Ha arribat un d'aquells moments...

Quan estàvem esperant el nostre segon nadó no sabíem si era nen o nena però teníem molt clar com volíem que arribés a aquest món i quines coses deixaríem que li fessin al néixer i quines no. Entre altres coses, si era una nena, no li posaríem arracades. 
Jo en porto tres d'arracades, dues me les van posar al néixer i la tercera me la vaig posar quan tenia 21 anys i estava vivint a París durant un Erasmus. Ni el Joan ni jo tenim res en contra de les arracades però posar-les a un nadó no ens ressona, lluitem perquè tinguin un naixement respectat, poc intervingut i després li foradem les orelles? No ens quadra.
El 23 d'agost del 2009 va néixer l'Aran, dos minuts feia que la tenia als braços quan la llevadora va dir: "- Però, si no sabem què és?! -". Amb l'emoció del moment, no hi havíem pensat! I era una nena!!! No li vam posar arracades, no la vam batejar i li vam posar un nom que no convencia tothom; què hi farem, mai plou a gust de tots!
Fa uns mesos l'Aran em va preguntar perquè ella no portava arracades, li vaig explicar i em va dir. "- Quan jo vulgui me les podré posar, doncs? -". Li vaig dir que si.
Des de llavors hem anat quatre vegades a la farmàcia a preguntar i a mirar arracades, el tema ha anat sortint i desapareixent de les converses fins que avui finalment s'ha decidit.  S'ha posat UNA arracada. Ha estat una decisió molt meditada i parlada, assumida amb valentia i alegria.
Ha entrat a la farmàcia somrient, ha dit quina arracada volia i s'ha assegut a la meva falda nerviosa i atenta al que li explicava la Maria. No ha perdut el somriure ni quan li han fet el forat, no s'ha queixat ni ha plorat. Només ha dit que li havia fet una mica de mal i que l'altra ja se la posaria un altre dia. Estava tan emocionada que no podia parar de riure i xerrar, li ha ensenyat l'orella a una altra nena que hi havia a la farmàcia i ha insistit a trucar el seu pare per explicar-li: "- És una flor gris amb purpurina i el pol·len és de color rosa.-"
M'ha demanat que li fes fotos i se les ha mirat una vegada i una altra. Quan hem arribat a casa ha corregut a ensenyar-la a tots. No li cabia al cos tanta emoció: "-Porto una arracada-" em deia un cop i un altre.
Tot sopant el Bernat diu: "-Però que et dóna portar una arracada? Vull dir, com portar la roba... que no tens fred. Que et dóna una arracada?-". "- Fet i fet, són per fer bonic Bernat - " li hem dit. Però està clar que avui a l'Aran li ha donat la FELICITAT. 
En fi, que avui, ha arribat un d'aquells moments que penses que ja arribarà però que, mirat amb ulls de pares, sempre penses que no pot ser que ja hagi arribat. 
Una abraçada!

De festival internacional del patchwork a Sitges

Cada any per aquestes dates es celebra a Sitges el Festival Internacional de Patchwork.
Gairebé sempre vaig a treure-hi el cap perquè m'agrada veure les creacions que fa la gent i fer el xafarder entre tantes teles boniques. Dijous va ser el dia d'escapada, mentre els dos grans eren a escola vam anar a Sitges amb la Laia, esperava que essent el primer dia no hi hagués gent perquè anar a llocs així amb un nadó d'un any penjat de la motxilla no és el millor plan del món. Per mala sort meva, la veritat és que estava ple de gom a gom!

Malgrat tot, vam voltar per tots els stands i ens van encantar Mi casita de patch i també les creacions de L' atelier d'Isabelle. De la primeres us deixo la foto d'una paret de l'stand farcida de lletres i de la segona d'uns quants raconets de l'stand, no deixeu de visitar la seva web que hi veureu coses moníssimes!

Les noies de Betes i Flors de Viladrau també tenien coses molt maques però no en tenim foto! 
Pel que fa a les teles en si, jo estic enamorada de les teles japoneses de Nunoya i de les de The world of patchwork, moltes de les quals les faig servir en la confecció dels Babetes, les Mantetes o les Banderoles.

La fira es fa al passeig marítim i just al sortir de l'última carpa la Laia va anar súper decidida cap al parc infantil així que hi vam fer una parada, bé s'ho mereixa!! 

I des d'aquí us desitgem bona setmana!!
Una abraçada,
Carla

Dimecres Mut - Conquerint les alçades.

"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

Dimecres Mut - Sota el gel hi ha...

"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.

Quan vam triar escola....

En plena època de preinscripcions i jornades de portes obertes sempre rebo trucades i mails d'amics i coneguts que es troben en l'impàs d'escollir escola. Tothom em pregunta per l'escola dels nostres fills, n'han sentit parlar però volen que algú que ja és dins els n'expliqui més coses. Jo ho faig encantada, a casa som molt fans de la nostra escola i a tothom li dic el mateix, si vas a la jornada de portes obertes i ho veus, intentaràs buscar la manera de fer-ho possible. Si bé "anar a escola" no és obligatori fins als 6 anys, és cert que la majoria de nens i nenes entren a escola als 3 anys. Tal i com està muntada la societat és difícil i poc freqüent que les famílies es quedin els infants a casa fins als 6 anys,més aviat al contrari, molts van a l'escola bressol abans de l'any.
Nosaltres sempre li hem donat moltes voltes a l'escolarització; hem buscat espais on se'ls deixi ser, poc directius, espais bonics, amb materials pensats perquè puguin experimentar i aprendre des del seu propi interès i al seu propi ritme; on tinguin acompanyants respectuoses amb el seu fer i el seu sentir; i en aquesta cerca hem anat fent el nostre camí, us en faig cinc cèntims que us ajudin a entendre perquè som on som.
A casa el primer any és NOSTRE, del petit de torn i de nosaltres, per viure'l i gaudir-lo, no hi ha cap altre any que sigui igual al primer any d'una criatura i no ens n'hem volgut perdre res. Així que s'estan amb nosaltres i dic nosaltres perquè sempre ens ho hem pogut muntar entre els dos per poder atendre'ls les 24 hores durant el primer any com a mínim (Oju! Que "que ens ho hagim pogut muntar" no vol dir que això no impliqui renunciar a altres coses, eh!).

A partir de l'any vam buscar una fórmula que s'adaptés a tota la família i ens vam ajuntar amb dues famílies més per tal que els nens compartíssin els matins acompanyats d'una persona amorosa (gràcies a tu, M,  que ja saps qui ets!!), les tardes seguien sent nostres.
Quan arribaven els tres anys del Bernat no veiem gens clar això d'anar a escola i, junt amb altres famílies vam engegar un projecte d'escoleta lliure a Sabadell. Els inicis, suposo que com tots, van ser difícils i quan aquell any van arribar les preinscripcions vam decidir buscar escola*. 

Havíem sentit parlar d'El Martinet de Ripollet, ens havien dit que era una escola preciosa i amb un projecte molt afí a les nostres idees. Tenint present que haver d'agafar el cotxe per anar a l'escola era un gran punt en contra vam fer cap a les portes obertes. 
L'equip directiu ens va rebre amb un passi de fotos del dia a dia a l'escola i una xerrada preparada amb molta cura on explicaven el projecte. Vam entendre que el que sentíem en aquella sala, aquella mirada respectuosa cap a l'infant i els seus processos, aquelles ganes de créixer amb els nens, aquesta mirada oberta, ....no ho havíem escoltat ni ho escoltaríem a gaires llocs. Quan vam fer la visita als espais ja no hi podia haver marxa enrera. Espais oberts, mobiliari acollidor, materials súper cuidats, un pati ple de sorra, arbres, plantes aromàtiques, escales de corda i hamaques per gronxar-se,.... 

Era l'ESCOLA sens dubte.
I aquí estem, aquest és el nostre tercer any, el tercer any del Bernat i el segon de l'Aran, en falten uns quants perquè hi vagi la Laia i estem segurs que cada any que passi seguirem aprenent tots com ho hem fet fins ara.
I vosaltres, ja teniu escola? 
Una abraçada,
Carla
*He de dir que just després de les preinscripcions vam tenir la sort que a l'escoleta ens hi van arribar l'Albert i la Míriam i que gràcies a ells el projecte va acabar el curs brillant amb llum pròpia. Gràcies nois per ser els millors acompanyants per podíem haver trobat!!

Les fotos d'aquest post són meves i de l'Albert que, a més de ser un gran acompanyant és un gran fotògraf que sap captar el moment perfecte sempre!

Dimecres mut - Vestits que fan feliç

És el segon dimecres de blog i el primer en el que participo en el "Dimecres Mut".
Una imatge val més que mil paraules, oi? 
Fotos fetes pel meu pare. 

"Dimecres Mut" - "Miércoles Mudo" és un blog hop que va iniciar Maybelline de Naturalmente mama i participar és molt fàcil. Només has de publicar els dimecres una foto (s) sense escriure res per a explicar-la, d'aquí ve lo de "mut". Després no oblidis enllaçar al linky que pots trobar aquí i deixar un comentari a cada blog que visitis. Per saber com va néixer el "Dimecres Mut" i les seves normes pots llegir-ho aquí.
"Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de  Naturalmente mama y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está aquí y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.