Repte #365avuillegim en català (1)

El primer post de l'any no podia anar dedicat a una altra cosa que no fos el meu "projecte 365" particular.
Pels que no sabeu de que va, us situo. L'any passat vaig fer un #365livingplanetababetes2015 amb la idea de pujar una foto cada dia, per poder tenir un recull de moments nostres de tot l'any. Encara que algun dia no ha estat fàcil he intentat trobar quelcom bonic o quelcom per a recordar de cada dia de l'any i m'ha encantat el resultat! A més el repte em va "obligar" a mirar, a parar-me, a estar més atenta, a ser més creativa, més agraïda,.... Tota una experiència!
Venint d'aquí i totalment inspirada en el #365bm de la Beatriz Millán aquest any m'he proposat fer un #365avuillegim en català! Després de comentar-li a la Beatriz, amb el seu consentiment i els seus ànims (gracias bonita!), m'he decidit a agafar-li el relleu i presentar cada dia un conte o llibre infantil al meu compte d'instagram. M'hi trobareu com @planetababetes. Alguns dies també els compartiré a facebook però, com que periòdicament faré reculls al blog, tampoc vull atabalar-vos als que em seguiu per tot arreu. Com ho veieu?
La meva intenció és cobrir la franja dels 0 als 9-10 anys que, al final és el que hem tingut i tenim a casa, i poder presentar-vos bons exemplars en les diferents categories de llibres, des dels àlbums il·lustrats fins als llibres per a jugar o cantar passant pels contes per a nadons o els de format més enciclopèdic. No us ensenyaré res que no hàgim llegit a casa i us en donaré la meva opinió sincera, que no vol dir que sigui professional eh! Senzillament la d'una mare amant de la lectura des de sempre que, d'uns anys cap aquí, explica més contes que no pas llegeix novel·les.
Espero que el projecte us engresqui, que el seguiu i que, si us ve de gust, hi aporteu el vostre granet de sorra ja sigui comentant els llibres o suggerint els vostres imprescindibles! Ja des d'ara mateix us agraeixo cada ❤ que reben els vídeos i les fotos, per mi és la manera de saber que hi sou i que m'acompanyeu. Als que hi sou però no dieu mai res, que sé que sou molts, us animo a fer-vos presents, no tingueu vergonya que som bona gent!!
I ara si, aquí teniu els 9 primers llibres que us he presentat. Us en deixo les imatges de les portades, a les xarxes podeu veure els vídeos i descobrir part del seu interior. A sota,us deixo els enllaços a petites llibreries on-line o a la mateixa editorial, per si els volguéssiu comprar, i els breus comentaris que han acompanyat els vídeos.

Tots sou els meus preferits
Un conte que va arribar a casa amb la Laia i que ens ha servit per ajudar els meus tres a entendre que no podem tenir un preferit entre ells. Que cada u té quelcom especial i irrepetible que el fa únic i que els pares els estimem, com a tals, a tots per igual. Altament recomanable per  a famílies nombroses i no tan nombroses!

Minidiccionari dels bebès: La Muntanya
Un llibre pels més menuts. Si no tenim la col·lecció sencera dels minidiccionaris dels bebès de Panini, poc ens falta! Els primers els vam comprar pel Bernat ja fa 8 anys!! I vam anar ampliant amb les seves germanes. Són llibres petitons, de cartó dur, resistent, amb imatges boniques amb escenaris i personatges que semblen modelats amb plastilina, amb frases curtes i clares. Al final de cada llibre es planteja un petit joc de preguntes la resposta de les quals es troba en les imatges del conte. Segur que un altre dia us n'ensenyo algun altre perquè ja us dic que a casa han estat sempre un èxit.

Aoki

Aquest és dels preferits de l'Aran. Les aventures de l'Aoki, una kokeshi que va de viatge a Tòquio acompanyada de la seva mascota. Amb unes imatges d'estètica japonesa acurada, plenes de detalls, solapes i textos curts.

La Lola se'n va a l'Àfrica

Sens dubte un dels meus preferits del 2015 i mereixia ser en aquesta primera selecció dels #365avuillegim. La Lola, farta dels seus germans decideix marxar ben lluny, a l'Àfrica! Té la sort que el xofer de la família l'hi acompanya. Llegir "La Lola se'n va a l'Àfrica" és fer un passeig bonic de la mà d'un amic que t'entén i t'acompanya en aquests moments d'enrabiada.Les tres reines d'Orient
La història secreta dels Reis d'Orient ens explica perquè la nit del 5 al 6 de gener tots els nens reben la visita d'en Melcior, Gaspar i Baltasar i com és que els porten joguines en lloc de la mirra, l'or i l'encens que van dur a Betlem. Hi tindran res a veure les seves reines?

Olivia i la joguina perduda
La porqueta Olivia veu com la seva joguina preferida desapareix. Quan descobreix que el seu gos l'hi ha fet malbé té un disgustàs i s'enfada molt... L'enrabiada però va passant i al final.... "Fins i tot l'Olivia ha de parar de fer el boig de tant en tant". A casa tenim una "Olivia" d'aquestes exagerades i intensa a tots nivells, les aventures de la porqueta ens van bé per riure plegats de segons quines situacions.

El lleó i l'ocell
És una història d'amistat veritablement tendra i commovedora. Per dir-vos que a la petita de casa se li van negar els ulls d'emoció quan li explicava! I ni tan sols entenia que li passava perquè, quan jo li vaig preguntar si plorava, em va dir: "No sé mama, se m'han mullat els ulls...". Amb un text breu i unes il·lustracions precioses que parlen per elles soles estic segura que es convertirà en un clàssic.

Pirates a la vista!
És un recull d'històries cantades de pirates d'allò més divertides. Una alternativa a les cançons infantils més tradicionals amb una temàtica que els sol agradar molt als petits i no tan petits. A més, mentre cantem i aprenem les cançons gaudirem de les il·lustracions que les acompanyen! Pels més agosarats també hi ha les partitures i al CD hi tenim les cançons i també les melodies sense lletra.

Jo et curaré, va dir el petit ós
Dins la col·lecció "llibres per somniar" ens explica la història de com una vegada el petit tigre es va posar malalt. Les aventures de l'ós i el petit tigre sempre ens han agradat a casa. Els protagonistes viuen en una casa al mig de la natura i estan envoltats per uns quants personatges secundaris igualment entranyables. En aquest cas, tots fan els possibles per fer sentir millor al tigre, i que el seu amic es recuperi. Personalment aquesta edició dels llibres de Janosch m'encanta, és d'aquells llibres que fins i tot són bonics al tacte. Si voleu llegir-lo als petits, us el recomanaria a partir de 4-5 anys i per a primers lectors també el trobo una bona opció perquè, tot i ser en format llibre, combina dibuixos amb un text de lletra força gran que no se'ls fa feixuc de llegir

Ens anem llegint per les xarxes!
Una abraçada,
Carla
PD: Per a que no hi hagi dubtes, jo no en trec cap benefici si algú fa alguna compra a través dels enllaços que us he deixat. 

Dient adéu.... només al 2015,eh!!

Us pensàveu que no passaria per aquí abans d'acabar l'any? No podia acabar el 2015 sense acomiadar-me de tots vosaltres!
La veritat és que aquest mes de desembre he estat molt desapareguda i, tot i que tenia molts posts pensats, no ens enganyem, els dies segueixen tenint 24 hores! Quan te'n passes un grapat fent de follet de les joguines a Jugaia, compartint dubtes, penes i alegries amb altres mares (i algun pare!) a Moviment Nat, organitzant demostracions de Thermomix amb una bona amiga per poder guanyar-te la teva, tens tres fills que t'enyoren, un marit un pèl saturat de canalla, concerts de nadal on aplaudir molt, moltíssim, curses d'atletisme cada cap de setmana i a més, vols intentar esgarrapar una estona per cuidar-te, per cuidar-te tu i el pare de les criatures, que també t'enyora i enyores..... Escriure al blog passa a ser un luxe i no he trobat el moment. Em perdoneu, oi? Us confesso que un dels propòsits pel 2016 és organitzar-me millor amb el blog i aconseguir ser constant amb les publicacions. Un altre propòsit és ser més puntual i deixar de pensar que el temps s'estira com un xiclet, ho aconseguiré?
En fi, que avui tampoc tinc massa temps així que us deixo amb un recull de fotografies que vam fer una tarda "ociosa", són més de nadal que de fi d'any però espero que us arrenquin un somriure. Nosaltres vam gaudir molt fent-les! L'avi, com sempre, es va deixar enredar i els nens van estar encantats quan els vaig dir que saltessin a sobre el llit dels avis com si no hi hagués demà. 

Gràcies Bernat, Aran i Laia per enseyar-me tantes coses cada dia...
Gràcies Joan per aguantar-me en els pitjors moments i riure amb mi en els millors, fem un gran equip, i ho saps! Coi de Joan....
Gràcies als avis i la iaia que ens donen un cop de mà quan, in extremis, ja no ens en sortim sols.... I als tiets i les tietes que també hi són quan ens calen....
Gràcies a l'Anna, al Quim i l'Eva per ser uns grans "jefes", per compartir projectes i il·lusions amb mi i deixar-me formar-ne part. Sóc una gran afortunada....
Gràcies a tots i cada un de vosaltres que em llegiu, que m'acompanyeu a facebook o a instragam, que ens diem bon dia i ens animem els dies dolents, he conegut gent genial aquest any...
Gràcies a tots els amics del món 1.0. Amb vosaltres la vida és més divertida!..
Gràcies a la vida per tot el que som i tenim!
Des del Planeta Babetes us desitgem un molt feliç 2016! 
Una abraçada molt gran,
Carla

PD: Us avanço que l'any nou portarà novetats i nous projectes que espero que us agradin!!

Què llegim al planeta i BiraBiro Editorial

Ja us he comentat alguna vegada que llegir era una de les meves passions quan era petita, oi? Tant el pare de les criatures com jo sempre hem procurat que els petits de casa tinguin una bona selecció de contes i els llibres són un regal habitual pels aniversaris, festes de Nadal, Sant Jordi, evidentment, i fins i tot, per alguna caiguda de dents. La nostra col·lecció és extensa i a més, la completem amb visites gairebé setmanals a la biblioteca. Allà triem, llegim, remenem i ens emportem un bon grapat de llibres que ens acompanyen durant unes setmanes a casa. Així podem descobrir nous contes cada mes, decidir quins ens agraden, quins no, descobrir nous autors o il·lustradors, etc. sense malmetre la butxaca que, al final, el pressupost no dóna per tant!!  Els que ens seguiu a instagram sabeu que tenim el nostre propi hastag  #quellegimalplaneta on trobareu un bon grapat de recomanacions de coses que triomfen a casa.
I parlant de coses que agraden a casa, avui us vull parlar de BiraBiro Editorial. Ja sabeu que tinc debilitat per projectes petits, novells i que arriben amb empenta així que amb això ja us podeu fer una idea del que podeu esperar d'aquesta nova editorial independent de literatura infantil i juvenil. 
Just van inaugurar el seu catàleg aquest passat mes de juny i de moment, tot el que han publicat ens ha agradat molt! Parteixen de la idea que la literatura infantil ha de proporcionar entreteniment de qualitat als infants i si s'aconsegueix això, és molt més probable que s'assoleixin amb èxit totes les altres funcions atribuïdes tradicionalment a la literatura com són la d'educar, emocionar i ensenyar. Aposten per la diversitat respecte a tipologies de llibres i així a casa ja hem pogut gaudir del llibre-joc dels dolços "Qui Què Qui" d'Oliver Tallec, de les aventures d'en Billy de Catharina Valckx amb el "Potes enlaire"  i el "Billy i el bisó", de la genial Lola d'Anne Villeneuve a "La Lola se'n va a l'Àfrica"  i dels embolics d'en Jake de Ken Spillman i Chris Nixon a "El caos monstruós d'en Jake".

Si visiteu l'enllaç que hi ha a cada títol trobareu més informació de cada un d'ells i a instagram també hi he fet una petita ressenya a cada foto. Que us han semblat? M'encantarà conèixer la vostra opinió! 
Ara només em queda dir-vos que si us agraden, ja els podeu comprar tranquil·lament des del sofà de casa i us els porten a casa sense despeses d'enviament! Qualsevol d'ells és una bona opció pel Tió! 
Per cert, com porteu la planificació de compres nadalenques? Jo no la porto!!!! 
Una abraçada,
Carla
PD: Si us ve de gust, trobareu altres posts sobre la nostra afició a la lectura aquí i aquí.

*Post en col·laboració amb BiraBiro Editorial

Calendari d'advent, més val tard que mai!

La meva darrera entrada era una mica fosca i tenia ganes de tornar a escriure amb quelcom més alegre així que avui torno a ser aquí!
I el tema del dia és.... el calendari d'advent!
Us situo, a casa anem de tard, ens passa sovint i en termes generals, és com si ens resistíssim a creure que les hores tenen 60 minuts. El Joan diria que el problema és principalment meu i té una part de raó, tinc tendència a creure que el temps és elàstic. Per això l'any passat, al calendari de paret, el dia 1 de novembre hi deia: "Preparar kits calendari d'advent". Kits, imagineu-vos, que l'any passat tenia tantes idees que vaig pensar que podria preparar kits!! Ha ha ha ha... La realitat era que estàvem a dia 2 de desembre i els meus fills em van dir: "- Creus que aquest vespre quan dormim trobaràs el moment per fer el calendari d'advent? -", sense pressa ni pressió eh, m'ho deien així tots tranquils. Els vaig prometre que m'hi posaria aviat. Vaig estar rumiant com fer-lo, totes les idees que tenia requerien massa temps i d'això ja anava justa, de cop vaig il·luminar-me!! L'endemà que era un d'aquells dies "sola amb els meus tres" vam anar a recollir fulles amb la Laia i esgarrapant moments vaig aconseguir muntar el calendari perquè els petits el trobessin muntat al tornar d'escola.

Cada pinça aguantava la fulla i un paperet on hi trobaven escrita la sorpresa del dia. L'any anterior que, de fet, va ser el primer any que vam posar calendari d'advent, cada matí s'hi trobaven un trosset petit de xocolata o un "Lacasito" o una galeta casolana... L'any passat s'hi van anar trobant una mica de tot; rodolins bonics per començar el dia amb un somriure, petites accions a fer (dir una cosa bona del teu germà, regalar una abraçada a algú que veiem trist, ajudar a un company d'escola amb alguna cosa que li costi,...), plans poc usuals com un vespre de pizza i dibuixos animats quan no és divendres o una sortida al teatre, i, de tant en tant també una sorpresa dolça que havien de trobar per casa.
I és que crec que el calendari, entès com a dies que ens preparen per a Nadal, ens ha de servir per valorar totes aquelles petites coses que tenim, per donar importància a coses que fem en família o per retrobar moments junts fent alguna cosa que no fem sovint, etc.
Va ser una cosa que la vam haver d'explicar als nens perquè el Bernat sobretot volia seguir amb el calendari com l'any anterior!! I l'entenc eh! Que a mi també m'encanta la xocolata! Però d'alguna manera els volem transmetre que el Nadal (més enllà de la història religiosa que hi ha darrere, que també la coneixen) és època d'estar en família, d'estar agraïts per tot el que tenim, de compartir amb els altres, ... i de fer-se i rebre regals també, però que no només és això, sabeu que vull dir, oi?
En fi, espero que el nostre calendari us agradi i, si encara no heu fet el d'aquest any penseu que mai és tard! Jo encara no l'he ni començat!!!
Una abraçada,
Carla

Quan sembla que et quedes sense paraules...

Porto unes setmanes emocionalment intenses. Llavors atempten a Paris i em toca. És la meva ciutat preferida, quan hi vaig anar per primera vegada amb 19 anys va ser com si ja hi hagués estat abans. Un parell d'anys més tard hi vaig viure mig any i va ser de les millors experiències de la meva vida, hi tinc amics i molts records. A casa només tinc un parell de fotos que no siguin familiars, aquesta n'és una, la vaig fer quan vivía allà amb una pentax antiga del meu pare i sempre la tinc a la vista. El dia dels atemptats me'n vaig anar a a dormir amb el cor encongit i un nus a la gola. 

I llavors van passant els dies i connecto amb la por de sentir que podríem ser nosaltres, que podria ser Barcelona o Madrid o Londres.... I les xarxes es fan ressò de tants altres conflictes armats que hi ha al món. I no és que totes les víctimes d'aquestes altres guerres no m'importin perquè no són del "primer món". És que si connecto amb tot això, si torno a mirar les notícies i llegir els diaris, tot això no m'hi cap. Tanta desgràcia junta m'entristeix tant i em fa sentir tan impotent que escullo centrar-me en el que puc fer jo, aquí i ara. I sento que no puc pas fer gran cosa més que educar e els nostres tres en la cultura de la no-violència, del respecte, cap a un mateix i cap a l'altre, que tinguin molt clar que la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre.... I això, que pot semblar tan poca cosa és a la vegada una feinada de por... En això estem i vull pensar que ho estem fent bé. Suposo que el temps dirà.
Jo avui no tinc el dia, ha sigut un dia d'aquells plens de gotes que fan vessar el got però tenia ganes d'escriure-ho, de passar al paper el que em passa pel cap. Segur que demà estic millor.Un cop més, gràcies a tots els que aneu passant per aquí, els que ens seguiu per facebook o per instagram, els que us vaig cada dia o només dos cops l'any. Gràcies, un cop més, gràcies!
Una abraçada,
Carla

Els reptes fotogràfics (CQFQLVQSMPM Vol. II)

Dins el marc de les CQFQLVQSMPM (Coses que fan que les vacances que surten malament passin millor) avui us porto els reptes fotogràfics!
Us ho confesso, quan les coses no surten com jo havia planejat em frustro, m'emprenyo i em poso de molt mal humor. Això és el que m'ha passat amb aquest estiu. Dins el meu cap havia de ser tant 2la bomba lironda" que el canvi de plans em va caure com una galleda d'aigua freda, sobretot el fet de no poder planificar res, de no saber quan canviaria la situació. I això que segueixo sent conscient que tenim un munt de coses per les quals estar agraïts eh! Una cosa no treu l'altra... 
Total, al que anava, fer fotografies de petites coses que passen en un dia "normal" (o si més no, no tan guai com el que havíem planificat), captar moments aparentment quotidians o buscar coses boniques per fotografiar m'ajuda a estar de més bon humor. I aquí és on entren els reptes fotogràfics!
Pels que no ho sabeu, m'encanta instagram! I, tot i que últimament estic fent neteja, hi he trobat gent molt maca amb qui tinc moltes coses en comú, des del fet de tenir tres fills a la manera d'entendre l'educació passant per hobbies i gustos en general; gent que està físicament a prop i que ens hem arribat a conèixer al 1.0 i gent que viu a l'altra punta del món.
Entre els perfils que segueixo n'hi uns quants que, a part de ser font d'inspiració perquè sempre comparteixen fotografies xules, proposen concursos i reptes fotogràfics diaris, setmanals o mensuals. Per mi són l'excusa perfecta per rumiar, buscar i fer fotos. D'alguna manera desperta la meva creativitat, em fa estar al cas de les coses que veig, del que m'envolta, mirar més, sabeu que vull dir? Després hi ha fotos que les preparo (com les de #knolling, així en anglès que queda més guai) però moltes simplement les veig, o elles em troben a mi, o les veuen els nens, que ara moltes vegades em diuen: "- Mama, mira quina cosa més maca, li fas una foto? -", o bé: "- Vine que he fet una cosa que segur que li voldràs fer una foto abans que la Laia ho toqui-". Faig moltes fotos, també en llenço moltes i de les que queden edito les que més m'agraden i en comparteixo algunes. M'hauria de proposar fer més fotos amb la càmera però la veritat és que el mòbil és el meu aliat, el tinc tant a mà i m'és tan fàcil tot que em fa mandra posar-me a rumiar amb la càmera. Tot arribarà!
Us deixo algunes de les imatges que vaig compartir per un dels reptes de Hello! Creatividad. De moment no n`he guanyat mai cap però no perdo l'esperança, que si ho aconsegueixo podré fer un dels seus cursos!

En aquest cas el tema era "colorblock", fotografies amb el color com a protagonista, on es combinessin colors plans, molt cridaners, contraris o complementaris. Com ho veieu?

Si el tema us agrada, un alte dia us faig més seleccions de fotos i us parlo d'altre comptes que proposen reptes que hi ha coses molt divertides! Us animaríeu a participar-hi? Jo segur que ho seguiré fent mentre gaudim d'aquest estiu torçat. I vès un dia no us en proposi un de repte! Quina temàtica us agradaria que fos la protagonista? Animeu-vos a dir la vostra va!

Una abraçada,

Carla

I ja en van 8....

Quan el Bernat va arribar a aquest món res va anar com se suposava que havia d'anar. 

Del part en si ja us en parlaré algun dia però més enllà d'això, el postpart.... mare meva el postpart! A mi m'havien dit que els nadons mengen, dormen, fan caca i els encanta anar en cotxe. Aquell primer nadó de casa menjava i feia caca si, però plorava (molt), només dormia en braços o enganxat a la teta i odiava profundament anar en cotxe. Us confesso que el primer mes i mig vaig viure (vam viura diria) en mig estat de xoc; jo que sempre havia volgut ser mare i allò era.... que carai era? Vam pagar la novatada, m'atreviria a dir que com el 99% de les famílies amb el primer fill. I de tot plegat n'escriuré algun dia, segur! Avui però, només volia passar cinc minuts per aquí perquè d'aquella arribada triomfal, d'aquella estrena com a pares ja en fa 8 anys, 8 ANYS!!! I si, els principis van ser durs però ara no hi ha fill que ens ho posi més fàcil que ell. Ho sé, no s'han de posar etiquetes als nens però a vosaltres us ho puc dir: el Bernat és carinyós, conciliador, actiu, curiós, juganer, seriós, feliç!! I de les mil coses més que podria afegir, només en diré una: és bona persona!

Ahir a la tarda sense haver-ho previst ens vam trobar gaudint d'una estona sols tots dos, només ell i jo. Vam saltar roques fins arribar a la punta de l'espigó, fent fotos i comentant la jugada del que passava al nostre voltant, vam tornar a la platja i vam fer curses i lluites i vam riure junts. Quan anávem a trobar-nos amb el Joan i les nenes el vaig amanyegar una mica i li vaig dir que m'havia encantat passar aquella estona amb ell, llavors em va dir: "- Si, oi? És que ara feia molt eh! I almenys una estona així, de tant en tant... És guai, oi mama? Els dos sols... -" 

I és que, al final, només són 8 anys....

Moltes felicitats petit homenet! 

T'estima, la mama.