De colònies amb la Fundació Pere Tarrés

El passat dissabte 21 de maig vam tenir la gran sort de poder passar un dia en família a la casa de colònies Artur Martorell que la Fundació Pere Tarrés té al poble de Calafell.

Va ser un dia ple d'emocions i bon rotllo compartit amb un bon grapat de famílies, algunes de les quals només ens coneixíem virtualment, i molt ben acompanyats pels monitors i el personal de la Fundació.
Pels qui no la coneixeu, la Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre que funciona des de l'any 1957 amb la intenció de promoure l'educació en el lleure dels infants i joves. Amb el temps les seves activitats s'han anat ampliant cap a altres àmbits com la formació, la recerca i el suporta la gestió. A més, vetllen per tal que infants amb risc d'exclusió social puguin gaudir també d'una experiència com són les colònies d'estiu mitjançant les seves beques.
En clau personal, jo us puc dir que l'any passat una quinzena de famílies de la classe de l'Aran vam anar a passar un cap de setmana a una casa de colònies i ens ho vam passar tots d'allò més bé. Només el fet de no haver de pensar una seqüència de berenar, sopar, esmorzar i dinar ja paga l'experiència, us ho dic de tot cor, que és un descans enoooorme! Així que, sabent això, quan ens va arribar la invitació per anar a la jornada no ho vam dubtar ni un moment, pintava un molt bon pla i no ens vam equivocar gens!

Un bon esmorzar ens va servir per agafar forces de cara a un matí ple d'activitats; provar la nostra punteria amb el tir amb arc i "assaltar" vaixells pirates només va ser el començament! Després vam anar a visitar els aquaris i, els monitors ens van estar explicant un munt de curiositats sobre els animals que viuen a les aigües del nostre mediterrani; a la zona del "toca toca", petits i grans vam poder descobrir, entre altres coses, el tacte dels eriçons, les estrelles i els carabassons de mar! He de destacar el bon fer dels monitors, a qui se'ls veia gaudir amb el que estaven fent i que van atendre amb molta paciència totes les preguntes dels nens.

La cosa no va quedar aquí i abans d'un fantàstic dinar de germanor, encara vam poder rodar una estona amb els patinets de roda grossa per la pista de bàsquet. El circuit d'obstacles suposava un repte molt divertit i els nens (i no tan nens) ho van gaudir de valent!

Pintar medalles i fer-nos collarets va ser una bona manera de fer baixar el dinar i, evidentment, no podíem acabar la jornada sense una gran foto de família, ja veieu que va ser un gran dia!

Si voleu donar un cop d'ull a totes les opcions que la Fundació us pot oferir, aquí hi trobareu el detall de cada programa de vacances en família segons la casa/zona on vulgueu anar i aquí tota la informació sobre les colònies d'estiu per a infants de 5 a 16 anys. Hi ha opcions per a tots els gustos i edats: multi esportiva, hípica, esports aquàtics, teatre, cuina, ...

No em puc acomiadar sense agrair els detalls que Jugaia, Bira Biro Editorial i Claudia Bruna de "Coaching para padres" van tenir amb cada una de les famílies participants en la jornada, amb les seves col·laboracions el dia ja va ser rodó del tot!

I vosaltres heu anat alguna vegada de colònies en família? Els vostres nens marxen de colònies a l'estiu?

Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir a la casa i hi vam estar genial! Vam poder aprofitar la tarda a la platja i l'endemà descobrir la rodalia de Calafell abans de trobar-nos amb un grup d'amics per passar un dia fantàstic pels volts del Castell de Sant Miquel d'Olèrdola. Si de cas això us ho explico un altre dia!

PD2: Algunes fotos del post són meves i d'altres van ser fetes pel fotògraf oficial de l'esdeveniment. Em sap greu que no us el puc mencionar perquè no en sé el nom .-( però des d'aquí moltes gràcies per unes fotos genials!

Repte #365avuillegim en català (5)

Arriba un nou recull de contes! Em sap greu que vaig molt endarrerida respecte a instagram però a poc a poc aniran arribant tots...

El trencaclosques de la Jungla ( Julie Fletcher i Anna Lubecka, Combel Editorial)
Els llibres-joc són una bona manera d'acostar la lectura als més petits, si a més els textos rimen i la temàtica són els animals de la jungla crec que l'èxit està assegurat. Fa anys que el tenim i segueixen traient els trencaclosques per fer el sencer a terra!

Descobreix les motos amb en Pau (Panini Books)
Un conte que encantarà als més petits, si a més a casa hi ha tradició motorista no us el podeu perdre! Amb uns dibuixos fets del que semblen personatges de plastilina, a cada pàgina hi trobem un escenari diferent i unes propostes de cerca i troba que faran les delícies dels petits fans de les motos! Les pàgines són de cartó dur i resistent, ideals per a les mans petites.

El diccionari de les bones maneres (Philippe Jalbert, Larousse Editorial)
Voleu que als vostres petits els quedin clares les normes bàsiques de convivència i bones maneres? Aquí teniu un diccionari genial! Les frases curtes i amb lletra gran van acompanyades d'uns dibuixos còmics on uns animals representen la "norma" en qüestió. Ideal per a llegir a poc a poc i anar comentant els temes que surten. Jo l'he trobat molt ben maco i útil!!

El petit magazin
Una revista que ens encanta, que és gratuïta i que té al darrera una gran dona que treballa molt per fer realitat el seu projecte que ja ha arribat al sisè número. A la revista hi trobareu petites històries, passatemps, curiositats sobre animals i aliments, receptes fàcils i articles pels pares de la mà de la Maria del blog "Hansel y Greta". El que us dic súper entretinguda i gratuïta! Busqueu el vostre punt de recollida més proper i ja em direu que us sembla!

La Caputxeta Vermella (Roser Calafell, La Galera)
És cert que els contes clàssics estan plens d'estereotips però són això, clàssics i penso que val la pena tenir-ne alguns exemplars. Aquest és una bona opció. Primet, amb textos curts i lletra gran, acompanyats d'unes il·lustracions de la Roser Calafell que són sempre un encert amb els més petits!

Hem fet el cim! (Nicholas Oldland, Símbol Editors)
Fa un temps vam descobrir els contes de Nicholas Oldland i en som molt fan! Els personatges estan molt ben trobats i les peripècies que viuen a cada aventura sempre donen peu a converses interessants amb els nens. En aquest els tres amics volen pujar un cim i tot va bé fins que se'ls ocorre convertir-ho en una cursa. Les coses es compliquen i els serveixen per veure que al final, millor tenir menys pressa i gaudir del camí! Editat per Símbol Editors.

El caos monstruós d'en Jake (ken Spillman i Chris Nixon, BiraBiro Editorial)
És una molt bona opció per a primers lectors. Lletra prou gran, capítols breus i il·lustracions boniques en blanc i negre que ajuden a donar vida a la història sense distreure amb colors llampants. A més a en Jake li passa, com sovint als nostres nens, que amb la millor de les intencions acaba fent un disbarat rere un altre! Editat per BiraBiro Editorial i molt bé de preu, ja trigueu a buscar-lo, a casa va ser un èxit!

Ciutat Color (Marialu Gili, Editorial Minis)
La Vega està acostumada a viure en un paisatge en blanc i negre, l'arribada d'un personatge amb un toc de color és el motor que l'empeny a ella i la seva guineu a recórrer món per poder acolorir la seva vida. Una bona història per animar a fer aquelles coses que ens semblen complicades! M'encanta el contrast entre les primeres pàgines en grisos i les últimes a tot color.

El cos humà (Baby Enciclopèdia Larousse)
Un llibre ideal per descobrir vocabulari i primers conceptes bàsics sobre com és i com funciona el nostre cos. A més, detalls que m'agraden: portada i contraportada encoixinades, pàgines plastificades i puntes arrodonides. Les propostes de joc amb adhesius i el trencaclosques al final del llibre ja el fan un "top" de les petites enciclopèdies temàtiques.

En Bernat i la taca (Kiko Dasilva, Kalandraka)
Això que el teu nom surti al títol sempre enganxa i aquest conte va venir directe de la biblio a casa. Un llibre sobre la percepció diferent de cada u, sobre les mil possibilitats del que pot ser una taca, amb uns gràfics genials i uns textos curts ens va captivar. Si voleu saber que era finalment la taca l'haureu de buscar!

Parla'm (Marco Berretoni, Kalandraka / Hipòtesi)
"Parla'm" és un conte que parla de l'autisme i sabia que el tema duria cua. Un nen ens explica com veu ell a la seva germana i ho fa amb una gran dosi de realitat però també des d'una mirada bonica ressaltant el fet que tots som diferents. El vaig trobar a la biblioteca i us confesso que he consultat la fitxa de kalandraka per no dir cap bajanada sobre la meva interpretació del conte. Ha donat peu a molta conversa sobre què és l'autisme, sobre les malalties i els trastorns, que no volen dir ser boig! Sobre la diferència entre les persones, ja no només físiques sinó a nivell d'habilitats o ritmes d'aprenentatge. La veritat que el vaig agafar amb certa recança per por a no saber tractar el tema i al final els nens t'ho posen tan fàcil! Crec que ha estat un gran encert llegir aquest conte avui. Jo us diria a partir de 6-7 anys. La petita l'ha anat escoltant i gaudint de les imatges però entre la son i l'edat l'únic que li ha quedat clar és que "no fem mofa de ningú, tingui el ritme que tingui o sigui com sigui", ja és molt!

El drac que no era verd (Paula Carbonell, La Fragatina)
En Flavio està entestat en què ell és de color blau però sembla que això no és ben bé ni sempre així. I si en lloc d'un drac en Flavio fos una altra cosa? Un conte divertit narrat en primera persona des del punt de vista d'un nen amic d'en Flavio. Unes il·lustracions genials que donen lloc a jocs visuals i ens serveixen per repassar els colors!

El monstre de colors (Anna Llenas, Flamboyant)
Un llibre de capçalera per treballar les emocions amb els més menuts. El monstre està fet un garbuix i amb l'ajuda d'una nena va posant ordre cada emoció bàsica identificant-los amb un color: l'alegria, la tristesa, la ràbia, la por, la calma i l'enamorament. Un "must" a qualsevol biblioteca infantil.

Les abelles de la mel (Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)
A la trobada organitzada per Diafarm per presentar la gamma BeetalGo, productes infantils enriquits amb jala real; en Jaume de Mel·lis ens va fascinar a tots explicant-nos un munt de coses sobre el món de les abelles i després ens vam poder endur aquest conte a casa. Està editat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Ctalunya així que no sé com el podeu trobar però us puc dir que a casa estan entusiasmats. Hi ha una primera part del conte on una nena passa l'estiu al mas del seu avi. Ell li traspassa a la petita la seva afició per les abelles i a la segona part del llibre hi trobem molta informació sobre elles: tipus d'abelles, com s'organitzen, com fabriquen la mel,... i també sobre la feina de l'apicultor.

La vall dels Mumin es transforma en una selva (Tove Jansson, Coco Books)
A casa, encara no havíem descobert els Mumin i ens han encantat aquests entranyables personatges nòrdics que semblen hipopòtams però que no ho són!! Aquesta vegada la mare mumin planta un grapat de llavors que troba en una caixa i resulta que la seva vall es transforma en una selva tropical!

Fades (Susaeta)
Un llibre-joc dolç i tranquil. Ple de fades, pastissos i imans bufons que agraden als petits i conviden a jugar mentre repassem els números.

Canvi d'aires. Les aventures d'en Fermí, el ratolí pagès. (Scaramuix, Editorial Casablanca)
El Fermí és el ratolí de la granja Mas Casablanca que al llarg de tot l'any viu un grapat d'aventures repartides en 12 contes, com 12 mesos té l'any. A casa tenim el del mes d'agost dedicat i tot, ja que el vaig comprar fa uns anys en una fira pels grans de casa que són nascuts a l'agost. Amb aquests ratolins ens divertim i aprenem un munt de coses sobre la vida a la granja o, com en aquest cas, en un molí.

Ocellets, ocells i ocellots (Lola Casas i Oscar Julve, El Cep i la Nansa)
Un llibre molt especial per descobrir les aus. "Ocellets, ocells i ocellots" és una guia molt divertida que ens presenta 50 aus, cadascuna amb el seu poema i il·lustracions corresponents. Un llibre ideal per endur-nos quan sortim de vacances o cap de setmana i intentar identificar les aus que anem veient!

Espero que us hagin agradat!

Una abraçada,

Carla

Propostes singulars per aquest Sant Jordi 2016

Com que a l'instagram del planeta ja us estic presentant un conte cada dia i aquí us vaig posant els posts-resum amb tots els títols, vaig pensar que per aquest Sant Jordi us podria presentar algunes propostes singulars. Espero que us agradin, per a mi totes tenen quelcom especial. Comencem?

"La cuina del Martinet, dels fogons a l'esperit" és un llibre de cuina, però no un llibre de cuina qualsevol sinó el llibre de les receptes de l'escola dels nostres fills, les receptes que l'Àngels Puntas va cuinar amb amor durant més de 10 anys a El Martinet. Hi trobareu receptes d'entrants, principals, salses i postres, totes molt saludables i fàcil de fer. A més també hi trobareu anècdotes, curiositat sobre alguns aliments i, el més bonic de tot, està il·lustrat amb dibuixos fets pels mateixos nens i nenes de l'escola! El llibre té un preu de 15 € i el podeu demanar a receptesdelmartinet@gmail.com

"Shen y la tienda de besos" pot ser molt que un conte! La misteriosa Shen arriba a un poble que ha perdut l'alegria i hi obre una botiga de petons. Hi ha petons de tot tipus i només demana a canvi que qui compri un petó li pagui amb un somriure. És una història d'esperança bellament il·lustrada per Ju Castelo. Personalment tinc la sort de conèixer la Mònica Gallifa, la seva autora, i em fa molta il·lusió poder presentar-vos, ja no només el conte sinó la Shen feta nina, una preciositat feta a mà amb la tècnica de la llana cardada. A casa se'n van enamorar i és que la nina, que recorda les fades Waldorf, és tot tendresa i suavitat, talment com la Shen del conte. El conte sol té un preu de 15 € i amb la nina són 30 €, us podeu posar en contacte amb la Mònica al mail: llumeneretblau@gmail.com.

"Santi, Jordi, la princesa i el drac" és l'últim Verkami on he participat com a mecenes. La seva autora (Berta Rubio) és de la nostra ciutat i el projecte pintava molt bé així que no ens va costar decidir-nos a participar. Fa dos dies que va arribar a casa i puc dir-vos que és tal com pintava, un conte rebonic! Una princesa actual, que té dues famílies i viu cada setmana en un dels seus dos castells, que li agrada anar en bicicleta i despentinada i un drac jubilat són alguns dels protagonistes d'aquest conte amb unes il·lustracions pintades amb aquarel·la que em tenen enamorada!. Sé del cert que el podeu trobar a la llibreria L'Aranya de Cerdanyola del Vallès i a La Llar del llibre de Sabadell.

"Phenella's adventures" són tres contes en anglès que tenen una història molt especial al darrere. Els edita The Book Jar Company un petit projecte familiar ubicat a Hong Kong que dóna tots els seus beneficis a la Love21foundation. Vaig conèixer TBJ a través d'instragram i vaig aprofitar les rebaixes per comprar unes samarretes de la Phenella per les nenes, quan van treure els llibres on la protagonista era l'elefanta no m'hi vaig poder resisitir i no me n'arrepenteixo gens. Són tres històries delicioses escrrites per Jeff Rotmeyer, il·lustrats per Rosie Blair i impressos amb tinta de soja respectuosa amb el medi ambient. Si us animeu, podeu comprar-los aquí.

I si us ve de gust regalar quelcom diferent dels llibres, la proposta de les samarretes de Little Alma, una catalana ubicada a Finlàndia són una molt bona opció. Tenen uns dibuixos bonics i senzills de diferents temàtiques i cada samarreta ve amb el seu pack de retoladors tèxtils perquè cada nen o nena pugui pintar-la al seu gust. Un cop posada a la rentadora s'esborra i la podeu tornar a pintar! Tot i que tenia botiga a etsy, ara la podeu contactar mitjançant facebook a l'enllaç que us he deixat. Quan hàgim pintat les nostres ja us les ensenyaré!

Doncs res, fins aquí les nostres propostes. Que us han semblat?
Espero que gaudiu molt d'aquest Sant Jordi i que la meteorolgia ens acompanyi!
Una abraçada,
Carla

NOTA: La intenció era haver publicat el post dilluns però m'ha sigut impossible i hi ha coses que ni que vulgueu no les podreu tenir per demà però sempre podeu fer com jo, comprar-ho ara i guardar-ho per l'any que ve o per una ocasió especial que els llibres mai fan nosa i sempre són un bon regal!

Repte #365avuillegim en català (4)

Arriba una nova entrada del #365avuillegim!

Catalunya, quin país més estrany! (Toni Soler-Roser Calafell, La Galera)
El tàndem Toni Soler - Roser Calafell ens expliquen amb humor costums tan nostres com el pa amb tomàquet, l'anar a buscar bolets o les calçotades! Un bon recurs per conèixer el nostre petit país! 

El xai-gur (Diana Kimpton, Artime Ediciones)
Un conte que és tot tendresa. Un petit xai sense mare es troba una cangur que, justament, no pot ser mare. Ràpidament la cangur adopta el xai i un dia descobreixen que no s'assemblen gens ells dos! Però, realment cal que mare i fill s'assemblin per ser mare i fill? Un llibre de tapa tova que m'ha sorprès gratament.

Hi havia una vegada
El llibre d'avui no és un conte, en són 12! 12 clàssics que sempre va bé tenir a mà i que als nens els agrada sentir tinguin l'edat que tinguin. Editat per la Universitat de Vic m'ha sorprès gratament, hi ha diferents tipus d'il·lustracions i n'hi ha de molt boniques!

Els amants papallona (Benjamin Lacombe, Baula)
Avui us porto un àlbum il·lustrat preciós, d'aquells que es gaudeix de cap a peus. Una noia japonesa que es rebel·la contra els plans del seu pare, un amic enamorat de qui creu ser un altre noi, un destí que sembla que s'interposa entre els dos... Una història d'amor que dóna per treballar molts temes amb nois i noies, jo diria a partir de 12-13 anys. Me'l va descobrir una companya d'un curs que vaig fer a l'Institut de la Infància i és un gran fitxatge!

La tempesta (Gessamí Forner, Editorial Minis)
Avui us porto el primer de molts minis que us aniré presentant i és que els minis són, en realitat, una GRAN idea d'algú a qui tinc la sort d'haver conegut personalment fa un temps enrere. I a part d'animar-se a editar llibres també els escriu! Recordeu allò de comptar segons entre el llamp i el tro per saber si la tempesta s'allunya? La tempesta ens explica això i molt més!

Donetes (Àngel Burgas i Ignasi Blanc, Beascoa)
"Mujercitas" (Donetes) és el meu llibre preferit de tots els temps, en tinc unes quantes edicions i l'altre dia quan vaig descobrir aquesta a la biblioteca me la vaig agafar per mi. És una adaptació força abreujada, amb grans il·lustracions d' Ignasi Blanch i que resumeix els moments clau de la novel·la. Diria que a partir de 8-9 anys.

El llibre valent (Moni Port, Takatuka)
A casa dels cosins vam trobar aquest llibre valent i em va semblar una molt bona opció com a llibre/conte per parlar de la por i tot el que l'envolta. Massa llarg per llegir-lo tot de cop perquè és com una enciclopèdia de les pors però és un bon llibre per tractar la temàtica.

Contes d'oficis (Panini Books)
A "Contes d'oficis" hi trobem 10 històries diferents; a cada una d'elles se'ns presenta un ofici explicat des de la vivència dels nens i la seva interpretació d'aquest. Un punt de vista diferent que ha agradat als de casa!

La nit dels pirates (Peter Harris, Combel)
Un pop-up d'aquells que fascinen a petits i grans! Us imagineu que un grapat de nenes pirates apareguessin de cop a la vostra habitació? Un conte d'aventures dels que sempre va bé tenir a mà! 



Et menjadé (Jean Marc Derouen, Kokinos)
Si busqueu un conte d'un llop diferent i molt divertit, busqueu i no us en penedireu! Imagineu un llop sapastre amb un pèl a la llengua i un conill amb ganes de prendre-li el pèl... i això només per començar! 

La Júlia juga a celebrar el seu aniversari (Panini Books)
Amb el seu aniversari a la cantonada aquests dies la petita de casa s'ha fet un tip de demanar a tothom disponible que li llegís aquest conte i és que els personatges de "plastilina" sempre han agradat a casa i en tenim un bon grapat de paninibooks. Treballen molt aquest tipus de conte pels més petits, si busqueu els minidiccionaris per a bebès i els petits contes com aquest, segur que us agradaran. A més són petits i de cartó dur, ideals per mans petites!

Cara de pardal (Rocio Bonilla, Animallibres)
Vosaltres sabeu que vol dir "tenir cara de pardal"? El pobre Berenguer no i es fa un tip d'investigar abans d'arribar a la seva pròpia conclusió.... Totalment recomanable tant per la història com per la il·lustració!

Un llibre (Hervé Tullet, Cruïlla)
Un llibre que convida a interaccionar, a descobrir i jugar pàgina a pàgina, molt senzill i brillant a l'hora, m'hagués agradat poder gravar quan ahir el gran li llegia a la petita perquè va ser una estona preciosa.

Laberint de l'ànima (Anna Llenas, Fanbooks)
Un gran llibre, per dins i per fora, de la mà d'una gran autora com és l'Anna Llenas. "El laberint de l'ànima" és una enciclopèdia visual sobre les emocions i els estats d'ànim que crec que hauria de ser a totes les cases. Si bé no és un llibre perquè els nens petits se'l llegeixin sols, sí que podem escollir emocions per llegir-les junts i convidar a parlar-ne. Cada pàgina ens regala una il·lustració que fa imatge de l'emoció que tracta, en format collage i amb l'estil inconfusible de l'autora, un petit text l'acompanya amb delicadesa i senzillesa. Gràcies Anna per fer llibres com aquest, que guardarem com un tresor. 

La Florentina no pot dormir (A. Steffensmeier, Barcanova)
Les històries de la vaca Florentina sempre fan riure a casa i és que és una vaca vaca. M'explico, sí que li passen coses com si fos persona però ella gairebé mai deixa de caminar a quatre potes i fer muuuu, sabeu que vull dir? Els contes d'animals són molt bonics però us heu fixat que en la majoria d'ells els animals estan personificats? No dic que sigui millor ni pitjor eh! Però m'agrada trobar-ne que s'ajusten una miiiica més a la realitat i que, al mateix temps, són molt divertits. 

Osset, la vella girafa i el mur de pedra (Susanna Isern, La Fragatina)

Una faula que il·lustra a la perfecció com les paraules ens ajuden a crear-nos la nostra realitat i com, depenent de com se'ns expliquin les coses ens quedaran pel record lligades a una emoció o a una altra.

El gran llibre dels invents que ens han canviat la vida (Larousse)
Aquest és d'aquells llibres que van bé quan hi ha poca estoneta, pots escollir llegir només la història d'un invent i, sempre aprens alguna cosa! És d'aquells llibres de coneixements que al gran de la casa l'apassionen, té un format gran i per cada invent diferents textos amb dades curioses. Des de la pasta de dents fins a les calces passant per les càmeres de fotos, us el recomano per a ments curioses.

El test de l'avi (Adriàn Cordellat i Fernando Martín, Editorial Minis)
Avui us porto un altre mini que és un cant a la innocència i la màgia, qui diu que si regues un pal de piruleta no en surt una altra? Basat en una història real que es va inventar l'avi de l'autor i de l'il·lustrador. Si voleu saber més sobre l'autor d'aquest mini, el trobareu al seu blog: "Un papa en practicas"

Espero que us hagin agradat i ens seguim llegint!

Una abraçada,

Carla

I si ens mirem diferent?

Avui és el Dia de la Dona, treballadora! I dic jo, que no treballem totes les dones? Sigui dins o fora de casa o en els dos àmbits? Jo no en conec cap que es passi tot l'any de vacances... Com tampoc conec cap home, eh! I segur que n'hi ha, d'uns i d'altres però estareu d'acord amb mi que no són una majoria, oi?
No sóc molt de "dies de" per no dir gens i a una part de mi li sembla increïble que tinguem un dia de la dona en ple segle XXI, l'altra part entén que hi ha encara un llarg camí per recórrer en una societat tan patriarcal i enfocada als homes com la nostra. 
Jo tinc clar que el canvi comença a casa, si cada família eduqués els seus fills, siguin del sexe que siguin, en el respecte cap a ells mateixos, el seu cos i el dels altres faríem un gran avanç en relativament pocs anys, no creieu? I és que no es tracta d'igualtat sinó d'acceptar la diferència, reconèixer-la, aplaudir-la, saber-la gaudir!  Homes i dones no som iguals ni ho serem mai. El que sí que hauríem de tenir són els mateixos drets i les mateixes oportunitats com a éssers humans que som; ja posats els nens també haurien de tenir els seus drets reconeguts i respectats! Que ningú es cregui amb el dret de decidir per nosaltres o amb la força de poder sotmetre'ns pel fet de ser dones. Sé que el procés està engegat, aquests canvis són lents però vull ser optimista i des de casa intentem posar cada dia el nostre petit gra de sorra educant dues nenes i un nen perquè siguin adults respectuosos amb ells i amb els altres, que estiguin connectats amb les seves necessitats i que sàpiguen reconèixer i respectar les dels altres, que siguin conscients de les seves habilitats i de les dels altres.
Tant de bo quan siguin grans formin part d'una societat més amable. Una societat que cuidi, que nodreixi, que reconegui a tots i cada un dels qui la formin. I ja posats, una societat que reconegui la importància de la maternitat i la infància en lloc de veure-la com una nosa. 
Aquí altra vegada, el canvi comença en nosaltres, us ho deia al primer post de "El Club de les Mares Dignes" i us ho repeteixo ara. Si volem que la societat ens reconegui, ja no només com a dones sinó també com a mares, comencem nosaltres a reconèixe'ns! Crec de debò que ens cal un canvi de mirada cap a nosaltres mateixes i m'agradaria pensar que el club us hi ajuda, sou un bon grapat les que heu començat a compartir moments dignes i m'encanta!!
La maternitat i la culpabilitat van pràcticament del bracet, tenim una gran tendència a mirar-nos des de la CULPA! Sovint només veiem tot allò que tenim pendent, allò a què no arribem, allò que podríem haver fet millor. Mares, fem un canvi de mirada, mirem-nos des del RECONEIXEMENT de tot allò que sí que fem, i que fem tan bé com podem i sabem, cada dia, en tots els àmbits. Mirem-nos amb bons ulls perquè hi ha moltes coses a veure, fem-les visibles nosaltres i es faran visibles per a tothom. 
Com ho veieu?
Una abraçada,
Carla

El Club de les Mares Dignes

Avui, a les 13.30 farà tres anys que va néixer la petita de la casa i també en farà dos que vaig obrir aquest bloc. No he tingut mai un objectiu massa clar i m'he anat deixant portar pel que tenia ganes de compartir, no he estat constant publicant ni tinc una temàtica molt definida però m'ho passo bé i vull pensar que els que em llegiu també. Per mi això ja és un regal! 
Així sentint, sentint he trobat que avui és un bon moment per compartir una idea que fa temps que em rondava pel cap. Sé que el post m'ha quedat llarguet però necessitava explicar-vos-ho bé, ja em direu si ho he aconseguit, sí? 
Quan estava embarassada de l'Aran vaig assistir a unes quantes formacions dins un programa de formació de doules, entre elles hi havia una jornada on vaig poder conèixer i escoltar a Naomi Stadlen, autora del llibre Lo que hacen las madres (Sobre todo cuando parece que no hacen nada). El títol del llibre em va semblar genial i me'l vaig llegir d'una tirada la setmana següent a la formació.
Des de llavors ha plogut una mica i la meva experiència en aquest sentit s'ha anat ampliant, no només pel fet d'haver parit i estar criant tres criatures, sinó també pel fet de fer més de 7 anys que acompanyo mares als grups de lactància i criança.
Les frases "No tinc temps de fer res" i "No faig res en tot el dia" estan dins el TOP 10 (un dia us faré un post amb la resta dels tops 10 que donen per molt!). Al que anava... Quan essent dones acostumades a gestionar més o menys eficaçment mil fronts oberts, entre ells: treballar moltes hores fora de casa lluitant pel nostre futur professional, anar al gimnàs, fer manualitats, sortir amb les amigues, escapar-se amb la parella..., quan ets totes aquestes dones en una i l'arribada d'un fill et fa frenar de cop i et relega al sofà amb la teta enlaire 20 hores de cada 24, la sensació de no fer res i no tenir ni un segon lliure, pot ser tant contradictòria com aclaparadora. I estic segura que, en certa mesura, això aplica també a qui opta per la lactància artificial, m'hi jugo el coll a què no és només qüestió de la lactància materna. Corregiu-me si m'equivoco, eh!
Un nadó ho ocupa tot, tot el nostre espai mental i tot el nostre temps, qualsevol cosa que vulguis fer t'implica el triple de temps, comptant que aconsegueixis sortir de casa a una hora decent! Acomiada't de les llistes eternes de coses a solucionar en un dia i considera't afortunada si aconsegueixes fer aquella trucada pendent al mecànic o per demanar hora al dentista. Malgrat això, tot aquest temps que sembla que no estem fent res, estem fent un munt de coses, moltes les fem sense ni adonar-nos-en i, encara més important, són feines d'un alt valor afegit. Per dir-ho resumit, estem criant els adults del demà i això, senyors i senyores, es mereix un reconeixement. Jo he trigat molt temps a reconèixer-li aquest valor a aquests temps, a fer-ho plenament, i encara algun dia se m'escapa la temuda: "Avui no he fet res de bo". 
El Club de les Mares Dignes neix amb la intenció de reconèixe'ns totes aquestes petites coses que fem cada dia, tot aquest temps que sembla que no fem res, tots aquests moments de bressolar, cantar, somriure, cuinar amb una mà, deixar una conversa telefònica a mitges, consolar després d'una caiguda o d'un mal despertar, estar a punt de perdre els nervis, respirar i tornar a començar. 
I de moments d'aquests en vivim totes, estiguem les 24 hores del dia dedicades als nostres fills o treballem 10 hores fora de casa; molts els salvem amb molta dignitat i la majoria, per no dir tots, no ens els reconeix ningú, ni nosaltres mateixes!! Jo aposto per començar per aquí, per nosaltres, per remirar els nostres dies i trobar tots aquests petits moments en què ho hem fet molt bé, tan bé com sabem i podem fer-ho en cada moment.

Així que, dit això, us convido a unir-vos al Club de les Mares Dignes, un espai on compartir les vostres anècdotes, siguin actuals o antigues! Un espai virtual on compartir aquells moments en què, ben mirat, ens n'hem sortit molt i molt bé; aquell moment en què la tranquil·litat de casa ha penjat d'un fil i li hem sabut donar la volta; aquella escena que, preveient-la dramàtica, ha resultat ser una bassa d'oli; un espai on compartir els nostres trucs, on fer-nos costat i acompanyar-nos en aquest camí de la maternitat que ja em perdonareu, però té poc de flors i violes. I és preciós si, però també és esgotador i les penes, compartides, són menys penes!

Si us animeu, que espero que si, podeu participar a través d'instagram o facebook, no oblideu mencionar-me (@planetababetes) i utilitzar l'etiqueta #elclubdelesmaresdignes perquè us pugui trobar i perquè totes puguem ser testimonis de les nostres petites proeses! Si no teniu xarxes socials o sou tímides també me'ls podeu enviar per mail, el que importa és que entre totes fem tribu! I ja us avanço que això és només el principi!

Per acabar, després d'explicar-vos l'esperit del club us faig cinc cèntims dels seus orígens. Jo porto molt i molt temps donant-li voltes; des que un dia a instagram comentàvem amb la Judith de Club Peques Lectores que les dues feia uns dies que estàvem soles amb els nostres nens i ens n'estàvem sortint molt dignament. 
El tema va quedar a l'aire fins que un dia, un disseny de la Cèlia de Brush Project, em va enamorar i em vaig decidir a escriure-li. Explicar la meva idea a algú que no coneixia i demanar-li que m'ajudés la va fer més real i sé que, en part és gràcies a ella que avui el club veu la llum. Merci per no dubtar ni un segon a donar-me un cop de mà i crear aquest logo tan xulo que té "El Club de les Mares Dignes". 
I gràcies també a la Victòria Peñafiel que m'ha animat des del primer dia a tirar el club endavant, ja veureu que a #elclubdelesmaresdignes només hi ha fotos meves i fotasses, seves! Han sigut aquella empenta final que em calia per acabar-me de llançar a la piscina. 

Dit això, crec que per avui això és tot. Ben aviat us duré més notícies del club que ja us vaig dir que aquest any 2016 estaria carregat de sorpreses!
Una forta abraçada a tots, mil gràcies per ser aquí sempre!
Carla

PD: De cap manera vull deixar de banda els pares que sé que són molts que també fan tot el que saben i poden, i se'n surten molt dignament. Si us ve de gust, sereu molt benvinguts a la tribu. Senzillament posar "El club de les mares i els pares dignes" era massa llarg! Oi, que m'enteneu?

Repte #365avuillegim en català (3)

I arriben 18 títols més!






El petit Edu (Linne Bie, Ed. Joventud)
Arribo de fer una xerrada sobre "El primer any de vida" i us porto un conte dels que són ideals en aquest primer any. L'Edu és un nen petit com ells que porta body, mitjons,... que es vesteix com ells vaja! Als petits els ajuda poder relacionar contes amb moments reals de la seva vida i les històries de l'Edu són un bon exemple.

Catherine (Partick Modiano, BlackieBooks)
De Patrick Modiano i editada per Blackie Books és pels nens una porta d'entrada a la gran literatura. No en va el seu autor va guanyar el Nobel l'any 2014. 
Catherine viu amb el seu pare a París mentre la seva mare persegueix el somni de ser una gran ballarina als Estats Units. El llibre ens passeja per la vida de la nena, la real i l'altra, la que veu quan es treu les ulleres i tot es torna suau i difós.
A casa l'hem llegit el Bernat i jo. Crec que pels nens és una història entretinguda amb un punt còmic i tendre; els adults anem una mica més enllà podent interpretar les circumstàncies dels personatges més enllà del que l'autor ens escriu.
No cal dir que les il·lustracions de Sempé fan el llibre encara més atractiu, oi?

T'estimo (quasi sempre) (Anna Llenas, Estrella Polar)
Amb el seu estil inconfusible "T'estimo, quasi sempre" em va robar el cor des que el vaig veure.
En Lolo i la Rita són molt diferents i s'atrauen, és més, els agraden les seves diferències! Un dia però aquestes diferències ja no resulten tan atractives, té solució això? Un conte per posar imatges i paraules a allò que pot passar en una relació de parella, o d'amics o de germans!
Com a la majoria de llocs, a casa ens estimem! (.... quasi sempre...)

Supertafaners: el cos humà (Vox)
Amb aquest tipus de llibre a casa s'hi passen hores! Tot i que avui en dia, a internet podem trobar resposta a gairebé tot, està bé no oblidar que els llibres són una gran font de coneixement i llibres com aquest recuperen l'esperit més didàctic sense deixar de ser divertits. Un format innovador i unes il·lustracions àcides que no deixen ningú indiferent acompanyen 143 preguntes curioses sobre el cos humà. Altament recomanable per a xafarders àvids d'informació.

En Pere i el bosc (Jaume Cabré, Estrella Polar)
Aquest conte és molt especial per a nosaltres i és que ha estat cedit directament pel seu autor pel nostre #365avuillegim i amb dedicatòria inclosa! No som afortunats? 
El primer conte d'en Jaume Cabré és un àlbum preciós, il·lustrat per Júlia Sardà. En ell acompanyem en Pere en la seva aventura nocturna quan s'endinsa al bosc buscant el seu cotxe de bombers de joguina. L'acompanyen en la cerca tot d'entranyables animalons del bosc amb qui acaba fent amistat. Una història que captiva als més petits amb els diàlegs i les il·lustracions. Des d'aquí enviem un súper agraïment a en Jaume Cabré i desitgem que poguem gaudir de molts més contes seus ben aviat! 

Otto el gos carter (Tor Freeman, Blackie Books)
És l'últim llibre-joc que ha arribat a casa gràcies a Blackie Books. En ell l'Otto fa la seva ruta repartint paquets per llocs tan interessants com l'hivernacle, el mercat, el museu dels dinosaures, el laboratori,.... A cada escenari ens proposen trobar-hi una sèrie d'objectes i personatges. Un llibre ple d'animals divertits que anima treballar el vocabulari, la paciència i l'agudesa visual.

Només és un rellotge (Roberto Aliaga - Amrei Fiedler, La Fragatina)
A la marmota li regalen un rellotge pel seu aniversari. Arriba a l'escola súper puntual i emocionada per ensenyar-lo als seus companys. La garsa, aparentment molesta pel protagonisme de la marmota, fanfarroneja dient que ella en té mils de rellotges. Tots es queden astorats, serà veritat? "Només és un rellotge" ens parla del valor de les coses, del valor sentimental, del valor material, del sentit que té tenir moltes coses, ... Una faula preciosa!

Animals Salvatges (Guido Van Ganechten, Animallibres)
Ja ho diuen que els tercers són molt espavilats! D'aquest conte us en vaig deixar un vídeo a facebook on la petita de casa, que és molt llesta, us el "llegia". És un dels contes que fa anys i panys que portem al cotxe i és que amb imatges grans i senzilles ens han ajudat a fer més agradables els nostres viatges. Una opció molt recomanable a partir d'un any.

Dins la nostra mare (Jo Witek, Brúixola)
Aquest conte és d'aquells que fan les esperes dels germans grans més entretingudes i és que un embaràs es pot fer molt llarg als ulls d'un nen. Aquí la germana que l'espera li va explicant coses del món de fora mentre la panxa va creixent a la pàgina esquerra, en ella sempre hi ha una finestra que amaga el petit i anem veient com ell també creix. Un must per qui pensi a ampliar la família. 

El moment perfecte (Susanna Isern / Marco Somà, La Fragatina)
No us puc dir res que no s'hagi dit ja d'aquest conte. "El moment perfecte" és una delícia d'història i d'il·lustracions que hem pogut gaudir gràcies a La Fragatina. Li tenia moltes ganes i ha superat les meves expectatives! 
L'esquirol rep una carta que el fa sortir de casa volant. Té molta pressa però s'atura a donar un cop de mà cada vegada que algun company del bosc li demana ajuda, per saber si aconseguirà arribar a temps al seu destí, l'haureu de buscar i trobar el moment perfecte per gaudir d'aquesta joia.

El ratolí que es va menjar la lluna (Petr Horáček, Ed. Joventut)
Al ratolí li encantaria provar un bocí de lluna i es troba que el seu desig s'ha fet realitat! Troba un tros de lluna i mossegada a mossegada se'l va menjant, la troba taaaan bona!. De cop s'atura tot preocupat, si s'ha menjat un tros de lluna, aquesta ja no serà rodona mai més? Una història senzilla i bonica amb dibuixos, finestres i solapes que conviden a llegir-la un cop i un altre.

Qui Què Qui (Oliver Tallec, Bira Biro)
Un llibre-joc amb uns personatges d'allò més entranyables i divertits. L'autor ens convida a resoldre un enigma a cada pàgina. Observant els personatges podrem endevinar qui té son o qui ha jugat amb el gat entre altres coses. Dóna peu a treballar l'observació dels detalls, a parlar de les expressions dels personatges, de com es deuen sentir, ... Un llibre que va triomfar des que va arribar a casa de la mà de Bira Biro Editorial I sabeu que? Un ocellet m'ha dit que estan a punt de treure la "segona part"!! L'esperem amb moltes ganes!!!

El gos i la llebre ( Rotraut Susanne Berner, Ed, Joventut)
A vegades als pobles passa que hi ha una rivalitat/antipatia entre dues famílies per quelcom que va passar fa un grapat d'anys, sovint no es recorda ni el perquè d'aquest enfrontament però el sentiment es transmet de generació en generació. Això és el que passa entre les llebres i els gossos fins que un dia, la participació en la cursa del poble dels hereus de les dues famílies ho canviarà tot. Un bon llibre per il·lustrar que els mals entesos es poden superar si canviem la mirada cap a l'altre i deixem els prejudicis de banda. 

Això és un alfabet (Oliver Jeffers, Andana)
Andana editorial comentava l'altre dia que han arribat a la quarta edició de "Perdut i trobat" i em vaig adonar que al #365avuillegim encara no havia pujat res d'Oliver Jeffers i això que ens encanta!!! Solució: presentar-vos "Això era un alfabet" que és la nostra última adquisició d'aquest autor. Un recull de petits contes, un per cada lletra de l'alfabet, i tots amb el seu estil inconfusible! Un llibre genial i immperdible! Espero que us agradi!

La caça del petó (David Melling, Beascoa)
És un conte ambientat a l'època medieval al que no li falta res: un rei que sempre té pressa, un príncep que vol el seu petó juganer, un cavaller encarregat de recuperar-lo i que viurà grans aventures per fer-ho i, per descomptat, un drac verd! Un llibre dolç i divertit que d'una manera diferent també ens parla de l'afecte dels pares cap als fills.

Salvatge (Emily Hughes, Libros del zorro rojo)
Un conte que no deixa indiferent a ningú i fascina als petits amb unes il·lustracions riques i la història d'una nena que viu feliç criada al bosc fins que un dia la descobreixen uns animals molt semblants a ella i la volen "domesticar". Als adults ens fascinen també les seves imatges i ens convida a reflexionar sobre el nostre modus vivendi.

Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa, SatéliteK)
Il·lustrat per Sergio Mora ens posa imatges a una de les cançons més emblemátiques d'en Jaume Sisa. Recomanable per a fans del cantautor!  "Oh Benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum..... A casa meva és casa vostra si és que hi ha.... cases d'algú...."

Tin a la selva (Sally Hunter, Panini Books)
En Tin és un petit elefant rebufó. Aquí juga amb els seus amics a muntar una selva amb els seus animals de peluix. Amb uns textos curts i fàcils i unes il·lustracions molt dolces, tant en traç com en colors, és ideal per explicar als més menuts, jo diria a partir d'1 any. 

Fins aquí la tercera selecció de contes, us aneu engrescant?
Una abraçada,
Carla