El Club de les Mares Dignes

Avui, a les 13.30 farà tres anys que va néixer la petita de la casa i també en farà dos que vaig obrir aquest bloc. No he tingut mai un objectiu massa clar i m'he anat deixant portar pel que tenia ganes de compartir, no he estat constant publicant ni tinc una temàtica molt definida però m'ho passo bé i vull pensar que els que em llegiu també. Per mi això ja és un regal! 
Així sentint, sentint he trobat que avui és un bon moment per compartir una idea que fa temps que em rondava pel cap. Sé que el post m'ha quedat llarguet però necessitava explicar-vos-ho bé, ja em direu si ho he aconseguit, sí? 
Quan estava embarassada de l'Aran vaig assistir a unes quantes formacions dins un programa de formació de doules, entre elles hi havia una jornada on vaig poder conèixer i escoltar a Naomi Stadlen, autora del llibre Lo que hacen las madres (Sobre todo cuando parece que no hacen nada). El títol del llibre em va semblar genial i me'l vaig llegir d'una tirada la setmana següent a la formació.
Des de llavors ha plogut una mica i la meva experiència en aquest sentit s'ha anat ampliant, no només pel fet d'haver parit i estar criant tres criatures, sinó també pel fet de fer més de 7 anys que acompanyo mares als grups de lactància i criança.
Les frases "No tinc temps de fer res" i "No faig res en tot el dia" estan dins el TOP 10 (un dia us faré un post amb la resta dels tops 10 que donen per molt!). Al que anava... Quan essent dones acostumades a gestionar més o menys eficaçment mil fronts oberts, entre ells: treballar moltes hores fora de casa lluitant pel nostre futur professional, anar al gimnàs, fer manualitats, sortir amb les amigues, escapar-se amb la parella..., quan ets totes aquestes dones en una i l'arribada d'un fill et fa frenar de cop i et relega al sofà amb la teta enlaire 20 hores de cada 24, la sensació de no fer res i no tenir ni un segon lliure, pot ser tant contradictòria com aclaparadora. I estic segura que, en certa mesura, això aplica també a qui opta per la lactància artificial, m'hi jugo el coll a què no és només qüestió de la lactància materna. Corregiu-me si m'equivoco, eh!
Un nadó ho ocupa tot, tot el nostre espai mental i tot el nostre temps, qualsevol cosa que vulguis fer t'implica el triple de temps, comptant que aconsegueixis sortir de casa a una hora decent! Acomiada't de les llistes eternes de coses a solucionar en un dia i considera't afortunada si aconsegueixes fer aquella trucada pendent al mecànic o per demanar hora al dentista. Malgrat això, tot aquest temps que sembla que no estem fent res, estem fent un munt de coses, moltes les fem sense ni adonar-nos-en i, encara més important, són feines d'un alt valor afegit. Per dir-ho resumit, estem criant els adults del demà i això, senyors i senyores, es mereix un reconeixement. Jo he trigat molt temps a reconèixer-li aquest valor a aquests temps, a fer-ho plenament, i encara algun dia se m'escapa la temuda: "Avui no he fet res de bo". 
El Club de les Mares Dignes neix amb la intenció de reconèixe'ns totes aquestes petites coses que fem cada dia, tot aquest temps que sembla que no fem res, tots aquests moments de bressolar, cantar, somriure, cuinar amb una mà, deixar una conversa telefònica a mitges, consolar després d'una caiguda o d'un mal despertar, estar a punt de perdre els nervis, respirar i tornar a començar. 
I de moments d'aquests en vivim totes, estiguem les 24 hores del dia dedicades als nostres fills o treballem 10 hores fora de casa; molts els salvem amb molta dignitat i la majoria, per no dir tots, no ens els reconeix ningú, ni nosaltres mateixes!! Jo aposto per començar per aquí, per nosaltres, per remirar els nostres dies i trobar tots aquests petits moments en què ho hem fet molt bé, tan bé com sabem i podem fer-ho en cada moment.

Així que, dit això, us convido a unir-vos al Club de les Mares Dignes, un espai on compartir les vostres anècdotes, siguin actuals o antigues! Un espai virtual on compartir aquells moments en què, ben mirat, ens n'hem sortit molt i molt bé; aquell moment en què la tranquil·litat de casa ha penjat d'un fil i li hem sabut donar la volta; aquella escena que, preveient-la dramàtica, ha resultat ser una bassa d'oli; un espai on compartir els nostres trucs, on fer-nos costat i acompanyar-nos en aquest camí de la maternitat que ja em perdonareu, però té poc de flors i violes. I és preciós si, però també és esgotador i les penes, compartides, són menys penes!

Si us animeu, que espero que si, podeu participar a través d'instagram o facebook, no oblideu mencionar-me (@planetababetes) i utilitzar l'etiqueta #elclubdelesmaresdignes perquè us pugui trobar i perquè totes puguem ser testimonis de les nostres petites proeses! Si no teniu xarxes socials o sou tímides també me'ls podeu enviar per mail, el que importa és que entre totes fem tribu! I ja us avanço que això és només el principi!

Per acabar, després d'explicar-vos l'esperit del club us faig cinc cèntims dels seus orígens. Jo porto molt i molt temps donant-li voltes; des que un dia a instagram comentàvem amb la Judith de Club Peques Lectores que les dues feia uns dies que estàvem soles amb els nostres nens i ens n'estàvem sortint molt dignament. 
El tema va quedar a l'aire fins que un dia, un disseny de la Cèlia de Brush Project, em va enamorar i em vaig decidir a escriure-li. Explicar la meva idea a algú que no coneixia i demanar-li que m'ajudés la va fer més real i sé que, en part és gràcies a ella que avui el club veu la llum. Merci per no dubtar ni un segon a donar-me un cop de mà i crear aquest logo tan xulo que té "El Club de les Mares Dignes". 
I gràcies també a la Victòria Peñafiel que m'ha animat des del primer dia a tirar el club endavant, ja veureu que a #elclubdelesmaresdignes només hi ha fotos meves i fotasses, seves! Han sigut aquella empenta final que em calia per acabar-me de llançar a la piscina. 

Dit això, crec que per avui això és tot. Ben aviat us duré més notícies del club que ja us vaig dir que aquest any 2016 estaria carregat de sorpreses!
Una forta abraçada a tots, mil gràcies per ser aquí sempre!
Carla

PD: De cap manera vull deixar de banda els pares que sé que són molts que també fan tot el que saben i poden, i se'n surten molt dignament. Si us ve de gust, sereu molt benvinguts a la tribu. Senzillament posar "El club de les mares i els pares dignes" era massa llarg! Oi, que m'enteneu?

Repte #365avuillegim en català (3)

I arriben 18 títols més!






El petit Edu (Linne Bie, Ed. Joventud)
Arribo de fer una xerrada sobre "El primer any de vida" i us porto un conte dels que són ideals en aquest primer any. L'Edu és un nen petit com ells que porta body, mitjons,... que es vesteix com ells vaja! Als petits els ajuda poder relacionar contes amb moments reals de la seva vida i les històries de l'Edu són un bon exemple.

Catherine (Partick Modiano, BlackieBooks)
De Patrick Modiano i editada per Blackie Books és pels nens una porta d'entrada a la gran literatura. No en va el seu autor va guanyar el Nobel l'any 2014. 
Catherine viu amb el seu pare a París mentre la seva mare persegueix el somni de ser una gran ballarina als Estats Units. El llibre ens passeja per la vida de la nena, la real i l'altra, la que veu quan es treu les ulleres i tot es torna suau i difós.
A casa l'hem llegit el Bernat i jo. Crec que pels nens és una història entretinguda amb un punt còmic i tendre; els adults anem una mica més enllà podent interpretar les circumstàncies dels personatges més enllà del que l'autor ens escriu.
No cal dir que les il·lustracions de Sempé fan el llibre encara més atractiu, oi?

T'estimo (quasi sempre) (Anna Llenas, Estrella Polar)
Amb el seu estil inconfusible "T'estimo, quasi sempre" em va robar el cor des que el vaig veure.
En Lolo i la Rita són molt diferents i s'atrauen, és més, els agraden les seves diferències! Un dia però aquestes diferències ja no resulten tan atractives, té solució això? Un conte per posar imatges i paraules a allò que pot passar en una relació de parella, o d'amics o de germans!
Com a la majoria de llocs, a casa ens estimem! (.... quasi sempre...)

Supertafaners: el cos humà (Vox)
Amb aquest tipus de llibre a casa s'hi passen hores! Tot i que avui en dia, a internet podem trobar resposta a gairebé tot, està bé no oblidar que els llibres són una gran font de coneixement i llibres com aquest recuperen l'esperit més didàctic sense deixar de ser divertits. Un format innovador i unes il·lustracions àcides que no deixen ningú indiferent acompanyen 143 preguntes curioses sobre el cos humà. Altament recomanable per a xafarders àvids d'informació.

En Pere i el bosc (Jaume Cabré, Estrella Polar)
Aquest conte és molt especial per a nosaltres i és que ha estat cedit directament pel seu autor pel nostre #365avuillegim i amb dedicatòria inclosa! No som afortunats? 
El primer conte d'en Jaume Cabré és un àlbum preciós, il·lustrat per Júlia Sardà. En ell acompanyem en Pere en la seva aventura nocturna quan s'endinsa al bosc buscant el seu cotxe de bombers de joguina. L'acompanyen en la cerca tot d'entranyables animalons del bosc amb qui acaba fent amistat. Una història que captiva als més petits amb els diàlegs i les il·lustracions. Des d'aquí enviem un súper agraïment a en Jaume Cabré i desitgem que poguem gaudir de molts més contes seus ben aviat! 

Otto el gos carter (Tor Freeman, Blackie Books)
És l'últim llibre-joc que ha arribat a casa gràcies a Blackie Books. En ell l'Otto fa la seva ruta repartint paquets per llocs tan interessants com l'hivernacle, el mercat, el museu dels dinosaures, el laboratori,.... A cada escenari ens proposen trobar-hi una sèrie d'objectes i personatges. Un llibre ple d'animals divertits que anima treballar el vocabulari, la paciència i l'agudesa visual.

Només és un rellotge (Roberto Aliaga - Amrei Fiedler, La Fragatina)
A la marmota li regalen un rellotge pel seu aniversari. Arriba a l'escola súper puntual i emocionada per ensenyar-lo als seus companys. La garsa, aparentment molesta pel protagonisme de la marmota, fanfarroneja dient que ella en té mils de rellotges. Tots es queden astorats, serà veritat? "Només és un rellotge" ens parla del valor de les coses, del valor sentimental, del valor material, del sentit que té tenir moltes coses, ... Una faula preciosa!

Animals Salvatges (Guido Van Ganechten, Animallibres)
Ja ho diuen que els tercers són molt espavilats! D'aquest conte us en vaig deixar un vídeo a facebook on la petita de casa, que és molt llesta, us el "llegia". És un dels contes que fa anys i panys que portem al cotxe i és que amb imatges grans i senzilles ens han ajudat a fer més agradables els nostres viatges. Una opció molt recomanable a partir d'un any.

Dins la nostra mare (Jo Witek, Brúixola)
Aquest conte és d'aquells que fan les esperes dels germans grans més entretingudes i és que un embaràs es pot fer molt llarg als ulls d'un nen. Aquí la germana que l'espera li va explicant coses del món de fora mentre la panxa va creixent a la pàgina esquerra, en ella sempre hi ha una finestra que amaga el petit i anem veient com ell també creix. Un must per qui pensi a ampliar la família. 

El moment perfecte (Susanna Isern / Marco Somà, La Fragatina)
No us puc dir res que no s'hagi dit ja d'aquest conte. "El moment perfecte" és una delícia d'història i d'il·lustracions que hem pogut gaudir gràcies a La Fragatina. Li tenia moltes ganes i ha superat les meves expectatives! 
L'esquirol rep una carta que el fa sortir de casa volant. Té molta pressa però s'atura a donar un cop de mà cada vegada que algun company del bosc li demana ajuda, per saber si aconseguirà arribar a temps al seu destí, l'haureu de buscar i trobar el moment perfecte per gaudir d'aquesta joia.

El ratolí que es va menjar la lluna (Petr Horáček, Ed. Joventut)
Al ratolí li encantaria provar un bocí de lluna i es troba que el seu desig s'ha fet realitat! Troba un tros de lluna i mossegada a mossegada se'l va menjant, la troba taaaan bona!. De cop s'atura tot preocupat, si s'ha menjat un tros de lluna, aquesta ja no serà rodona mai més? Una història senzilla i bonica amb dibuixos, finestres i solapes que conviden a llegir-la un cop i un altre.

Qui Què Qui (Oliver Tallec, Bira Biro)
Un llibre-joc amb uns personatges d'allò més entranyables i divertits. L'autor ens convida a resoldre un enigma a cada pàgina. Observant els personatges podrem endevinar qui té son o qui ha jugat amb el gat entre altres coses. Dóna peu a treballar l'observació dels detalls, a parlar de les expressions dels personatges, de com es deuen sentir, ... Un llibre que va triomfar des que va arribar a casa de la mà de Bira Biro Editorial I sabeu que? Un ocellet m'ha dit que estan a punt de treure la "segona part"!! L'esperem amb moltes ganes!!!

El gos i la llebre ( Rotraut Susanne Berner, Ed, Joventut)
A vegades als pobles passa que hi ha una rivalitat/antipatia entre dues famílies per quelcom que va passar fa un grapat d'anys, sovint no es recorda ni el perquè d'aquest enfrontament però el sentiment es transmet de generació en generació. Això és el que passa entre les llebres i els gossos fins que un dia, la participació en la cursa del poble dels hereus de les dues famílies ho canviarà tot. Un bon llibre per il·lustrar que els mals entesos es poden superar si canviem la mirada cap a l'altre i deixem els prejudicis de banda. 

Això és un alfabet (Oliver Jeffers, Andana)
Andana editorial comentava l'altre dia que han arribat a la quarta edició de "Perdut i trobat" i em vaig adonar que al #365avuillegim encara no havia pujat res d'Oliver Jeffers i això que ens encanta!!! Solució: presentar-vos "Això era un alfabet" que és la nostra última adquisició d'aquest autor. Un recull de petits contes, un per cada lletra de l'alfabet, i tots amb el seu estil inconfusible! Un llibre genial i immperdible! Espero que us agradi!

La caça del petó (David Melling, Beascoa)
És un conte ambientat a l'època medieval al que no li falta res: un rei que sempre té pressa, un príncep que vol el seu petó juganer, un cavaller encarregat de recuperar-lo i que viurà grans aventures per fer-ho i, per descomptat, un drac verd! Un llibre dolç i divertit que d'una manera diferent també ens parla de l'afecte dels pares cap als fills.

Salvatge (Emily Hughes, Libros del zorro rojo)
Un conte que no deixa indiferent a ningú i fascina als petits amb unes il·lustracions riques i la història d'una nena que viu feliç criada al bosc fins que un dia la descobreixen uns animals molt semblants a ella i la volen "domesticar". Als adults ens fascinen també les seves imatges i ens convida a reflexionar sobre el nostre modus vivendi.

Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa, SatéliteK)
Il·lustrat per Sergio Mora ens posa imatges a una de les cançons més emblemátiques d'en Jaume Sisa. Recomanable per a fans del cantautor!  "Oh Benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum..... A casa meva és casa vostra si és que hi ha.... cases d'algú...."

Tin a la selva (Sally Hunter, Panini Books)
En Tin és un petit elefant rebufó. Aquí juga amb els seus amics a muntar una selva amb els seus animals de peluix. Amb uns textos curts i fàcils i unes il·lustracions molt dolces, tant en traç com en colors, és ideal per explicar als més menuts, jo diria a partir d'1 any. 

Fins aquí la tercera selecció de contes, us aneu engrescant?
Una abraçada,
Carla

De canviador de bolquers a taules d'experimentació

Em passa sovint que tinc posts a mitges durant mesos, aquest no és una excepció, aquest va ser un dels projectes de l'estiu!! Sort que hi ha coses que no caduquen!
Al que anàvem, segur que moltes de vosaltres teniu el típic canviador SNIGLAR d'Ikea, si? És aquest. Nosaltres el vam comprar quan va néixer l'Aran i deu ser "bestseller" perquè no l'han descatalogat! Fins llavors vivíem en un pis súper petit i al Bernat el canviàvem damunt l'escriptori amb un coixí d'aquells d'espuma i anar tirant. Quan va néixer l'Aran ja vivíem en una caseta amb més d'una habitació i vam buscar un canviador amb les tres B: "bueno, bonito y barato". La veritat és que aquest és molt senzill però ha resultat sempre molt pràctic.
El cas és que, un cop la Laia va deixar de dur bolquers, tot i que el vam estar fent servir per posar trastos varis, feia més nosa que servei així que em vaig posar a rumiar com donar-li un altre ús. Un dia se'm va encendre la bombeta. Li vaig demanar al pare de les criatures que me'l tallés en dues parts i voilà, ja tenim dues taules d'experimentació! (De fet el Joan ho va fer ben fet; desmuntant l'estructura, llimant, etc... Jo les hauria tallat a sac, sort en tinc d'ell!)

Un cop tallades i tornades a muntar les vam pintar amb Chalk Paint Versante perquè resistissin tot el que hi poséssim i les poguéssim deixar al pati sense patir. 
Si voleu saber més sobre l' Autentico Chalk Paint us en vaig parlar aquí; jo sóc molt fan d'aquesta pintura, la paleta de colors és maquíssima, és eco-friendly, no necessites tractar la peça a pintar i dóna un acabat mate preciós.
Quan les dues taules ja estaven ben seques vaig preparar la primera proposta d'experimentació i els vaig deixar fer...

A les fotos no es veu però la proposta ràpidament va atraure a tots tres i va donar joc durant molts dies. A la cuineta encara hi tenim algun tupper amb arròs de colors i les taules ja les hem fet servir per altres propostes, ja us les aniré ensenyant!
Que us ha semblat la idea? Com sempre us espero als comentaris i a les xarxes!
Una abraçada,
Carla

Repte #365avuillegim (2)

Acabat el mes de gener us porto el segon recull de contes del #365avuillegim.
He decidit incloure els comentaris que acompanyen els vídeos aquí també per fer el post més complet, el primer post també l'he actualitzat amb els comentaris.
A veure què us semblen....

Joana de les paraules clares (Muntsa Fernàndez / Joana Raspall, El cep i la nansa) 

Amb aquest recull de poemes de la Joana Raspall fem un viatge per la vida de l'escriptora que ens ha regalat tantes poesies per a "orelles petites". Un viatge que és, al mateix temps, un recorregut per la història del nostre petit país, posant paraules a moments tan crítics com la guerra, l'exili, la lluita perquè el català no desaparegués.... Segur que també ens deixaria poemes bonics pel moment actual. Les il·lustracións acompanyen delicadament els textos i, en resum, em sembla una molt bona opció per introduir la poesia a casa.

T'estimaré sempre (Debi Glirori, Timun mas)

En Cueta està de molt mal humor i sent que ningú l'estima. La seva mare s'esforça per respondre-li una llarga bateria de preguntes i suposicions perquè li quedi clar que el seu amor és incondicional i etern. Un clàssic que ajuda als més petits a entendre que pels seus pares res del que facin serà tan gros com per qüestionar el seu amor. NOTA: A Ikea tenen la parella de la mare guineu i en Cueta! 


El cocodril a qui no li agradava l'aigua (Gemma Merino, Picarona)
Un petit "cocodril" a qui no agraden gens les activitats aquàtiques descobreix que, no és que sigui estrany, és que ell no és un cocodril i té moltes altres habilitats!! Perquè tots som únics i diferents, val la pena buscar que ens agrada, saber en què som bons i potenciar-ho, no creieu? 

"T'estimo mare!" (Joanna Walsh, Blume) 
Amb unes il·lustracions dolces dos petits tigres repassen el seu dia a dia transmetent-nos l'amor i l'admiració cap a la seva mare que ho resol tot amb un gran somriure. Un conte bonic per llegir amb els més petits de casa. 

El rei de la casa (Marta Altés, Blackie Books)
Aquest conte és per a mi una metàfora genial del que deu sentir un nen/a quan a casa seva arriba un germ@. Amb les genials il·lustracions a les que ens té acostumats la Marta Altés i un text de frases curtes i còmiques, a casa sempre riem quan el llegim.  

"El petit llibre de la nit" (Nathalie Choux, Estrella Polar)
Un llibre de cartó dur amb dibuixos senzills al voltant de la temàtica de la nit. Els més petitons podran fer baixar l'estel fugaç, encendre el fanal o fer girar els ulls del mussol amb els seus dits menuts. Al final també hi ha una petita proposta de joc visual. Una bona proposta per als més petits.

Una festa a la selva (Bira Biro)
Ideal per a primers lectors, "Una festa a la selva" és un llibre ple de sorpreses i és que, mentre ens explica les aventures de l'Àngel i els seus amics, ens anem trobant amb petits jocs i activitats: cercar diferències, mots encreuats, laberints, propostes de cerca i troba, unir punts i pintar són algunes d'elles. Tot jugant ens endinsem en l'apassionant món de la lectura!

El bosc (Què? Com? Per què?, Elfos)
Tots els llibres d'aquesta col·lecció són com petites enciclopèdies temàtiques. Les seves pàgines plenes de finestretes i amb una excel·lent combinació entre il·lustracions i text permeten als més petits conèixer millor el món que els envolta. A casa som molt fans d'aquest tipus de llibre que permeten aprendre moltes coses sense ni tan sols adonar-te'n. 

El secret d'estimar (Sarah Emmanuelle Burg, Malsinet Editor)
És una petita joia sense paraules. Les il·lustracions tenen a la vegada una senzillesa i una força espectaculars, amb els traços a llapis i només un detall en color, el llibre fa un viatge per totes les emocions que sorgeixen en un conflicte fins a arribar a la seva resolució. Genial per mirar-lo amb els nens i escoltar les seves interpretacions de cada pàgina, de cada gest dels personatges, tot fent suposicions del que senten, del que passarà després o del que faríem nosaltres. 

"El meravellós Peludiu-Renudiu-Xiquitiu" (Beatrice Alemagna, Combel)
L'Eddie vol fer un regal espectacular a la seva mare i no escatima esforços per trobar-lo. Amb l'ajuda de tots els personatges del barri aconsegueix un regal especial i multiusos: el peludiu-renudiu-xiquitiu. M'encanten les il.lustracions que et passegen per un barri francès! Busqueu-lo que us agradarà i als nens, més!!

En Pomelo és elefantàstic (Ramona Badescu, Kokinos)
En Pomelo és un elefant remenut que viu sota una dent de lleó, és de color rosa, la seva dent de lleó està dins d'un hort i té un grapat d'amics que l'acompanyen en les seves aventures. És, en resum, un personatge entranyable. A en "Pomelo és elefantàstic" hi trobem tres històries diferents, en Pomelo enamorat, en Pomelo vivint el canvi d'estació de tardor a hivern i en Pomelo descobrint els seus súper poders. Textos curts i unes imatges d'allò més tendres que el fan ideal per a primers lectors. 

Charlie, nas de llautó (Anna Obiols / Subi, Estrella Polar)
El duet Anna obiols i Subi són una aposta segura que ja havia sortit al #quellegimalplaneta amb el llibre "Dando teta, de la A a la Z". "Charlie, nas de llautó" resulta un llibre delicat per retre homenatge al pallasso Charlie Rivel. Va rebre el premi Destino Infantil Apel·les Mestres.

La Caputxeta Vermella (Xavier Deneux, Combel) 
Aquesta versió del clàssic ens sorprèn amb unes il·lustracions que juguen amb els relleus i una gama de colors molt definida (vermell, verd, groc, marró...) que fan que tot el llibre resulti molt atractiu a la vista i el tacte dels més petits. 
NOTA: Respecte a la història us he de confessar que jo tendeixo a explicar la versió més suau on el llop no es menja ningú i simplement se'l fa fora quan se'l descobreix però respecte a això d'edulcorar els contes també hi ha diverses opinions. A veure si un dia us escric alguna cosa al respecte. 

Yakari (Job / Derib, Norma Editorial)
El Bernat és un gran lector de gairebé qualsevol cosa que li cau a les mans. Quan aprenia a llegir va trobar la seva gran motivació en els còmics i en Yakari és dels seus preferits. El protagonista és un petit indi que pot parlar amb els animals, així, les seves aventures sempre tenen relació amb la natura i el món animal.  Per a mi és una de les millors opcions per introduir els nens i nenes al món del còmic. 

No m'han convidat a l'aniversari (Susanna Isern / Adolfo Serra, NubeOcho)
Us ha passat mai que es fa una festa d'aniversari i als vostres nens no els conviden pel que sigui? De moment a casa no ha passat, habitualment les festes dels companys/es d'escola es fan en parcs i tothom hi està convidat però, si mai arribes el moment, aquest llibre m'ha semblat un bon recurs. Ajuda a veure que el que, inicialment pot ser una cosa decebedora, pot convertir-se en una oportunitat per a viure altres coses. 

La Poma (Kazuo Iwamura, Corimbo)
Aquest és d'aquells contes que no s'obliden. El vaig veure fa temps, diria que en una fira, i quan l'altre dia el vaig trobar a la biblioteca de Berga em va faltar temps per agafar-lo. Unes il·lustracions en un delicat blanc i negre on només la poma aporta color, frases curtes, clares i repetitives i uns personatges tendres a més no poder són la combinació perfecta per assegurar l'èxit a casa. Jo ja el tinc a la llista de pendents.

Milo l'armadillo (Jan Fearnley, Intemón Oxfam)
La Mariona vol un conill rosa pel seu aniversari, tots els seus amics en tenen un. Davant la dificultat de trobar-ne un, la seva àvia es posa a teixir però el resultat no és exactament un conill.... Un llibre per aprendre el valor de les coses, per apreciar el que tenim, per descobrir que diferent no ha de ser pitjor... Les il·lustracions combinen dibuix amb tècnica de foto-collage imitant la textura de la llana. Ens va semblar molt tendre!

Quan sigui gran, manualitats i jocs per explorar (Segarra / Cuxart, Estrella Polar)
A l'Aran li va encantar i és que presenta moltes professions, no només les més "convencionals" i, per a cada una, proposa una manualitat. Té dos índexs fantàstics, un de les professions i l'altre de les manualitats amb grau de dificultat inclòs. Recomanable per passar tardes entretingudes!

Intentaré fer els reculls de 9 en 9 que avui el post ha quedat massa llarg, no? Que en penseu?

Bona setmana i bones lectures!
Una abraçada,
Carla