Avui us porto un post que fa mooooolts dies que volia escriure.
Segur que molts n'heu sentit parlar, la pintura de moda és la chalk paint! Jo en vaig sentir tant a parlar per tot arreu que aquest hivern vaig decidir-me a fer un dels fantàstics tallers que fa la Neus de Crea Decora Recicla al Mercantic.
La Neus va ser una de les pioneres del Washi Tape i ara ho ha estat també amb la chalk paint d'Autentico. Per mi era un referent en aquest món del DIY actual i quan la vaig conèixer en persona no em va decepcionar gens. Sabeu allò que es nota quan algú fa una cosa perquè l'apassiona? Doncs això és el que transmet ella. És una persona senzilla, propera, creativa i una "profe" genial!
Al seu espai del Mercantic hi podria viure; bé, viure amb tota la meva tropa no, impossible, que no hi cabem, però si que firmaria per tenir ara mateix una sala a casa decorada com ho està el seu taller.
Ple de raconets bonics i amb tota la paleta de colors d'Autentico Cahlk Paint que em té enamorada!
Al taller la Neus ens va ensenyar diferents tècniques per jugar amb la pintura i la cera per tal d'aconseguir diferents acabats, van ser quatre hores que em van passar volant. I ara tinc a casa el meu taulell-resum que em serveix per recordar cada tècnica!
A la pàgina Chalkpaint Shop hi trobareu tota la informació sobre aquesta pintura, la cera, la paleta de colotrs, etc...
Jo no m'he atrevit amb mobles grans, de moment el Joan no em deixa pintar la taula del menjador, però si que he pintat unes quantes coses i m'encanta com queda, poc a poc us les aniré ensenyant.
I vosaltres, coneixíeu aquesta pintura? Us agrada renovar mobles i objectes?
Una abraçada,
Carla
PD: Quasi me n'oblido, si aneu a un dels seus tallers, teniu l'esmorzar inclòs i Sweetopia Bcn sempre prepara coses delicioses! ;-)
dijous, 5 de juny del 2014
Dimecres mut - Petons amb llengua
NOTA: Fotografía feta pel meu pare, o sigui, l'avi de la criatura ;.)
Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.
dilluns, 2 de juny del 2014
I Trobada de Dones Blocaires de Barcelona
Aquest cap de setmana vaig estar al 1r Encuentro de Mujeres Blogueras de Barcelona organitzat per Más que Madres, dues àvies blocaires amb una empenta i una energia espectacular!
El primer que us vull comentar és que l'esdeveniment era gratuït, el dinar estava inclòs i l'únic requisit per poder-hi assitir va ser portar 1kg de menjar envasat que, la Xarxa de dones emprenedores d'Esplugues s'ha encarregat de donar a un menjador social; des d'aquí un aplaudiment per l'organització i per tots els espónsors!.
S'hi van fer un bon grapat de ponències interessants i vam tenir l'oportunitat de fer networking amb altre dones blocaires; sempre està bé sortir del món 2.0 i conèixe's en persona; estic segura que en sortiran col.laboracions interessants de tot plegat.
Entre altres coses Pedro Rojas ens va explicar com donar visibilitat als nostres blogs i Vanessa Alarcón i Ana M. vega ens van posar al día sobre els requisits legals per a blocaires, que és més complicat del que ens pensem!
També es van presentar projectes interessants com el de Novartis i Power Of One dedicat a la lluita contra la Malària, feu-hi un cop d'ull!
En un dels descansos vaig poder conversar amb els nois de Boiron i em van explicar que tenen una campanya en marxa titulada: Un as en la manga: la Homeopatía enmarcada dins la comunitat 2.0 que han creat, si us ve de gust aquí la podeu conèixer i animar-vos a participar. .
A la tarda sé que les ponències de l' Alejandra Libenson i Maria José Cayuela van ser tot un èxit però jo me les vaig perdre perquè el meu "gripasso" començava a despuntar maneres així que em vaig retirar abans d'hora.
Va ser un dissabte intens, ple de coneixences i nous aprenentatges, ara toca posar-los en pràctica!
Una abraçada,
Carla
El primer que us vull comentar és que l'esdeveniment era gratuït, el dinar estava inclòs i l'únic requisit per poder-hi assitir va ser portar 1kg de menjar envasat que, la Xarxa de dones emprenedores d'Esplugues s'ha encarregat de donar a un menjador social; des d'aquí un aplaudiment per l'organització i per tots els espónsors!.
S'hi van fer un bon grapat de ponències interessants i vam tenir l'oportunitat de fer networking amb altre dones blocaires; sempre està bé sortir del món 2.0 i conèixe's en persona; estic segura que en sortiran col.laboracions interessants de tot plegat.
Entre altres coses Pedro Rojas ens va explicar com donar visibilitat als nostres blogs i Vanessa Alarcón i Ana M. vega ens van posar al día sobre els requisits legals per a blocaires, que és més complicat del que ens pensem!
També es van presentar projectes interessants com el de Novartis i Power Of One dedicat a la lluita contra la Malària, feu-hi un cop d'ull!
En un dels descansos vaig poder conversar amb els nois de Boiron i em van explicar que tenen una campanya en marxa titulada: Un as en la manga: la Homeopatía enmarcada dins la comunitat 2.0 que han creat, si us ve de gust aquí la podeu conèixer i animar-vos a participar. .
A la tarda sé que les ponències de l' Alejandra Libenson i Maria José Cayuela van ser tot un èxit però jo me les vaig perdre perquè el meu "gripasso" començava a despuntar maneres així que em vaig retirar abans d'hora.
Va ser un dissabte intens, ple de coneixences i nous aprenentatges, ara toca posar-los en pràctica!
Una abraçada,
Carla
divendres, 30 de maig del 2014
Posant color al carregador del mòbil
Us agraden els washi tape? Jo en sóc fan total! I el que és més perillós, els nens també!! I dic perillós perquè jo me'ls miro allà, tots bonics, i em fa pena gastar-los; i a ells cap ni una, un bon tros aquí i un bon tros allà...., al final hem fet dues caixes, la seva i la meva, així jo no pateixo i ells poden crear lliurement.
Hi ha dies però que em decideixo a fer-los servir! Fa mig any més o menys se'm va ocórrer personalitzar-me el carregador del mòbil i fa uns dies vaig decidir que ja li tocava un canvi d'aires així que he agafat la meva capsa de "celos de colors" i m'he posat a redecorar el carregador.
Hi ha dies però que em decideixo a fer-los servir! Fa mig any més o menys se'm va ocórrer personalitzar-me el carregador del mòbil i fa uns dies vaig decidir que ja li tocava un canvi d'aires així que he agafat la meva capsa de "celos de colors" i m'he posat a redecorar el carregador.
Què us sembla?
La primera foto és de la primera vegada que el vaig decorar, la última de tal i com està ara. Ja veieu que les estrelles m'agraden, oi? I que me'n dieu del de la roba estesa? Aquest washi me'l vaig comprar a la fira Scrap+ de Sitges i m'encanta!!
Ara podeu trobar washi tape a moltes botigues però si voleu fer un cop d'ull al paradís on-line d'aquests "celos virolats" mireu a La mar de washitapes, se us farà difícil triar!
La primera foto és de la primera vegada que el vaig decorar, la última de tal i com està ara. Ja veieu que les estrelles m'agraden, oi? I que me'n dieu del de la roba estesa? Aquest washi me'l vaig comprar a la fira Scrap+ de Sitges i m'encanta!!
Ara podeu trobar washi tape a moltes botigues però si voleu fer un cop d'ull al paradís on-line d'aquests "celos virolats" mireu a La mar de washitapes, se us farà difícil triar!
Una abraçada,
Carla
PD: "Celos virolats" és una expressió amb copyright de la meva amiga Eva P. M'encanta!!
Carla
PD: "Celos virolats" és una expressió amb copyright de la meva amiga Eva P. M'encanta!!
dijous, 29 de maig del 2014
Dimecres Mut - 15 mesos de Laia
Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.
Etiquetes de comentaris:
Dimecres Mut,
Fotografia,
Nens,
Primavera,
Vida
dilluns, 26 de maig del 2014
"Ilustrando voy, ilustrando vengo": Carmen Tébar
Vaig dir que us presentaria un/a il.lustrador/a que m'agradés el primer i el tercer dilluns de cada mes, ja heu vist que el dilluns passat vaig fallar així que ja no us ho dic més i ho faré quan pugui. La intenció és fer-ho com a mínim una vegada al mes, si serà el primer dilluns o un dels altres tres ja no us ho sé dir.
Al que anávem, avui us presento la Carmen Tébar, ella és la responsbale de Mi low cost, un blog bonic i amb unes seccions tan xules com les dels "Viernes de Recomendaciones" o els "Domingos Adorables".
Jo la vaig descobrir a principis d'any a través d'instagram i el #clubisntagramero on cada mes ens proposa una temàtica i qui vulgui participa pujant fotos on es reflecteixi la seva interpretació del tema del mes. Jo hi participo sempre, m'encanten aquests reptes fotogràfics! Quan publica el tema del mes, la Carmen fa un resum amb les 12 fotos que més li han agradat del mes anterior i al mes de març vaig tenir l'honor que una de les meves fotos formava part de la selecció!!! Si ho voleu veure, premeu aquí, el tema era el "manostureo" i els nens em van servir la foto en safata.
Bé, que m'enrotllo com una persiana, al que anava! Fa unes setmanes la Carmen ens va sorprendre amb una col.lecció d'il.lustracions molt divertides a las que ha posat per títol: Cuentos confundidos.
Són contes clàssics als que ha donat la volta d'alguna manera. A mi el resultat m'agrada, una em va agradar tant que me la vaig regalar per casa! Em va arribar l'altre dia i ara està esperant que l'emmarqui per ocupar un raconet a la paret d'una habitació, encara no sé si la nostra o la dels nens. A veure si us agrada:

Al que anávem, avui us presento la Carmen Tébar, ella és la responsbale de Mi low cost, un blog bonic i amb unes seccions tan xules com les dels "Viernes de Recomendaciones" o els "Domingos Adorables".
Jo la vaig descobrir a principis d'any a través d'instagram i el #clubisntagramero on cada mes ens proposa una temàtica i qui vulgui participa pujant fotos on es reflecteixi la seva interpretació del tema del mes. Jo hi participo sempre, m'encanten aquests reptes fotogràfics! Quan publica el tema del mes, la Carmen fa un resum amb les 12 fotos que més li han agradat del mes anterior i al mes de març vaig tenir l'honor que una de les meves fotos formava part de la selecció!!! Si ho voleu veure, premeu aquí, el tema era el "manostureo" i els nens em van servir la foto en safata.
Bé, que m'enrotllo com una persiana, al que anava! Fa unes setmanes la Carmen ens va sorprendre amb una col.lecció d'il.lustracions molt divertides a las que ha posat per títol: Cuentos confundidos.
.png)

La Princesa del conte de "La Princesa i el Pèsol" decideix que no ha de demostrar res a ningú i es posa a dormir a terra, tan panxa i tan feliç. Ho vaig trobar genial!
La il.lustració em va encantar amb tots aquests matalassos estampats, el pèsol feliç al capdamunt i la princesa dormint plàcidament amb la corona als peus; però el missatge encara més, perquè totes, princeses o no, som fantàstiques i no cal que ningú ens faci passar cap prova per demostrar-ho. És o no?
En fi, espero que l'estil de la Carmen us hagi agradat, no deixeu de visitar el seu blog que la setmana passada va treure una altra sèrie d'il.lustracions que ja estic rumiant quina em demano! Les podeu veure aquí.
Una abraçada i bon dilluns a tothom!
Carla
divendres, 23 de maig del 2014
L'arribada a casa després de les colònies
Avui ha arribat el Bernat de colònies, quatre dies sense veure'l i sense saber res d'ell!! La veritat és que he estat molt enfeinada i m'han passat ràpid però tots l'hem trobat a faltar. Aquest matí, quan s'ha llevat, l'Aran ha vingut al nostre llit dient que volia que vingués el Bernat ja!
A la tarda l'hem anat a rebre tots a l'autocar i, sorprenentment, quan li hem preguntat com havia anat, ha començat a xerrar i ens ha explicat un munt de coses, saltant d'un tema a l'altre:
"Ha sigut un mole, hem fet cabanes de branques, ja us les ensenyaré quan anem a aquesta casa. Hem de portar fils per fer les cabanes.
Hem vist un serp, a la paret de la casa, a la de fora, era així... I amb la cua així....
A la tarda l'hem anat a rebre tots a l'autocar i, sorprenentment, quan li hem preguntat com havia anat, ha començat a xerrar i ens ha explicat un munt de coses, saltant d'un tema a l'altre:
"Ha sigut un mole, hem fet cabanes de branques, ja us les ensenyaré quan anem a aquesta casa. Hem de portar fils per fer les cabanes.
Hem vist un serp, a la paret de la casa, a la de fora, era així... I amb la cua així....
I tinc un record de l'arbre màgic.
El Pep que era l'amo de la casa va trobar una carta i ens va dir si ens la llegia i tot vam dir que si, hi deia qe havíem de seguir les llums i a fòra hi havia un caminet d'espelmes que anaven cap a dins del bosc i al peu de l'arbre màgic hi havia una rodona d'espelmes i un cistell ple de bossetes amb cacahuets coberts de xocolata. Ho porto tot a la motxilla i només en vaig menjar un perqué aixi en podrem menjar tots.
El Pep que era l'amo de la casa va trobar una carta i ens va dir si ens la llegia i tot vam dir que si, hi deia qe havíem de seguir les llums i a fòra hi havia un caminet d'espelmes que anaven cap a dins del bosc i al peu de l'arbre màgic hi havia una rodona d'espelmes i un cistell ple de bossetes amb cacahuets coberts de xocolata. Ho porto tot a la motxilla i només en vaig menjar un perqué aixi en podrem menjar tots.
També vam veure pollets d'ocell que havia fet niu a la paret de la casa i el Z es va endur un ou i els grans van cuidar els pollets que jo ho vaig veure, les mestres eh...
I hem fet un "campionat" de futbol que no vam guanyar, saps perquè? Perque la final la van guanyar els altres pero fent unes trampotes grandíssimes i vam dir que la repetiríem i ja no la vam poder repetir perqué ja marxàvem i no hi havia temps....
Tinc una bola màgica per posar-hi alguna cosa que m'agradi molt del bosc, ens la va donar l'arbre m'agic i ens va dir: Que la sort us acompanyi!. I l'endemà tots teníem uns dibuixets a la cara (encara els portes, li diem) i les mestres també els tenien eh! Però, en realitat, ens els havien fet elles perquè l'I, de l'altra classe, ens va dir que eren els segells que hi ha a l'escola, que ell havia vist que els dibuixos eren iguals...
I saps que, mama? A la bola no hi tinc res perquè recollia moltes coses que m'agradaven però no havia ni obert la bola i després les havia perdut i ara ja no sé on són....
És que ha sigut súper xulo!"
Quan hem arribat a casa, ens hem posat a desfer la motxilla i el Joan li pregunta:
I hem fet un "campionat" de futbol que no vam guanyar, saps perquè? Perque la final la van guanyar els altres pero fent unes trampotes grandíssimes i vam dir que la repetiríem i ja no la vam poder repetir perqué ja marxàvem i no hi havia temps....
Tinc una bola màgica per posar-hi alguna cosa que m'agradi molt del bosc, ens la va donar l'arbre m'agic i ens va dir: Que la sort us acompanyi!. I l'endemà tots teníem uns dibuixets a la cara (encara els portes, li diem) i les mestres també els tenien eh! Però, en realitat, ens els havien fet elles perquè l'I, de l'altra classe, ens va dir que eren els segells que hi ha a l'escola, que ell havia vist que els dibuixos eren iguals...
I saps que, mama? A la bola no hi tinc res perquè recollia moltes coses que m'agradaven però no havia ni obert la bola i després les havia perdut i ara ja no sé on són....
És que ha sigut súper xulo!"
Quan hem arribat a casa, ens hem posat a desfer la motxilla i el Joan li pregunta:
"- T'has dutxat algun dia?-"
"- No -" Diu rient
"- No -" Diu rient
"- I perquè no? - " Li diu el Joan també rient i fent cara de "no m'ho puc creure".
"- Mira pq no me'n recordava i perquè estava molt cansat. I un dia estava amb el T, que ell ja estava despullat i jo li deia que anés cap a la dutxa que no tindría temps i quan jo ja estava despullat i amb la tovallola i les xancletes i tot i ja anávem cap a dalt, ens vam trobar una mestra i ens va dir que l'aigua ja era freda i ja no ens vam poder dutxar-"
I aquí salta l'Aran:
"- Quan jo vagi de colònies no faré com el Bernat, si que em dutxaré. Em llevaré, em dutxaré i em vestiré i ja està....-"
"- Però saps què, Aran? Que no és tan fàcil com sembla eh! Que t'has de despullar i agafar les xancletes, i un sabó i la tovallola i la roba per després, anar cap al lavabo.... i clar ho has de fer tot sol...-" li diu el Bernat amb cara d'atabalat.
"- És igual perquè si no puc li diré a la Carolina que m'ajudi o a les meves amigues i ens anirem a dutxar totes juntes i ja està -"
L'últim que m'ha dit abans d'adormir-se és que li encantaria ensenyar-nos la cabana que va fer amb els seus amics, que tenia columnes a dins i tot. Sort que les mestres en van fer fotos i us les podran ensenyar diu.
I jo també penso que és una sort que hi hagi fotos, que ja tenim ganes de veure-les i que m'emociona escoltar-lo explicant-nos les experiències d'aquests dies amb tanta passió!
Han anat de colònies els vostres petits? Com ho viuen? I vosaltres?
Una abraçada,
Carla
"- Mira pq no me'n recordava i perquè estava molt cansat. I un dia estava amb el T, que ell ja estava despullat i jo li deia que anés cap a la dutxa que no tindría temps i quan jo ja estava despullat i amb la tovallola i les xancletes i tot i ja anávem cap a dalt, ens vam trobar una mestra i ens va dir que l'aigua ja era freda i ja no ens vam poder dutxar-"
I aquí salta l'Aran:
"- Quan jo vagi de colònies no faré com el Bernat, si que em dutxaré. Em llevaré, em dutxaré i em vestiré i ja està....-"
"- Però saps què, Aran? Que no és tan fàcil com sembla eh! Que t'has de despullar i agafar les xancletes, i un sabó i la tovallola i la roba per després, anar cap al lavabo.... i clar ho has de fer tot sol...-" li diu el Bernat amb cara d'atabalat.
"- És igual perquè si no puc li diré a la Carolina que m'ajudi o a les meves amigues i ens anirem a dutxar totes juntes i ja està -"
L'últim que m'ha dit abans d'adormir-se és que li encantaria ensenyar-nos la cabana que va fer amb els seus amics, que tenia columnes a dins i tot. Sort que les mestres en van fer fotos i us les podran ensenyar diu.
I jo també penso que és una sort que hi hagi fotos, que ja tenim ganes de veure-les i que m'emociona escoltar-lo explicant-nos les experiències d'aquests dies amb tanta passió!
Han anat de colònies els vostres petits? Com ho viuen? I vosaltres?
Una abraçada,
Carla
Etiquetes de comentaris:
Aire Lliure,
Excursions,
La millor escola possible,
Nens,
Primavera,
Vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












