I si ens mirem diferent?

Avui és el Dia de la Dona, treballadora! I dic jo, que no treballem totes les dones? Sigui dins o fora de casa o en els dos àmbits? Jo no en conec cap que es passi tot l'any de vacances... Com tampoc conec cap home, eh! I segur que n'hi ha, d'uns i d'altres però estareu d'acord amb mi que no són una majoria, oi?
No sóc molt de "dies de" per no dir gens i a una part de mi li sembla increïble que tinguem un dia de la dona en ple segle XXI, l'altra part entén que hi ha encara un llarg camí per recórrer en una societat tan patriarcal i enfocada als homes com la nostra. 
Jo tinc clar que el canvi comença a casa, si cada família eduqués els seus fills, siguin del sexe que siguin, en el respecte cap a ells mateixos, el seu cos i el dels altres faríem un gran avanç en relativament pocs anys, no creieu? I és que no es tracta d'igualtat sinó d'acceptar la diferència, reconèixer-la, aplaudir-la, saber-la gaudir!  Homes i dones no som iguals ni ho serem mai. El que sí que hauríem de tenir són els mateixos drets i les mateixes oportunitats com a éssers humans que som; ja posats els nens també haurien de tenir els seus drets reconeguts i respectats! Que ningú es cregui amb el dret de decidir per nosaltres o amb la força de poder sotmetre'ns pel fet de ser dones. Sé que el procés està engegat, aquests canvis són lents però vull ser optimista i des de casa intentem posar cada dia el nostre petit gra de sorra educant dues nenes i un nen perquè siguin adults respectuosos amb ells i amb els altres, que estiguin connectats amb les seves necessitats i que sàpiguen reconèixer i respectar les dels altres, que siguin conscients de les seves habilitats i de les dels altres.
Tant de bo quan siguin grans formin part d'una societat més amable. Una societat que cuidi, que nodreixi, que reconegui a tots i cada un dels qui la formin. I ja posats, una societat que reconegui la importància de la maternitat i la infància en lloc de veure-la com una nosa. 
Aquí altra vegada, el canvi comença en nosaltres, us ho deia al primer post de "El Club de les Mares Dignes" i us ho repeteixo ara. Si volem que la societat ens reconegui, ja no només com a dones sinó també com a mares, comencem nosaltres a reconèixe'ns! Crec de debò que ens cal un canvi de mirada cap a nosaltres mateixes i m'agradaria pensar que el club us hi ajuda, sou un bon grapat les que heu començat a compartir moments dignes i m'encanta!!
La maternitat i la culpabilitat van pràcticament del bracet, tenim una gran tendència a mirar-nos des de la CULPA! Sovint només veiem tot allò que tenim pendent, allò a què no arribem, allò que podríem haver fet millor. Mares, fem un canvi de mirada, mirem-nos des del RECONEIXEMENT de tot allò que sí que fem, i que fem tan bé com podem i sabem, cada dia, en tots els àmbits. Mirem-nos amb bons ulls perquè hi ha moltes coses a veure, fem-les visibles nosaltres i es faran visibles per a tothom. 
Com ho veieu?
Una abraçada,
Carla