interès i al seu propi ritme; on tinguin acompanyants respectuoses amb el seu fer i el seu sentir; i en aquesta cerca hem anat fent el nostre camí, us en faig cinc cèntims que us ajudin a entendre perquè som on som.
A casa el primer any és NOSTRE, del petit de torn i de nosaltres, per viure'l i gaudir-lo, no hi ha cap altre any que sigui igual al primer any d'una criatura i no ens n'hem volgut perdre res. Així que s'estan amb nosaltres i dic nosaltres perquè sempre ens ho hem pogut muntar entre els dos per poder atendre'ls les 24 hores durant el primer any com a mínim (Oju! Que "que ens ho hagim pogut muntar" no vol dir que això no impliqui renunciar a altres coses, eh!).
A partir de l'any vam buscar una fórmula que s'adaptés a tota la família i ens vam ajuntar amb dues famílies més per tal que els nens compartíssin els matins acompanyats d'una persona amorosa (gràcies a tu, M,  que ja saps qui ets!!), les tardes seguien sent nostres.
Quan arribaven els tres anys del Bernat no veiem gens clar això d'anar a escola i, junt amb altres famílies vam engegar un projecte d'escoleta lliure a Sabadell. Els inicis, suposo que com tots, van ser difícils i quan aquell any van arribar les preinscripcions vam decidir buscar escola*. 



Havíem sentit parlar d'El Martinet de Ripollet, ens havien dit que era una escola preciosa i amb un projecte molt afí a les nostres idees. Tenint present que haver d'agafar el cotxe per anar a l'escola era un gran punt en contra vam fer cap a les portes obertes. 
L'equip directiu ens va rebre amb un passi de fotos del dia a dia a l'escola i una xerrada preparada amb molta cura on explicaven el projecte. Vam entendre que el que sentíem en aquella sala, aquella mirada respectuosa cap a l'infant i els seus processos, aquelles ganes de créixer amb els nens, aquesta mirada oberta, ....no ho havíem escoltat ni ho escoltaríem a gaires llocs. Quan vam fer la visita als espais ja no hi podia haver marxa enrera. Espais oberts, mobiliari acollidor, materials súper cuidats, un pati ple de sorra, arbres, plantes aromàtiques, escales de corda i hamaques per gronxar-se,.... 


Era l'ESCOLA sens dubte.
I aquí estem, aquest és el nostre tercer any, el tercer any del Bernat i el segon de l'Aran, en falten uns quants perquè hi vagi la Laia i estem segurs que cada any que passi seguirem aprenent tots com ho hem fet fins ara.
I vosaltres, ja teniu escola? 
Una abraçada,
Carla
*He de dir que just després de les preinscripcions vam tenir la sort que a l'escoleta ens hi van arribar l'Albert i la Míriam i que gràcies a ells el projecte va acabar el curs brillant amb llum pròpia. Gràcies nois per ser els millors acompanyants per podíem haver trobat!!





Les fotos d'aquest post són meves i de l'Albert que, a més de ser un gran acompanyant és un gran fotògraf que sap captar el moment perfecte sempre!

2 comentaris:

  1. No ho hauria explicat millor! Gràcies Carla per haver fet possible, primer,La Tombarella, i després El Martinet com a opció per els nostres nens. És quelcom que mai em cansaré d'agraïr-te! I gràcies també a la M., la Miriam i l'Albert. Tots ells els millors acompanyants qur podiem trobar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per haver-me fet costat i creure en mi! El Martinet és un regal que ens ha fet la vida!! Ja saps que ets part de la meva tribu!

      Elimina

Moltes gràcies pels comentaris! Tots em fan molta il.lusió i intentaré respondre'ls un a un sempre que pugui!