dijous, 26 de juny de 2014

D'una revetlla que hagués pogut acabar fatal...

Jo no vaig anar de revetlla i dic jo però hauria de dir els nens i jo; el Joan va treballar la nit de Sant Joan així que sola amb tots tres no em vaig atrevir a anar enlloc. Oferiments no me'n van faltar (des d'aquí gràcies a tots els que em van fer alguna proposta) però a vegades però més val no complicar-se la vida.
El post d'avui però, no és per parlar de meva revetlla, és per parlar de la del Joan. La guàrdia va ser molt moguda, com totes les nits de Sant Joan a la ciutat de Barcelona, molts focs de contenidor, matolls, papereres,... A les cinc del matí encara no havien parat ni un moment, ni dormit, evidentment. Ell i quatre companys més anàven cap a un altre servei quan un cotxe es va endur el camió de bombers per davant. Per sort, i gràcies a qui sigui que ens cuida a tots plegats, ningú es va fer mal. El cotxe en qüestió era un Hammer. A causa de l'impacte el tanc lleuger es va desplaçar un grapat de metres fins xocar amb una newjersey (mitjanera de formigó) i la va partir pel mig. S'haguessin pogut fer molt mal!
El Joan va arribar a casa esgotat després la guàrdia i a la meva pregunta de com li havia anat la nit em respon explicant-me les sortides i afegeix "- I hem tingut un accident amb el camió -". I m'ho deixa anar així, sense més, entre ell que és "l'home tranquil" i jo, que estic mig clapada, trigo a reaccionar. Quan m'ho explica bé i m'ensenya les fotos és quan sóc conscient que és un miracle que ningú hagi pres mal. 
I ara que han passat un parell de dies i he anat païnt el nus a l'estómac que se m'va fer al pensar com ens hagués pogut canviar la vida en 1 segon, he decidit escriure aquest post.
Molta gent pensa que la feina dels bombers és un xollo, bàsicament perquè treballen un dia 24 hores i descansen 3-4 dies. O sigui que, fent números simples, treballen entre 6 i 9 dies al mes quan la majoria dels mortals treballen 20 dies al mes. 
Ara els bombers de la Generalitat estan de vaga (que no els de Barcelona, que ja van lluitar per les seves reivindicacions fa un temps) i molta gent els critica; des del meu punt de vista, ho fan a la lleugera perquè de la feina dels bombers només se'n veu això: l'horari tan collonut que tenen.
Doncs des d'aquí us puc dir que si, que tenen aquest horari però que la mitjana anual surt a 42h setmanals i que en el seu calendari no existeixen els diumenges ni el dia de Nadal ni l'aniversari del teu fill; que si, que si no hi ha sortides fan vida al parc i poden estar al gimnàs o mirar la tele però que estan allà disponibles i que si hi ha feina es passen les nits en blanc; que si, que s'ho passen bé a la feina però que se la juguen cada dia, per tu, per mi i per qui els necessiti; i que no ho fan precisament per una fortuna de sou. 
I també us puc dir que tots han passat una oposició per aconseguir aquesta feina, una oposició pública i oberta a tothom.
Qui s'anima a presentar-se a la propera? Mentre us ho rumieu  (aquí m'incloc, que els que em coneixeu ja sabeu que és un tema que tinc pendent...), jo me n'aniré a dormir amb el meu bomber preferit i seguiré donant les gràcies perquè per sort aquesta revetlla va acabar bé i tot ha quedat en un ensurt. 
Una abraçada,
Carla



4 comentaris:

  1. Ostres quin cop!! Devia anar rápid aquell!! Si que ha de ser una feina dura en dates com aquestes o quan hi ha accidents... No crec que qualsevol valgui per fer el que fan, han de ser grans professionals. M n'alegro molt que només fos un ensurt, ja ho podeu celebrar! Una abraçada!!
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs es veu que tampoc anava molt ràpid, per sort!! Es veu que no es van veure, la zona està en obres i pot donar lloc a confusions. Nosaltres tammbé estem molt contents que només fos un ensurt!
      Gràcies Anna! Una abraçada!

      Elimina
  2. M'alegro moooolt que només hagi sigut un susto! M'ha emocionat el teu post! Una abraçada forta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sonias! Una abraçada per a tu també!

      Elimina

Moltes gràcies pels comentaris! Tots em fan molta il.lusió i intentaré respondre'ls un a un sempre que pugui!