diumenge, 28 de setembre de 2014

El que en vaig fer d'una panxa de guix

El diumenge passat us explicava aquí la història dels meus motllos de panxa d'embarassada i us vaig prometre dos posts més explicant-vos que n'he fet d'ells. Així que... aquí teniu el primer!
Un cop escollit el que més m'agradava el vaig deixar en mans de la Mon Garabata, que està feta una artista (podeu veure altres "garabatos" seus aquí)  i a la que tinc un gran, gran afecte. És una persona que ha tingut un significat especial en els primers anys de vida dels meus fills i no se m'acudia ningú millor a qui confiar-li cegament la meva panxa. Com ja m'esperava, el resultat em va encantar!!



Alguna vegada ja us he dit que el meu pare, des que s'ha jubilat, i per sort meva, es dedica a perfeccionar cada dia la seva passió i tècnica per la fotografia, oi? Jo comparteixo la passió i em falta la tècnica així que bastant sovint l'enredo i així tinc aquestes fotos tan precioses!



Aquí la Laia ja tenia dues setmanes, us confesso que volia posar-la dins la panxa tal com hi estava originàriament però vaig desistir i em vaig conformar en posar-li així....



Ja veieu que la panxa pintada va donar de si! Ara la tinc al despatx sobre un prestatge i m'encanta veure-la allà. Em recorda com el meu cos ha estat capaç de gestar i parir tres criatures precioses, com ha estat capaç de donar-se i obrir-se i poc a poc tornar al seu lloc.
Us animareu a fer les vostres panxes? Sabeu qui us agradaria que la pintés? 
Si ho feu ensenyeu-m'ho!!
Una abraçada!
Carla
PD: Comparteixo amb vosaltres dues fotos més que vam fer aquell dia, simplement per recordar aquests temps que passen volant....


3 comentaris:

  1. Ahà, aquí tinc la primera resposta! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja i demà ja tens la resta! Gràcies Tati per passar per aquí i comentar!

      Elimina
  2. Precioses fotos i lo de la panxa es un record genial! I la foto a dins la panxa..... <3

    ResponElimina

Moltes gràcies pels comentaris! Tots em fan molta il.lusió i intentaré respondre'ls un a un sempre que pugui!