Argila blanca amb esperit de Nadal

Pel que fa als olis essencials, ho sé, tinc pendent escriure-us un post presentat el kit d'inici com cal però mentrestant, i com que Nadal ja treu el cap per la cantonada, us comparteixo una manualitat per fer amb els nens i nenes. Nosaltres la vam fer l'any passat i és súper resultona. Ens va agradar molt a tots, és adaptable a nens de diferents edats i el resultat és útil!!!

Per fer aquestes figures nadalenques d'argila blanca necessitareu:
- Argila blanca
- Corró de fusta
- Motlles de galetes
- Segells o tampons per poder escriure missatges
- Cordill rústic o de coloraines tipus baker-twine
- L'oli essencial "Christmas Spirit" o un altre que us agradi

Segur que amb les fotos us fareu una idea de seguida però us explico una mica.
Estirem bé l'argila com si fos una massa de galetes i quan té el gruix ideal, ni molt prim perquè no se'ns trenqui però tampoc molt gruixut perquè les peces no pesin massa, tallem les formes que ens agradin amb els motlles. També podem estampar-hi textos amb segells o a mà, texturitzar amb fulles seques, etc. I molt important, per poder penjar les peces recordeu fer-los un forat suficientment gran perquè hi passi el cordill!!
Quan tenim les peces acabades les deixem assecar a l'aire. Depenent del gruix triguen entre 1 i 2 dies.
Un cop seques hi vam posar una gota d'oli essencial a la part de darrere i, les que eren per regalar, les vam embossar.
Quan s'obria la bosseta feia una olor deliciosa!!!

Les figuretes d'argila blanca les podem fer servir per penjar a l'arbre, decorar la casa, els regals de Nadal, etc. L'any passat en vam preparar unes per les mestres dels petits de la casa i la resta van decorar paquets, a tothom li van encantar!

Espero que us hagi agradat la idea i que m'expliqueu que tal si ho feu!

Una abraçada!!!

Carla

Planeta d'essències: la nostra comunitat al voltant dels olis essencials

Tot i que em considero una persona resolutiva i de funcionament bastant ràpid en general, hi ha processos pels quals necessito un temps i una experiència prèvia llarga abans d'atrevir-me a compartir l'aprenentatge amb qui m'envolta.
I això justament, és el que m'ha passat amb els olis essencials.
Jo vaig aterrar al món dels olis d'essencials fa ja un any i mig, de la mà d'una bona amiga, que feia mesos que me'n parlava! Va ser un mes de juny; sentint l'estiu a prop, sabent que venien dies llargs i temps en família per anar descobrint aquest món tots plegats.

Nosaltres i els olis essencials

I com ho vaig fer? Vaig invertir en el kit d'inici de Young Living i em vaig posar a olorar i investigar usos i propietats de cada un dels 12 olis que inclou el kit. A finals d'estiu ja havia esgotat l'oli d'espígol! Ja ho diuen que és l'oli essencial que t'hauries d'emportar a una illa deserta. :-). Ara, després de tots aquests mesos fent servir els olis essencials cada dia, ja sento que els tenim plenament integrats al nostre dia a dia i puc dir-vos que ens han ajudat en moltes situacions!
Per mi, el kit d'inici és una farmaciola aromàtica que m'ajuda a cuidar de l'ambient i la salut dels de casa d'una manera natural i amorosa. 
M'agrada pensar-ho tot com petits rituals: preparar el difusor, omplir-lo d'aigua, escollir els olis, engegar-lo, veure sortir el vapor fred i gaudir quan arriben les primeres notes d'olor.
El mateix passa quan preparo dilucions o sinergies per algú altre, que em sento una mica bruixa preparant pocions i m'encanta!
I el millor ritual sens dubte, són aquells cinc minuts de parar un moment i connectar amb algun dels meus tres quan em demanen que els faci un massatge: als peus, a les cames, a l'esquena, a la panxa... són estones de regal!

La nostra comunitat essencial

Durant aquest temps he anat compartint una mica la nostra experiència a través d'instagram, molt a comptagotes -:-), i he mantingut converses amb moltes de vosaltres que, encuriosides, us heu sentit atretes pels olis i les seves aplicacions. Algunes us heu animat amb el kit d'inici, d'altres amb un oli concret o amb un difusor i amb moltes seguim conversant.
És per això que m'he animat a crear el "Planeta d'Essències" una petita comunitat aromàtica per aquelles que us heu endinsat o us ve de gust endinsar-vos en aquest món aromàtic amb mi.
Al "Planeta d'Essències" podreu compartir dubtes i preguntar sense parar, compartirem i aprendrem juntes!! Perquè qualsevol procés ben acompanyades sempre és més fàcil, més divertit i millor! Jo estaré encantada d'acompanyar-vos des de la meva breu experiència i amb tot el que he anat aprenent al llarg d'aquest temps.

El logo

Encara que el "Planeta d'Essències" sigui un projecte petit el volia cuidar des del principi i per això vaig demanar a la Cèlia que em dissenyés un logo. Un logo rodó, que em servís per al grup de whatsapp, per la capçalera dels stories destacats dels olis i per un possible perfil d'instagram.
Com que m'agrada molt el seu estil i ja havíem treballat juntes pel logo de "El Club de les Mares Dignes" tenia clar que aquesta vegada tornaria a confiar en ella.
Uns quants mails després, amb proves de color, tipografies, etc... em vaig quedar encallada entre dos logos que m'agradaven a parts iguals. I així han passat unes quantes setmanes... que ja us deia que hi ha processos pels quals necessito un temps :-).
Finalment he decidit que avui, que és el meu sant, és un bon dia perquè aquest post, que fa setmanes que és a esborranys, vegi la llum. Un bon dia per presentar-vos el "Planeta d'essències" i per demanar-vos un cop de mà.
Us deixo aquí els dos logos finalistes i, tot i que diria que el tinc pràcticament decidit, m'encantaria saber la vostra opinió.
Que me'n dieu A o B?

Podeu deixar-me un comentari aquí o votar a l'enquesta que hi ha als stories d'instagram.

Com sempre... mil gràcies per ser a l'altra banda. Seguim!

Una abraçada aromàtica,

Carla

Val la pena la "crianza con apego" ?

Avui al grup de lactància i criança de Moviment Nat una mare m'ha preguntat si valia la pena.
Si jo creia de debò que valia la pena l'esforç d'intentar criar la nostra canalla així. Si valia la pena donar-los el pit a demanda, agafar-los a coll, portejar-los, dormir amb ells, ... estar tan disponibles! Criar amb consciència, amb vincle, amb respecte... digues-li com vulguis...
"- I tant!-" li he dit.
Si no hi cregués molt fermament, no hi hauria invertit tanta energia els darrers dotze anys de la meva vida. Que es diuen de pressa, eh! Dotze anys, una dècada i dos anys més, 4.380 dies, 262.800 hores, ....

Dir que val "la pena" però, sòna malament, encara que sigui una frase dita, "la pena" té una connotació negativa, com de patiment. Prefereixo dir que posar consciència a la criança de les nostres filles i fills és una inversió. I que sí que la val; la inversió, l'esforç, el temps, l'amor, ... En tots els sentits i potser sense el 100% de garanties. Però si no ho fem així, com? A mi no se m'acut una altra manera de fer-ho.

Això no vol dir que no sigui cansat, que no suposi un esforç i una revisió bastant constant de la nostra manera de fer. I tinguem clar que, malgrat això, ens equivoquem, ens equivocarem i n'anirem aprenent.

També és lícit sentir que a vegades en tens prou, que necessites un descans de fer de mare o de pare, que et cal carregar piles i que, en algun moment, desitjaries no saber tantes coses, no haver llegit tant, no sentir tant i que tot et rellisqués una mica més. Allò de "la ignorància fa la felicitat", sabeu? Però no hi ha res a fer, és una mica com quan ja has pres consciència que s'ha de reciclar, que ja no pots llençar tota la brossa barrejada al contenidor gris sense que et faci un noséque a la panxa.

Jo vull que les meves filles i el meu fill siguin feliços, bones persones i facin del món un lloc més amable. I potser penseu: "Quina flipada, com si 3 persones anessin a canviar res..." Potser 3 persones soles no poden fer gran cosa però poden tenir molta influència en el seu entorn més immediat i això, així pim pam, són un centenar de persones.

Us imagineu que aconseguim una massa crítica prou gran de personetes criades amb molt d'amor, temps, mirada i respecte? Una massa crítica de persones segures, empàtiques, autònomes, amb criteri, que se sàpiguen vàlides, suficients, plenes, amb capacitat de donar i rebre amor a dojo? Potser llavors podríem aconseguir un tsunami que canviés el món.



Jo m'ho imagino, hi crec i hi seguiré invertint.
Estic convençuda que són el millor que tenim.
Són llum, força, inquietud, ganes, un camí per recórrer!
Són una nova oportunitat, no la deixem perdre perquè "sempre s'ha fet així".
Una abraçada,
Carla

Baobab, llibres per aturar el temps

Ja sabeu que la literatura m'apassiona i que, des de que sóc mare, m'encanta estar al cas i descobrir petites joies per els meus tres. Així que em va fer molta il·lusió estar present el passat divendres 13 de setembre a la presentació de "Baobab", el nou segell editorial dins del grup @kidsplanetlibros i @estrellapolareditorial (en castellà i català respectivament).
L'Esther  i l'Alba  ho havien preparat tot amb molt d'amor! Les noies de HipHipHurray i Casa de Pastel van omplir les taules de delícies vàries i el pati del nou espai de #thesuperpowersofart ens va acollir amb els braços oberts.

Moltes cares conegudes (des d'aquí una abraçada noies!), la genial Olga de Dios preparada per fer-nos un taller molt xulo i la Victòria de fotògrafa. What else?

Doncs contes, contes molt xulos i diversos, d'estils diferents però pensats pel mateix. Per ser llegits gaudint de la lectura sense importar l'edat ni el moment. #librosparadetenereltiempo diuen!
Els dos primers títols de la col·lecció m'han agradat molt!
Un, original, ple de color, brillant! I l'altre, delicat i poètic!

"Que bigotis em passa?" és un conte sobre les emocions, amb personatges que neixen del potent imaginari de la seva il·lustradora i on petits poemes rimats acompanyen aquestes il·lustracions pleníssimes de color. L'Olga, que és una canya de dona, ens va parlar del seu procés creatiu d'una manera propera i divertida per després convidar-nos a jugar amb els sprays tot intentant crear els nostres propis personatges.



Va ser un autèntic plaer compartir el matí amb totes vosaltres entre llibres, esprais i ceres, Dels personatges que en van sortir ja no diem res, val? :-)
Estigueu atentes a instagram que arribaran sorpreses de la mà d'aquest nou segell editorial!
Una abraçada,
Carla

Woman'sBack: la motxilla especialment pensada per dones que han patit càncer de mama.

Si alguna cosa m'han aportat les xarxes socials, és la possibilitat de conèixer gent maca amb projectes engrescadors. A vegades, com aquesta, són projectes que sorgeixen d'altres col·laboracions, gent amb qui vas agafant confiança, vas trobant punts en comú i tens ganes de seguir-hi caminant a prop.

La Lali és una d'aquestes persones i, juntament amb la Maria, una de les ànimes que hi ha darrera de Woman'sBack. 

WOMAN'S BACK: la motxilla per a dones que han patit un càncer de mama. 

Pensada especialment perquè aquestes valentes que han superat amb èxit un càncer de mama puguin seguir endavant amb la pràctica d'esport de manera regular i autònoma. La motxilla WomansBack ajuda a evitar el desenvolupament del linfedema en aquells casos en que ha estat necessària una intervenció en els ganglis del braç. 

Això és possible eliminant una de les corretges que passa per sobre les espatlles i substituint-la per un sistema de subjecció que passa per sota del pit afectat. D'aquesta manera aquest braç queda lliure de pes i sense pressió.

Les motxilles WomansBack s'ajusten perfectament a cada dona, estan disponibles en diferents talles i evidentment en versió esquerra o dreta. A la seva web trobareu tots els models disponibles i us l'envien a casa uns cinc dies després de la vostra comanda.

Penseu que a WomansBack modifiquen i adapten manualment una a una cada motxilla als seus tallers de Barcelona!

Actualment les motxilles Woman´s Back treballen amb les marques Alpina i Montane amb capacitats que van dels 24 als 30 litres. 

Practicar esport i dur un estil de vida saludable és una de les principals recomanacions després d'haver superat un càncer de pit i a mi em fa molta il·lusió poder donar veu i posar el meu petit gra de sorra en un projecte com aquest.

Des d'aquí vull agrair a la Lali i a tot el seu equip la seva confiança en mi. Provar les WomansBack ha estat un plaer! 

Durant un intens dia d'esquí amb una gran amiga vam provar els models Eve i Martha i després jo he seguit provant la Eve en algunes excursions. Us asseguro que és còmoda, que t'acostumes ràpidament al sistema de subjecció i que el pes queda ben repartit, sense carregar l'espatlla "bona" en excés.

Admiro profundament la valentia i les ganes de tirar endavant de totes les dones que conec que han passat per aquesta p*ada. No les he vist mai perdre el somriure i és un honor comptar-les entre les meves amigues. 

Espero sincerament que la WomansBack sigui una eina més que els permeti tornar a fer tot el que feien abans amb la mateixa alegria i llibertat! 

Per qualsevol cosa ja ho sabeu, sóc a l'altra banda de les xarxes o al mail.

Una forta abraçada!

Carla

Mandales i creacions amb materials naturals

Fa moooooolts temps que tenia aquest post a esborranys i ara que ja tenim la tardor aquí i tot torna a estar ple de fulles, glans, castanyes... he pensat que havia de treure una horeta de sota les pedres i preparar-vos-el perquè és una activitat creativa molt xula i súper econòmica.
No m'enrotllaré gaire perquè el post és molt visual i una imatge val més que mil paraules.
El que us proposo avui és preparar un obrador de materials naturals perquè els nens puguin deixar volar la imaginació tot fent mandales o creacions lliures. No hi ha instruccions ni regles, tot s'hi val!

Per començar ja teniu una bona excusa per sortir al bosc o a buscar material: pedres, glans, branquillons, molsa, fulles de diferents mides i colors, castanyes,... També hi podem afegir coses que tinguem per casa com fruits secs amb closca, les closques mateixes, petxines,... 

Per mi, l'estètica i la presentació de la proposta, i en general de qualsevol espai de joc,  és important així que vaig col·locar tot el material classificat en diferents recipients i ho vaig repartir sobre una planxa de melamina blanca. (Diria que era una porta d'armari de cuina de l'outlet de l'Ikea) 
D'aquesta manera el tros de fusta invita a crear com si es tractés d'un full en blanc

A vegades ho presento així i ja està. Quan els nens em pregunten dic alguna cosa: "Mira m'ha semblat bonic i que potser voldríeu fer alguna cosa amb tots aquests materials". 
D'altres vegades faig jo una petita creació que serveixi de punt de partida. Deixo una provocació que els convidi a acostar-se al material i a investigar.
I inevitablement, quan ells ja han fet i desfet jo també m'hi acabo posant. 

M'encanta veure com es deixen anar i com, al seu estil, cada un va creant allò que li passa pel cap. A vegades van amb una idea molt concreta del que volen fer i d'altres simplement deixant-se dur per les mans i veient que va sorgint.

Així apareixen personatges, edificis, mandales senzilles i d'altres més treballades, diferents composicions amb el material, els colors, les línies... i finalment, poden aparèixer fins i tot paraules!

Espero que el post us serveixi d'inspiració i que m'ensenyeu totes les vostres creacions!

Una abraçada,
Carla

PD: Com sempre, estic a l'alta banda dels comentaris, els mails, les xarxes... ens hi veiem!

La lletra de "Tanca els ulls", la nova cançó de Txarango 💛💛💛

El dissabte vam viure el darrer concert de la gira "El cor de la terra" de Txarango al Festival Esperanzah, i com tots, va ser brutal, de pell de gallina, de cridar fort i omplir-se d'energia.

Ahir diumenge ho escrivia així al post d'instagram:

Han passat 15 mesos i 8 concerts des d’aquell primer Txarango en directe. 

Cada concert l'he compartit amb gent que estimo 

i ha estat un regal enorme gaudir junts d’aquesta música que ens fa vibrar.

Gràcies infinites Txarango per fer-nos cantar, ballar, riure, plorar.... viure! 

Gràcies per escriure lletres que emocionen i fer cançons que posen la pell de gallina.

Gràcies per aquests concerts plens de bon rotllo on gent de totes les edats es mira còmplice somrient i s’hi deixa la veu. 

Gràcies perquè en sortim suats, afònics i amb un gran somriure. 

Sou una injecció d’energia brutal i sens dubte “junts podem arribar més lluny”.

Us trobarem a faltar i esperem trobar-nos de nou ben aviat. 

I, amb l'emoció al cor, avui us porto la lletra de la seva nova cançó.
Perquè ens la van regalar a l'acabar al concert i no podíem esperar un final millor. 
Un final que, de fet, és un nou principi que tots esperem amb ganes.

Tanca els ulls (Txarango, octubre 2018)

Plou, entre tu i els altres
Sé bé que sents...

Duus a dins la mateixa guerra,
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps

Sé bé que sents...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Les estrelles són fars a l'horitzó,
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Duus a dins, inquieta i viva, la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

Quan de nit, 
nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te,
des del mar,
les sirenes del viatge, 
no ho dubtis i emprèn el vol. 
Aquí tens el meu desig...
Camina, camina lluny, 
camina com qui vol saber-ho tot,
camina fins a trencar-te, camina...

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, 
vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, 
vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Que quan siguis lluny, 
una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu 
no pretenguin tenir-te, 
només acompanyar-te.
Que la vida... 
no sigui només un llit amable,
un passeig dolç...

Que les coses que esperes, 
no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.
Que els matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú,
sense que el necessitis.

I no deixis que les ferides s'endureixin al cor,
que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides.
Que viure, viure no és estar vius, 
viure és l'actitud d'omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius.

Ehhhhhh... si la nit t'espanta, vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l'alba.
Ehhhhhh, quan et plogui a dins, vine a casa, 
tanca els ulls si no veus el camí.

Una fortíssima abraçada,
Carla