Llegir...

Aquest passat cap de setmana hi ha hagut Món Llibre 2014 a Barcelona, des que vaig descobrir aquest festival fa tres anys no hi havíem faltat mai. Ahir era el nostre pla de diumenge però ens vam haver de quedar a casa per qüestions de salut del pare de les criatures, que espero i desitjo que es millori aviat perquè el pobre es troba fatal i perquè ara mateix és com tenir quatre criatures!
El cas però és que avui no us no us puc portar un post sobre el Món Llibre 2014 com era la meva intenció així que us deixo unes fotos de l'any passat i un escrit sobre el fet de llegir en si, que és una cosa sobre la que també volia parlar un dia d'aquests.

Des que tinc memòria que em recordo amb un llibre a la tauleta de nit. No recordo quants anys tenia quan vaig aprendre a llegir, suposo que cinc o sis; el que si recordo és que sempre llegia tot el que em queia a les mans. Descobrir que podia desxifrar les lletres i les paraules va ser màgic. Es van obrir les portes a mil històries i aventures; visitar llocs, descobrir paisatges, conèixer personatges com si visquessin al teu carrer... els llibres et permeten volar a altres continents i viatjar en el temps! 
Llegir m'apassiona, i si bé ara llegeixo poc, per falta de temps i per anar sobrada de son, m'agradaria que als meus fills també els agradi llegir.
La manera com ells estan entrant al món de la lecto-escriptura és molt diferent de com ho vaig fer jo (i suposo que la majoria dels que esteu llegint això); a la seva escola (ja us en vaig parlar una mica aquí), on les aules no tenen trenta taules i cadires sinó que són espais preciosos, pensats al detall i preparats perquè es doni l'aprenentatge des del fer dels infants; no s'ensenya específicament a llegir ni a escriure (ni a sumar ni a restar...), ni tan sols s'ensenyen les lletres. Els mestres que els acompanyen respecten el ritme de cada nen i ells i elles aprenen moguts pel seu propi interès, preguntant al mestre o a l'amic que en sap una mica més que ells, com s'escriu això o que posa aquí i allà. 
Potser algú es planteja: "- I vols dir que n'aprenen?- ". Jo us puc dir de primera mà que si, que la seva curiositat natural fa que s'interessin pel llenguatge escrit més aviat o més tard sense necessitat que cap adult l'hi empenyi. Això no vol dir que no hagin de fer el seu camí ni que no els costi un esforç, eh! 

A dalt a l'esquerra el Bernat amb un any i poc, al costat el Bernat i l'Aran compartint un Atlas del Món. A sota jo (con esos pelos!!) llegint un conte de bon matí amb la Laia clapada a la falda, al costat la Laia xafardejant el còmic del Bernat. A baix un dissabte de lectura amb el Joan i al costat el Bernat i la Laia cada u amb la seva lectura compartint sofà.

El Bernat, que ara té 6 anys, quan era a la Comunitat de Petits anava fent provatures amb les lletres però, si bé li ha agradat sempre molt que li llegíssim contes, no tenia gaires ganes de llegir per ell mateix. Un dia em va dir: "- És que jo mama, pensava que això de llegir seria mirar les lletres i que ja en sabria. Em sembla que ja n'aprendré un altre dia-". I així ha sigut, a finals d'estiu va descobrir les aventures d'Astèrix i Obèlix i ha estat a partir d'aquí que s'ha disparat amb la lectura. S'hi passa hores assegut al sofà mirant i remirant els còmics quan torna d'escola. 
L'Aran en canvi, ens va sorprendre quan no tenia ni tres anys fent la seva lletra (A) i amb tres i poc, escrivia tots els noms de casa i d'algunes de les seves millors amigues. Ara, que en té 4, està apassionada amb les lletres i l'escriptura. Llegeix alguna cosa però el que més li agrada és escriure lletres i més lletres, s'inventa contes, t'escriu cartes, etc.
La Laia evidentment no llegeix ni escriu res, però li encanta agafar-se un conte  dels "seus" i enfilar-se al sofà a mirar-se'l, ja sigui sola o compartint espai quan el Bernat hi és amb un dels seus còmics. Tot sovint ens busca amb un conte a la mà i ens porta fins al sofà perquè ens hi asseguem i ens el mirem amb ella. Fa molt riure perquè tan aviat se'l mira del dret com del revés i, a vegades passa les pàgines tan ràpid que no tenim ni temps de posar-hi paraules!
A casa tenim molts contes i, si fos per nosaltres, més en tindríem! L'espai però és el que és, així que solem anar a la biblioteca un parell de vegades al mes i n'agafem un bon grapat. Així entre els nostres i els de la biblioteca en tenim sempre una bona col·lecció. Poc a poc us els anirem presentant!
I vosaltres que me'n dieu? Els agrada llegir a les vostres criatures? Quins contes són els seus preferits?
Una abraçada,
Carla