dimecres, 30 d’abril del 2014

Sant Jordi

El 23 d'abril és, sens dubte, un dels meus dies preferits. 
Dia de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa, dia d'anar sols a Barcelona en tren i passejar des del carrer Provença fins Plaça Catalunya per una Rambla plena de gom a gom; de llibres, roses, gent,... m'encanta l'ambient que s'hi respira! M'agrada passejar per les parades, anar mirant llibres i més llibres, escollir amb cura els contes pels nens, sorprendre'm amb cada rosa diferent que trobem,... sempre és un matí que ens regalem amb el Joan i això no passa gaire sovint!

A la Rambla hi vam trobar roses de de tot tipus i fetes amb materials ben diversos: paper de diari, tovallola, feltre, fusta i, fins i tot de galeta! (Que són les que vaig fer jo per Sweetopia Bcn, ejem ejem, escombrant cap a casa...)


La tarda però "són figues d'un altre paner", des que tenim criatures, anem a fer el volt a Sabadell i us confesso que acabem tots esgotats i estressadíssims! És una d'aquelles coses absolutament previsibles però que, inexplicablement, cada any repetim; perquè és Sant Jordi, és bonic, et fa il.lusió que els nanos visquin la tradició..... I dic jo que l'endemà devem patir un reseteig de la memòria en la que t'esborren l'atabalament de la tarda anterior;  gent per tot arreu, nens saltant intentant veure les parades de llibres, nens avorrits que t'estiren la màniga quan tu intentes mirar un llibre (o saludar aquell amic que fa dies que no veies i que, vès per on, també ha decidit anar a viure la tradició en familia), nenes que reclamen la seva rosa, homes atabalats que no veuen la teva nena petita que està ajupida recollint un pètal de rosa i te l'atropellen,....en fi, que com que estic gairebé segura que l'any que ve repetirem, aquest any he decidit posar-ho per escrit a veure si així conservem el record i no ens emboliquem.
I vosaltres, que feu per Sant Jordi?
Una abraçada!
Carla

PD: Si si, properament us presentaré els que han estat el nostres llibres de Sant Jordi. (És que si ho faig aquí això serà com la història interminable!)




dimecres, 23 d’abril del 2014

Dimecres Mut - El dia resumit en una galeta




"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está  aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

dimarts, 22 d’abril del 2014

Quan les vacances no surten com esperaves...

Demà tornem a la rutina i jo tinc ganes de fer vacances!
Aquesta setmana passada no vaig ni passar pel dimecres mut (podeu veure els altres dimecres aquí)  i deveu pensar que és normal, estàvem de vacances! 
Doncs a pena nostra, no ha estat ben bé així; el pare de les criatures s'ha passat una setmana pràcticament estirat al llit totalment in-operatiu a nivell familiar així que les meves vacances s'han assemblat més a una cursa de les llargues que a una estada relaxant a la platja, per dir-ho així, amb humor. 
En lloc de tres nens era com tenir-ne quatre, a més, dilluns 22 és l'últim dia per presentar els imposts trimestrals i tenia força coses de feina per avançar. Que ja se'm plantejava complicat amb els nens sense escola, imagineu amb el Joan encallat i sense poder fer res de res! En alguns moments el meu nivell d'estrès ha estat més que acceptable. Feu-vos autònoms que tot són avantatges! 
Tot això us ho explico perquè l'altre dia parlava amb una amiga i em deia que a la vida 2.0 de la majoria sembla que tot sigui de color de rosa. En molts casos és veritat, i crec que, en part, també és normal, tots tendim a ensenyar les coses bones, no? S'entén que les dolentes la gent se les guarda per casa. El que passa llavors però és que et sembla que la resta del món té una vida perfecta i que la teva és un desastre al seu costat. Que els teus nens s'enfaden, que tu vas despentinada i que no hi ha cap racó de casa teva que sembli tret d'un catàleg d'Ikea! Don't panic que "en todas partes cuecen habas" que diuen.
Total, que us podia haver fet un post resumint les vacances i que semblessin unes vacances "estàndard" però ja posats, us ho explico tot i serà més realista. I us diré que hi ha hagut moments tensos, de casa bruta, de feina per fer, de nens disgustats, de mare sobrepassada.....però llavors també us he de dir que que hi ha hagut avis que han ajudat tant com han pogut, amics que s'han endut els nens grans a passar el dia al camp amb bicis i picnic inclòs, amics que m'han convidat a dinar a casa seva perquè els meus tres cadells i jo ens airegéssim en un pati fantàstic i una barbacoa deliciosa, matins de cares pintades i nens entusiasmats, molts wastups i trucades preguntant per la salut física del Joan i la meva salut mental,.... O sigui, que si, que hi ha hagut moments negres negres però també moments roses, liles, verds, taronges, blaus,.... com sempre en aquesta vida, no? 
Per acabar amb el rotllo  que us he fumut avui us deixo unes fotos de LA passejada en família, que ha estat un dels moments amb més color d'aquests dies.




I és que no, dels moments negres negres no en faig fotos! ;-)



Una abraçada i ànims amb el retorn a la rutina, penseu que dimecres és Sant Jordi!!



dilluns, 14 d’abril del 2014

Llegir...

Aquest passat cap de setmana hi ha hagut Món Llibre 2014 a Barcelona, des que vaig descobrir aquest festival fa tres anys no hi havíem faltat mai. Ahir era el nostre pla de diumenge però ens vam haver de quedar a casa per qüestions de salut del pare de les criatures, que espero i desitjo que es millori aviat perquè el pobre es troba fatal i perquè ara mateix és com tenir quatre criatures!
El cas però és que avui no us no us puc portar un post sobre el Món Llibre 2014 com era la meva intenció així que us deixo unes fotos de l'any passat i un escrit sobre el fet de llegir en si, que és una cosa sobre la que també volia parlar un dia d'aquests.


Des que tinc memòria que em recordo amb un llibre a la tauleta de nit. No recordo quants anys tenia quan vaig aprendre a llegir, suposo que cinc o sis; el que si recordo és que sempre llegia tot el que em queia a les mans. Descobrir que podia desxifrar les lletres i les paraules va ser màgic. Es van obrir les portes a mil històries i aventures; visitar llocs, descobrir paisatges, conèixer personatges com si visquessin al teu carrer... els llibres et permeten volar a altres continents i viatjar en el temps! 
Llegir m'apassiona, i si bé ara llegeixo poc, per falta de temps i per anar sobrada de son, m'agradaria que als meus fills també els agradi llegir.
La manera com ells estan entrant al món de la lecto-escriptura és molt diferent de com ho vaig fer jo (i suposo que la majoria dels que esteu llegint això); a la seva escola (ja us en vaig parlar una mica aquí), on les aules no tenen trenta taules i cadires sinó que són espais preciosos, pensats al detall i preparats perquè es doni l'aprenentatge des del fer dels infants; no s'ensenya específicament a llegir ni a escriure (ni a sumar ni a restar...), ni tan sols s'ensenyen les lletres. Els mestres que els acompanyen respecten el ritme de cada nen i ells i elles aprenen moguts pel seu propi interès, preguntant al mestre o a l'amic que en sap una mica més que ells, com s'escriu això o que posa aquí i allà. 
Potser algú es planteja: "- I vols dir que n'aprenen?- ". Jo us puc dir de primera mà que si, que la seva curiositat natural fa que s'interessin pel llenguatge escrit més aviat o més tard sense necessitat que cap adult l'hi empenyi. Això no vol dir que no hagin de fer el seu camí ni que no els costi un esforç, eh! 


A dalt a l'esquerra el Bernat amb un any i poc, al costat el Bernat i l'Aran compartint un Atlas del Món. A sota jo (con esos pelos!!) llegint un conte de bon matí amb la Laia clapada a la falda, al costat la Laia xafardejant el còmic del Bernat. A baix un dissabte de lectura amb el Joan i al costat el Bernat i la Laia cada u amb la seva lectura compartint sofà.

El Bernat, que ara té 6 anys, quan era a la Comunitat de Petits anava fent provatures amb les lletres però, si bé li ha agradat sempre molt que li llegíssim contes, no tenia gaires ganes de llegir per ell mateix. Un dia em va dir: "- És que jo mama, pensava que això de llegir seria mirar les lletres i que ja en sabria. Em sembla que ja n'aprendré un altre dia-". I així ha sigut, a finals d'estiu va descobrir les aventures d'Astèrix i Obèlix i ha estat a partir d'aquí que s'ha disparat amb la lectura. S'hi passa hores assegut al sofà mirant i remirant els còmics quan torna d'escola. 
L'Aran en canvi, ens va sorprendre quan no tenia ni tres anys fent la seva lletra (A) i amb tres i poc, escrivia tots els noms de casa i d'algunes de les seves millors amigues. Ara, que en té 4, està apassionada amb les lletres i l'escriptura. Llegeix alguna cosa però el que més li agrada és escriure lletres i més lletres, s'inventa contes, t'escriu cartes, etc.
La Laia evidentment no llegeix ni escriu res, però li encanta agafar-se un conte  dels "seus" i enfilar-se al sofà a mirar-se'l, ja sigui sola o compartint espai quan el Bernat hi és amb un dels seus còmics. Tot sovint ens busca amb un conte a la mà i ens porta fins al sofà perquè ens hi asseguem i ens el mirem amb ella. Fa molt riure perquè tan aviat se'l mira del dret com del revés i, a vegades passa les pàgines tan ràpid que no tenim ni temps de posar-hi paraules!
A casa tenim molts contes i, si fos per nosaltres, més en tindríem! L'espai però és el que és, així que solem anar a la biblioteca un parell de vegades al mes i n'agafem un bon grapat. Així entre els nostres i els de la biblioteca en tenim sempre una bona col·lecció. Poc a poc us els anirem presentant!
I vosaltres que me'n dieu? Els agrada llegir a les vostres criatures? Quins contes són els seus preferits?
Una abraçada,
Carla

dimecres, 9 d’abril del 2014

Dimecres Mut - Les coses boniques alimenten l'ànima, oi?


"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está  aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Fira Scrap+ a Sitges

Per segona setmana consecutiva em vaig escapar a Sitges, aquesta vegada sense cap menut, i amb una bona amiga ens vam disposar a passar el matí a la fira Scrap+; és d'aquells esdeveniments que no pots deixar de visitar! Nosaltres hi vam anar el divendres 28 de març i ho vam clavar. La fira estava tranquil.la i vam passar dues hores passejant entre els stands, mirant i remirant papers, segells, tintes, ...






L'stand de 40 tags barcelona ens va enamorar amb un munt de cors, casetes, quadres de cotxes antics i accessoris de fusta. A Blokum hi vam trobar àlbums de mil formes, en cartró, tela, etc...
No vam poder evitar la temptació i vam comprar unes quantes coses. A l'stand de @washimar ens vam adjudicar uns quants washi tape, el més complicat va ser escollir-los perquè tots són xulíssims! També vam passar a saludar la Mònica de Creativitart (ja sóc una habitual de les crops que organitza a la seva botiga i m'encanten!) i allà van caure quatre tintes que em feien falta per un projecte que tinc entre mans (a la que pugui us l'ensenyo ;-) )
Les noies de Les Parisinnes tenien un stand ple de coses boniques i hi vam comprar uns papers, gent de l'Empordà aneu a fer un cop d'ull!
Els àlbums amb motius infantils de les noies de NaturalScrap tampoc ens van deixar indiferents, a la imatge de sota veureu en teniu un detall.

A l'stand de les noies de Kits de Somni (Kds) vam poder finalment posar cara a la Cristina i la Xènia i és que Sweetopia Bcn (o sigui la Gemma i jo) som unes de les col·laboradores dels tallers que es faràn per commemorar el &è aniversari de Kds amb les artistasses Dear Lizzy i Janna Werner! Estem que no hi cabem d'alegria de poder compartir el cap de setmana amb totes aquestes dones fantàstiques! Si voleu saber millor de que va el "sarao" aquí us deixo més informació i aquí el post on parlen de  Sweetopia Bcn.
Per acabar el matí vam fer una crep de la caravana Berry de l'equip de La Creperie de Mariöne que, com sempre, estava deliciosa!
Fins aquí la crònica d'un gran divendres!!
Una abraçada,
Carla

dijous, 3 d’abril del 2014

Consonàncies

Em fa molta il.lusió compartir amb vosaltres que aquest any la nostra escola fa 10 anys. Per commemorar l'aniversari s'estan fent i es faran diferents actes.
Un d'ells va tenir lloc aquest passat cap de setmana a Ripollet; unes Jornades pedagògiques adreçades a persones interessades en educació que l'Associació d'Amics del Martinet va organitzar junt amb els/les mestres de l'escola.
Aquí us deixo el que va ser el programa de les jornades i aquí la nota de premsa que ha sortit a la Revista de Ripollet.
M'han dit que van ser unes jornades precioses, molt emotives i que van aconseguir transmetre la passió amb la que cada dia es fa possible un projecte com El Martinet.
Poc a poc us aniré explicant més coses d'aquests actes de celebració.
Una abraçada,
Carla

dimecres, 2 d’abril del 2014

Dimecres Mut - Una obra d'art que em va deixar així, muda!






"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está  aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

dimarts, 1 d’abril del 2014

Converses de bon matí i preguntes existencials...

Avui tenim un matí emboirat d'aquells que deixen entreveure al cel una esfera brillant perfecta; amagada entre teranyines de núvols, pots mirar-la sense que t'enlluerni. 
Estem al cotxe, camí de l'escola; la Laia menja una galeta, l'Aran, el Bernat i la Jana xerren. 

Tot d'una el Bernat em diu: 
"- Mama, això que hi ha al cel és el Sol? -", li dic que si i les nenes també s'ho miren.
"- Es mou! S'esta movent mama. - " diu l'Aran.
"- Voleu dir? -" 
"- Si perquè abans estava allà i ara m'he de girar per veure'l -" Respon la Jana.
" - Es el cotxe que es mou, no? -" Pregunta el Bernat.
" - I la terra, la terra també es mou -" Apunta l'Aran. " - Sabeu que? Que el Sol té un fil transparent, que no es veu, que l'aguanta" afegeix.
I salta el Bernat: " - Apa Aran que no! En tot cas l'aguanta la gravetat -"
I se sent la Jana: "- De debò hi ha un fil, Carla? Com s'aguanta el Sol? -"

Taxan!!! Ja la tenim aquí!! Una pregunta  d'aquelles que t'agafen desprevingut, i més si te la fan de bon matí i quan encara enyores l'hora que t'han pres amb el canvi horari.

Acabem d'aparcar, em giro i tres parells d'ulls encuriosits em miren. Els explico algo així com ara que els planetes estan en equilibri i que s'aguanten per unes forces semblants a les que fan que els imans s'aguantin a les neveres o que es mantinguin a una certa distància entre ells. Que jo tampoc ho sé molt bé ara mateix i afegeixo que ho poden buscar als llibres que hi ha a l'espai del Bernat, n'hi ha molts que parlen de l'univers i els planetes.
Caminant cap a l'escola sento que la Jana diu que el Sol s'aguanta amb un imàn i el Bernat els explica que la Terra i l'espai són diferents perquè a la Terra hi ha gravetat i a l'espai flotes. "Clar, per això el Sol no cau, està flotant" diu l'Aran.
Entrem a l'escola i un preciós ram de lliris ens dóna la benvinguda...
Feliç dimarts i benvingut abril!

PD: Us deixo una frase que encapçala el mes en el nostre calendari i que m'encanta: 
"L'ahir és història, el demà un misteri. L'avui és un regal, per això se'n diu present"