Quan va començar i va saber que es feia un concert de Nadal em va dir:"-Jo no hi vull anar, no s'hi ha d'anar oi?-", li vaig dir que no, que era una decisió seva i que el que fes ens semblaria bé. Quan s'acostava el moment ens va dir que no volia fer-ho, vam parlar-ho perquè encara faltaven molts dies i va decidir que s'ho rumiava i que ja ens diria alguna cosa. Un dia, tornant de música, ens va comunicar que ja s'havia decidit i que si, que volia sortir a cantar, que ho havien fet a classe i que havia vist que no era tan difícil.
El dia del concert quan el vam veure allà dalt estava súper nerviós, impressionat de tenir tota aquella gentada mirant-los suposo, quan van començar a cantar ja va es va oblidar de tot. A mi quasi em cauen les llàgrimes de l'emoció, no perquè canti molt bé, que també; sinó per saber el procés que havia fet fins arribar a estar allà dalt cantant.
Ara, acabant el curs trien instrument. Al llarg de l'any els han anat veient tots i gairebé de tots ens deia que li agradaria tocar-lo. Bé, el violoncel no perquè creu que pesaria massa, però la guitarra, el violí, el piano,... Avui anant cap a l'escola no sé com ha sortit el tema i ha dit que ja el tenia triat:
Bernat: "- Saps que jo ja he triat instrument, mama? Tocaré el violí. Però no el violí elèctric eh, el normal. -"
Aran: "- Perquè no vols tocar l'elèctric, Bernat?-"
Bernat: "- Perquè vull poder tocar una cançó al mig del bosc i amb l'elèctric necessito un endoll i al mig del bosc no n'hi ha, ni altaveus... I jo vull tocar al mig del bosc, saps Aran? -"
I aquí jo, ja me l'he imaginat enmig d'un bosc tocant el violí envoltat de floretes, amb els raigs de sol filtrant-se entre els arbres,... I se m'ha posat la pell de gallina.... #amordemare en diuen,oi?
Una abraçada,
Carla
Mare meva quina monada de fill que tens jijijij, Ja me l'he imaginat tocant al violí al bosc, jo m'apunto per veure el seu concert..
ResponEliminaQue t'he de dir jo, estic enamorada d'ell (i del seu are, clar! ,-)). Ja t'avisaré pel concert. Petó!
ResponElimina