Els reptes fotogràfics (CQFQLVQSMPM Vol. II)

Dins el marc de les CQFQLVQSMPM (Coses que fan que les vacances que surten malament passin millor) avui us porto els reptes fotogràfics!
Us ho confesso, quan les coses no surten com jo havia planejat em frustro, m'emprenyo i em poso de molt mal humor. Això és el que m'ha passat amb aquest estiu. Dins el meu cap havia de ser tant 2la bomba lironda" que el canvi de plans em va caure com una galleda d'aigua freda, sobretot el fet de no poder planificar res, de no saber quan canviaria la situació. I això que segueixo sent conscient que tenim un munt de coses per les quals estar agraïts eh! Una cosa no treu l'altra... 
Total, al que anava, fer fotografies de petites coses que passen en un dia "normal" (o si més no, no tan guai com el que havíem planificat), captar moments aparentment quotidians o buscar coses boniques per fotografiar m'ajuda a estar de més bon humor. I aquí és on entren els reptes fotogràfics!
Pels que no ho sabeu, m'encanta instagram! I, tot i que últimament estic fent neteja, hi he trobat gent molt maca amb qui tinc moltes coses en comú, des del fet de tenir tres fills a la manera d'entendre l'educació passant per hobbies i gustos en general; gent que està físicament a prop i que ens hem arribat a conèixer al 1.0 i gent que viu a l'altra punta del món.
Entre els perfils que segueixo n'hi uns quants que, a part de ser font d'inspiració perquè sempre comparteixen fotografies xules, proposen concursos i reptes fotogràfics diaris, setmanals o mensuals. Per mi són l'excusa perfecta per rumiar, buscar i fer fotos. D'alguna manera desperta la meva creativitat, em fa estar al cas de les coses que veig, del que m'envolta, mirar més, sabeu que vull dir? Després hi ha fotos que les preparo (com les de #knolling, així en anglès que queda més guai) però moltes simplement les veig, o elles em troben a mi, o les veuen els nens, que ara moltes vegades em diuen: "- Mama, mira quina cosa més maca, li fas una foto? -", o bé: "- Vine que he fet una cosa que segur que li voldràs fer una foto abans que la Laia ho toqui-". Faig moltes fotos, també en llenço moltes i de les que queden edito les que més m'agraden i en comparteixo algunes. M'hauria de proposar fer més fotos amb la càmera però la veritat és que el mòbil és el meu aliat, el tinc tant a mà i m'és tan fàcil tot que em fa mandra posar-me a rumiar amb la càmera. Tot arribarà!
Us deixo algunes de les imatges que vaig compartir per un dels reptes de Hello! Creatividad. De moment no n`he guanyat mai cap però no perdo l'esperança, que si ho aconsegueixo podré fer un dels seus cursos!

En aquest cas el tema era "colorblock", fotografies amb el color com a protagonista, on es combinessin colors plans, molt cridaners, contraris o complementaris. Com ho veieu?

Si el tema us agrada, un alte dia us faig més seleccions de fotos i us parlo d'altre comptes que proposen reptes que hi ha coses molt divertides! Us animaríeu a participar-hi? Jo segur que ho seguiré fent mentre gaudim d'aquest estiu torçat. I vès un dia no us en proposi un de repte! Quina temàtica us agradaria que fos la protagonista? Animeu-vos a dir la vostra va!

Una abraçada,

Carla

I ja en van 8....

Quan el Bernat va arribar a aquest món res va anar com se suposava que havia d'anar. 

Del part en si ja us en parlaré algun dia però més enllà d'això, el postpart.... mare meva el postpart! A mi m'havien dit que els nadons mengen, dormen, fan caca i els encanta anar en cotxe. Aquell primer nadó de casa menjava i feia caca si, però plorava (molt), només dormia en braços o enganxat a la teta i odiava profundament anar en cotxe. Us confesso que el primer mes i mig vaig viure (vam viura diria) en mig estat de xoc; jo que sempre havia volgut ser mare i allò era.... que carai era? Vam pagar la novatada, m'atreviria a dir que com el 99% de les famílies amb el primer fill. I de tot plegat n'escriuré algun dia, segur! Avui però, només volia passar cinc minuts per aquí perquè d'aquella arribada triomfal, d'aquella estrena com a pares ja en fa 8 anys, 8 ANYS!!! I si, els principis van ser durs però ara no hi ha fill que ens ho posi més fàcil que ell. Ho sé, no s'han de posar etiquetes als nens però a vosaltres us ho puc dir: el Bernat és carinyós, conciliador, actiu, curiós, juganer, seriós, feliç!! I de les mil coses més que podria afegir, només en diré una: és bona persona!

Ahir a la tarda sense haver-ho previst ens vam trobar gaudint d'una estona sols tots dos, només ell i jo. Vam saltar roques fins arribar a la punta de l'espigó, fent fotos i comentant la jugada del que passava al nostre voltant, vam tornar a la platja i vam fer curses i lluites i vam riure junts. Quan anávem a trobar-nos amb el Joan i les nenes el vaig amanyegar una mica i li vaig dir que m'havia encantat passar aquella estona amb ell, llavors em va dir: "- Si, oi? És que ara feia molt eh! I almenys una estona així, de tant en tant... És guai, oi mama? Els dos sols... -" 

I és que, al final, només són 8 anys....

Moltes felicitats petit homenet! 

T'estima, la mama.