dimecres, 15 de juliol de 2015

Coses que fan que les vacances que surten malament passin millor (Vol. I)

Quan uns dies abans de començar les vacances el pare de les criatures es va començar a notar encarcarat i a notar unes fiblades des de l'esquena fins al bessó sabia que les vacances estaven complicant, que la nostra setmaneta a la platja encara sense massificar i els 15 dies perduts al càmping a peu de riu al mig de la muntanya penjaven d'un fil, Al principi volia creure que no estava tot perdut, que aviat es trobaria millor i podríem marxar, ni que fos uns dies. Gairebé quatre setmanes més tard, amb un marit que encara va coix i un diagnòstic d'hèrnia discal severa he anat acceptant que, de moment, les vacances hauran d'esperar. Si més no tal com les havíem planejat....
Per ell és una "p*ada" immensa i encara ho porta prou bé; com jo suposo, també s'ha anat fent a la idea; cal temps i paciència. Al principi estàvem enfadats els dos, merda de situació! Ara ja hem fet el dol (salvant òbviament les distàncies) i estem en el procés d'acceptació.
Amb aquest panorama he decidit que, ja que estic per aquí, puc anar escrivint i que millor que fer-ho sobre les coses que ens alegren aquests dies? Avui us en porto dues.
Així ràpidament i pels fans de sèries estil "Friends" heu de veure "Como conocí a vuestra madre", ja, sens falta! Ens hem polit una temporada (22 capítols ojuuuuu!) en un parell de setmanes. Anem a tres o quatre capítols per nit, els veiem en VSO subtitulada i així practiquem anglès, Que me'n dieu? L'heu vista? Jo n'havia sentit molt a parlar i decididament m'agrada!
I l'altra cosa de la qual us volia parlar avui és de les càmeres aquàtiques. Els meus pares me'n van regalar una quan va néixer l'Aran ara farà 6 anys i us asseguro que és dels millors regals que m'han fet mai. (Quan va néixer el Bernat em van regalar un rellotge que havia volgut durant molts anys i una màquina de cosir fantàstica. Quan va néixer la Laia no em van regalar res (els tercers néts ja no fan il·lusió?)  i ara intento que em regalin una thermomix però no cola, en fi... això, seria una alta història, centrem-nos!)



La càmera en qüestió és una Canon Powershot D10 i segur que li podria treure molt més suc però només per posar-la en mode "bajo el agua" i que em faci fotos com les que avui us porto aquí ja li trobo totes les gràcies!



Com que tenim la sort de tenir una piscina familiar ens passem moltes hores a l'aigua i la càmera ens dóna molt joc, a més els nens també la poden fer servir sense risc que es faci malbé si cau. (Al mar no els la deixo perquè si anem amb el caiac i ens cau avall sí que ja no la recuperem i m'agafa un patatús!)
Evidentment, el tema immersions és l'estrella però també ho són els salts, les esquitxades, les poses dins l'aigua i les fotos familiars!




Fins aquí el post d'avui! Seguirem informant i com sempre, encantada de llegir-vos als comentaris, trobant-nos per les xarxes socials, comentant la jugada pel whatsapp o fent un gelat o un mojito! De fet, les dues últimes opcions em semblen la mar de recomanables amb la calor que està caient aquests dies i estic disponible!!!! Estem va, que si els avis es queden una estona amb els nens, el marit coix també té ganes de veure amics ;-)
Una abraçada,Carla



2 comentaris:

  1. Ai com t'entenc!! El meu marit també té diagnòstic d'hèrnia discal (bé, ja fa set anys que li van diagnosticar), Quan més s'ho va notar va ser a partir de tenir nens, carregant-los a coll, jugant, etc... I ara que encara són petits (7 i 1,5) encara hi ha molts moments que es troba molt malament, però la sort és que pot fer vida semi-normal sense haver-se operat, en aquell moment va decidir no fer-ho. Una combinació de gimnàstica personalitzada (sobretot estiraments: resulta que els que feia fins a la data li anaven fatal), sessions d'osteopatia regulars i plantilles (una cama més llarga que l'altra li agreujava), doncs han fet que visqui relativament bé, sense dolor insuportable constant. Ho comento perquè m'he sentit molt identificada, amb els nens petits i ell pobre amb tant dolor, va ser bastant dur, però com tot a la vida pot tenir una solució. Només animar-te i dir-te que si necessiteu res, encara que sigui compartir penes i alegries, doncs aquí estem de forma virtual. MOLTS ÀNIMS!!! Ah, i et començo a seguir a IG!! Sóc @mirinclos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari guapa! Va bé conèixer altres històries! A dia d'avui encara estem amb tota la història i, tot i que es troba molt millor, sembla que l'hèrnia segueix exactament igual. Paciència tu! Una abraçada!

      Elimina

Moltes gràcies pels comentaris! Tots em fan molta il.lusió i intentaré respondre'ls un a un sempre que pugui!