El protagonista és Sant Jordi!

Encara amb ressaca del cap de setmana viscut a Món Llibre 2015, aquí podeu veure algunes fotos de la primera trobada #avuillegim;  avui us porto un post ple de contes. És el primer i espero anar-ne fent de tant en tant perquè els llibres i, ara sobretot els contes, tenen molt protagonisme a casa i m'agradaria poder compartir les nostres lectures amb vosaltres.
Els contes que us porto avui giren al voltant de dos personatges típics de les dates en què ens trobem, l'intrèpid cavaller Sant Jordi i els dracs!
A casa els nostres dracs han envaït el castell i els nostres humils cavallers es limiten a acompanyar-los en les seves lectures perquè, de fet, no són gens ferotges els nostres dracs, oi que no?

Sant Jordi i el Drac (Barcanova): va ser el primer llibre sobre aquesta temàtica que va entrar a casa. Tot de cartró, aquest conte narra la llegenda de Sant Jordi amb textos molt curts en lletra de pal i unes il·lustracions boniques. Ideal pels més menuts de casa.

Més (Cruïlla): ens presenta en Cuallarga, un drac petit a qui li encanta que la seva mare li llegeixi la llegenda de Sant Jordi i no en té mai prou! S'enfada taaaant quan la seva mare li diu que ja és hora d'anar a dormir que no pot evitar cridar: Méeeeeees!!! 

El rei Jan i el Drac (Juventud): aquesta és la història del Jan i els seus amics que es passen la tarda construint un castell i perseguint dracs i monstres varis, a poc a poc però arriba el vespre.... Com tots els llibres il·lustrats per Helen Oxenbury, gaudirem d'unes imatges dolces i delicioses!

La draga sense escates (Publicacions de l'Abadia de Montserrat): diu que temps era temps hi havia una draga sense escates que buscant solució al seu problema va arribar a un poble amb un estany màgic... És un conte amb força text i una història divertida ideal per llegir als nens a partir de 3-4 anys.

3 contes de Sant Jordi (Publicacions de l'Abadia de Montserrat): perquè hi pot haver vida després de la clàssica llegenda del cavaller i el drac, aquí ens trobem tres històries ben diferents amb els mateixos personatges com a protagonistes però fent papers diferents dels que estem acostumats. Totalment recomanables.

"El dragó de Jano" i "Ingo y Drago" (Cruïlla/SM): ja són llibres de "grans", tots dos uns clàssics d' "El vaixell de vapor" que jo em vaig llegir de petita. El primer ens parla d'un drac que sorgeix a partir del dibuix d'en Jano i de com s'acompanyen l'un a l'altre superant els obstacles i complexos junts. El segon ens explica la història d'un ou que l'Ingo troba un dia, de l'ou en surt un drac petit però en Drago va creixent i passen mil aventures junts fins que arriba l'inevitable moment del comiat.

I vosaltres, us animeu a compartir els vostres llibres preferits entorn de Sant Jordi i els dracs? Estaré encantada de llegir-vos als comentaris!

Ara ja només em queda desitjar-vos una feliç diada a tots! Gaudiu molt dels llibres, els contes, les roses i la gentada!! ;-)

Una abraçada,

Carla

PD: La guanyadora del sorteig del val de compra de Jugaia ha estat @marmerelo. Moltes gràcies a tots els que vau participar!!  Teniu el vídeo penjat a instagram i al facebook del Planeta Babetes.

Primera trobada #avuillegim a Món LLibre 2015

Astorada m'he quedat quan he vist que no escrivia des de l'aniversari de la Laia però de fet, tampoc és estrany. El trasllat ens ha mantingut ocupats gran part del mes de març, a més ens vam escapar a la neu i després van arribar les vacances de primavera - setmana santa així que, moltes idees i poc temps per escriure-les!
Avui però no podia deixar de fer-ho perquè em fa molta il·lusió dir-vos que aquest proper cap de setmana amb les noies de Mammaproof Bcn i amb la Vinyet de "Small and nice" serem al Món Llibre 2015 celebrant la primera trobada #avuillegim!!
Just cap al final del darrer post us vaig parlar del moviment #hoyleemos a instagram. La Carmen de La Gallina Pintadita va proposar fa ja un parell d'anys aquest "hastag" per etiquetar les nostres lectures infantils i en el dia d'avui ja compta amb gairebé 6000 fotos! Quan jo el vaig descobrir l'estiu passat, em vaig afegir al repte amb moltes ganes i de seguida va sorgir l' #avuillegim, recordo que quan vaig fer-lo servir i vaig entrar-hi per si algú altre se li havia ocorregut, només hi havia una foto al "hastag" i era de l'Aina de Galiana Street. Si teniu instagram us animo a fer-lo sevir des d'avui mateix, sí?
Quan al novembre la Beatriz Millán va organitzar el primer encuentro #hoyleemos a Madrid vaig trobar-ho una idea genial i després d'uns quants mails amunt i avall entre totes serà finalment aquest cap de setmana quan la trobada serà possible gràcies a la feina de Mammaproof, a l'organització de Món Llibre i de les editorials que hi col.laboren. Jo estic molt contenta de poder-hi participar!!
L'any passat ens vam perdre aquest gran festival de la literatura infantil (aquí podeu llegir-ne la raó) però vam poder gaudir de les anteriors edicions i us puc assegurar que val molt la pena! Jo sempre en surto amb un munt de bons títols per comprar o buscar a la biblioteca.
Ara que ja us he posat en situació no m'enrotllo més i us deixo la informació pràctica:

Amb moltes ganes i papallones a la panxa us hi esperarem. Espero que tots us animeu a venir i així ens desvirtualitzem!

Una abraçada,

Carla

PD: Tota la informació sobre el Món Llibre 2015 trobareu aquí.

Dimecres Mut - Perquè avui és el teu aniversari....

"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

2 anys de Laia, 1 any de bloc!

Aquest mes de febrer està sent una mica desastre. No sé si és per compensar el fet que al gener em vaig cuidar o l'estrès del trasllat imminent però a casa hem estat tots malalts un grapat de dies. El pare de les criatures i jo ens hem endut la pitjor part amb diferència i encara arrosseguem els efectes d'algun virus amb molt mala llet. Els que ens seguiu per instagram ja esteu al cas de les nostres desventures i us he de dir que s'agraeixen totes les mostres de suport i ànims virtuals!
Sigui com sigui res és per sempre i febrer s'està acabant, yupi!
I avui és un dia súper especial, fa un any que vaig escriure aquí per primera vegada i.... la Laia fa 2 anys!! Tot i les circumstàncies no volia deixar que passés el dia sense fer res especial per ella així que amb l'ajuda inestimable del meu pare, aquest matí hem sortit a fer fotos pinterestianes per deixar constància del dia d'avui. 
Ahir vaig enviar a l'avi a buscar un d'aquests globus-números gegants i trobo que les fotos queden molt divertides, el vent no ens ha deixat fer la foto que jo tenia al cap però no perdo l'esperança de tornar-ho a provar mentre el globus no es desinfli. 

Us confesso que fa mesos vaig comprar l'atrezzo d'aquestes fotos a Tiger, quan vaig veure la pissarra em van venir al cap unes fotos exactament com aquestes. No em poden agradar més!!

Abans d'ensenyar-vos les últimes us poso una mica en situació. De sempre m'han agradat molt els llibres i des de que tinc nens, se me'n van els ulls amb els contes. De fet, quan vaig obrir el bloc tenia clar que faria una secció de contes, que encara no he aconseguit arrancar-la eh! Ja se sap: "las cosas de palacio van despacio". Per compensar però, a instagram solc participar en una iniciativa que es diu #hoyleemos (#avui llegim) on moltes mares compartim els contes que llegim amb els nostres petits. Si us agrada la idea, podeu mirar l'etiqueta a IG i que sapigueu també que la Beatriz del blog Madrid, Martina and myself fa el seu particular "365project" fent cada dia una foto d'un conte i després un recull setmanal al seu bloc, us deixo l'enllaç aquí.
Ara que ja us he situat... vaig pensar que seria bonic fer una foto cada any amb el seu llibre preferit. Tan de bo se m'hagués acudit quan els altres dos eren petits!!! El de la Laia ara mateix és aquest: "Mon Grand Popimagier", un conte en francès que vam comprar quan el Bernat tenia un any al Carrefour de Bourg-Madame. Està ple d'imatges d'en Popi en diferents situacions i li encanta anar mirant i comentant cada detall.

En fi, avui ho deixo aquí, me'n vaig al llit a veure si aconsegueixo dormir avui, que tipa n'estic dels atacs de tos!
I vosaltres no us talleu, si voleu comentar quelcom, m'encanta llegir-vos als comentaris!
Una abraçada,
Carla

PD: Us deixo la banda sonora d'aquest mes i espero que us agradi tant com a mi! 

Ciudant-ME

Ja s'ha acabat el mes de gener, ha passat volant i només ens queden 11 mesos de 2015. Ufffff, quin estrès, no?
Conyes a part; no sóc de les que a principis d'any es fa una llista de propòsits perquè ja me'n faig una gairebé cada dia; el que sí faig és una llista de les coses que vull demanar a l'any que comença i repasso la llista del que vaig demanar per l'any que s'acaba. També m'agrada fer algun ritual per cap d'any, conservar certes tradicions.... espera que me n'estic anant del tema.
Al que anava, poc després que la Laia fes l'any vaig començar a sentir que ja em podia prendre alguns moments per a mi; que me'ls podia prendre i que els necessitava. Després de gairebé 7 anys mooooolt dedicada als nens i empalmant una criança rere una altra, ser conscient que amb la Laia caminant l'etapa de nadons a casa s'acabava em deuria re-connectar amb l'altra Carla, la que no és "la mare de....". Enteneu-me, que he fet moltes més coses a part de criar durant aquest temps però ells i tot el que se'n deriva, han sigut la meva principal dedicació i jo havia quedat una mica aparcada. M'és molt fàcil trobar una excusa per cancel·lar un pla que és únicament meu. A més, ho solen posar fàcil perquè just aquell dia que fa dos mesos tens programat un dinar amb amigues, un dels tres es posa amb febre o vòmits o atacs de mamitis desconsolats just el matí abans del dinar i clar, et sap greu marxar deixant aquell panorama a casa i dius: "- Bé, és igual, ja no hi vaig-".
A poc a poc he anat superant aquests moments i he anat buscant els meus moments, que no m'ha estat fàcil donar-me permís i creure que me'ls mereixo!! Òbviament, si jo tinc un moment, vol dir que algú altre, generalment el Joan, els avis o els nostres amics de l'ànima estan cuidant les criatures, siguin les tres juntes o repartides. Evidentment des d'aquí el meu immens agraïment per la seva ajuda inestimable!
Total que avui em resumeixo el que he fet PER A MI aquest mes de gener i tant de bo pugui fer un post així cada mes! Fer aquest resum m'ha fet reviure cada moment d'aquests i tornar-lo a agrair.
* Vam començar l'any prop del mar, el Joan va tenir els seus moments per anar a córrer i jo els meus per quedar-me a casa llegint una estona a soles. (A part de passar llargues estones tots junts a la platja gaudint dels meravellosos dies que va regalar l'entrada del 2015,espectacular!)

* Vaig anar a fer-me un massatge! Dos dies enrere em vaig llevar que no podia moure el coll així que vaig veure clar que era el moment!
* Vaig aconseguir fer callar la Carla que pensava que tot plegat era massa embolicat, superar els plors dels nens quan van saber que el seu pare i jo marxaríem sols, em vaig llevar a les 5:30 del matí d'un diumenge i ens vam escapar amb el Joan a Font-Romeu. Ell va córrer una cursa per la neu i jo vaig esquiar SOLA! A les 6 de la tarda érem a casa dels avis recollint la mainada, cansats però amb les piles carregadíssimes!!!

* He sortit a córrer 7 dies en les últimes dues setmanes: amb sol, amb molt fred i amb dies grisos però ho he fet i n'estic orgullosa! (Aquí gràcies altra vegada a l'avi que em cuida la Laia o els tres mentre jo faig l'escapada, i a l'àvia que prepara cremes de verdures i macarrons perquè ens estalviem de cuinar algun àpat. I love you! )

* Ens vam dedicar un dinar i una tarda de divendres amb dues bones amigues amb qui fa temps ens devíem un homenatge. (Això us ho explicaré amb detall en un altre post)
* Un vespre vam fer una trobada exprés amb une altres dues amigues. D'aquestes trobades amb el crono posat que dic jo però que t'arrenquen rialles i t'omplen d'energia.
* Dissabte vaig anar a la perruqueria. Olé!!! Sempre em sembla que anar-hi és car, i això que no em faig res més que rentar i tallar. A més em fa certa por espifiar-la amb el tallat i que després no m'agradi així que hi vaig més o menys un cop a l'any. Aquesta vegada no era "perquè em toca", que també, sinó perquè em venia de gust. I m'agrada el resultat!!!
Fins aquí el primer post de febrer.
I vosaltres que heu fet PER VOSALTRES aquest mes de gener? I pel 2015, que us heu proposat? O que li demaneu? Estaré encantada de llegir-vos als comentaris!
Una abraçada!
Carla
PD: Dir-vos que al desembre ja em vaig dedicar un dinar amb una colla d'amigues-mares fantàstiques (els inicis en la maternitat ens van unir i aquí seguim 7 anys i mig després!) i em vaig escapar a un taller sobre emocions i contes amb una altra amiga de l'ànima, d'aquestes que està en procés de permetre's aquests moments.... amb tot el meu carinyo R, te'ls mereixes!!!

L'escola on els pares aprenem matemàtiques

Em sabia greu deixar gaires dies el passat post com el primer que es veu quan obres el blog així que avui us porto un tema diferent: les mates!!! 
NOTA: Tot i que el post anterior sigui un post sincer i es correspongui a alguns moments de la nostra vida. El cert és que no s'ajusta a la nostra realitat del dia a dia; normalment estem contents i feliços! Tenir tres fills és una feinada (ja no em puc imaginar qui en té quatre o cinc!) però també et regalen moments genials multiplicats per tres i això són molts moments xulos!!
Bé, al que anava, avui us volia explicar una mica com s'aprenen les matemàtiques a l'escola dels nostres nens. (Ja us he explicat alguna vegada que el funcionament general de l'escola és força particular, els posts on en parlo es troben sota l'etiqueta "educació" i "escola" al núvol d'etiquetes.)
Les matemàtiques doncs, no són una excepció, i s'aprenen treballant amb diferents materials sensorials i integrades dins el dia a dia a l'escola. També tenen les estones de "jocs matemàtics" i el "taller de cuina" que permeten aprofundir sobre aquesta matèria.
Com que la majoria de nosaltres, els pares de les criatures, vam aprendre matemàtiques de manera tradicional, l'escola organitza uns taller de matemàtiques pels pares per tal que poguem conèixer, entendre i practicar matemàtiques amb els materials que fan servir els nostres fills.
L'any passat el vam fer tant el Joan com jo, en dies diferents per poder-nos-ho combinar amb la Laia però, tot i així, va ser una experiència molt bonica.
Us en deixo quatre imatges, ja veieu que la majoria són materials montessori (aquí els podeu veure tots) i la veritat és que no ens va resultar fàcil calcular fraccions, divisions, àrees..... Es necessita certa pràctica i estic segura que els nens en saben molt més que nosaltres perquè el tenen molt integrat. M'encanta aquesta manera d'aprendre les coses, desde "lo tangible" a lo abstracte.

Recordeu com era la vosta relació amb les matemàtiques? I la dels vostres fills, com és? Com n'aprenen ells? Fan servir materials a l'escola? O a casa?
Una abraçada,
Carla

A vegades, només a vegades....

Avui falta un mes menys un dia perquè la Laia faci dos anys i perquè el blog en faci un! 
I fa gairebé dos mesos que no escric.
Les vacances de nadal i el fet d'haver de buscar una casa nova, el pis on vivim el necessiten per una familiar de la propietària i l'hem de deixar tan aviat com puguem, ens ha distorionat una mica el dia a dia i anem una mica de bòlit.
Ahir va ser un diumenge que va començar al revés i encara va acabar prou bé. A la nit m'havia proposat escriure, tinc una vintena de posts a mitges, però després d'invertir una hora i un quart en el procés d'aconseguir que tots tres s'adormissin, sopar una deliciosa sopa de porros de la mama i posar-ho tot en ordre per l'endemà, no em vaig veure amb forces per fer res més.
De totes maneres, fa temps, vaig escriure un petit text que vull compartir amb vosaltres, perquè el vaig escriure fa mesos però hi ha dies que segueix tan vigent com llavors. Diria que no sóc la única que, de tant en tant se sent així; corregiu-me si m'equivoco!

"Hi ha dies, moments, que n'estic tipa, que en tinc ben prou, que estic cansada i que voldria fugar-me, o millor, que marxéssin tots i em deixessin uns dies sola a casa.
Que estic farta de sentir-me demandada, de no tenir més moments per mi que quan tothom dorm, de sentir que el meu cos no és meu, de portar nens a coll i la teta fòra, d'haver de fer tot amb una sola mà, de que m'interrompin contínuament, de dur la roba tacada, de recollir estrelletes per tota la cuina quan fem caldo per sopar, de posar rentadores, estendre roba, recollir-la, plegar-la i desar-la (no, a casa ja no es planxa a no ser que sigui im-pres-cin-di-ble), de passar l'aspirador i tenir el terra ple de molles al cap d'una hora,...
A vegades, quan estic molt apurada, els ho dic; sol ser al vespre tocant gairebé a l'hora de dormir quan ja portem tot el dia en dansa i sobretot els dies que el Joan té guàrdia:
" - Nois, avui ja en tinc prou. Estic cansada, anem a dormir i ja no vull sentir ningú més. -" .
A vegades em pregunten perquè estic cansada i un dia que els vaig dir que  tots tres junts donen molta feina el Bernat va i em diu:
"- Home però ets tu que ens vas voler tenir, no? Que no ho sabies? -".
Touché! Sí, ho sabia. O com a mínim, m'ho podia imaginar. I malgrat tot sí, jo volia tres fills (i més i tot si l'economia m'ho permetés,jajaja). I els segueixo volent, cada dia una mica més que l'anterior, perquè són el millor que hem fet en aquesta vida. Encara que, a vegades, n'estigui tipa de tot plegat. Que no d'ells."

Us ressona? O no us passa mai?
Una abraçada i bona setmana!
Carla