L'arribada a casa després de les colònies

Avui ha arribat el Bernat de colònies, quatre dies sense veure'l i sense saber res d'ell!! La veritat és que he estat molt enfeinada i m'han passat ràpid però tots l'hem trobat a faltar. Aquest matí, quan s'ha llevat, l'Aran ha vingut al nostre llit dient que volia que vingués el Bernat ja! 
A la tarda l'hem anat a rebre tots a l'autocar i, sorprenentment, quan li hem preguntat com havia anat, ha començat a xerrar i ens ha explicat un munt de coses, saltant d'un tema a l'altre:
"Ha sigut un mole, hem fet cabanes de branques, ja us les ensenyaré quan anem a aquesta casa. Hem de portar fils per fer les cabanes.
Hem vist un serp, a la paret de la casa, a la de fora, era així... I amb la cua així....

I tinc un record de l'arbre màgic. 
El Pep que era l'amo de la casa va trobar una carta i ens va dir si ens la llegia i tot vam dir que si, hi deia qe havíem de seguir les llums i a fòra hi havia un caminet d'espelmes que anaven cap a dins del bosc i al peu de l'arbre màgic hi havia una rodona d'espelmes i un cistell ple de bossetes amb cacahuets coberts de xocolata. Ho porto tot a la motxilla i només en vaig menjar un perqué aixi en podrem menjar tots.

També vam veure pollets d'ocell que havia fet niu a la paret de la casa i el Z es va endur un ou i els grans van cuidar els pollets que jo ho vaig veure, les mestres eh...
I hem fet un "campionat" de futbol que no vam guanyar, saps perquè? Perque la final la van guanyar els altres pero fent unes trampotes grandíssimes i vam dir que la repetiríem i ja no la vam poder repetir perqué ja marxàvem i no hi havia temps....
Tinc una bola màgica per posar-hi alguna cosa que m'agradi molt del bosc, ens la va donar l'arbre m'agic i ens va dir: Que la sort us acompanyi!. I l'endemà tots teníem uns dibuixets a la cara (encara els portes, li diem) i les mestres també els tenien eh! Però, en realitat, ens els havien fet elles perquè l'I, de l'altra classe, ens va dir que eren els segells que hi ha a l'escola, que ell havia vist que els dibuixos eren iguals...
I saps que, mama? A la bola no hi tinc res perquè recollia moltes coses que m'agradaven però no havia ni obert la bola i després les havia perdut i ara ja no sé on són....
És que ha sigut súper xulo!"

Quan hem arribat a casa, ens hem posat a desfer la motxilla i el Joan li pregunta:

"- T'has dutxat algun dia?-"
"- No -" Diu rient

"- I perquè no? - " Li diu el Joan també rient i fent cara de "no m'ho puc creure".
"- Mira pq no me'n recordava i perquè estava molt cansat. I un dia estava amb el T, que ell ja estava despullat i jo li deia que anés cap a la dutxa que no tindría temps i quan jo ja estava despullat i amb la tovallola i les xancletes i tot i ja anávem cap a dalt, ens vam trobar una mestra i ens va dir que l'aigua ja era freda i ja no ens vam poder dutxar-"
I aquí salta l'Aran:
"- Quan jo vagi de colònies no faré com el Bernat, si que em dutxaré. Em llevaré, em dutxaré i em vestiré i ja està....-"
"- Però saps què, Aran? Que no és tan fàcil com sembla eh! Que t'has de despullar i agafar les xancletes, i un sabó i la tovallola i la roba per després, anar cap al lavabo.... i clar ho has de fer tot sol...-" li diu el Bernat amb cara d'atabalat.
"- És igual perquè si no puc li diré a la Carolina que m'ajudi o a les meves amigues i ens anirem a dutxar totes juntes i ja està -"

L'últim que m'ha dit abans d'adormir-se és que li encantaria ensenyar-nos la cabana que va fer amb els seus amics, que tenia columnes a dins i tot. Sort que les mestres en van fer fotos i us les podran ensenyar diu.
I jo també penso que és una sort que hi hagi fotos, que ja tenim ganes de veure-les i que m'emociona escoltar-lo explicant-nos les experiències d'aquests dies amb tanta passió!

Han anat de colònies els vostres petits? Com ho viuen? I vosaltres?

Una abraçada,
Carla