divendres, 16 de setembre de 2016

Primeres vegades...

De totes les pimeres vegades que hem viscut amb tu fins ara, crec que aquesta és de les que esperaves amb més ganes. De fet, les altres han anat arribant, la majoria de manera inesperada, sense esperar-les. Com quan vas començar a pedalar o nedar, que ens va agafar a tots per sorpresa! Això que ens ocupa, en canvi, fa temps que ho desitjaves, sense entendre tota la dimensió del tema, tu volies quedar-te a l'escola amb els teus germans! I és que, a casa amb el pare i la mare s'hi està molt bé però l'escola, la nostra escola, és molta escola!

Ahir finalment, va arribar el dia. Vas descalçar-te, vam buscar el calaix amb el teu nom i vam entrar al teu espai. Tots cinc, en plan tribu, per acompanyar-te en aquesta estrena. Vas entrar amb una barreja d'emoció i vergonya, feia dies que esperaves aquest moment! Ens vam acomiadar amb una abraçada molt forta i un: "Passa-ho molt bé petita" i vaig anar a acompanyar els teus germans als seus espais. Tots dos van dir que et vindrien a veure en algún moment i sé que van trobar el moment perfecte per fer-ho.

El pare et va acompanyar al llarg de tot el dia, un dia ple de novetats! Em va explicar que vas passar el dia jugant feliç i investigant tota la comunitat, gairebé sense reclamar-lo a ell.
Quan ens vam retrobar al vespre em vas rebre amb una altra abraçada gegant, un somriure enorme i un: "M'ho he passat "tope" bé mama!!"
Sé que és un dia que tots recordarem amb emoció com un dia genial i això no té preu....




Avui el pare té guàrdia així que t'hi he acompanyat jo a l'escola. He buscat un racó dins l'aula i m'hi he assegut en un d'aquests tamborets menuts i acolorits que hi ha. Ràpidament te n'has buscat un i t'has assegut al meu costat. A poc a poc t'has anat animant i malgrat tornar molt sovint al meu costat, t'he vist omplir-te les mans de farina, pintar concentrada al taller, jugar amb les nines, escoltar com llegien un conte, gronxar-te al jardí... Quin regal poder compartir tot això amb tu!

T'he plantejat si durant l'estona de la fruita jo podia marxar una estoneta curta per poder menjar alguna cosa i hi has estat d'acord. He tornat encara no 15 minuts més tard. Anaves agafada de la mà de la teva mestra i semblaves contenta, t'has assegut a la meva falda i m'has dit: "He plorat un moment perquè volia que fossis aquí". Jo t'he mirat sorpresa: "De debò? Ahir el pare també va sortir aquesta estoneta....".

- Amb el papa és diferent! - Diferent? Al cap d'un moment has afegit que ell només va marxar dos minuts i al moment també, jo he captat el "diferent" amb tota la seva immensitat. 
Com se m'havia passat per alt i que bo que m'ho hagis pogut dir! 
El que sents quan marxa el pare és diferent del que sents quan marxo jo i amb mi se't fa més difícil, et representa un esforç més gran. Ja t'entenc petita, la mare és la mare! 
No et pensis, a mi també em costa una mica, et fas gran i això que ha començat fa dos dies és un pas de gegant per les dues. Sé que el que tenim i el que hem viscut ho portem dins, per sempre, ningú no ens ho pot prendre. Ara comença una nova etapa que estarà plena de grans descobertes i seran temps feliços també, ho sé del cert que n'hi van dos per davant teu! 
Tu no pateixis, nosaltres anirem fent, ens seguirem acompanyant els uns als altres. 
Anirem fent, pas a pas, seguirem confiant en vosaltres i seguirem aprenent junts.

Una abraçada,
La mare



5 comentaris:

  1. Una dia molt emocionant, molt bona idea fer-li una carta per poder recordar-lo sempre.
    Per cert, em sembla que la vostra escola és moooooolt xula ( això sí és una adaptació).
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sortit així, hi ha dies que necessites posar-los sobre paper. Si que és xula l'escola si, som molt afortunats!
      Una abraçada Judit!

      Elimina
  2. Que maca, Carla! La Nui ahir se'n va anar tota sola al pis de mitjans a buscar-hi el Kai. El Kai la va dur de nou al seu ambient i van esperar pacientment que tornés la mestra (l'aula era tancada). I tot va ser d'allò més natural, fins al punt que el Kai ni li va dir a la mestra que la seva germana havia pujat a buscar-lo tota sola. (Crec que els petits eren al pati en aquell moment). Aquesta setmana ella ja hi passa el matí pràcticament sola i contenta. Però saber que hi té tres germans més a qui pot anar a cercar lliurement quan se senti amb una mica de "morrinya" no té preu!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels comentaris! Tots em fan molta il.lusió i intentaré respondre'ls un a un sempre que pugui!